литературоведение

Tenia gairebé vint anys i m&apos;havien enganxat robant, fumant i bevent un munt de vegades. L&apos;última havia estat presentar-me borratxo a un examen. Em pensava que a tothom li semblaria que ja no venia d&apos;aquí, però em vaig equivocar. Per una vegada, el pare i la mare es van posar d&apos;acord i van anar a l&apos;una: em van fotre fora de totes dues cases. Ho havien planificat tot al detall: no tan sols m&apos;havien buscat feina, sinó que també m&apos;havien trobat habitació… Els desgraciats m&apos;enviaven a Terra Aspra, un planeta minúscul i intranscendent, perdut en una cantonada bruta de l&apos;univers. Hi aniria amb el meu tiet, un tarat que es dedicava a muntar negocis sense futur. En fi… deu ser ben bonic, això de ser pare i enviar el teu fill a milers de quilòmetres lluny de tu.

Miquel Ribas Figueres

Жанры и тэги: