- -
- 100%
- +
Fa uns quants mesos, no importa quan exactament, ens en vam anar a Mallorca amb l’institut. No va ser un viatge de fi d’estudis com els del noranta per cent dels col·legis de València: tenia un motiu literari. Feia fred perquè era gener, però la contemplació dels foguerons de sant Antoni i la joia de la gent mallorquina ens reconfortava. Abans d’anar-hi, com és el cas, ens havien fet llegir la crítica novel·la Mort de dama del cèlebre escriptor Llorenç de Villalonga.
Em vaig enamorar, sobretot, del personatge de Maria Antònia de Bearn, l’únic encara viu que conserva amb dignitat la memòria d’un ordre social aristocràtic que ha durat segles, però que ja no té cap poder sobre la societat. Moltes vegades he arribat a pensar que tot el que va passar al viatge va ser gràcies a la força de la meua imaginació.(…)
Quan el nostre professor de valencià ens va dir que aniríem a visitar l’antiga casa on vivia Villalonga, al centre antic de Palma, em vaig il·lusionar moltíssim. Encara que puga semblar una bogeria, crec que allotjava l’esperança de tornar a veure aquells personatges amb els quals havia compartit tant, i que tot just m’acabaven d’abandonar. De sobte, em sentia més a prop de tornar a entrar-hi en contacte. (Àlvarez, 2005: 55-56)
La llengua i la literatura, associades a uns llocs i a uns paisatges, han estat font de gaudi estètic i literari i el punt d’inflexió en una presa de consciència respecte a la pròpia llengua, la base del futurs contexts favorables cap a l’ús, amb el reforçament d’una sèrie d’actituds lingüístiques (Bataller, 2010). Com ara:
• El models lingüístics positius que serveixen de referència engrescadora cap a l’ús social de la llengua.
• La reflexió sobre la necessitat d’usar la llengua i el compromís social i cívic cap a alguna mena de forma de canvi en les normes d’ús.
3. LA RUTA LITERÀRIA COM A FORMA D’INTERACCIÓ AMB EL MEDI
Quan ens desplacem, fent un itinerari al voltant d’alguns llocs literaris4 estem seguint una ruta literària. Possiblement la ruta literària més famosa és la que es fa cada 16 de juny a Dublín, des de 1954, per commemorar el mateix dia de 1904 en què es desenvolupa la trama d’Ulisses de James Joyce. L’anomenat Bloomsday ha esdevingut un recordatori anual de Joyce. Les rutes literàries, quan es dirigeixen a un destinatari adult, fora del context escolar formen part d’allò que anomenem «turisme cultural». Com a mostra, farà uns anys, dins del marc de la Fira de Frankfurt es presentà una publicació que contenia rutes pels territoris de la llengua catalana, pensades per al públic alemany, on es donava constància de diferents autors valencians (Bataller et al., 2007).
Llorenç Soldevila ha dedicat la seua atenció educativa a la senyalització d’obres, textos i llocs literaris de la literatura catalana i ha experimentat les rutes literàries amb alumnes de secundària durant més de trenta anys, per la qual cosa és una veu autoritzada::
Ben segur que sense l’estímul que per a mi va representar ara fa més de trenta anys de treure els alumnes de l’aula per descobrir mons i maneres de fer i sentir diferents d’allò que els podia donar només amb la classe típica i tòpica, avui no estaríem parlant d’aquesta geografia. Alhora, ha estat un procés personal d’autodescobriment i autoformació que encara dura. (Soldevila, 2010).
La ruta és entesa com un recurs eficaç per a l’educació literària: «Possiblement, amb els anys d’experiència didàctica des dels quals podem parlar, el recurs de les rutes literàries és un dels més eficaços i rendibles d’entre tots els que hem utilitzat» (Soldevila, 2004: 28). Ens aprofitem didàcticament, doncs, de la consideració de la literatura com una part del patrimoni collectiu, a la qual comencen a dedicar-se interessants esforços, com explica Joan Francesc Mira:
la literatura forma part del patrimoni col·lectiu, i que això es reforça encara si, tal com passa ben sovint, la paraula escrita, la narració o el poema, naixen o creixen en un territori concret, quan empren la llengua d’aquest territori, o quan reflecteixen, descriuen o fins i tot inventen un espai real o mític. (Mira, 2012: 75).
Per a aconseguir la implicació de l’alumnat en la construcció del coneixement cal emprar una metodologia activa i participativa. Englobaríem la «ruta literària» dins del conjunt d’activitats escolars on es construeix coneixement i es comuniquen actituds, valors, sentiments, creences i maneres de percebre i entendre situacions. Les activitats escolars suposen un treball fora de l’aula i, com s’ha assenyalat des de l’àmbit del coneixement del medi, constitueixen un recurs que facilita l’aprenentatge de conceptes i procediments, afavoreix el desenvolupament d’actituds i el creixement afectiu de l’alumnat. Per tant, més enllà de l’espai físic on es realitza, ens interessa pel «espai mental» que genera. Com sintetitza el geògraf David Serrano:
El treball fora de l’aula no ha de ser entès com una activitat determinada principalment per l’espai físic on es realitza, sinò, més aviat, per l’espai mental en què es genera i la predisposició cognitiva a què dóna lloc. D’aquesta manera, l’espai mental que es deriva del treball fora de l’aula, promou l’adquisició de coneixements, atès que suscita la formació de preguntes i explicacions; facilita la creació de valors, atès que permet, al mateix temps, l’adquisició d’una formació reglada i no reglada; exigeix el domini de tècniques i destreses; condueix a l’aprenentatge i desenvolupament d’actituds crítiques i, de manera paral·lela al procés d’aprenentatge, reforça llaços d’amistat, solidaritat i treball en grup. A banda, el treball fora de l’aula, també és causa de motivació, perquè amb la sortida es trenca la dinàmica habitual de la classe i s’interromp la rutina de l’aprenentatge quotidià, encara que es continuï amb l’aprenentatge programat. (Serrano, 2007)
Els itineraris didàctics recullen la tradició del krausisme i de la Institució Lliure de l’Ensenyança, i les propostes de l’Escola Nova i els corrents pedagògics dels anys trenta del segle passat. Per a l’Escola Nova el contacte amb el medi i l’entorn tenia un paper fonamental en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat mitjançant una metodologia activa i en la consideració de la història local com a punt de partida per a iniciar-se en la investigació històrica i la construcció del coneixement històric i social. Seguint els principis d’una educació basada en l’experiència, els educadors haurien de tenir com a missió, segons Dewey, «preparar aquel género de experiencias que no repeliendo al alumno, sino más bien incitando a su actividad, sean sin embargo más que agradables inmediatamente y provoquen experiencias futuras deseables» (Dewey, 2004: 73). Una herència recuperada durant les dècades dels anys setanta i vuitanta pels Moviments de Renovació Pedagògica, que torna a ser d’actualitat: «la escuela no puede atrincherarse en un conocimiento academicista y abstracto que solo es adquirido por pocos alumnos, sirve más a la selección y a la exclusión que al desarrollo cultural» (Vilarrasa, 2003: 18).
I, des d’una perspectiva piagetiana, les eixides constitueixen una tècnica didàctica relacionada amb l’aprentatge per descobriment. L’objectiu de les eixides és posar l’alumnat en contacte directe amb la realitat per a donar-li la possibilitat de descobrir-la (Benejam, 1996). Les fases de l’eixida, des d’aquesta perspectiva, corresponen a les del mètode científic: formulació d’hipòtesis (abans), comprovació mitjançant l’experimentació (durant) i elaboració de conclusions (després). El paper de les exides escolars cal relacionar-lo amb la idea de Vigotsky, que considera l’aprenentatge com un procés de construcció de coneixement produït per la interacció entre l’experiència personal de l’alumne i el seu context social.
4. LA RUTA LITERÀRIA COM A PROJECTE D’INNOVACIÓ UNIVERSITÀRIA
El projecte, aplicat des del curs 2010-2011, és fruit de la col·laboració entre membres de dos departaments de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València (Didàctica de la llengua i la literatura i Didàctica de les ciències experimentals i socials). Les primeres cinc rutes literàries han estat les següents:
1. Ruta fusteriana (ruta a l’Albufera i Sueca seguint el llibre «L’Albufera» de Joan Fuster).
2. Ruta valoriana (ruta pel territori dels contes de transmissió oral recopilats per Enric Valor).
3. Ruta literària per València (passejada literària per València seguint «Ací» de Vicent Andrés Estellès. D’Ausiàs March i Joanot Martorell a Estellés).
4. Ruta estellesiana (ruta per València i Burjassot seguint la poesia de Vicent Andrés Estellés)
5. Ruta «Xàtiva estellesiana» (ruta literària per la ciutat de Xàtiva seguint el llibre Xàtiva de Vicent Andrés Estellés).
El projecte, de caràcter transversal, té com a objectiu el disseny de seqüències didàctiques basades en rutes literàries i l’elaboració de materials per a ús didàctic en les classes (Bataller, 2011a i Bataller, 2011b). Seguint les orientacions de l’EEES de promoure un ensenyament pròxim a la societat, ens hem proposat els objectes d’aprenentatge següents:
• Reforçar actituds positives d’estima i promoció cap a la llengua, la literatura, la història, el paisatge i el patrimoni dels valencians.
• Dotar els futurs docents d’instruments per a la realització d’eixides extraescolars vinculades al territori.
• Estimular la capacitat de creació d’activitats docents fora de les aules.
• Promoure l’elaboració de seqüències didàctiques d’aprenentatge que empren les eixides extraescolars com a element central.
• Entendre la literatura, la llengua i el patrimoni històric i natural com una forma d’arrelament en la societat.
• Afavorir el descobriment d’una geografia literària i lingüística i els valors patrimonials d’una comunitat lingüística
La realització de la ruta és una part d’un procés que comença amb la lectura d’una o més obres literàries completes i d’un conjunt de textos que guiaran el nostre recorregut. Una vegada determinats els objectius didàctics i les dates de realització de la proposta elaborem un itinerari, que completem amb la confecció d’un dossier didàctic que inclou el programa, amb un annex de textos literaris o documents amb interés cultural o lingüístic. Realitzada l’activitat, procedim a la seua avaluació. Els materials elaborats i les seqüències didàctiques obtingudes del procés tenen aplicacions didàctiques diverses:
• Serveixen per a senyalitzar culturalment el territori més pròxim, moltes vegades desconegut.
• Suposen un exercici de dinamització dels textos: traure els textos de l’interior dels llibres i contrastar-los amb territori.
• En algun cas, guien pràctiques de treball de camp i d’investigació.
• Serveixen per a dissenyar propostes didàctiques per a diferents nivells escolars.
Finalment, el projecte està pensat per a la millora de la formació literària dels futurs docents valencians, implicats en la seua llengua i en l’estima pel territori. Però també és un projecte extrapolable a altres eixides socials i professionals, com la formació de mediadors i gestors del patrimoni literari i cutural.
Podem considerar que les rutes literàries ens permeten la consecució de dos objectius bàsics d’aprenentatge:
• L’augment de la motivació cap a l’estudi de la llengua i la literatura i l’estima pel patrimoni cultural i històric que se’ls associa.
• La configuració d’uns espais de convivència entre diferents alumnes per al coneixement mutu i l’ús del valencià fora de les aules.
L’experiència pràctica en les aules ens portà pel camí de compartir coneixements i experiències i així, amb el grup «Geografies Literàries» hem organitzat un Congrés i unes Jornades, els anys 2012 i 2013, respectivament. El I Congrés Geografies Literàries, celebrat durant els dies 24 i 25 d’abril de 2012 en la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, fou una ocasió per compartir reflexions i experiències que relacionaven la literatura amb el patrimoni i per explorar les possibilitats pedagògiques que ofereixen les eixides escolars i els itineraris didàctics vinculats a rutes literàries.5 Per la seua banda, les I Jornades Literatura, Territori i Educació (23 i 24 d’abril de 2013) foren una nova ocasió per a reflexionar i compartir coneixements i experiències al voltant de la relació entre literatura i territori i la seues implicacions didàctiques. L’avinentesa de les celebracions de Vicent Andrés Estellés com a escriptor de l’any i de l’any Salvador Espriu ha determinat que tots dos autors siguen presents en diferents ponències i actes de les Jornades.6
De tot l’intercanvi d’experiències, podem afirmar que la ruta literària funciona, doncs, com a recurs immillorable per a l’educació literària, orientada cap a la formació de la recepció dels textos i les produccions literàries i a capacitar l’alumne per a comprendre el discurs literari (Mendoza, 2002). Si partim de la concepció que l’educació literària té com a fi dotar els alumnes d’una competència que els permeta la interpretació, coneixement i gaudi de l’obra literària, el recurs de la ruta literària a partir d’una obra, d’un autor, o d’un territori literari, presenta molts atractius per a estimular el coneixement literari i millorar-ne les actituds. Una aproximació a la literatura, des de l’emoció, tal com afirma l’alumna Carme Ivars: «Realitzar esta ruta literària, ens dugué a sentir la literatura; a emocionar-nos amb ella» (Bataller, 2013a: 21). O, dit en paraules de la futura mestra Araceli Ávila:
Portar la literatura fora de l’aula, relacionant-la amb la vida quotidiana és una gran idea per atraure més lectors, a més de presenter-la com una matèria apassionant i divertida, tan real com la vida mateixa, davant els alumnes, els quals la solen considerar com una matèria pesada i avorrida, consistent a memoritzar noms, dates i títols. (…) Per altra banda, també pense que una excursió és una activitat que uneix al grup, a més de trencar la rutina de les clàssiques lliçons recolzades en els llibres de text o dins de l’aula». (Bataller et al., 2013: 44)
Concloem aquesta aportació, que ha seguit un itinerari personal, valorant la importància de la connexió entre territori i literatura per a generar actituds cap a la llengua i la literatura i el nou horitzó de possibilats que s’obri en relació a l’ensenyament.
5. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
AGUILÓ, Anna (2011), «L’educació en paisatge per mitjà del patrimoni literari», en Nogué, Joan et al. (eds.) (2011), Paisatge i educació, Olot, Observatori del Paisatge de Catalunya/Barcelona, Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, pp. 252-264.
ÀLVAREZ, Teresa (2005), «Dona Maria Antònia de Bearn», en Àlvarez, T. et al. (2005), Contes 2005, Barcelona, La Busca Edicions, pp. 55-63
ARAGÓ, Narcís-Jordi et al. (2003), Atles literari de les terres de Girona segles XIX i XX, Girona, Diputació de Girona.
BATALLER, A.; CRESPO, I.; ESPÍ, A.; LLOPIS, T. i NARBON, C. (2007), «Das Land Valencia», en Literarische Routen der katalanischen Kultur, Barcelona, Institut Ramon Llull, pp. 38-43.
BATALLER, A.; GINER, R.; GADEA, J.; HERNÁNDEZ, H.; PARRA, D.; SENDRA, C. i LATORRE, C. (2013), «Rutes literàries per a estudiants de magisteri i espais per compartir experiències dins l’àmbit escolar de les geografies literàries», en Pilán, P.; De Lamo, J. F. i Gallardo, B., Iniciatives d’Innovació Educativa. Anejos de @tic, 4, pp. 35-45.
BATALLER, Alexandre (2010), «Quan l’activitat docent es trasllada fora de l’aula: rutes i viatges lingüístics i literaris», en CiDd: II Congrés Internacional de Didàctiques 2010, Girona, Universitat de Girona. [http://hdl.handle.net/10256/2992] [Consulta: 03-07-2013].
____, (2011a), «Geografies literàries», Revista Futura, 22, pp. 32-35.
____, (2011b), «Las geografías literarias como proyecto de innovación en educación literaria», en Mª Pilar Núñez y José Rienda (coords.), La investigación en didáctica de la lengua y la literatura: situación actual y perspectivas de futuro, Madrid, SEDLL, pp. 1965-1976.
____, (2013a), «Rutes literàries i formació literaria per a futurs docents», en Pilán, P.; De Lamo, J. F. i Gallardo, B., Propostes d’Innovació Educativa, Anejos de @tic, 3, pp. 16-25.
____, (2013b), Llibre del professor, Alzira, Bromera.
BENEJAM, Pilar (1996), «Repàs a les sortides. Els objectius de les sortides», Perspectiva Escolar, 204, pp. 2-8.
BORDONS, Glòria i Júlia FERRER (2013), «Poesia catalana contemporània,territori i educació», Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 60, pp. 99-110.
BORRÀS, Vicent (2001) «La recreació de la natura», L’illa, 27, pp. 17-18.
BROSSEAU, Marc (1996), Des romans-géographes, París, L’Harmattan.
CHEVALIER, Michel (1993), «Géographie et littérature», en Michel Chevalier (dir.), La littérature dans tous ses espaces, París, CNRS, pp. 1-81.
CID, Josep-Sebastià (2010), «Literatura, territori i educació. Una experiència a l’ensenyament secundari a les Terres de l’Ebre», en Bordons, G. (coord.), Manual de Gestió del Patrimoni Literari de l’Alt Pirineu i Aran. Farrera i Tremp, Centre d’Art i Natura i Garsineu Edicions, pp. 52-59.
COLLOT, Michel (2011), «Pour une géographie littéraire», Fabula-LhT, 8. [http://www.fabula.org/lht/8/index.php?id=242] [Consulta: 19-07-2013]
DEWEY, John (2004), Experiencia y educación, Madrid, Biblioteca Nueva.
DÖRNYEI, Zoltán (2008), Estratègies de motivació a l’aula de llengües, Barcelona, UOC.
ESPAIS ESCRITS (ed.) (2011), Literatura, territori i identitat: la gestió del patrimoni literari a debat, Girona, Curbet.
GELABERT, Joan (2003), «La creació d’espais d’ús per a la llengua entre els joves», Treballs de sociolingüística catalana, 17, pp. 211-224.
MANRESA, Mireia; DURAN, Carmen; RAMADA, Lucas (2012), «Les TIC en les seqüències didàctiques de llengua i literatura», Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 57, pp. 36-48.
MENDOZA, Antonio (2002), «Las funciones del profesor de literatura: bases para la innovación», Aspectos didácticos de lengua y literatura, 12, pp. 109-140.
MIRA, Joan Francesc (2007), «Territori, llengua, literatura, identitat», en Espais Escrits (ed.) (2011), Literatura, territori i identitat: la gestió del patrimoni literari a debat, Girona, Curbet, pp. 75-85.
PIATTI, Barbara (2008), Die Geographie der Literatur. Schauplätze, Handlungsräume, Raumphantasien, Göttingen, Vallestein Verlag.
PLA, Josep (1968), El meu país, OC, VII, Barcelona, Destino.
____, (1988), Pla, de viatge, a cura de Sandra Cambray i Llorenç Soldevila, Barcelona, Destino.
SAVATER, Fernando (2013), Las ciudades y los escritores, Barcelona, Debate.
SERRANO, David (2007), «El valor didàctic del treball fora de l’aula. Reflexions des de la Geografia», Observar, 1, pp. 106-118.
SOLDEVILA, Llorenç (2004), «Ensenyar història de la literatura a segon cicle de secundària», en Bordons, G. i Díaz-Plaja, A. (ed.), Ensenyar literatura a secundària: formant lectors crítics, motivats i cultes, Barcelona, Graó, pp. 19-29.
____, (2009), Geografia literària, 1. Comarques barcelonines, Barcelona, Proa.
____, (2010), «Presentació d’Endrets.cat. Geografia literària dels PPCC», VI Jornades d’Espais escrits, Badalona, 6 de novembre de 2010. [http://www.espaisescrits.cat/downloads/cat/VI%20JORNADES%20ESPAIS%20ESCRITS.pdf] [Consulta: 5-07-2013]
VILARRASA, Araceli (2003), «Salir del aula. Reapropiarse del contexto», Iber: Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia, 36, pp. 13-25.
WESTPHAL, Bernard (2007), La Géocritique: réel, fiction, espace, París, Éditions de Minuit.
1. En els darrers anys, des de la Fundació Josep Pla s’han dut a terme experiències que mostren com el paisatge pot ser interpretat a la llum de la literatura (Aguiló, 2011).
2. Vicent Borràs, que ens acompanyava en aquest viatge escolar, ha escrit unes interessants reflexions sobre literatura, paisatge i representació (Borràs, 2001).
3. Aportem una versió poètica d’aquest concepte al poema «Entusiastes» (Bataller, 2013b: 16-17).
4. Sobre el concepte i abast del concepte «lloc literari» (des de llocs on han viscut, escrit o mort escriptors fins a llocs immortalitzats per un text, etc.) vegeu Soldevila (2009: 12-13).
5. Deu intervencions del Congrés estan enregistrades en vídeo i poden consultar-se online (http://mmedia.uv.es/index?f=_all&w=geografies). A més, una ruta llegendària per la ciutat de València pot consultar-se des de diferents vídeos que il·lustren alguns dels moments i llegendes narrades durant l’itinerari des del servidor de la Universitat de València Mmedia: http://mmedia.uv.es/index?f=_all&w=llegendes.
6. Els vídeos de les diferents intervencions poden consultar-se des del servidor Mmedia: http://mmedia.uv.es/index?f=_all&w=lite.
Fil-per-randa, una manera de viatjar
Joanvi Candel
Pau Marqués
Fil-per-Randa
1. UN CLUB DE VIATGES
Un punt d’encontre, un munt d’experiències, un món de vivències, un cim d’altures, un bri d’amor, un deix d’aventura, un feix d’amistats, un cop de sort, un solc de camins, un sac de viatges, un cas com un cabàs. Josep Cortell (guia de Fil-per-Randa)
Fil-per-randa és un club de viatges nascut a la tardor de 1993. Organitza propostes a partir d’elements culturals tan diversos com la gastronomia, la natura, les festes, l’arquitectura o la literatura. El valor universal de la cultura permet mantenir el vell esperit del viatge sota les noves formes de l’anomenat «turisme cultural», volgudament distant dels «paquets turístics» de consum massiu. Un universalisme que s’expandeix a partir de la cultura pròpia del país. Tot el que és diferent o nou, ho és perquè tenim arrels: el que som i d’on venim. La difusió del patrimoni com apropiació espiritual encaminada al gaudi demana un substrat cultural, la literatura que tota geografia posseeix si no vol quedar-se simplement amb la imatge i la informació erudita.
S’han organitzat rutes literàries per la ciutat de València o recitals com el cicle «A la lluna del Botànic. Música i poesia» en col·laboració amb la Universitat de València, viatges específics que responen a la petició d’algun col·lectiu, o activitats pensades per a escolars. Un escriptor sempre és un bon programa, com l’actual «Vicent Andrés Estellés, la clau que obri tots els paisatges». També un aniversari, com el recital sobre els 150 anys de la Unitat d’Itàlia «València-Itàlia: ideals de llibertat»; d’altres, l’excusa és una obra literària com el viatge «Viterbo i Bomarzo. El territori dels Papes» on l’eix era el jardí que donà nom a la novel·la de M. Mújica Láinez. De vegades és el programa del viatge el que s’enriqueix amb textos literaris d’autors diversos on la geografia és l’element determinant com «Nit de Sant Joan a la Muntanyeta dels Sants», o bé són els escriptors que han destacat en un espai determinat i la relació que han tingut amb altres coetanis com la Provença de Frederic Mistral i Teodor Llorente.
Una pedra angular de Fil-Per-Randa són els guies col·laboradors: historiadors, arquitectes, artistes, biòlegs, escriptors…, apassionats i compromesos amb el país, que asseguren l’objectiu primigeni: esdevenir un referent cívic dins la societat valenciana en la defensa i la promoció del nostre patrimoni cultural.
2. DEL MAPA A LA GEOGRAFIA HUMANA