Des de la graderia

LA GRADERIA

A l’aula, ben decorada amb murals i dibuixos, hi ha un silenci absolut. La llum del dia hi entra amb força i n’il·lumina tots els racons. L’organització de les taules és en files ben arrenglerades. Una colla de nens i nenes seuen a les cadires, tenen el cos inclinat endavant amb els colzes sobre les taules. Tots semblen estar concentrats, eviten parlar amb els companys, i mentre uns estan pensant d’altres escriuen respostes en un full. La mestra s’ho mira des del costat de la pissarra amb el rostre seriós i en silenci, com si volgués mostrar als seus alumnes la importància del moment. A l’escena es respira un aire transcendent: els infants estan aprenent.

Tot d’una passa una cosa excepcional que cap dels protagonistes no podria haver esperat. Un fort crit trenca el silenci: «Sí senyor, Enric! Molt bé! Bravo!». Un dels nens de la classe, l’Enric, es mostra sorprès i desorientat. La Paula, que està escrivint la resposta a una de les preguntes, rep una altra indicació en to de retret: «Però…, què fas, Paula? Que no veus que aquesta no és la resposta?». La Paula es neguiteja, agafa la goma i esborra el que acaba d’escriure. La Maria ha acabat totes les preguntes i enmig d’un garbuix de murmuris sent una veu familiar que es pregunta resignadament: «En farem res d’aquesta nena…?».

Els alumnes i la mestra estan desconcertats: «D’on surten i de qui són aquelles veus?». Aixequen el cap, miren al seu voltant i veuen unes graderies que envolten l’aula. I allà, asseguts i atents a les seves evolucions, hi troben els seus pares. Uns pares que no s’estan de fer tota mena de comentaris sobre l’exercici que els seus fills estan fent. Uns són més exigents i d’altres, més condescendents. També n’hi ha alguns que no diuen res, però fan gestos i miradetes… Tots responen de manera diferent; però la qüestió del cas és: què hi fan allà?

La situació que hem descrit és possible d’imaginar però és poc probable que es faci realitat. Us imagineu unes graderies a les aules de les escoles plenes de pares comentant les activitats dels seus fills? A la gran majoria d’adults no se’ns acudiria interrompre processos i moments d’aprenentatge —tan importants per a les criatures— que passen a l’escola. Tampoc no se’ns acudiria esmenar in situ la feina de la mestra, que és qui ha de guiar i acompanyar el procés d’aprenentatge dels alumnes. A l’escola, per aprendre, és necessari que hi hagi un ambient tranquil i de concentració per als estudiants.

Hi ha un altre context, però, on els pares tenen les portes obertes per veure —i comentar— el procés d’aprenentatge dels seus fills i el procés d’ensenyament de l’adult que els guia. És un lloc on aquesta observació es pot fer de manera freqüent, cada setmana. Un lloc on els pares, ben asseguts en unes graderies, poden observar de manera tranquil·la els seus fills i gaudir de com aprenen. També es poden aixecar, cridar, aplaudir… De ben segur que ja heu endevinat de quin context es tracta: és l’esportiu.

I tant, que volem que guanyin!

Els tres autors d’aquest llibre som companys de feina que treballem al Departament de Ciències de l’Activitat Física de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, i tenim la sort de poder viure com els nostres fills practiquen esport. Ens asseiem a la graderia i, com molts altres pares, observem i comentem el que passa a la pista. És una estona intensa on es fan tota mena d’accions i moviments, es prenen decisions més o menys encertades i s’escullen estratègies, reeixides o no, que comporten prediccions fallides o encertades, alegries, decepcions…

Els nostres fills i filles practiquen esport de formació o de base, l’etapa esportiva de la qual parlarem. És una etapa on han de tenir cabuda tant l’aprenentatge, com la competició, com el plaer de practicar esport. Així doncs, aprendre, competir i gaudir són els tres pilars que han de mantenir en equilibri l’esport formatiu i com a pares hem de procurar que es mantingui aquest equilibri.

Que ens fixem en aquests tres objectius per als nostres fills no vol pas dir que no vulguem que guanyin. I tant, que volem que guanyin! Però en el llibre volem explicar i transmetre moltes més idees. Des de la pedagogia, la sociologia i els fonaments teòrics de l’aprenentatge motor responem per què és important que els infants practiquin esport i pretenem, també, orientar l’actuació dels pares en la relació entre fills i esport. Volem mostrar la complexitat del procés d’aprenentatge esportiu i exposar com poden actuar els clubs i els entrenadors per tal que acompleixin la seva funció educativa i ens ajudin i ens acompanyin en la formació de les criatures.

«Als vostres llocs… Preparats…»

El principal repte d’aquest llibre és aconseguir que els pares estiguem ben situats a la graderia, ben posicionats (com diríem en llenguatge esportiu), i que ens sentim còmodes al nostre seient mentre acompanyem els nostres fills quan practiquen esport. Amb aquesta intenció hem dividit la lectura en tres moments: abans de seure, quan estem asseguts i un cop ens aixequem dels nostres seients. Cada una d’aquestes parts té diferents capítols, amb diferents situacions esportives quotidianes acompanyades de dades i coneixements que ens aportaran la part més acadèmica i científica del fet esportiu. I tot això anirà relligat amb un seguit de comentaris i reflexions a través dels quals intentarem mostrar la nostra visió sobre les situacions esportives plantejades i el paper que hi podem tenir les famílies.

En la primera part, «Abans de seure», ens remetrem a àrees com la sociologia o la història, que ens permetran omplir de significat el context esportiu actual i ens oferiran diferents perspectives per abordar-lo. En la segona, «Ben asseguts», respondrem la pregunta: com s’aprèn l’esport?, que ens permetrà tenir referències clares sobre com es produeix l’aprenentatge motor dels nostres fills i quin paper hi podem fer com a pares. I, finalment, «Quan ens aixequem» ens permetrà abordar aspectes que sorgeixen un cop ha passat la competició, com, per exemple, la relació i la comunicació entre pares i fills des d’una perspectiva educativa.

Així doncs, agafeu un bon seient i… «Als vostres llocs… Preparats… PUM!»