- -
- 100%
- +
Tot i que era molt d’hora, el Giora Shpira i el seu germà havien sentit el rebombori a casa dels Amster, i es van esperar davant de la caserna de bombers per veure què succeiria a continuació. Quan de sobte van fer desfilar les noies per la carretera, els xicots es van plantar a córrer rere la columna, cridant la Magda i la Klara pel nom, mentre elles trontollaven pels carrers. Com que era de bon matí el dia del sàbat, alguns membres de la comunitat jueva encara no s’havien assabentat que tractaven les noies com si fossin criminals comunes, i que, privades de l’última carícia o l’últim petó dels seus familiars, havien desfilat cap a l’estació ferroviària. La imatge de totes aquelles dones joves desconcertades i desgraciades encara ara esgarrifa el Giora Shpira.
—El pitjor desastre de tots va ser quan van atrapar les noies i les van rodejar... Va ser el paradigma de tota la maldat que vindria.
Veure les seves filles a bord d’un tren de passatgers va reforçar la il·lusió que la darrera proclama en realitat no era més que un servei al govern, i podia haver alleujat l’angoixa que els pares jueus sentien quan les hi prenien. A la llum del matí, les noies van obrir les finestres i s’abocaven enfora per tirar petons a la família, i atrapar els que els parents els enviaven a elles, si hi tenien cap parent, és clar. Van oferir pregàries. Se’n van concedir poques.
L’Ida Eigermann només podia acomiadar-se de la seva tieta. Es preguntava com els devien anar les coses als seus pares a Polònia. Si ho hagués sabut, hauria fugit de l’estació. De fet, al cap de pocs dies, a la seva ciutat natal de Nowa Sącz, a Polònia, als jueus ancians, juntament amb els jueus i els gentils propietaris de negocis, se’ls van endur al cementiri jueu i els van afusellar. Entre els morts, molt probablement, hi havia els pares de l’Ida, a més dels de la Rena Kornreich, de Tylicz.
La Marta F., la futura mare de l’Orna Tuckman, tenia una família nombrosa que la saludava agitant les mans. Al costat, al mateix compartiment, hi havia tot d’amigues seves: la Minka, la Margita i una altra Marta. Aquestes dones de vint-i-pocs anys se sentien diferents que les adolescents, com la Magda, perquè era la primera vegada que se separaven del pare i la mare. Moltes d’aquestes noies tenien feines i vides a fora de casa i apartades dels parents més propers. Anar-se’n a treballar tres mesos per servir el govern faria més difícil la vida a la seva família, perquè eren noies treballadores i portaven diners a casa. I el fet d’ajornar la seva pròpia vida les feia patir pel futur. Com podia enamorar-se i casar-se una noia si es passava tres mesos fent serveis governamentals? ¿Quin xicot esperaria una mossa que ja no era a l’abast per anar a fer llargues passejades i dir-se dolceses a cau d’orella? ¿Hi hauria gaires homes jueus amables treballant a la fàbrica de sabates?
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.