Un amor, uns carrers

La Casa Museu Verdaguer: un espai per a la mediació de la literatura. Raons pel Projecte «Canigó 125 veus»

Carme Torrents Buxó

Fundació Jacint Verdaguer

L’univers és infinit, Per tot acaba i comença

Jacint Verdaguer «Plus Ultra», Al Cel

1. EL PATRIMONI LITERARI, UN MATERIAL SENSIBLE

El Patrimoni Literari, com tots els llegats històrics, ja siguin elements mobles o immobles, és el resultat d’una construcció cultural que n’han fet els propis usuaris de tal manera que una comunitat determinada preserva de l’oblit allò que expressa els valors d’una societat, allò que és més fràgil i és més fàcil de perdre, o allò que respon a uns determinats interessos del poder establert.

El Patrimoni Literari és un concepte tan ampli que mereix una atenció especial a l’hora de definer-lo ja que inclou tot l’univers de l’escriptor. És a dir, allò que parla de l’autor en la seva vessant més humana i que ens ajuda a entendre el personatge i allò que pertany a l’àmbit creatiu i ens apropa a l’autor i a la comprensió de la seva obra. Aquest conjunt d’elements reals i simbòlics constitueixen el Patrimoni Literari. El llegat literari d’un autor abasta des d’un lligalls de manuscrits o mecanoscrits a la seva biblioteca; però també les cases on va viure, els llocs on va estudiar i el paisatge vinculat a la seva vida i tots aquells indrets reals o ficticis que es van convertir en escenari de la seva obra.

Els biògrafs tenen un paper destacat en la patrimonialització dels espais vitals dels artistes, perquè amb la voluntat de conèixer l’autor en ressegueixen la vida, els llocs íntims i els elements que configuren el món de l’escriptura i de l’edició. En difonen la figura, l’obra i el posen de relleu atorgant-li un nou valor. De les traces dels seus estudis en poden sorgir els espais de la memòria i les rutes literàries. Llocs que es converteixen en símbol de la cultura d’un país i entren a formar part de l’imaginari col·lectiu dels pobles. La recepció de l’obra comporta la simbolització de determinats espais per part dels lectors i amb el pas dels anys entren a formar part de la memòria col·lectiva. Hi ha llocs de la geografia catalana que han esdevingut símbol per a la nostra cultura de tal manera que la seva evocació és indestriable de la literatura. Per citar només alguns exemples: Canigó ens parla de Verdaguer, la Fageda d’en Jordà ens remet a Maragall, el Montseny de la mà de Bofill i Mates esdevé la Muntanya d’Ametistes i l’Empordà porta inscrita la mirada de Pla. El pòsit literari sobre determinats indrets és un valor afegit sobre el paisatge. (Torrents Buxó, 2007)

Una casa museu d’un escriptor o un centre de Patrimoni literari (CPL) ha de ser entès com un centre que posa en relació el llegat dels nostres autors amb el possible lector, és a dir fa de mediador entre l’obra de l’escriptor i el lector. Les cases museu com la nostra poden ser el lloc de referència per aproximar-se a la trajectòria vital de l’autor, i han d’esdevenir els centres neuràlgics del seu Patrimoni Literari. La Casa Museu Verdaguer és un exemple clar de la voluntat d’un poble per preservar la memòria del poeta. La vida dramàtica i apassionant de Verdaguer el va convertir en un símbol i, en ple franquisme, el seu poble natal per iniciativa ciutadana va crear el museu que fou adquirit per subscripció popular i inaugurat el 1967. D’ençà de l’obertura del museu s’ha vetllat per mantenir viva la memòria del poeta i és en aquesta tasca en la que encara avui estem immersos.

Preservar avui la literatura catalana presenta dificultats derivades de la situació política (que no hi entrarem) però també de tipus social atès que la cadena de transmissió cultural és molt feble; el nivell de lectura dels potencials lectors no és prou solvent i aquí s’hi afegeix la poca presència que dediquen els MMCC a la literatura catalana. Tot això fa que la literatura es mogui per circuits molt restringits que no arriben al gran públic.

En aquesta situació, pensem que la mediació entre el possible lector i l’obra és una eina molt necessària. Les cases d’escriptors tenim la responsabilitat de ser la baula que uneix l’obra de l’autor amb el lector d’avui donant-li el que sigui més significatiu per ser llegit avui i així assegurar la transmissió de la nostra tradició literària.

2. LA MEDIACIÓ DE LA LITERATURA

La Casa Museu Verdaguer desenvolupa la tasca de conservació del patrimoni tangible i intangible del seu poeta; treballa al costat de les xarxes de producció de coneixement com les universitats, grups de recerca, artistes; i desenvolupa una tasca de difusió. Si ens centrem en aquest darrer aspecte de les nostres funcions, difondre no vol dir només tenir el centre ben retolat, estar present en els fullets de turisme de la zona o tenir una web actualitzada, sinó que cal fer una autèntica tasca de mediació. Aquesta mediació obeeix a un objectiu clar: llegir i fer llegir les obres de l’autor.

Si volem lectors hem de saber a quins públics ens adrecem, com són els lectors, quins hàbits de lectura tenen. Els canvis profunds en l’hàbit lector ens plantegen reptes, ja que a les darreres dècades l’acció de llegir ha experimentat un canvi de paradigma més gran que el que va representar la invenció de la impremta fa cinc cents anys. El suport de la lectura actualment pot ser sobre paper, digital, sonor, icònic i ho pot ser tot a l’hora i el lector cada dia és més expert en ser «transmedia», per utilitzar les paraules de Javier Celaya; llegir és llegir, mirar, escoltar i «xatejar» tot a l’hora.

Les habilitats lectores dels joves i dels no tant joves estan experimentant un canvi de paradigma i ens cal treballar per atendre aquestes noves necessitats i explotar les potencialitats que això representa. Mai com avui s’havia llegit tant ni mai com avui, segurament, s’havia escrit tant. Els minuts que els joves passen davant del Facebook és de seixanta a vuitanta minuts diaris i durant aquest temps estan llegint i escrivint. Desenvolupen, davant de l’ordinador, una manera de treballar basada en la multi funció; és a dir, no fan només una cosa sinó que en fan moltes a la vegada. El nou lector té un paper actiu davant el text i aquesta potencialitat cal recollir-la i utilitzar-la per a la promoció de la literatura. Una literatura que ha de continuar tenint el paper estructurant de la cultura a la nostra societat.

La forma de representació del món ha canviat i per primera vegada a la història de la humanitat la tradició cultural d’un territori determinat ja no es construeix sobre les bases materials de la nostra existència. La vida d’una comunitat ja no s’articula a partir de la manera de treballar la terra, dels recursos naturals d’aquell territori, de les estructures socials i de la tradició cultural i religiosa que han organitzat les relacions humanes d’una manera ancestral en un territori. Els homes i dones d’avui som «habitants d’uns universos construïts artificialment (real o virtual) a partir dels recursos culturals que tenim a l’abast», diu Joan M. Tresserras.

Els joves d’avui construeixen la seva identitat a partir de la vida en xarxa i la llengua esdevé —més que mai— el referent més profund i singular de la seva cultura, el que els identifica i en el qual es reconeixen. Com es diu en la Declaració sobre la llengua publicada a la revista de poesia Reduccions:

El llenguatge i la poesia són consubstancials amb la humanitat. I tant l’un com l’altra es materialitzen i es manifesten per mitjà de llengües concretes. Les llengües no són pas abstraccions ni tampoc mers repertoris de mots i de regles morfològiques i sintàctiques. Les llengües són construccions culturals col·lectives, forjades en el transcurs de la història per uns grups humans determinats, es diguin pobles o nacions, que s’han hagut d’enfrontar a unes condicions particulars de l’existència humana.

La cultura en xarxa permet que la creació i transmissió de coneixement deixi de seguir uns patrons jerarquitzats i unidireccionals per passar a construir- se de manera col·laborativa establint nodes que fan d’emissors i receptors al mateix temps. Amb una capacitat d’elaborar coneixement molt creativa, ràpida i fins i tot econòmica. La comunitat 2.0 ens obre unes gran possibilitats de sumar sinergies i iniciatives i ens predisposa a crear comunitats amb una gran interacció entre col·lectius que tenen grans potencialitats per compartir les seves afinitats. Unes relacions que no es produeixen per generació espontània: cal propiciar-les i dinamitzar-les i esdevenir moderadors d’aquest gran fòrum cultural que es pot generar en totes i cada una de les comunitats que es troben i es comuniquen a través de la xarxa.

És en aquest context que la Fundació Jacint Verdaguer assumeix la responsabilitat de la custòdia d’aquesta llengua recuperada per Verdaguer i es responsabilitza de ser prescriptora de les obres cabdals de Verdaguer fent-les accessibles i llegibles, en definitiva preservant-ne la memòria en clau de futur.

3. PROJECTES DE LA FUNDACIÓ JACINT VERDAGUER A LA XARXA

A partir de l’anàlisi que hem exposat, la Fundació Jacint Verdaguer ha portat a terme diversos projectes endegats els darrers cinc anys que tenen en comú la voluntat de donar a conèixer la figura i l’obra del poeta de Folgueroles a través de la xarxa i cadascun d’ells obeeix a uns objectius específics que exposarem breument.

1. Creació de comunitat a la xarxa

«Ajuda’ns a trobar Verdaguer» és un projecte de Recerca col·laborativa obert a la xarxa el 2009 amb l’objectiu de recollir imatges i localitzar carrers, monuments i espais públics dedicats al poeta. [http://www.verdaguer.cat/home.php?op=22&module=noticies&cad=0&year=2010&id=217]

2. Exposicions en xarxa

Es tracta d’exposicions sobre obres concretes de Jacint Verdaguer —a vegades poc conegudes— que es produeixen en doble format és a dir, en suport físic i amb suport digital dels llibres: A vol d’ocell (2008) [http://www.avoldocell.cat] i Caritat (2011) [http://www.caritat-verdaguer.cat]

3. Literatura georeferenciada

Una proposta sobre literatura i territori elaborada conjuntament amb Espais Escrits que permet navegar sobre un mapa i descobrir textos de la literatura catalana vinculats a la geografia del món (2009). [http://www.mapaliterari.cat]

4. Producció multimèdia

Per celebrar els 125 anys de la primera edició de Canigó de Jacint Verdaguer (1886) es va idear el projecte «Canigó 125 Veus», que es va desenvolupar durant tot el 2011 i es va culminar amb l’edició de l’àlbum amb tres devedés. Canigó 125 Veus és una lectura col·lectiva del poema sencer llegit davant d’una càmera per 125 persones diferents, cadascuna en un lloc de la geografia catalana.

El projecte va néixer amb un objectiu molt clar, a l’era de la globalització, en uns moments de canvis revolucionaris en el món dels llibres i de l’edició.Vam apostar per trobar una fórmula per fer present el llibre, que es llegís en el format que fos. Com els protagonistes de la pel·lícula Fahrenheit 451 que interioritzessim la lectura per salvar la identitat d’un poble que des de fa 125 anys veu en el Canigó el reflex de la història que li és pròpia. El poema consta de 4334 versos, amb mètriques diverses, repartits en dotze cants i un epíleg. Per al lector d’avui, llegir o rellegir aquests versos immortals sentint-los declamar per 125 veus diferents, tantes com anys fa que els van llegir els seus primers lectors, va constituir una experiència de lectura inèdita i va tenir una repercussió molt important tant des del punt de vista mediàtic com des del punt de vista dels usuaris que fins a dia d’avui han fet més de 46.000 descàrregues dels vídeos a You Tube. Existeix activa la web Canigó 125 Veus [http://www.canigo125.cat] i s’han produït a través de micromecenatge 1000 àlbums amb tres vídeos que es troben a la venda a través de info@verdaguer.cat.

Amb aquesta lectura calidoscòpica de Canigó i amb els resultats que tenim dia a dia entre els usuaris de les nostres webs podem afirmar que la presència dels nostres escriptors a la xarxa és del tot necessària. Una cultura com la nostra, constantment amenaçada, ha de ser present entre la comunitat digital. No només essent actius a les xarxes socials, que també; sinó sobretot fent navegar les obres dels nostres autors amb projectes innovadors que engresquin, creïn comunitat i sobretot donin a conèixer la nostra literatura, que en definitiva és l’expressió cultural per excel·lència de la nostra comunitat lingüística. Els resultats obtinguts fins al moment són plenament satisfactoris.

Més informació: http://www.verdaguer.cat.

4. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CONSELL DE REDACCIÓ DE REDUCCIONS (2012), «Declaració sobre la Lengua», Reduccions, 100, pp. 307-312.

TORRENTS BUXÓ, Carme (2007), «Patrimoni Literari català i consum cultural», dins Miscellània Ricard Torrents. Scientiae patriaeque impendere vitam, Vic, Eumo, pp. 595-607.

____, (2012), «Formats literaris de qualitat: un repte per als centres de patrimoni literari», dins Literatura Territori i identitat. La gestió del patrimoni literari a debat, Barcelona, Courbet edicions, pp. 237-258.

II. Els itineraris: territoris

Geografia llegendària del Comtat. Les llegendes com a itinerari didàctic

Ivan Carbonell Iglesias

IES La Vereda (La Pobla de Vallbona)

1. INTRODUCCIÓ

El llegendari, el folklore, les rondalles i les peces de literatura popular necessiten d’unes coordenades espai-temps que donen escenari als motius narrats. Així, és obvi que les rondalles arreplegades per Enric Valor permeten bastir un itinerari pel patrimoni natural i urbà de la geografia valenciana en què s’ambientaren aquelles narracions. Amb les llegendes, en tant que relat d’intenció històrica, s’esdevé un procés idèntic: les coordenades espai i temps que articulen la narració permeten la recreació, la visita a l’escenari, el relat a l’ombra dels llocs i dels fets que es volen narrar.

Aquesta convicció l’ha refermada la recerca que hem realitzat a la comarca del Comtat gràcies a la V Beca d’Investigació Vila de Cocentaina, que se’ns concedí l’any 2011. El Comtat és una de les comarques centrals del País Valencià que ha estat escenari dels relats llegendaris amb indrets i monuments que arriben als nostres dies. Així, les edificacions —els castells de Millena, de Penella, de Cocentaina—, els paratges —el Barranc de l’Encantada—, els pobles —el Pla de la Font de Cocentaina, la plaça de la vila de Gorga—, les coves —la de la Sarsa a la Mariola, la de l’Or a Beniarrés— han estat l’escenari de llegendes transmeses de generació en generació. Criatures fantàstiques com la serp de Beniarrés o la Vídua de l’Orxa; de reals com el bandoler Manco de Calderón o prodigis com el de la Mare de Déu de Cocentaina han deixat llocs a visitar i relats a narrar als escenaris que la llegenda esmenta.

És amb aquests nuclis llegendaris que es pot bastir un itinerari per la geografia de la comarca del Comtat que permet la narració de llegendes en els indrets que en són objecte. Es dibuixa així una geografia a propòsit del relat oral que perfila un mapa semblant al que acompanya les cartografies de J.R.R. Tolkien, amb la diferència que les fortaleses i els palaus comtals existeixen. Per si aquest patrimoni associat a relats llegendaris no fóra suficient, els escriptors de ploma culta també han trobat al Comtat un escenari idoni per ambientar les seues creacions. És així que el Comtat és l’escenari on arreplegaren materials folklòrics Enric Valor, Francesc Martínez, Joaquim Martí Gadea, Bernat Capó o Víctor Gómez Labrado, però també és l’escenari de les novel·les de Francesc Gisbert, Juan Francisco Ferràndiz Pasqual o Rafael Escobar. Llegendes, rondalles i literatura culta conflueixen, doncs, pels viaranys i pels camins misteriosos del Comtat.

Hom pot imaginar els ulls d’un discent de Primària, de Secundària o de Batxillerat mentre transita per aquests escenaris i sent les narracions que se li conten. Potser la recòndita comarca del Comtat haja romàs inalterada per la modernitat durant molt de temps, però el mateix destí la va deixar empeltada de llegendes, de narracions i de mites expressats en la nostra llengua. Tenim així un escenari ideal per a una didàctica de la llengua i de la literatura que transite pel patrimoni urbà i rural als peus de la Mariola amb la sola guia d’un feix de llegendes i fragments literaris misteriosos i fascinants.

2. GEOGRAFIA LLEGENDÀRIA. ITINERARIS PEL COMTAT

Si menàrem el nostre hipotètic grup d’alumnes fins la comarca del Comtat, podríem dibuixar diferents itineraris sobre la geografia d’aquesta comarca valenciana. Almenys podríem planificar cinc itineraris que respondrien a aquests noms: a) itineraris de castells encantats, b) itinerari de les llegendes hagiogràfiques, c) itineraris vinculats a llegendes històriques, d) itineraris de les presències femenines i màgiques i e) itineraris de les llegendes de la bèstia. El llistat del llegendari que s’associaria a cada itinerari quedaria de la següent manera:

2.1. Itinerari dels castells del Comtat