- -
- 100%
- +
– nin blauet; Nolasc del Molar; Nostres Clàssics, Els;
– Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Obra d’Exercicis Parroquials; Olesa, Jaume d’; Olesa i Rovira, Pere Bernat; Oleza i d’Arredondo, Josep Maria d’; Olivar i Daydí, Alexandre; Oliver i Feliu, Antoni;
– Muntaner i Garcia, Joan; Mussafia, Adolf (sense signar);
– Pacheco i Ransanz, Arseni; Palaol, Bernat de; Pasqual i Fleixes, Antoni Ramon; passió [lit/teat]; Passió de Cervera; pastoret; Pérez i Martínez, Llorenç; Pey-Ordeix, Segimon; Pla i Deniel, Enric; Ponç de Melguelh; (sense signar); Pons i Pastor, Antoni; Pou i Ordinas, Antoni Josep (sense signar); Pring-Mill, Robert D. F.;
– Raguer i Suñer, Hilari; Raimundus Lullus Institut; Raixa, Biblioteca; Real, la (monestir cistercenc de Palma); refranyer (sense signar); Representació de la Sibil·la i l’emperador; Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria; Revista de Dialectología y Tradiciones Populares; Ribas i Ribas, Benet; Ribbans, Geoffrey W.; Riber i Campins, Llorenç; Riera i Mesquida, Guillem; Romancerillo catalán; romanística; rondallística; Rossi, Aldo (Arconovaldo Bonacorsi);
– Sacerdots Amics dels Joves; Sala, Bernat; Sala i de Caramany, Benet de; Salvà i Munar, Miquel; Salvà i Salvà, Bartomeu; Sansone, Giuseppe Edoardo; Sbert i Massanet, Antoni Maria; Serra i Boldú, Valeri; Serra i Buixó, Eudald; Serra i Pagès, Rossend; Spanische Forschungen der Görresgesellschaft; Sureda i Blanes, Francesc; Sureda i Blanes, Josep; Sureda i Font, Joan Facund (sense signar);
– Togores i Sanglada, Josep de; Tomàs i Gallard, Catalina; Torras i Bages, Josep;
– Valentes Dones, ses; Valperga i Simó, Bartomeu; Veny i Clar, Joan; Verges, festa de les (sense signar); Verjús, Antoni de; Viatge pintoresc i històric d’Espanya; Vida Cristiana; Vidal i Vidal, Llorenç; Vila, Benet; Vilalta, Bernat; Vilafranca, Lluís de; Vilanova i Bosch, Joan Evangelista; Vinyanova, la; Vinyavella, la; Violant i Simorra, Ramon; virolai; Vives i Roger, Guillem (sense signar);
– Zaforteza i Musoles, Dídac de; Zayas i de Bobadilla, Alfons de.
3. Dictionnaire des auteurs cisterciens (Rochefort, Abbaye Notre-Dame de St-Remy, 1975-1977):
– Barberà (Josep de); Barthélemy de Canals (de Canalibus); Barthélemy de la Dernosa; Bernard (Mallol); Riera, Guillaume.
4. Diccionari de la literatura catalana (Barcelona, Edicions 62, 1979), en col·laboració amb Joaquim Molas (1965-1971) i codirecció (1977-1979):
– Pròleg (en col·laboració amb Albert Manent i Margalida Tomàs), pp. 7-10.
– Adoració dels Reis Mags; Aguilar i Serrat, Francesc d’Assís; Aguiló, Estanislau de K.; Aguiló, Francesc de Sales; Aguiló i Fuster, Marià; Aguiló i Pinya, Joan; Andreu de Palma de Mallorca; Anglo-Catalan Society; Anna Maria del Santíssim Sagrament; Antoni de Sant Jeroni; Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes;
– Baborés i Homs, Josep; Baldelló, Francesc; Ballarín i Monset, Josep M.; Barceló i Tortella, Bartomeu; Barrera i Escudero, Jaume; Bofarull i Cendra, Jaume; Boix i Selva, Maur Maria; Bover, Rafael;
– Caimari i Noguera, Andreu; Camps i Mercadal, Francesc; Cançoner tradicional; cançons paral·lelístiques; catalanística; Claret i Clarà, Antoni Maria; Clascar i Sanou, Frederic; Codina i Formosa, Joan; codolada; Coll i Bernat, Andreu; Coll i Soler, Josep Maria; Colom i Mateu, Miquel; Colomar, Miquel Àngel; Colomer, Eusebi; Comalada, Miquel; Conques i Garcia, Jeroni; consueta; Corbella i Llobet, Ramon; corrandes; corrons, Ignasi; Criterion;
– Dansa de la Mort; Descoll, Bernat; drama litúrgic; Duran i Cañameras, Fèlix; Duran i Saurina, Miquel;
– epístoles farcides; Estudios Lulianos;
– Febrer i Cardona, Antoni; Ferrà-Ponç, Damià; Ferrer i Ginard, Andreu; Flors de virtut; Fuster, Jeroni;
– Garcia Estragués, Jaume; Garcias Palou, Sebastià; Gener, Jaume; glosadors; goigs; Grau i Colell, Josep; Guasp i Gelabert, Bartomeu; Guerau, Francí;
– Herreros i Sorà, Manuela de los; Història literària;
– Institut d’Estudis Catalans;
– Jusama i Barceló, Pere Antoni (àlias Serral);
– literatura religiosa; Llabrés i Quintana, Gabriel; Llompart i Moragues, Gabriel; Llovera, Josep Maria; Lluch/Lluc; Llúria i de Magarola, Maria de;
– Marquès i Ortegas, Sebastià (àlias de Sa Portella); Martínez Ferrando, Daniel; Masdovelles, Joan de; Matheu i Sanç, Llorenç; Mayans i Siscar, Gregori; Miralles i Monserrat, Joan; Miret i Sans, Joaquim; Misteri de santa Àgata; Mistral als Països Catalans; Montanyes, Jaume; Montengon i Paret, Pere; Muntanyola, Ramon;
– nadala; Noguera i Ripoll, Pau (àlias Cerol);
– Omar, Jaume;
– Pacheco, Arseni;
– Pasqual, Joan; Pasqual i Flexas, Antoni Ramon; passions; pastorets; Perarnau, Josep; Pérez Martínez, Llorenç; Pons i Bonet, Miquel; Pou i Martí, Josep Maria; Prats, Francesc; Profecies de Bernat de Mogoda;
– Reina de Mallorca; Representació de la Sibil·la i l’emperador; representacions dramàtiques medievals; Revista Musical Catalana; Riera i Mesquida, Guillem; Riera i Sans, Jaume; Riquer, Martí de; Rius, Pere de;
– Sabruguera, Rome; Sans i Rosselló, Elvir; sermó del bisbetó, El; Serra i Buixó, Eudald; Serrano Pérez, Tomàs; Sibil·la, Cant de la; Soberanas i Lleó, Amadeu-J.; Societat Catalana d’Estudis Històrics;
– Tastu, Josep; Torres, Jaume; Tretzevents; Tropus;
– Ubach, Bonaventura;
– Valls, Lluís Maria de; Vilar i Costa, Joan; Vives i Gatell, Josep.
5. Petit Curial Enciclopèdic (Barcelona, Curial 1979): col·laboració.
6. Història de la literatura catalana, VIII (Barcelona, Ariel, 1986), pp. 11-18:
– La nova literatura popular
7. Gran Enciclopèdia de Mallorca (Palma, Promomallorca, s. d. [1989]):
– Alberto Bayo o la història d’una ambició (II, p. 56).
– Arconovaldo Bonacorsi, un mite incòmode (II, pp. 28-29).
– Obra del Cançoner Popular de Catalunya (XII, pp. 187-188).
– Weekes, Agnes Russell (XVIII, p. 232) (sense signar).
8. Gran Larousse Català, col·laboració a partir del volum I (Barcelona, Edicions 62, 1990).
9. Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, I (Barcelona, Generalitat de Catalunya / Editorial Claret, 1998):
– Alcover i Sureda, Antoni Maria; Brasó i Tulla, Gabriel M.
10. Diccionario de la música española e hispanoamericana, IX ([Madrid], Sociedad General de Autores y Editores, s. d. [2003]):
– Sagarra i Malla, Ireneu.
11. Diccionari de la literatura catalana (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2008): col·laboració.
12. Diccionario biográfico español (Madrid, Real Academia de la Historia, 2011): col·laboració.
13. Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres / Fundació Noguera, 2012): codirecció, juntament amb Pere Molas i Eulàlia Duran.
– Barnils i Giol, Pere;
– Casacuberta i de Roger, Josep M. de; Casas i Homs, Josep Maria; Coll i Alentorn, Miquel;
– Griera i Gaja, Antoni;
– Mateu Llopis, Felip; Moliné i Brasés, Ernest; Montoliu i de Togores, Manuel de;
– Riber i Campins, Llorenç; Ribera i Aguilar, Celestí; Rucabado i Comerma, Ramon;
– Serra i Pagès, Rossend; Soler i Perejoan, Gaietà;
– Verdaguer i Santaló, Jacint.
14. Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, XII (Eivissa, Consell Insular, 2014):
– Torres Mayans, Fulgenci.
8. RESSENYES
1. Rafael Ginard Bauçà, El Cançoner popular de Mallorca, dins Serra d’Or, juny 1963, pp. 37-38.
2. Dámaso Alonso-José M. Blecua, Antología de la poesía española: Poesía de tipo tradicional i José M. Blecua, Floresta lírica española, dins Estudis Romànics, 6 (1957-58 [1964]), pp. 173-175.
3. Teatro medieval, a cura de Fernando Lázaro Carreter, dins Estudis Romànics, 6 (1957-58 [1964]), pp. 176-177.
4. Josep Romeu i Figueras, Les nadales tradicionals, dins Estudis Romànics, 6 (1957-58 [1964]), pp. 181-182.
5. Guillem Díaz-Plaja, Literatura catalana. Estudis i interpretacions, dins Estudis Romànics, 6 (1957-58 [1964]), pp. 193-194.
6. Nueva Revista de Filología Hispánica, vols. I-X, dins Estudis Romànics, 6 (1957-58 [1964]), pp. 198-208.
7. José Simón Díaz, Bibliografía de la literatura hispánica, vols. I-III, dins Estudis Romànics, 7 (1959-60 [1964]), pp. 168-170.
8. Ramón Menéndez Pidal, Poesía árabe y poesía europea, con otros estudios de literatura medieval.– Castilla: la tradición, el idioma.– Tres poemas primitivos: Elena y María, Roncesvalles, Historia Troyana Polimétrica.– De primitiva lírica española y antigua épica.– Los españoles en la literatura.– Los godos y la epopeya española.– España, eslabón entre la Cristiandad y el Islam, dins Estudis Romànics, 7 (1959-60 [1964]), pp. 170-173.
9. Pedro Sainz Rodríguez, Espiritualidad española, dins Estudis Romànics, 7 (1959-60 [1964]), pp. 173-175.
10. Josep Romeu i Figueras, La dramaturgia catalana medieval. Urgencia de una valoración.– La Légende de Judas Iscarioth dans le Théâtre Catalan et Provençal. Essai de classification des Passions Dramatiques Catalanes.– Teatre hagiogràfic.– La Representació de la Mort, obra dramática del siglo XVI y la Danza de la Muerte.– Notas al aspecto dramático de la procesión del Corpus en Cataluña, dins Estudis Romànics, 7 (1959-60 [1964]), pp. 181-188.
11. Miquel Gayà, La poesia de Miquel Ferrà, dins Estudis Romànics, 7 (1959-60 [1964]), pp. 193-194.
12. Joan Amades, Folklore de Catalunya, vols. I-II, dins Estudis Romànics, 7 (1959-60 [1964]), pp. 194-197.
13. Rafael Ginard Bauçà, El Cançoner popular de Mallorca, dins Estudis Romànics, 7 (1959-60 [1964]), pp. 197-198.
14. Miquel Melendres, L’esposa de l’Anyell, dins Serra d’Or, agost 1966, pp. 41-42.
15. Jordi Rubió i Balaguer, La cultura catalana del Renaixement a la Decadència, dins Serra d’Or, setembre 1966, pp. 55-56.
16. Joan-Lluís Marfany, Poesia catalana medieval, dins Serra d’Or, abril 1967, pp. 81-82.
17. Rafel Ginard Bauçà, Cançoner popular de Mallorca, vol. I, dins Serra d’Or, juny 1967, pp. 70-71.
18. Rafel Ginard Bauçà, Cançoner popular de Mallorca, vol. II, dins Serra d’Or, setembre 1968, p. 67.
19. Rafael Ginard Bauçà, Cançoner popular de Mallorca, vol. III, dins Serra d’Or, setembre 1970, p. 53.
20. Francesc de B. Moll, Rudiments de gramàtica normativa per a ús dels escriptors baleàrics.– Promptuari d’ortografia per a ús dels escriptors baleàrics, dins Estudis Romànics, 14 (1969 [1972]), pp. 254-255.
21. Contribució a l’epistolari de Joan Alcover, a cura de Miquel Gayà, dins Estudis Romànics, 14 (1969 [1972]), p. 260.
22. Ferran Soldevila, Les quatre grans Cròniques, dins Serra d’Or, març 1972, pp. 45-46.
23. Entremesos mallorquins del segle XVIII, a cura d’Antoni Serrà-Campins, dins Serra d’Or, abril 1972, p. 101.
24. García Jiménez de Cisneros, Obras completas, a cura de Cebrià Baraut, dins Estudis Romànics, 15 (1970 [1973]), pp. 140-141.
25. Joanot Martorell i Martí Joan de Galba, Tirant lo Blanc. Edició del V centenari de la mort de Joanot Martorell, a cura de Martí de Riquer, dins Estudis Romànics, 15 (1970 [1973]), p. 149.
26. Jean-Marie Petit i Jean Tena, Romancero occitan, dins Estudis Romànics, 15 (1970 [1973]), pp. 155-156.
27. José Simón Díaz, Manual de bibliografía de la literatura española, dins Estudis Romànics, 15 (1970 [1973]), p. 157.
28. Francesc de B. Moll, Un home de combat (Mossèn Alcover).– Mossèn Alcover i el País Valencià.– Epistolari del bisbe Carsalade a mossèn Alcover.– Bernhard Schâdel i els inicis de la lingüística catalana.– Cartes de tema lul·lià d’En Mateu Obrador a mossèn Alcover, dins Estudis Romànics, 15 (1970 [1973]), pp. 160-162.
29. Ramon Bassa, Jaume Bover i Pere Carlos, Llibres editats a Mallorca (1939-1972), dins Serra d’Or, abril 1974, p. 79.
30. «Desvetllament de consciència nacional», [ressenya de] Josep Melià, La nació dels mallorquins, dins Serra d’Or, novembre 1977, pp. 41-42.
31. «Catalunya sota el règim franquista» (de Josep Benet), Serra d’Or, juliol-agost 1978, p. 83.
32. Edmon Vallès, Història gràfica de la Catalunya contemporània, dins Serra d’Or, gener 1979, p. 43.
33. Ramon Muntaner, La croada de França contra els catalans, a cura de Ramon Sumoy, dins Estudis Romànics, 16 (1971-1975 [1980]), p. 255.
34. Rafel Ginard Bauçà, Cançoner popular de Mallorca, vols. I-IV, dins Estudis Romànics, 16 (1971-1975 [1980]), pp. 258-259.
35. R. Menéndez Pidal, Estudios sobre el romancero, dins Estudis Romànics, 16 (1971-1975 [1980]), pp. 263-264.
36. Miscel·lània Anselm M. Albareda, vols. I-II, dins Estudis Romànics, 16 (1971-1975 [1980]), pp. 290-292.
37. M. Ardit, A. Balcells, N. Sales, Història dels Països Catalans, vol. II, dins Serra d’Or, juliol-agost 1980, p. 73.
38. Edmon Vallès, Història gràfica de Catalunya sota el règim franquista, dins Serra d’Or, gener 1981, p. 41.
39. «Un manual d’història de les Illes Balears», [ressenya de] Miquel Àngel Casasnovas Camps, Història de les Illes Balears, dins Serra d’Or, octubre 1999, pp. 133-134.
40. Joan Julià i Muné, Mossèn Antoni M. Alcover i l’Obra del Diccionari a la llum dels epistolaris de Barnils, Griera i Montoliu, dins Llengua & Literatura, 2 (1987), pp. 571-573.
41. «La cultura del catalanisme, de Joan-Lluís Marfany», Serra d’Or, gener 1996, pp. 29-30.
42. «Cent vint-i-cinc anys d’estudis sobre la lingüística catalana» (a propòsit de la Història de la lingüística catalana de Pere Marcet i Joan Solà), Serra d’Or, octubre 1998, pp. 76-78.
43. Pere Marcet i Salom i Joan Solà, Història de la lingüística catalana (1775-1900). Un repertori crític, 2 vols., dins Llengua & Literatura, 10 (1999), pp. 521-533.
44. Mila Segarra, Pompeu Fabra. L’enginy al servei de la llengua, dins Llengua & Literatura, 11 (2000), pp. 572-574.
45. Maria Antònia Juan i Nebot i Jordi Mascarella (eds.), Cançoner del Ripollès, dins Llengua & Literatura, 11 (2000), pp. 592-595.
46. Antoni Simon Tarrés (dir.), Diccionari d’historiografia catalana, dins Llengua & Literatura, 15 (2004), pp. 509-523.
47. De l’Urgell i la Segarra. Obres religioses, crides, jocs, balls, cançons i tocs de campanes recopilades per Josep Güell i Guillaumet, transcripció, edició i estudi a cura de Josep M. Salisi i Clos (Ajuntament de Tàrrega, Natan Estudis, 2005), dins Llengua & Literatura, 18 (2007), pp. 651-653.
48. Epistolari Joan Coromines & Manuel Sanchis Guarner, a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas, pròleg de Jaume Pérez Montaner (Barcelona, Fundació Pere Coromines, 2006), dins Llengua & Literatura, 18 (2007), pp. 658-661.
49. Diccionari de la traducció catalana, dins Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 52 (2009-2010 [2012]), pp. 541-546.
50. Josep Ferrer i Joan Pujadas (eds.), Epistolari Joan Coromines & Pere Bosch i Gimpera, Pau Vila i Antoni Griera, dins Estudis Romànics, 37 (2015), pp. 537-540.
51. «Les memòries d’un antic monjo de Montserrat», [nota de lectura sobre] Ramon Vila-Abadal, Prop de l’abat Escarré en la resistència antifranquista, dins Serra d’Or, juny 2015, p. 79.
52. Marià Aguiló, Cartes sobre el Renaixement. Materials, a cura de Margalida Tomàs, dins Estudis Romànics, 38 (2016), pp. 402-404.
ESCRITS SELECCIONATS
I. ESCRITS DE JOSEP MASSOT I MUNTANER
a càrrec de Vicent Simbor Roig
Nota prèvia
Entre la colossal producció científica de Josep Massot i Muntaner –més de 1.200 publicacions, recordem-ho, des de llibres fins a ressenyes i pròlegs– hi ha una parcel·la ocupada per la, diguem-ne, temàtica valenciana. Són treballs dedicats a les nostres figures senyeres. Per al present llibre d’homenatge a la seua labor investigadora hem volgut recuperar i agrupar alguns d’aquells treballs seus sobre els autèntics «homenots» valencians: Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Germà Colón, Teodor Llorente, Josep Lluís Bausset i Eliseu Climent. Els lectors –i no sols, és clar, els valencians– podran disposar d’un aplec d’estudis, sempre interessants i profitosos, reunits ací per a una consulta més còmoda. A més, la lectura conjunta permetrà al lector de realitzar un recorregut ben profitós a través de la contribució valenciana a la recuperació de la llengua i de la cultura compartides amb Catalunya i les Illes. No deixa de ser un signe de normalitat que un investigador mallorquí s’encarregue d’estudiar i destacar les aportacions valencianes a l’empresa comuna. He ordenat els treballs per ordre alfabètic dels autors estudiats. I en el cas d’un autor amb més d’un treball, els diversos articles han sigut col·locats internament per ordre cronològic.
Al costat d’aquestes pàgines de temàtica valenciana hem incorporat el llarg estudi sobre la llengua dels mallorquins. L’origen del treball cal buscar-lo molts anys enrere, el 1972, quan es va editar Els mallorquins i la llengua autòctona, un llibre amb un cert paral·lel –sols un cert paral·lel, atès que la composició de les dues obres és diferent– al clàssic La llengua dels valencians, de Manuel Sanchis Guarner. Des d’aleshores el llibre s’ha convertit, com el de Sanchis Guarner, en una obra de lectura continuada i interès mantingut al llarg dels anys. Per això Josep Massot va decidir de revisar-lo en una segona edició augmentada l’any 1985. L’obra ha seguit amb vigoria la seua vida pública fins als nostres dies. I ara, amb motiu d’aquest homenatge, l’autor s’ha decidit fer una reescriptura a fons, fins a elaborar un text nou, i pràcticament original, del primer capítol del llibre, titulat precisament com l’obra en conjunt: «Els mallorquins i la llengua autòctona». Creiem que és un bon company de viatge dels treballs veïns de temàtica valenciana.
VICENT SIMBOR ROIG
Universitat de València
TEMES VALENCIANS
1. JOSEP LLUÍS BAUSSET,
UN HOMENOT VALENCIÀ
L’any passat [2000] es va escaure el norantè aniversari del naixement, a Paiporta (l’Horta), de Josep Lluís Bausset, que des de pocs dies després passà a viure a l’Alcúdia, on és encara avui una institució. Es tracta d’un personatge singular, que el seu gran amic Joan Fuster va qualificar d’home «subterrani», perquè ha estat ficat des de sempre a tot arreu, però sense cap protagonisme i d’una manera amagada i silenciosa.1
El 1921 Bausset, de família amb arrels carlines, va començar el batxillerat a València, a l’Institut Lluís Vives, i el 1927 –després de fer el 1926 un curs preparatori a la Universitat de València– va començar la carrera de Farmàcia a Madrid, on s’afilià a la Federación Universitaria y Escolar (FUE), en la seva època heroica, i on tingué ocasió de conèixer el mític líder dels estudiants Antoni M. Sbert. Llicenciat en Farmàcia el 1931 i mestre i practicant de medicina i cirurgia a partir del 1932, aquell mateix any entrà en contacte amb el Centre d’Actuació Valencianista i s’afilià a l’Agrupació Valencianista Republicana, va fundar a l’Alcúdia l’Agrupació Valencianista La Senyera i hi esdevingué delegat de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana. Encara el 1933 va començar la carrera de Ciències Químiques, en la qual obtingué la llicenciatura el 1936.
El 1936 mateix, Bausset es presentà a oposicions –a Madrid, com calia– per a professor d’Institut, però la revolta dels militars i dels partits de dreta impedí que en fes l’últim exercici, que s’havia de celebrar precisament el 20 de juliol. Després, a proposta del PCE, es féu càrrec, a l’Alcúdia, de l’escola d’analfabets, però el 1937 s’hagué d’incorporar a files i fou destinat a Barcelona, a la Direcció General de Farmàcia. Nomenat tinent farmacèutic, fou destinat a l’Exèrcit de Llevant i passà la guerra a Viver, Sarrión i La Vega, al capdavant d’un dipòsit de medicaments i materials de cura. Fou traslladat a Mora de Rubielos, a Caudiel, a Alcublas i finalment, des de Villar del Arzobispo, va tornar a l’Alcúdia. El 1939, com tants altres excombatents, fou processat per la Comisión Depuradora de Cooperadores de la Rebelión i condemnat a un mes de presó, amb obligació posterior de presentar-se cada diumenge al quarter de la Guàrdia Civil. El 1940 va començar a fer classes particulars en acadèmies privades de València i compartí pensió amb Joan Fuster, amb el qual, com ja hem posat en relleu, féu una amistat que durà tota la vida, fins al punt que Fuster li dedicà un dels sonets del seu llibre Va morir tan bella («A l’hora del record seràs, València, / una ardent mida d’obres i raó…»).
A partir del 1943, Bausset aglutinà a l’Alcúdia un grup de joves i començà a revifar-hi la flama de la llengua, una obsessió que no l’havia d’abandonar mai i que enllaça amb el seu nacionalisme d’abans de la guerra, que l’havia dut a adherir-se a les Normes de Castelló, que van representar una fita en la consciència lingüística del País Valencià. D’altra banda, juntament amb Fuster va crear una tertúlia a València, a la qual s’incorporaren Josep Vañó, Joan Garay, Santiago Ninet, Francesc Ferrer Pastor i d’altres. Amb el temps, hi van participar també els catedràtics de la Universitat de València Manuel Sanchis Guarner, Miquel Tarradell, Joan Reglà, Emili Giralt i Ernest Lluch.