- -
- 100%
- +
2. Disfuncions sexuals i cerebrals
Estudis recents relacionen el consum de pornografia amb disfuncions sexuals a llarg termini, com la incapacitat d’excitar-se i de sentir orgasmes.
També es vincula aquest consum amb la insatisfacció amb la relació habitual. El motiu és que les escenes pornogràfiques són tan estimulants que produeixen una secreció antinatural d’alts nivells de dopamina, i això pot deteriorar el sistema de satisfacció i inutilitzar-lo de cara a les fonts de plaer naturals. Les alteracions en la transmissió de dopamina poden facilitar l’ansietat i la depressió.
Com en el cas d’un comportament addictiu qualsevol, els usuaris del porno necessiten estímuls cada vegada més forts per sentir-se satisfets. A causa de l’activitat de les neurones mirall, que són cèl·lules cerebrals que s’activen quan fem alguna cosa però també quan observem d’altres persones que la fan, les àrees del cervell que s’activen mirant pornografia són les mateixes que quan es practica sexe, i això fa que el sexe convencional interessi cada vegada menys als consumidors de pornografia.
3. Sexting
Una tercera implicació de la pornografia a l’adolescència és el sexting. És la difusió a través del mòbil de fotografies i vídeos de contingut sexual on el protagonista és el mateix adolescent. És un fenomen en auge inspirat pel consum de porno dur (consum que fan regularment els menors d’edat), on les fotos i vídeos sexuals sovint imiten el tipus de comportament que proposa aquest gènere.
Avui dia enviar i rebre imatges del cos és part del flirteig. No hi ha tallafocs o filtres capaços de bloquejar de manera efectiva l’enviament i la rebuda d’aquest tipus de continguts. De fet, hi ha aplicacions per practicar sexting dissenyades per aparentar que són calculadores o navegadors i enganyar d’aquesta manera les famílies, incapaces de detectar per quin mitjà s’estan compartint aquesta mena d’imatges.
Què podem fer per la sexualitat dels nostres fills?
1. Donar informació
Molts adolescents busquen respostes sobre dubtes raonables que tenen sobre la mecànica sexual. Com que troben aquestes respostes de forma anònima a les webs pornogràfiques, ja no les busquen en altres entorns on ells haurien de donar la cara, encara que fos davant un expert neutre, un professional.
Si volem que els fills tinguin informació fiable procedent de fonts que controlem nosaltres, deixem al seu abast aquesta informació abans que recorrin a la font de la pornografia.
Tant si us sentiu còmodes parlant de sexe amb els fills com si no (sobretot en aquest cas) envieu-los a visitar algun professional que els orienti. Una dona, si són noies. Un bon sexòleg, un psicòleg bo o un bon orientador. Trieu algú de qui tingueu bones referències o que hagueu conegut prèviament i feu-hi anar l’adolescent. Podeu acompanyar-l’hi si voleu, però és important que la visita es faci sense els pares. El professional li donarà informació i l’ajudarà a reflexionar sobre qüestions preventives i també a saber on trobar ajuda quan li convingui.
La privacitat d’aquesta consulta és important perquè davant dels pares els adolescents es poden sentir molt incòmodes tractant qüestions de sexe. Com a pares, confieu en els professionals. Això farà que els joves hi puguin tenir confiança també i d’aquesta manera serà més probable que hi tornin a buscar ajuda si els fa falta.
2. Ensenyar a distingir
Explicar què és el sexe ben entès i què és el sexe nociu. Podeu dir senzillament que el sexe ben entès és el que:
– Es practica per raons que tenen a veure amb l’afecte o el desig i respecta tant les necessitats de l’altra persona amb qui es manté una relació sexual com les pròpies. És a dir, no se sotmet a les preferències de l’altre ni fa sotmetre l’altre a les pròpies preferències sense tenir-lo en compte.
I el sexe nociu és, per contraposició, el que no té en compte el desig o les necessitats de tots els que participen en l’activitat sexual.
3. Mostrar tranquil·litat davant les seves opcions sexuals si són de «sexe ben entès»
Siguin quines siguin les parelles que triïn, si són triades i les relacions que hi mantenen són de les que hem qualificat de «sexe ben entès», el millor que podem fer per tenir la confiança dels fills i ajudar-los és mostrar-nos respectuosos i tranquils. Transmetre que el nostre interès és que ells i els seus companys sexuals siguin feliços i respectuosos amb els altres i amb ells mateixos, i que aquí ens tenen per al que necessitin.
4. Parlar de pornografia
Cal restringir l’accés al porno tant com puguem, amb els instruments de control parental de les pantalles. Amb tot, els adolescents hi continuaran tenint un accés molt més fàcil que qualsevol generació anterior, perquè d’aparells amb connexió lliure a internet n’hi ha arreu. Per tant, més enllà de restringir-la, és molt important educar els fills en relació amb la pornografia.
Per tal que no la converteixin en el seu manual d’instruccions en sexualitat, haurem de qüestionar-la, de rebatre-la. I només ho podem fer si en parlem.
Al cap i a la fi, ensenyem els fills a comportar-se en molts àmbits però moltes vegades oblidem precisament aquest, que tant pot afectar les seves relacions afectives. En la mesura del possible, serà bo assumir una responsabilitat educativa en aquest àmbit en comptes de deixar l’educació sexual en mans d’una indústria poderosa que busca el benefici propi a còpia de crear necessitats.
Per parlar de pornografia els podem advertir que el que el porno mostra no és el que esperen les parelles sexuals fora de l’espectacle. Digueu-los que a la pornografia tot s’exagera, s’altera, que les capacitats dels protagonistes no són reals. Que fingeixen per ampliar els efectes i així augmentar l’espectacularitat. Que tot el que s’hi mostra està pensat no pas per reflectir la realitat sinó per aconseguir més espectadors, i que els espectadors a vegades volen reproduir a la realitat el que veuen a les imatges, quan això no té sentit perquè les relacions reals ens porten per camins més senzills i naturals. Que el que esperen les parelles sexuals de debò sovint està ben lluny del que proposa la indústria del porno, de manera que els seus models no són els que s’han de complir.
També cal dir-los que sovint les relacions que s’hi veuen no són ètiques perquè no compten amb el consentiment de qui hi participa. Que moltíssimes vegades el que es mostra en pornografia com a agradable o satisfactori sovint no ho és a la vida real —sobretot per a les dones—. I que de vegades les persones no s’atreveixen a mostrar preferències diferents de les que la pornografia proposa per por de semblar estranyes, de manera que és imprescindible que els fills no tinguin pressupòsits ni judicis previs sobre les preferències de l’altre sinó que cada membre de la relació sexual es pugui sentir lliure (cal estar plenament oberts i oblidar els models de l’espectacle).
5. Generar confiança
El fet que els adolescents no demanin ajuda als adults (quan, per exemple, se senten pressionats per participar del sexting) es deu a la seva por de les crítiques i que el seu comportament no sigui acceptat. La confiança, doncs, s’ha de construir tenint això en compte. De la construcció de la confiança en parlarem a la segona part.
6. Educar l’afectivitat
Una bona manera d’educar l’afectivitat des de petits és ser afectuosos amb la parella, mostrar proximitat emocional i corporal amb el company o companya, tant si és una nova parella com el pare o la mare dels fills.
Parlar de sexe informalment en família, d’una manera distesa i tranquil·la, també ajuda a traslladar idees, valors i un sentir concret sobre la sexualitat, així com una confiança que facilitarà que els fills en parlin si els convé.
Tant per a l’educació de l’afectivitat com per generar confiança, és important ser respectuosos amb la diversitat sexual i de gènere. Tenir clar que triar el gènere on ens sentim còmodes és un dret i que és bo que tothom sigui tractat segons les seves necessitats, segons la identitat que decideixi tenir, és la millor manera de respectar, també, la llibertat dels nostres fills.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.