литературоведение

Una nansa és, a més d&apos;una anella o arc que serveix per agafar objectes, una trampa per a peixos. Una parella, que no fa gaire ha tingut fills, procura sobreviure mentre el món que ha construït al seu voltant s&apos;enfonsa. Crisi de la parella? Crisi de la mitjana edat? Crisi generalitzada de valors? Les coses podrien ser d&apos;una altra manera, però són com són. La realitat és tossuda. Tot i que, d&apos;acord, amb Hölderlin, on hi ha perill, creix també el que salva. El poemari consta de tres parts. En la primera, «Un ocell a l&apos;espatlla dreta», la figura femenina apareix com una deessa hel·lènica que comanda l&apos;espai, immòbil i radiant, amb un peu damunt de cada nansa. (Sí, però de quin tipus?) Aquesta figura femenina porta, en tot cas, un arc. El viatge espiral ha començat, se&apos;ns diu: tot és tendre i crema i se&apos;ns endú. En la segona part assistim, de sobte, a una escena familiar. Els nens dormen, finalment, i somnien en veu baixa. La vida imaginada ha donat pas a la vida acceptada, suportada, reconeguda. Les il·lusions no viscudes són, en aquest nou escenari, però, punta de iceberg que aflora enmig de la vida quotidiana. A la tercera i última part, que porta per títol «Treure&apos;s les sabates, caminar» se&apos;ns ofereix la possibilitat alquímica de transmutar el dolor en set. (Sí, però amb quina aigua es calma?) O, si no, de renéixer, com l&apos;au fènix, de la pròpia cendra.

Raimon Àvila

Жанры и тэги: