Kid i la Cimera dels animals

—Estimades espècies, estimats companys i companyes, estimats convidats i convidades, us dono la benvinguda a la primera Cimera de les Espècies. Deu minuts a tot estirar: sabem que no és gaire, tots tenim moltes coses a dir, però cadascú té deu minuts com a màxim. Respectar el torn de paraula serà la prova de la nostra bona voluntat.

L’ocell es queda quiet i mira l’assemblea amb una expressió dura. Mira la multitud amb les plomes de la nuca alçades.

—Estimades espècies, estimats companys i companyes, estimats convidats i convidades, us dono la benvinguda a aquesta primera Cimera de les Espècies. Deu minuts a tot estirar: sabem que no és gaire, tots tenim moltes coses a dir, però d’aquesta manera podrem sentir els llombrics, els mamífers, els insectes, els ocells, els crustacis, el plàncton, els mol·luscs, les tortugues i els peixos. Que aquesta sigui l’ocasió per escoltar-nos i per recordar que tots vivim al mateix petit planeta. Estimades espècies, estimats companys i companyes, estimats convidats i convidades, us dono la benvinguda a la primera Cimera de les Espècies. Deu minuts a tot estirar, però cal que estiguem a l’altura i que tinguem, en aquesta primera ocasió, prou força per desplaçar muntanyes.

El secretari alça les espatlles i estira el cap cap endavant mentre murmura:

—Muntanya... També hauria pogut dir plana, mar, fàbrica, immoble, tronc o elefant.

Perplex, acaba el discurs amb un saltet nerviós. S’apaguen els llums, però es tornen a encendre al cap d’un minut, aquesta vegada orientats cap a la piscina, on es banyen una desena de criatures.

La Kid aplaudeix però de seguida s’hi repensa: els seus aplaudiments han fet volar uns quants ocells, que han espantat el mufló, que, sobresaltat, ha empès la tortuga de Galápagos, que ha rodolat entre les potes de l’os, que s’ha desplomat a sobre del seu seient i l’ha esclafada. La Kid s’encongeix davant de les mirades reprovadores, acota el cap i ho veu: la pala de la cadira és buida, les seves coses ja no hi són.

No han caigut a terra, no són dins de la motxilla ni entre les butaques. La Kid es mira el gibó, que encara li té la mà entre els cabells.

—Has estat tu? Has agafat les meves coses?

El mico sangloteja mentre es posa un floc de cabells a la boca.

—No, no has estat tu. Està clar que no t’interessa.

Конец ознакомительного фрагмента.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.