Un amor, uns carrers

UN AMOR, UNS CARRERS

CAP A UNA DIDÀCTICA DE LES GEOGRAFIES LITERÀRIES

Un amor, uns carrers

Cap a una didàctica de les geografies literàries

Edició de

Alexandre Bataller

Héctor H. Gassó

©

D’aquesta edició:

Publicacions de la Universitat de València,

els autors

Març de 2014

ISBN: 978-84-370-9544-8

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

Correcció lingüística: Alexandre Bataller

Fotografia de coberta: David Pons Chaigneau

Disseny de coberta: Celso Hernández de la Figuera i Héctor H. Gassó

Maquetació: Héctor H. Gassó

Publicacions de la Universitat de València

Arts Gràfiques, 13 - 46010 València

http://puv.uv.es

publicacions@uv.es

Aquest volum s’ha realitzat dins el projecte «Geografies Literàries 2012-2013» (UV- SFPIE_FO12-80919), en el marc del Subprograma d’Innovació Docent Finestra Oberta del Servei de Formació Permanent i Innovació Educativa de la Universitat de València

ÍNDEX

ELEMENTS PER A LA DIDÀCTICA DE LES GEOGRAFIES LITERÀRIES

I. ELS LLOCS I ELS RECURSOS

Alexandre Bataller Català, Per una didàctica de la llengua i la literatura vinculada al territori

Joanvi Candel i Pau Marqués, Fil-per-randa, una manera de viatjar

Ricard Giramé Parareda, Els mapes literaris en Internet: anàlisi dels webs de literatura georeferenciada dels Països Catalans

Mireia Munmany Muntal, El patrimoni literari català: recursos educatius en xarxa

Llorenç Soldevila i Balart, Del lloc literari a la ruta literària: un branding en eclosió

Carme Torrents Buxó, La Casa Museu Verdaguer: un espai per a la mediació de la literatura. Raons pel Projecte «Canigó 125 veus»

II. ELS ITINERARIS: TERRITORIS

Ivan Carbonell Iglesias, Geografia llegendària del Comtat. Les llegendes com a itinerari didàctic

Ana Díaz-Plaja i Margarida Prats, Una passejada barcelonina per la LIJ

Josep V. Garcia Raffi, Les geografies (literàries) d’Arenys de Mar: una aproximació didàctica interdisciplinària

Àlvar Monferrer i Monfort, Viatge tòpic-literari per la geografia mítica de la ciutat de Castelló de la Plana

Pascuala Morote Magán i María José Labrador Piquer, Blasco Ibáñez y Azorín: una mirada literaria en torno a Valencia

Miquel Àngel Oltra Albiach i Rosa Maria Pardo Coy, Les rutes dels titellaires valencians

Vicent Vidal Lloret, La Vila literària: ruta didàctica pels paisatges vilers amb llegenda

III. ELS ITINERARIS: AUTORS I OBRES

Amparo Ayora del Olmo, Una passejada per les rutes del Tombatossals

José Cantó Doménech i Amparo Hurtado Soler, Ausiàs March: un viatge de Gandia a Mercuri

Antonio Huertas Morales, El Cid explicado a los jóvenes. Literatura, leyenda e historia a propósito de El enigma del Cid, de María José Luis

Josep Vicent Miralles, Fotos de família; la València de Manuel Vicent

Aina Monferrer Palmer, La València de Vicent Andrés Estellés. Una proposta didàctica a partir del Llibre de meravelles

Antonio José Morales Hernández i Carlos Caurín Alonso, Itinerari per les Rodanes mitjançant l’obra Els papers àrabs

Jordi Oviedo Seguer, Ruta literària de Vicent Andrés Estellés: «Un amor, uns carrers»

Margarida Prats Ripoll i Salvador Escudé Baró, Ruta literària de Màrius Torres per la ciutat de Lleida. Una passejada pels espais viscuts, literaris i de recuperació i homenatge

IV. LES EXPERIÈNCIES

Joan Miquel Albert Tarragona, Exili republicà i literatura catalana

Maria Alcaraz Ruiz, L’intercanvi com a descobriment del passat i llavor de pau de futur

Jesús Bernat Agut, Imatgies, una experiència en el Batxillerat

Margarida Castellano Sanz, Més enllà de les nostres fronteres: dues experiències de viatge amb l’alumnat

Beatriz Comella i Fina Masdéu, Ilercavònia i Cossetània: espais literaris (propostes i experiències didàctiques)

Vicent Lluís Fontelles Rodríguez, Didàctica de l’organologia de la música tradicional a partir d’eixides escolars i del treball de camp més enllà de l’aula

Alícia Martí Climent, Poesia oral improvisada al territori lingüístic català

David Parra Monserrat, Ruta didàctica per les terres de l’Ebre: una proposta d’itinerari multidisciplinar

Cristina Sendra Mocholí, Un passeig pel Parc Natural de l’Albufera de València: una mirada literària per conèixer, fer i sentir el medi

Elements per a la didàctica de les geografies literàries

Durant els últims anys hem assistit a un canvi de paradigma en la teoria i ensenyament de la literatura que fa considerar de forma significativa la dimensió geogràfica dels textos literaris. Els tradicionals plantejaments historicistes han donat pas a concepcions on el context resulta determinant, en confluència amb les noves orientacions de la geocrítica, l’objecte de la qual es basa en la interacció entre els espais humans i el fet literari. Aquests canvis afecten tant als estudis literaris com a les noves orientacions en l’educació literària, però els podem percebre, sense anar més lluny, en contextos no necessàriament acadèmics: les obres literàries, a més de ser llegides i imaginades, es poden viure i recórrer sobre el territori.

La geografia explica la literatura i, per a interpretar el territori i el paisatge, assisistim a una florida de propostes que, des del turisme cultural fins a un ventall de formes de mediació literària ens arriben de centres patrimonials, institucions, empreses de gestió cultural i, cada vegada amb major freqüència, des de diferents àmbits educatius. Els itineraris didàctics, que recullen la tradició de la didàctica de l’experiència, basats en obres o referents literaris, són un recurs transversal cada vegada més habitual en els diferents àmbits educatius.

Amb aquesta finalitat educativa, des del Grup d’Innovació Educativa «Geografies Literàries» de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, hem considerat que és del tot imprescindible reflexionar, tant des de la teoria com des de l’experimentació, sobre el component didàctic que ens ofereix el territori per a l’acostament a la llengua i la literatura. És per això que reunim en un volum els treballs d’unes veus diverses i autoritzades, amb la finalitat que puguen assentar unes bases sobre aquesta nova via d’acostament per a les obres literàries, per dissenyar programacions sobre rutes i itineraris i per mostrar-ne, finalment, propostes i experiències didàctiques dutes a terme.

En la primera secció del llibre (Els llocs i els recursos) el lector trobarà alguns elements amb què poder construir el marc referencial de les rutes literàries amb finalitats educatives. Des del mateix concepte de «lloc literari» o «marca literària» fins a l’anàlisi dels webs de literatura georeferenciada, la funció de les cases d’escriptors com a espais per a la mediació literària, les particularitats dels viatges culturals o els mateixos recursos educatius, dins el marc de les eixides fora de l’aula, amb la interacció didàctica amb el medi i els espais d’ús lingüístic que s’hi posen en joc. En la segona secció (Els itineraris: territoris) es mostren set propostes a partir de territoris i referents que articulen espais literaris diversos. Des de recorreguts literaris per ciutats (València, Castelló de la Plana i Arenys de Mar), fins als espais que configuren escenaris de llegendes, siguen poblacions (la Vila Joiosa) o comarques (el Comtat), passant per rutes tematitzades com la que passeja la ciutat de Barcelona seguint les pistes de la Literatura Infantil i Juvenil o la que dibuixa els territoris evocadors dels titellaires valencians. Per la seua banda, la tercera secció del llibre (Els itineraris: autors i obres) mostra les possibilitats generades a partir d’obres literàries i autors concrets. Els autors poden estar vinculats a una ciutat determinada (Màrius Torres i Lleida, Manuel Vicent i València i Vicent Andrés Estellés, també associat a la toponímia urbana de València, que ha merescut una atenció per partida doble) o poden suggerir relacions sorprenents com és el cas de l’itinerari que vincula Ausiàs March amb Mercuri. Les obres literàries poden pertànyer al cànon tradicional (Tombatossals) o ser mostres de novel·les destinades a un públic jove (Els papers àrabs o El enigma del Cid). La quarta i última secció del llibre (Les experiències) mostra la cristal·lització dels conceptes i itineraris en concreccions dutes a terme en diversos àmbits educatius. Una gamma d’experiències amb alumnes de secundària de diferents centres i territoris exploren eixos diversos: viatges culturals, intercanvis escolars, blogs que aglutinen imatges i textos, projectes reals i virtuals que posen en relació alumnes en xarxes de treball, amb fils conductors que engloben fets històrics, gèneres populars orals o referents gastronòmics. També hi ha espai per a les experiències universitàries adreçades als mestres del futur, que connecten les aules amb el patrimoni musical d’arrel tradicional, que aporten una nova mirada sobre el medi natural de l’Albufera o que viatgen per les terres de l’Ebre, aquestes darreres vinculades al projecte «Geografies Literàries».

Les històries i els versos s’esdevenen en uns llocs i parlen d’un territori, d’unes ciutats, d’unes gents i d’uns paisatges que podem recórrer amb finalitats educatives. I, com ens recorda el poeta Vicent Andrés Estellés, l’amor, que mou el cel i les estrelles, viu integrat en un temps i en un paisatge. Una nova mirada, una convergència de didàctiques, una disciplina emergent que hem volgut associar a uns versos com a divisa, de la qual el present llibre aporta unes bases, entre els conceptes i la pràctica, uns elements constituents. Ras i curt: «un amor, uns carrers…»

ELS EDITORS

I. Els llocs i els recursos

Per una didàctica de la llengua i la literatura vinculada al territori

Alexandre Bataller Català

Universitat de València

1. LA GEOGRAFIA LITERÀRIA COM A NOU PARADIGMA METODOLÒGIC

Patrimoni literari, geografies literàries, ciutats literàries, itineraris literaris, espais escrits, carrers literaris, rutes literàries, festes i celebracions literàries… Són signes i evidències que ens parlen del canvi de paradigma que opera des del temps cap a l’espai. Un horitzó metodològic en construcció s’obre davant nostre, geografies que expliquen el fet literari i literatures com a font geogràfica (Chevalier, 1993). En els darrers anys, l’emergència d’una nova disciplina, la «geografia literària» suposa una interrogació dialèctica entre territori, espais culturals i literatures que permet l’alliberament tant del biografisme, que assimilava radicalment el referent geogràfic a la seua representació literària, com de l’estructuralisme, que havia volgut aillar el text de la seua realitat (Collot, 2011).

Per la seua banda, la disciplina anomenada «geocrítica» defineix una metodologia comparativista consistent a relacionar un corpus d’obres al voltant d’un lloc, que esdevé el centre i el fil conductor de les aproximacions operades dins una dinàmica «geocentrada» al voltant d’un lloc (Westphal, 2007). La geocrítica, així definida, permet entrecreuar àmbits d’actuació diversos com ara història, literatura, geografia, sociopolítica i turisme.

En aquesta línia de recerca, comptem amb algunes notables realitzacions com són el projecte «Atlas Literari d’Europa» que ja ha cartografiat desenes d’obres de ficció a través dels segles, d’uns indréts de Suïssa, d’Alemanya i de Praga (Piatti, 2008), o el molt reeixit «Atlas literari de Girona» (Aragó, 2003), o els projectes més recents com són Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català que ha engegat el Mapa Literari Català 2.0 (Espais Escrits, 2011), i el projecte Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans (Soldevila, 2010), que en ambdós casos combinen la literatura, els indrets i els autors amb les TIC.

Els autors, les obres i els territoris, de Proust a Joyce, de Rodoreda a Cabré, de Llorenç Villalonga a Enric Valor, o les ciutats del món, des de Lisboa a Ginebra, per esmentar-ne tant sols uns noms, són objecte d’una atenció preferent, com més va més (Brosseau, 1996). Des de la didàctica tenim mostres ben properes: experiències d’educació literària que parteixen de l’exploració dels llocs literaris propers al context educatiu (Cid, 2010), experiències TIC per a secundària, com ara les guies de carrers virtuals que mostren el conjunt de referències literàries que configuren l’entorn urbà dels participants (Manresa-Duran-Ramada, 2012), o propostes diverses que integren les possibilitats didàctiques de coneixement cultural sobre el territori per a alumnat de secundària (Bordons-Ferrer, 2013).

A la base d’aquest nou paradigma geograficoliterari hi ha una voluntat, des del punt de vista del lector, de relacionar les obres literàries i els autors amb els escenaris on aquestes foren creades:

Dejando aparte mitologías y leyendas, los lectores sentimos una emoción especial, difícilmente expresable, al visitar las casas, las calles y los paisajes que transitaron y donde imaginaron sus obras nuestros autores más admirados. Somos adictos a peregrinaciones devotas para ver los rincones y los cielos que contemplaron aquellos a quienes debemos tantos momentos de emoción y de iluminación. Los comprendemos mejor y nos sentimos más cerca de ellos al conocer el marco, a veces ya muy deteriorado por el tiempo inmisericorde, en que transcurrieron sus vidas y se fraguó su escritura. (Savater, 2013: 13).

2. UN RECORREGUT PERSONAL DES DE LA LLENGUA I LA LITERATURA CAP AL TERRITORI

2.1. El viatge com a pràctica literària

El primer acostament a una experiència de ruta literària amb alumnes de secundària em remet al Pla de viatge, una compilació de textos de Josep Pla feta pels alumnes mataronins de segon de BUP, als anys vuitanta, guiats pel professor Llorenç Soldevila.1 Una ruta literària que incloïa una travessia marinera n’era la motivació per fer una antologia de textos literaris que incitaven a la descoberta d’un territori seductor (l’Empordà i la Costa Brava), organitzada en funció dels llocs que visitaven. El curador del volum, el professor Soldevila, ho justificava al pròleg: «¿És educatiu donar a l’alumnat només allò que eventualment demana, és a dir, allò que tòpicament pensem que pot consumir?» (Pla, 1988). I en treia sucoses conclusions: «Després de mesos d’una intensa relació amb la literatura de Pla, possiblement la mirada dels alumnes ara descansa sobre la gent i les coses amb un batec ben diferent» (op. cit.).

Aquest hauria de ser el nostre objectiu docent, educar la mirada. Fou a Ontinyent, al cor de la Vall d’Albaida, durant el període de cinc anys viscut a l’institut de batxillerat, on encetàrem un projecte de didàctica de la literatura basat en la lectura, l’escriptura de textos literaris que tenia com a eix transversal l’elaboració de rutes literàries i tota mena de propostes d’eixides escolars (Bataller, 2010). Els alumnes havien de descobrir un territori lingüístic i literari. I, amb aquesta fi, calia eixir de la Vall, calia traure els alumnes a fora de l’aula. Una de les primeres experiències en aquest sentit, fou l’intercanvi amb els alumnes de l’institut Salvador Vilaseca de Reus, el mateix on estudià el poeta Gabriel Ferrater. Els primers viatges eren motivats pel mateix temari de l’optativa de literatura catalana de COU, cada curs amb més alumnes: la Girona de Josafat o la Barcelona de La Plaça del Diamant. Un dia, una lectura de Josep Pla ens fou determinant d’un viatge iniciàtic. Es tractava del far de sant Sebastià a Palafrugell, que de nou ens evocava el far del cap de la Nau a Xàbia.2 Allí «la carretera fa un llaç —cinta blanca entre els pins— i hom arriba a Sant Sebastià, que és el punt més gloriós de Catalunya, l’angle més recte que en aquest país fan la terra i la mar» (Pla, 1968: 475). I ja sabem que quan Josep Pla empra un adjectiu solemne cal fer-li cas. A més, el lloc té un amorós etern atractiu adolescent:

Si hi veniu només per mirar, la melodia d’aquest món us agafa, els sentits se us afluixen, us surten uns ulls de peix i el cor se us en va. Les dones torcen dolçament el coll, se’ls allarga el nas i posen la galta de setí sobre el pit de l’amat. ¿Qui podria resistir seriosament la contemplació de la mar a Sant Sebastià? (op. cit.)

Però, per damunt de tot, aquest espai és un lloc d’evident força literària perquè és ací on el jove Josep Pla comença a escriure, justament l’objectiu escolar que volem transmetre als nostres alumnes, tal com expressen unes delicioses línies:

Un dia, sense saber com, em vaig trobar amb un llapis i un quadern a la mà. Vaig començar a posar adjectius darrera de cada pineda, de cada camp, de cada tros de mar. Vaig tractar d’escriure els sentiments que ens produïa la visió de la terra diversa i de la blava mar escampada. Cada vegada que començava aquests exercicis estava dominat per una efusió ideal. No m’enamoraré mai tant de cap deessa, ni de cap melodia, com em vaig enamorar d’aquelles coses. Encegat, vaig arribar a suposar que serien de possessió fàcil. Pobre de mi! De vegades, a mig escriure la primera ratlla, ja esquinçava el paper. Ho tornava a provar… Hi tornava encara. El neguit de la temptativa, una successió d’estats de joia aparent i de desesperançament real, m’emplenaven les tardes. Era que ja estava tocat per la fal·lera pueril i ridícula d’aquest ofici amarg. (op. cit.)

Un d’aquells cursos anàrem a l’Empordà. A la dansa de la mort de Verges, però molt especialment al Mas Pla i a l’humil cementeri de Llofriu, on descansen plàcidament les restes de l’autor d’El quadern gris. En tornar, vaig descobrir alumnes que havien fet de l’home de l’abric, de l’home de la boina, una mena d’heroi literari.

2.2. L’entusiasme i l’ensenyament de llengües

El nostre treball en les classes de literatura no havia de centrar-se en plantejaments historicistes entesos com a mera relació d’autors i obres i sinó que havia de basar-se a donar sentit als textos. Hem considerat prioritari l’impuls a les activitats de formació lectora, amb lectures i comentaris literaris dins i fora de les aules. En aquest sentit, hem aplicat activitats de producció i creació literària a partir dels textos i models literaris. Sabem que la competència literària no ve condicionada només per l’adquisició d’uns coneixements sinó també pel desenvolupament d’habilitats, de procediments cognitius i d’actituds que l’afavoresquen. I és en aquest context que s’ha assenyalat el concepte d’entusiasme com a l’eix central de la relació amb els aprenents de llengües. El professors que més influència deixen en els seus alumnes són aquells que mostren una estima per la seua diciplina i saben encomanar-ne la passió. En aquest sentit, el professor construeix el seu jo com un referent, com assenyala Dörnyei:

Projectar entusiasme té a veure amb el procés més general del modelatge (actuar com a referent), que és un mètode molt efectiu per ensenyar diverses matèries donant exemple, i aquest exemple bé pot incloure factors motivacionals com ara els esforços esmerçats, les actituds positives i l’interés pel camp concret (Dörnyei, 2008: 51).

Motivació, actituds i entusiasme. Un concepte didàctic certament relliscós. En-theós, sentir-se posseït per un Déu, n’és el seu signficat etimològic. Com que no pretenc entrar en anàlisis filològiques, faré esment d’una anècdota personal. Una nit valenciana, acomiadant-nos de l’escriptor i gramàtic Enric Valor, després d’una conversa iniciàtica, a la porta de sa casa, vam rebre una revelació sobre el sentit d’una feina que ja ens apassionava, l’estudi i la divulgació de la llengua per part de la generació que ell representava: «Nosaltres érem només uns entusiastes. Uns entusiastes de la llengua». Aquesta era la lliçó. Escoltar la paraula viva, la paraula incontaminada de la gent diversa i senzilla. Percebre els accents diversos de la terra diversa i, després, com a ensenyants, compartir aquest entusiasme amb els aprenents que ens transmeten la il·lusió de la seua joventut.3

2.3. Educació literària i espais d’ús lingüístic

Després, en els dèsset cursos viscuts a un institut de la ciutat de València, vaig aprendre que més enllà de la competència lingüística, la nostra dedicació havia d’encaminar-se cap a l’ús, que els alumnes usaren la llengua que aprenien a l’aula també en situacions de la seua vida personal i quotidiana. Contra la inèrcia de no emprar la llengua més enllà de les fronteres de l’aula ens cal «fer de la resistència, la constància, la paciència i l’activisme constant les armes que permetin superar aquesta desídia lingüística generalitzada» (Gelabert, 2003: 212). Amb aquesta fi posàrem en pràctica activitats extraescolars relacionades tant amb l’ensenyament de la literatura com amb la diversitat geogràfica de la nostra llengua, com ara les eixides en grup al teatre, la visita a exposicions vinculades amb obres literàries, l’assistència a recitals poètics o a conferències de temàtica literària, les visites a biblioteques i llibreries, les visites d’escriptors al centre o altres menes d’encontres amb escriptors actuals organitzats per algun organisme públic i els itineraris que resegueixen la geografia d’un escriptor concret o d’una obra literària.

I és així com vingueren les propostes que ens dugueren cap a itineraris diversos. Uns dies intensos de molta proximitat amb els alumnes, amb espais de temps compartits per establir converses i reflexions, amb moments d’interrelació i de cerca de moments per a l’escriptura de textos breus on més que mai s’estreten els angles del triangle pedagògic coneixement-ensenyant-aprenent. Perquè una de les condicions que establíem en les rutes i viatges literaris era el compromís de parlar-nos tots en valencià en tots i cadascun dels moments del viatge. Amb això preteníem obrir un espai d’ús per a la llengua, d’una durada molt limitada, això sí.

Des de la nostra perspectiva, considerem la ruta literària com a motor de les classes de literatura. La «ruta literària» és sempre conseqüència d’un treball previ a l’aula. La realització de la ruta o viatge és una part d’un procés que comença amb la lectura d’una o més obres literàries completes i d’un conjunt de textos que guiaran el nostre recorregut. El procés previ dura un parell de mesos en els quals es van ajustant els detalls i es va agumentant el comboi col·lectiu de realitzar l’eixida. En tornar, els dies viscuts seran rememorats i avaluats. En tornar del «Viatge literari a Mallorca», l’alumna Teresa Álvarez escriu un relat («Dona Maria Antònia de Bearn») inspirat en Mort de Dama de Llorenç Villalonga, que obtingué el primer premi en un prestigiós concurs català per a joves. Aquest és l’inici del seu relat: