Els carnissers

S’han separat un poquet del grup, que camina cap a la carrera, on, mentre durava la benedicció de la granja, han aparegut tres taules llargues plenes de botelles de Martini, i bessons, olives sevillanes, patates xips…

—No, no. Tu. Fins ara has estat l’únic que ens has parlat d’aquell evangeli dels rics i dels camells. Totes hi hem pensat molt, en això dels camells i el forat de l’agulla, i a cada reunió encara recordam la teva plática. No ho diguis, però un parell de vegades ha vengut el rector, que és un gran home, un sant, pobre homenet, però només ens ha dit coses que ja sabíem. No ens… com t’ho diria? No ho sé. Quan ell ha acabat de xerrar ens quedam tan tranquil·les. És clar, tan vellet… Tu en canvi ens fas pensar, i això és el que nosaltres volem. De tant en tant, ens va bé una bona pallissa. Fa que obriguem els ulls.

Aquella vegada, quan ell va anar a la reunió setmanal de les dones que han fet cursillos, d’entrada va observar que totes anaven ben carregades de joies. Es va fixar, per a una major seguretat, en el que deia la seva cunyada Coloma després de pronunciar el nom de cada una de les seves amigues: “Dona Florència, senyora de l’hotel Brisas de Mallorca. La senyora Gayà, que el seu home és el propietari de la urbanització Placer del Mediterráneo…” I així. Quan va estar segur de la posició d’aquelles senyores, els va parlar del camell i el forat de l’agulla. Totes elles escoltaven amb un pam de boca; va veure clarament que aconseguia interessar i inquietar el seu distingit auditori femení. Fins i tot n’hi va haver una que li va demanar:

—Idò, si és tan difícil per a un ric entrar al cel, vol dir això que convé més quedar-se mans-fentes, no fer res, no guanyar doblers i ser pobres tota la vida?

Aleshores va comprendre que les seves paraules havien estat mal interpretades, va tornar enrere i va explicar que l’obligació que tenen els rics és ajudar els pobres, fer caritat, donatius a l’església i petits sacrificis; per exemple: privar-se de certs luxes banals. Encara va arrodonir la seva prèdica dient que ser ric o pobre no depèn del que hom tingui, sinó que es tracta d’una actitud. Quan Crist va dir això, els rics eren gent que odiava i explotava els pobres d’una manera descarada i inhumana. I això és el que no s’ha de fer. Els pobres també són fills de Déu i mereixen un tracte com a tals. Les va incitar novament a la caritat. I ara acaba de saber que el seu sermó va calar endins.

—Bé, ja me diràs coses, idò. Ja saps que sempre estic a la vostra disposició.

Na Coloma avança cap a les taules d’aperitiu, amb el pare Salvador. En Miquelet encara no ha arribat. On es deu haver ficat, aquest fill meu?

Конец ознакомительного фрагмента.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.