Art (in)útil

Art (in)útil reflexiona al voltant de la idea d&apos;artista emergent i institució cultural com a ens legitimador. El contingut d&apos;aquest marc només és la punta de l&apos;iceberg sobre la mediatització cultural entre art, artista i institució, però serveix per entendre com s&apos;inicia l&apos;artista en un circuit i quins mecanismes es fan servir per absorbir-lo. Així és com s&apos;allunya l&apos;art de ser una eina política crítica de pensament, i es converteix en producció i, per tant, en un producte més del context postfordista. <br/> A partir del canvi de paradigma sobre la idea d&apos;exposició amb l&apos;objectiu de donar visibilitat a obres —una visibilitat necessària perquè arribin a ser art—, Daniel Gasol es pregunta si l&apos;artista s&apos;adapta a la producció institucional que s&apos;entén com a art. L&apos;autor també valora si, per contra, és l&apos;exposició institucional la que dota el treball d&apos;una importància hipotètica, amb la conseqüència indirecta de generar legítimament creacions confrontants de semblança formal i conceptual. <br/> Gasol explora l&apos;existència de diversos tipus de creació o contextos que projecten què ha de ser art, així com sobre què considerem art emergent o obra expositiva. També qüestiona les institucions adients per exhibir produccions artístiques, i com el sistema del capital i laboral afecta la creació i l&apos;exposició d&apos;art.