- -
- 100%
- +
—Perdoni, almirall. Hem d’atemptar contra Hitler?
—Bé... M’agrada que em faci aquesta pregunta. —L’almirall Sinclair va posar cara de circumstàncies i va encongir les espatlles—. No l’hi sé dir. En principi no està previst, fora contradictori buscar el diàleg i a la vegada mirar d’eliminar el contrari. Tanmateix, i disculpi la franquesa, si l’ha de matar algú, millor que sigui un republicà espanyol.
—Està clar, almirall. Això alliberaria de responsabilitats el Regne Unit, i entenc que puc anar a la missió de Bayreuth a executar el canceller, si és que així ho consideren finalment vostès...
—Exactament. Vostè també va allà per si decidim intentar treure’l del mig, que en cap cas serà fàcil. Aquest és el tema: que un republicà ressentit matés Hitler fora relativament normal. Ara bé, si ho hagués de fer i l’enxampessin, cosa probable, ja li dic ara que millor que no l’agafessin viu, tot i que nosaltres no plantegem mai accions suïcides, i jo no l’hi demanaria mai. Si s’ha d’atemptar no serà fàcil, s’haurà d’improvisar decidint en el moment i sobre el terreny, i sense immolacions, però esperarem a veure-les venir. En qualsevol cas, qui li donarà l’ordre serà en Turner.
»Bé, de moment això és tot, però també li vull dir que em van informar de la desaparició de la seva companya, la senyoreta Valentina Garcia. Vull expressar-li que hem donat ordre als nostres consolats d’Espanya i França que estiguin atents per si poden detectar la seva presència, i arribat el cas tenen ordres d’assegurar-ne la protecció. Si viu, la trobarem.
—Moltes gràcies, almirall. No es pot imaginar el que això significa per a mi.
L’Emili va sobreviure als durs entrenaments a què el va sotmetre l’MI6 a les muntanyes d’Escòcia; al capdavall, ell havia lluitat, de debò, a l’Ebre, sense aigua i amb 38 graus a l’ombra. Les muntanyes nevades no el van impressionar gaire; eren menys escarpades que les dels Pirineus, en les quals tenia una àmplia experiència com a muntanyenc, escalador i esquiador del Centre Excursionista de Catalunya. Tanmateix, va aprendre moltes coses. Els britànics atorgaven molta importància al combat cos a cos i als assassinats silenciosos, i el van ensinistrar a lluitar contra diversos contendents i el van fer un virtuós en l’ús del ganivet Fairbairn-Sykes, la terrible arma que havia assolit prestigi en els enfrontaments entre la policia de Xangai i les tríades xineses. També va aprendre a manegar tota mena d’explosius i a optimitzar voladures, i es va fer un expert en el maneig de les armes de foc de l’arsenal britànic.
La seva formació també va atènyer aspectes més intel·lectuals. Els tècnics de l’MI6 van maldar per explicar-li l’organització dels sistemes policials i d’intel·ligència alemanys, el paper de les SS i de l’Abwehr i les rivalitats entre Himmler i Canaris. A banda, va participar en un seminari sobre l’Ahnenerbe, l’agència que promocionava estudis pseudocientífics entorn de la raça ària, i es va fer un expert en l’esoterisme nazi i les seves principals creences.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.