- -
- 100%
- +
En el gràfic 1 veiem que Espanya i els Estats Units són els dos països amb una presència més destacada en els mapes literaris en línia. Concretament Espanya representa el 32% dels recursos i els Estats Units representen el 27%. La tercera presència geogràfica en els mapes literaris està etiquetada com a Transnacional ja que representa la formulació d’aquests mapes sobre regions transfronteres, continents o el món.
3. ELS WEBS DE LITERATURA GEOREFERENCIADA ALS PAÏSOS CATALANS
Del total mostral, vint-i-un mapes literaris prenen com a base els Països Catalans. De fet, en Internet, la creació d’aquests recursos geogràfics i literaris ha tingut un creixement important en els darrers cinc anys. Segons dades del web de registres Whois.com i els copyright de les mateixes pàgines web, a Catalunya s’han arribat a crear com a mínim divuit webs d’aquest tipus des de l’any 2007. Aquest increment és degut a la puixança dels estudis de la literatura en l’era digital sumats a l’interès per a la fixació del patrimoni geogràfic i literari, per una banda, i a la popularització i a la facilitat d’utilització de les aplicacions web per l’altra.
En el marc geogràfic dels Països Catalans podem observar quines són les característiques bàsiques d’aquesta mostra:
Taula 1: Quadre d’identificació de recursos
En podríem dir la primera aproximació descriptiva.
Gràfica 2: Distribució dels recursos web segons el focus d’interès dels mapes literaris als PPCC
D’aquests, recuperant la idea de focus d’interès del mapa o element primari del mapa observem en el gràfic 2 que en un 71% dels casos es formulen inicialment en clau territorial. Això significa que la potencialitat dels autors o de les obres literàries com a elements de partida en els mapes encara no han estat explotada suficientment.
Però el gruix de l’avaluació rau en una metodologia d’anàlisi quantitativa pròpia, basada en altres paràmetres i indicadors. Concretament sis paràmetres, que són com sis grans grups temàtics que estructuren l’anàlisi de cada web:
• Identificació (autoria)
• Contingut (objectius, cartografia, autors, textos i llocs)
• Tecnologia (r. multimèdia, r. interactius, característiques tècniques)
• Navegació (arquitectura web, recuperació, ergonomia)
• Posicionament (ubiqüitat, lluminositat)
• Usabilitat (processos)
I vuitanta-dos indicadors que m’han servit per fer la dissecció objectiva de cada recurs amb molta precisió. En tot cas i arribats a aquest punt no repassaré la llista d’indicadors ni els detalls textuals de les anàlisi. El que vull mostrar és un exemple del procés. Es tracta del segon paràmetre, el de Continguts, pel seu interès en aquest fòrum: l’apartat II.2. analitza la cartografia que utilitzen els webs i es fixa en els aspectes d’Abast territorial, la Denominació del territori, l’adequació en l’Autoria del mapa, el Format i l’Escalat de les cartes, el Disseny i la Toponímia.
Taula 2: Valoració del paràmetre Contingut – Cartografia
Si ens fixem en la taula veurem que en general hi ha un nivell alt en els resultats de l’anàlisi des del punt de vista dels indicadors. Per una banda l’indicador de Disseny obté la puntuació més elevada 42 sobre 45, que representa un compliment del 93%. Es tracta del disseny del mapa en el sentit de la delimitació del territori, la utilització del traç i els colors i la diferenciació clara dels elements components i seccions. Cal afegir que és un indicador ben treballat en la majoria de casos. En l’altre extrem de la graella trobem que la informació de l’Escalat no és present en la majoria de casos, només en el 26%.
Gràfica 3: Escala de compliment per unitat d’anàlisi del paràmetre Contingut – Cartografia
Des del punt de vista de les unitats d’anàlisi quatre webs han rebut 15 de 15 punts (100% de compliment), i només la Ruta literària Ruiz Zafón «El joc de l’àngel», suma dos punts tenint en compte els indicadors de Format i Disseny.
Per acabar amb aquesta part d’anàlisi i estat de la qüestió presento els resultats finals de l’estudi reflectits també en un taula i una gràfica.
Taula 3: Resum final
Gràfica 4: Resum final
La taula final conté el recompte de les valoracions fetes en totes les matrius d’anàlisi tals com la que hem vist en l’anterior exemple. Així per una banda veiem que degut als diferents valors que representen cada un dels paràmetres s’ha optat per ponderar la puntuació del compliment. En aquest sentit es pot observar també que el paràmetre que té un compliment més elevat de mitjana és el V.2 Ubiqüitat (8,8) i els paràmetres que cal millorar són II.4 Obres literàries (1,9) i III.2 Recursos interactius (2,2) i IV.2. Recuperació de la informació (2,4).
Pel que fa a les unitats d’anàlisi el web més ben valorat en global ha estat Endrets - Geografia Literària dels Països Catalans (7,4), seguit d’Espais literaris de Jesús Montcada (6,4) i Mapa Literari Català 2.0 i Topobiografies de l’exili català (6,2). En l’altre extrem de la valoració hi ha la Ruta literària Ruiz Zafón «El joc de l’àngel» amb un 3,1.
Cal dir que tota l’anàlisi paramètrica va acompanyada per una anàlisi qualitativa individual, web a web, amb mostreig de pantalles, imatges, textos, etc.
4. ELS WLG COM A PLATAFORMES EDUCATIVES
Com lliga tot el que he descrit fins ara amb la transferència de coneixement a les aules? La resposta és en el canvi dels paradigmes de l’educació. La web s’està encarregant de ser un dels principals factors de canvi i transformació dels models tradicionals amb els que eren educades les nostres generacions. Ja sigui perquè vulguem aprendre un idioma, matemàtiques, alguns aspectes de les ciències naturals o literatura el web ens ofereix moltes plataformes dissenyades per tenir noves solucions d’educació i moltes d’elles utilitzen els instruments multimèdia com a recurs primari, a més d’oferir alternatives d’avaluació i exercicis tradicionals.
En el cas de la literatura, queda palès que alguns portals de literatura georeferenciada són autèntiques plataformes educatives que proporcionen accés gratuït a una diversitat indecent de recursos literaris en tots els formats més comuns i usats: textos, àudios, vídeos, galeries fotogràfiques, fitxes didàctiques, interacció, multimèdia, etc. I això és el conjunt de les eines més eficaces per fer arribar els coneixements a les noves generacions d’omnívors digitals.
D’altra banda, per sí mateixos, crec tots els recursos de literatura georeferenciada ja tenen un component didàctic quan expliquen la literatura relacionada amb un territori concret. Però, d’origen, en la seva ideació i respecte a la didàctica crec que existeixen tres comportaments de programació dels llocs web clarament diferenciats.
En primer lloc hi ha webs de literatura georeferenciada que parteixen d’una base pedagògica i així ho manifesten en els seus objectius. És el cas per exemple d’Un viatge literari per les comarques de Catalunya que ja es va crear pensant en el currículum educatiu dels estudiants de l’ESO i el Batxillerat. També és el cas de Callejeros literarios i Callejeros literarios en Castelló de la Plana, una proposta duta a terme transversalment per diferents instituts de secundària d’arreu de l’Estat de forma col·laborativa com a complement de les classes de literatura a l’aula. Podem dir que aquests webs són en sí propostes educatives i la seva raó de ser original ja era únicament aquesta.
Per altra banda hi ha uns altres recursos que essent fruit d’un projecte de recerca han acabat funcionant com a eines didàctiques, o bé se n’han derivat subproductes pensats per a la didàctica de la literatura a nivell de secundària o a la universitat. Són els casos de les Topobiografies de l’exili català i Endrets - Geografia Literària dels Països Catalans. Aquest segon amb un projecte didàctic derivat de la línia de recerca principal consistent en crear un repositori de dossiers didàctics que lliguen la literatura, el paisatge i el web. Amb una dimensió menor però en la mateixa línia trobem La dama de Vallcarca (una novel·la negra de Barcelona) i Itinerario literario de La Sombra del Viento.
Finalment en la tercera franja hi consten la resta dels recursos no enumerats en les dues anteriors i creats, en principi, per a la divulgació universal de la literatura lligada al territori com a objectiu principal però que en un menor o major grau serveixen també a la idea didàctica. Són casos molt clars l’Atles literari de les Terres de Girona i l’Atles literari de Salt. Aquest segon fet des de la biblioteca pública de Salt com a font d’informació d’interès cultural i turística del municipi. Això porta a pensar en el fet que les biblioteques públiques, a través de la seves colleccions locals i el coneixement popular de cada vila a què pertanyen es podrien convertir en un punt d’inici immillorable per a la creació de geografies literàries locals.
5. A MODE DE CONCLUSIÓ
Més que una conclusió tècnica de tot el que he explicat faré diverses reflexions a l’entorn dels recursos que hem vist.
Primera reflexió: la mostra seleccionada és un conjunt heterogeni de webs tant pel que fa a continguts com a les estructures i formes de presentació. Després d’analitzar els recursos he comprovat que la constant dels mapes literaris en Internet és el focus d’interès dels mapes, és a dir, el concepte que cada mapa pren com a base. Aquest concepte pot ser de tres tipus: un autor/s, una obra/es, un lloc/s geogràfic. A partir d’aquí les combinacions que se’n deriven són infinites i sempre participen en l’equació la literatura i la geografia.
Segona reflexió: també l’espectre de la mostra és molt ampli i va des de les webs acadèmiques que parteixen del recolzament científic i econòmic d’una institució del segon ensenyament o universitària, fins a les webs populars o institucionals, creades per particulars o institucions a partir de recursos propis i gratuïts d’Internet. I és evident que la intenció d’aquests recursos és plural i a banda de divulgadors i didàctics de la literatura, també són un canal d’informació per a turistes culturals, geògrafs i fins publicistes i experts en màrqueting.
Tercera reflexió: Així trobem webs de gran calatge com Endrets – Geografia Literària dels Països Catalans, Atles literari de les Terres de Girona i Topobiografies de l’exili català, emmarcades en projectes universitaris de recerca a la Universitat de Vic, Universitat de Girona i Universitat Oberta de Catalunya-Universitat Ramon Llull, respectivament, més el recolzament institucional de fundacions, diputacions, editorials, etc. Hi ha altres iniciatives didàctiques de menor abast com són Callejeros literarios, Itinerario literario de La Sombra del Viento, La dama de Vallcarca (una novel·la negra de Barcelona). Entre mig de les primeres i les segones hi trobem un projecte fet des del i pel segon ensenyament, d’abast català, però altament actualitzable tecnològicament: Un viatge literari per les comarques de Catalunya. Per altre banda hi ha tres grans projectes endegats des de diferents institucions públiques i privades que gaudeixen d’un gran reconeixement i qualitat de continguts. Es tracta del Mapa Literari Català 2.0, Espais literaris de Jesús Montcada i Atles literari de Salt. Finalment, trobem diferents recursos que amb més o menys dimensió han trobat el seu encaix en les demandes socials i culturals de les àrees geogràfiques a les que fan referència. Són recursos molt variats fets per iniciatives populars i en la majoria d’ocasions nodrits per masses socials anònimes: Invisible maps – Fragmentos literarios, Mapa literari de Barcelona, etc.
Quarta i última reflexió: fins ara ens havíem preocupat d’acostar la literatura a tota la geografia (bibliobús) i ara ens esforcem per acostar tota la geografia a la literatura (mapes literaris). Haig de confessar que m’ha encantat arribar a aquesta conclusió perquè per la meva formació de biblioteconomia les dues idees m’entusiasmen, sobretot després d’haver tingut el privilegi de dirigir durant vuit anys la biblioteca més petita de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, a l’Estany, i veure la realitat literària d’un territori productiu en literatura i encara més productiu en lectors.
6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
BRACERO, Francesc (2011), «Las respuestas vienen del cielo», La Vanguardia, 11-03-2011, pp. 24-25.
CODINA, Lluís (2006), Metodología de análisis y evaluación de recursos digitales en línea, Barcelona, UPF, Área de Biblioteconomía y Documentación, Dep. de Periodismo y de Comunicación Audiovisual, 56 pp. (documento reprografiado).
SOLDEVILA, Llorenç (2010), «Presentació d’Endrets.cat. Geografia literària dels PPCC», Badalona, Espais Escrits. Actes del VI Seminari sobre Patrimoni literari i Territori: la literatura i la dinamització de l’entorn, p. 3 [Disponible a http://www.espaisescrits.cat/downloads/cat/VI%20JORNADES%20ESPAIS%20ESCRITS.pdf.] [Consulta: 31-6-2012]
El patrimoni literari català: recursos educatius en xarxa
Mireia Munmany Muntal
Espais Escrits
1. INTRODUCCIÓ
Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català (www.espaisescrits.cat) és una associació formada en l’actualitat per 54 centres que vetllen, cadascú des de la professionalitat i coneixença específica d’un autor en concret, per la difusió i divulgació del llegat tant tangible com intangible del seu escriptor: la seva casa, les seves obres, els seus paisatges… Al capdavall, tot allò que acaba constituint l’imaginari col·lectiu d’un autor.
Espais Escrits des d’un inici s’ha destacat per la seva territorialitat, fet que es demostra amb les diverses seus associades escampades arreu de la geografia dels Països Catalans.1 Una manera de treballar en equip creant una xarxa redistributiva per donar veu als petits i diversos equipaments patrimonials distribuïts arreu del territori. És, precisament, amb la idea de fer visible la riquesa i el potencial del patrimoni literari català el que va portar a la creació de la xarxa i a tirar endavant projectes conjunts.
En aquest article destacarem el projecte de posar en comú i fer visible les rutes literàries que duen a terme les entitats associades a Espais Escrits. Parlarem, d’una banda, d’un Catàleg de Rutes Literàries consultable des del web d’Espais Escrits, i, de l’altra, del projecte del Mapa Literari Català que ofereix la possibilitat de fer rutes, tant practicables —sobre terreny—, com de manera virtual.
2. EL CATÀLEG DE LES RUTES LITERÀRIES D’ESPAIS ESCRITS
En els darrers anys han sorgit diverses rutes literàries pels Països Catalans, algunes de les quals han quedat com a commemoració puntual d’una efemèride i d’altres s’han consolidat com oferta cultural estable. Agafant com a base les rutes literàries que porten a terme els socis d’Espais Escrits, la majoria es posen en funcionament entorn el 2006, fet que es deu, en gran mesura, al naixement i assessorament de la xarxa de patrimoni literari català Espais Escrits (2005).
L’objectiu de la ruta literària és donar a conèixer el llegat de l’autor posant la literatura i el seu paisatge al servei del lector. A més de conèixer els aspectes biogràfics i llegir fragments de l’obra, es convida el visitant —l’estudiant— a contemplar el paisatge i descobrir els espais on va viure l’autor o que van inspirar la seva obra.
Amb la voluntat de protegir, però també de promocionar les rutes literàries com a recurs educatiu i turístic, des d’Espais Escrits s’ha elaborat una base de dades amb informació d’interès sobre les rutes, consultable des de la pàgina web de l’associació. Alhora que a l’apartat agenda del web, també s’ofereix la possibilitat de conèixer la programació de totes les ofertes que existeixen avui dia entorn el patrimoni literari.
El Catàleg de Rutes Literàries2 incorpora tota aquella informació considerada d’interès a l’hora d’escollir una ruta literària determinada. Dóna a conèixer quins autors disposen de rutes guiades, o bé la possibilitat de buscar rutes que disposin de material per poder treballar a classe (si es pensa en l’escolar com a públic potencial), etc.
Per exemple, si ens centrem en la informació que apareix en la Ruta literària Víctor Català3 veiem que, igual que en totes les rutes de la xarxa que apareixen al catàleg, ens trobem amb una breu explicació/ descripció de la ruta, acompanyada de fotografies i informació d’interès com el lloc des d’on es comença la ruta; els diversos punts per on transcorre l’itinerari; la distància i accessibilitat per saber si s’ha de fer a peu o hi ha algun tros que necessites accedir-hi amb cotxe; el temps aproximat que dura; si es pot fer de forma guiada o per compte propi; el tipus de públic a qui va dirigida; la periodicitat, i el cost; i també s’acompanya amb un seguit de propostes de restauració. A més, s’ha cregut convenient introduir-hi xarxes socials per tal de poder compartir la informació i, al mateix temps, rebre un feedback per part dels visitants amb la opció d’escriure la seva experiència o enviar les seves pròpies fotografies.
La majoria de les rutes acostumen a durar entre una i dues hores, i parar-se en 10 o 12 punts considerats d’interès. Llocs en què es llegeixen fragments de l’obra o es donen a conèixer aspectes biogràfics de l’autor, que ajuden a entendre millor el seu univers literari i conèixer el territori que el va veure néixer o el va acollir en els seus anys posteriors.
Les diferents rutes es poden cercar per autor (associats a Espais Escrits), però també per comarca en què hi trancorre la ruta, o per l’entitat que l’ofereix. Aquesta selecció ja és al mateix temps un filtre per anar directament a l’autor que interessa, o bé a l’indret/comarca que es vol visitar i que existeix l’opció de conèixer-lo a través la mirada d’un escriptor. Si, per exemple, el que interessa saber és si hi ha una ruta literària a Osona, cerques per la inicial O, i es poden veure totes les rutes que hi ha.4 En l’actualitat trobem diverses rutes de Verdaguer i de Miquel Martí i Pol, properament també n’hi haurà de Miquel Llor i Maria Àngels Anglada, totes dues a la ciutat de Vic, la coneguda Ciutat dels Sants de Llor. Si ens fixem en la ruta literària que tenen conjunta Verdaguer i Martí i Pol, veiem que la informació que es detalla segueix la mateixa estructura que la comentada anteriorment amb Caterina Albert, però aquí, a més a més, hi ha la possibilitat de descarregar el mapa de la ruta en format PDF. Ens informa que aquesta ruta és força llarga (14 km) i que es pot recórrer lliurement a partir d’un llibre de Ricard Torrents (1998) o d’un tríptic que s’ofereix des de la mateixa Casa Museu Verdaguer de Folgueroles.5
3. RUTES LITERÀRIES VIRTUALS: L’MLC
D’altra banda, la introducció d’ordinadors a l’aula i el treball en xarxa també permet que un altre projecte desenvolupat per Espais Escrits es converteixi en un recurs per a les classes de llengua i literatura, parlem del Mapa Literari Català (www.mapaliterari.cat). Amb l’objectiu de promoure la difusió i el coneixement de la literatura catalana, el Mapa Literari Català (MLC) permet la visibilització de la literatura en pantalla. El que es pretenia era mapejar a escala mundial la literatura catalana fent ús dels recursos que la tècnica ens posa a l’abast. El resultat ha estat construir sobre la base cartogràfica del món, i fent ús dels recursos lliures de la xarxa, una galeria de llocs literaris que permeten fer una lectura hipertextual dels autors associats a la xarxa amb informacions de format divers. Actualment conté un miler de fragments d’obres literàries, acompanyats d’un important contingut multimèdia: fotografies, vídeos, locucions dels textos i traduccions.
A l’MLC es troben espais escrits, representats al mapa amb la icona d’un autor.6 Cada espai escrit està localitzat geogràficament al lloc d’on fa referència el text. Així, es pot navegar per tot el món a través la literatura catalana. També podem accedir als espais escrits a través del panell de l’esquerra, ordenats per autor. Si s’hi clica s’accedeix directament al contingut de l’espai: amb la possibilitat de llegir un fragment del text de l’autor, escoltar el fragment del text (interpretat per veus tant reconegudes com les de Pere Arquillué, Carles Sales, Rosa Cadafalch o Mercè Managuerra) o veure diversos vídeos com el de Palau i Fabre recitant el seu Cant espiritual.7
A més dels espais escrits, també trobem rutes literàries (tant virtuals com practicables) i les diverses institucions que vetllen pel patrimoni literari català. Recentment la pàgina web de l’MLC també ha incorporat diverses millores encaminades cap a la internacionalització del projecte. Per defecte, l’MLC mostra tot el seu contingut en català, però des de fa pocs dies es troba l’opció de poder veure la interfície en anglès o castellà, clicant a la part superior dreta de la pantalla (ca, en, es). Si en canvi es vol seguir veient la pàgina en català, però interessa explorar els textos dels autors amb diversos idiomes, s’ha de clicar el botó Tria Idiomes (a l’esquerra de la pantalla), i seleccionar la llengua que més interessi, hi ha més de 15 idiomes per escollir. La tria de les diverses llengües no és arbitral, sinó que s’han escollit perquè tenen obres de la literatura catalana traduïdes. Si per exemple volem saber el nombre de textos que hi ha en anglès, cliquem la bandera en anglès i ens trobem amb el Violí d’Auswitch de Maria Àngels Anglada o A Barcelona de Verdaguer, d’entre d’altres.
Una altra novetat, a part de la incorporació de contingut del patrimoni literari català a diversos idiomes, és la integració de les xarxes socials com Facebook i Twitter amb el propòsit de convidar el visitant, l’estudiant, l’amant de la literatura, a explicar la seva experiència, combinant els continguts virtuals —que possibilita la pantalla— amb la interacció de poder trepitjar el territori real. També la icona de la cadena, visible en tots els diversos espais escrits, permet copiar l’adreça de l’enllaç i en una altra ocasió accedir directament al contingut.
Una altra novetat fa referència a les rutes literàries que incorporen la possibilitat de descarregar les rutes en format GPX, comprovable amb la Ruta Verdaguer a Folgueroles.8 Cada ruta està composta per diferents espais escrits enllaçats i que constitueixen una ruta literària. Hi ha una petita introducció i els diversos punts de la ruta acompanyats d’una fotografia de l’indret on es troben ubicats i un fragment de l’obra de l’autor que hi fa referència. Si el que es vol és aprofitar aquesta informació per anar a fer la ruta sobre terreny, hi ha la possibilitat de descarregar la informació de la ruta i els diversos textos (clicant a Guia) i es descarrega una guia imprimible en format PDF, també es pot baixar el recorregut de la ruta en format d’arxiu GPX, pel GPS.
Al mapa literari, també tenim l’opció de fer cerques literàries i geogràfiques. La geogràfica correspon a escriure un territori concret per veure si hi ha localitzat algun text. Per exemple el nom d’un poble o ciutat. En la cerca literària, en canvi, et diu si existeix algun espai escrit que dins el seu text contingui la paraula que volem cercar.