Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349)

3.

1345, octubre 27. València.

El Consell de València, en ocasió de remetre al rei les condicions per a participar en la formació d’una armada [contra els genovesos], es plany del gran endeutament de la ciutat, causat pels donatius fets a la corona i per les males collites, i de l’opressió fiscal que suporta el poble.

AMV, MC A-5, fols. 103r-104v.

Die iovis, intitulata .VI.º kalendas novembris, anno Domini millesimo .CCC.ºXL.º quinto, fon apellat e ajustat consell en la sala de la Cort, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers e generoses com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús scrits:

En Jacme d’Orrit,En P(ere) Sànxiç d’Oblites,En Johan Bonfill,En Jacme de Genestar,jurats.

...............................................................

||104r En lo qual consell foren lests los capítols infrasegüents, los quals los prohòmens deputats per lo consell ordenaren e tengren per bons:

«Molt excel·lent príncep e senyor.

Los jurats e el consell de la vostra ciutat de València han vists e regoneguts los capítols a ells trameses sobre lo feyt de la armada per vós, senyor, per custòdia de la mar, a certes universitats vostres demanada, los quals capítols los misatgers de les dites ciutats, axí com a persones singulars, posaren en alcun estament, als quals vós, senyor, resposés segons que a vostra altea plagué.

Ara, senyor, los dits jurats e consell, no esguardan los grans càrrechs dels deutes que són obligats pagar, ni esguardan les grans opressions que lo poble soffer, per rahó de moltes e grans ||104v imposicions que paguen per rahó de diverses ajudes a vós, senyor, feytes en tepms (sic) passats, e la falta dels splets, que són fallats .IIII. ayns ha, mas solament desigan la honor de la vostra real corona ésser conservada e augmentada, e la vostra neccessitat, armaran en la forma següent, sots les maneres e condicions dejús contengudes e no en altra manera:

Primerament...»4

4.

1345, desembre 1. Girona.

Carta credencial de Pere el Cerimoniós al Consell de València, a favor de Joan Ferrandis Munyós, mestre racional, i de Berenguer de Codinachs, escrivà de ració de la reina, enviats a la ciutat per tal de solventar el conflicte que enfronta els nobles i cavallers amb els ciutadans, per motiu del pagament de les contribucions veïnals.

AMV, MC A-5, fols. 126v-127r.

Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dilectis et fidelibus iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et dilectionem. Cum nos, affectantes quam plurimum ut dissencioni seu controversie existenti inter universitatem dicte civitatis, ex parte una, et nobiles et milites ac generosos civitatis et regni eiusdem, finis debitus imponatur, et per consequens utrinque amor et concordia, sicut expedit, consolidentur seu etiam confirmentur, et ea de causa dilectos nostros Iohannem Ferdinandi Munionis, legum doctorem, consiliarium et magistrum rationalem curie nostre, et Berengarium de Codinachs, scriptorem portionis illustris Marie, regine Aragonum, consortis nostre karissime, de intentione nostra super premissis duxerimus informandos, idcirco eorum relatibus fidem poteritis credulam adhibere. Volentes ut sicuti bonum statum atque tranquillum dicte civitatis ac regni et incolarum eorundem cupitis augmentari et contrarium evitari, ea que dicti nuntii nostri, pro nostra parte, vobis exposuerint efectualiter impleatis, et hoc aliquatenus non mutetis; et habebimus illud gratum, et de contrario, displicentiam procul dubio sumerimus. ||127r Nam premeditari potestis quantum nobis cordi existit quod dictum regnum, veluti per predecessores nostros a manibus paganorum ereptum, in statu permaneat pacifficho et tranquillo. Data Gerunde, kalendas decembris anno Domini millesimo .CCC.º quadragesimo quinto. Rex P(etrus).

5.

1346, gener 12. València.

Acord del Consell de València de posar en peu de guerra la host de la ciutat, per a eixir, si calgués, contra els senyors de viles i castells que perturben els drets d’emprius i de pastures pertanyents per privilegi a la capital. En aquesta ocasió, ha provocat el conflicte l’expulsió violenta d’uns ramaders valencians per l’alcaid del lloc de Tous, al qual els jurats demanaran responsabilitats.

AMV, MC A-5, fols. 134r-135v.

Die iovis, intitulata .II.º idus ianuarii anno Domini millesimo .CCC.º quadragesimo quinto, fon apellat e justat consell en la sala de la Cort, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers e generoses com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús scrits:

En Jacme March,En P(ere) Sànxiç d’Oblites,En Johan Bonfill,jurats.

...............................................................

||135v ...Encara fon proposat en lo dit consell per alcuns vehins de la dita ciutat que com ells, ab lurs cabanes de bestiar, fossen en lo terme de Tous,5 per ço cor aquí pasturaven, foren-los penyorats alcunes cabeces de bestiar, e enaprés los cremaren los bresquils, per què moriren cabrits e corders del dit bestiar, e corregueren e malmenaren e gitaren de tot lo terme lo dit bestiar.

Per tal, lo dit consell acordà e tenc per bé que los jurats, ab alcuns prohòmens, vajen al terme de Tous, e que facen tornar aquí e pasturar los dits bestiars; e que demanen a l’alcayt de Tous tot lo dan e l’interesse. En altra manera, que protesten del dret de la dita ciutat.

E encontinent fon manada fer la crida següent:

«Ara ojats què us fan saber los justícies, jurats e prohòmens de la ciutat: que com alcuns senyors de viles e de castells s’esforcen de perturbar los vehins de la dita ciutat en la possessió en què son de erbejar e lenyar e d’altres aemprius, contra furs e privilegis e libertats de la ciutat e longa usança e antiga, per tal vos fan saber que tothom a cavall e a peu, ab vostres armes, siats aparellats de seguir la senyera, per defendre los dits furs e privilegis e libertats e possessió de la ciutat, tota hora que·n serets requests.»

6.

1346, juliol 7. València.

El Consell de València pren l’acord de taxar els béns dels veïns de la ciutat que puguen contribuir en un mínim d’una mealla (mig diner) diària, amb la finalitat de redimir els imposts municipals dels arrendataris i suprimir-los tot seguit, considerant que és excessiva la pressió fiscal suportada per la població més modesta.

Igualment, el Consell envia un missatger al rei, en protesta del poder abusiu conferit a l’oïdor reial Pere de Ciutadella, i per demanar la suavització de la repressió contra la usura.

AMV, MC A-6, fols. 34r-37v.

Die veneris nonas iulii anno Domini millesimo .CCC.ºXL.º sexto, fon appellat e ajustat consell en la sala de la Cort de València, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officis e mesters de la dita ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús nomenats:

En Ramon Costa,En Guerau del Bosch,En Romeu d’Oblites,En Bernat Comte,En G(uillem) d’Espígol,En Jacme Ricart,jurats.

...............................................................

||35r ...En6 lo qual consell fon proposat per una bona persona que en lo consell tengut dimercres .XXVIII. dies del mes de juyn proppassat fon ordenat que los jurats, ab alcuns prohòmens per ells elets en lo dit dia, tractassen e encercassen alcuns bons affers, los quals ladonchs ex causa no·s podien manifestar ne divulgar, jatssie que toquassen gran bé e profit de la cosa pública, los quals affers han tractat e encercats e són aquests.

Ço és, que com les gents porten e sofiren grans càrrechs per les imposicions, les quals coses són en offenssa e desplaer de Déu e en gran ||35v dan e pijorament de la cosa pública, e fundades en gran injustícia, majorment com les dites imposicions sien entroduÿtes e posades per pagar los deutes deguts per la ciutat, per dons feyts al senyor rey e per messions neccessàries a la universitat d’aquella, als quals deutes de rahó e de egualtat no són tenguts ne obligats persones pobres e miserables, per indigència que han de béns temporals, ne persones estranyes, que bo seria que totes les persones de la ciutat e dels lochs de la sua contribució fossen escrites aquelles que porien pagar quada dia mealla, e d’aquí enssús, e, can seria scrit e fet lo nombre d’aquelles e tatxat cascú què pot pagar cascun dia, serien fets centenars e deenes, e·naxí collir s’i à la dita tatxació. Emperò, ans que·s collís, regonexeria hom què és degut als compradors de les imposicions per los temps esdevenidors e assignaria hom a aquells ço que·ls és degut, ab aquell interès que·s poria hom ab ells [co]nvenir, a pagar de mes en mes o d’altra manera. E que encontinent totes les imp[o]sicions serien levades.

Per tal, lo dit Consell acordà e tench per bé que lo nombre de les dites persones sie scrit per alcunes bones persones per los jurats elegidores, de cascuna parròquia e dels lochs de la contribució de la ciutat, e, encara, que sia escrit lo nombre dels cavallers ||36r e generoses habitants en la dita ciutat e terme de aquella. E, can totes les dites persones seran scrites, sabut lo nombre d’aquelles, seran tatxades pagar, lo qui meyns pagarà mealla, e d’aquí ensús, cascun dia; e a açò a cullir per centenars e deenes sien assignades bones persones per los jurats. Emperò, enans que7 col·lecta se face, tractar-se ha per los jurats ensemps ab alcunes bones persones elegidores, ço és, ab los compradors de les dites imposicions, avinença e composició sobre aquella quantitat que han a cobrar del preu per lo qual compraren les imposicions de la ciutat e dels lochs de la sua contribució a .VI. ayns .IIII. meses, e del guayn o interesse que·ls pertanyeria, encercant, tro de ço que·ls romandria a pagar fossen plenerament satisfeyts e entegrats, als (sic) fos feta paga pro rata de mes en mes, segons que exiria de la col·lecta de la dita tatxació. Per la qual manera se diu que remouria hom totes imposicions e que sobraria encara, pagades totes coses, a la ciutat, de què·s poria comprar renda per casc (sic)8 cascuns anys les messions ordinàries, e serie gran profit de la cosa pública e aleujament de la major part del càrrech d’aquella.

E encontinent los dits jurats elegiren los prohòmens dejús scrits, que scriven lo nombre de les persones de les parròquies de la ciutat e dels lochs de la contribució d’aquella, segons que·s segueix:

||36v Primerament, de la parròquia de Sent P(ere) de la Seu, en G(uillem) Cesartigues, en P(ere) Samisay.

De Sent Thomàs, en G(uillem) Guasch, notari, en G(uillem) Barberà. De Sent Andreu, en Michel de Cascant, en Michel Moollà (sic).

De Sent Martí, dins la ciutat, en Berenguer Gizbert, en P(ere) Vives. De Sent Martí, fora la ciutat (blanc).

De Senta Katerina, dins la ciutat, en G(uillem) Senan, en Bernat de Vich. De Senta Katerina, fora la ciutat, en Johan Castellar, en Jacme Fenollosa. De Sent Nicolau, en Michel Gastó, en P(ere) Dezcastell.

De Sent Berthomeu, en P(ere) de Vich, en P(ere) de Pàmies. De Sent Lorenç (blanc).9

||37r Encara fon ordenat e tengut per bé en lo dit consell que los jurats eligen una bona persona per anar al senyor rey, per .III. coses. La .I.ª, per revocar les comissions d’en P(ere) de Ciutadella, oïdor de la cort del senyor rey, les quals comprenen en si generalitat de proceses, e en gran partida és tolta la juredicció al justícia de la ciutat en lo criminal. L’altra rahó, és per empetrar ab lo dit senyor rey remissió de la pena imposada a aquells qui dins .X. jorns no haurien manifestat als comissaris del senyor rey e del senyor bisbe los contractes usuraris o feyts en frau de usures. La terça, que, per ço que feyt és o·s farà tro lo senyor rey hi haja provehit, no sia lesió ne prejuhí dels furs o privilegis de la ciutat.

Ítem, lo dit consell ordenà e establí que lo síndich de la ciutat manifest e notiffich als dits comissaris elets sobre lo feyt de usures, e encara deman ab acabament totes quantitats degudes per qualsevol persones a la universitat de la dita ciutat per usures, ||37v per los contractes de manleutes fetes per la ciutat a ses necessitats o en frau de usures, de .X. anys a ençà, segons la crida feyta de part del dit senyor rey, protestan, emperò, lo dit síndich que per rahó de la dita manifestació o notifficació no sia fet prejudici o lesió alcuna a furs ne privilegis de la dita ciutat, com allò face e entene a fer per temor de les penes apposades en la dita crida. Volch encara lo dit consell que les dites coses puxen ésser corregides e esmenades de consell dels advocats de la ciutat, no mudada la substància.

NOTES:

¶ 1 Segueix la llista dels consellers presents. Sols hi són els jurats ciutadans; pels cavallers i generosos, ho eren Guiot de Xanaveires i Pere Sanxis d’Oblites.

¶ 2 Segueixen els consellers assistents, amb l’absència dels dos jurats cavallers i dels consellers de l’estament militar. Ometrem aquesta relació, generalment llarga, en les actes del Consell.

¶ 3 La resta, en blanc.

¶ 4 Aprovats els capítols, el Consell acorda (f. 106r) remetre’ls al jurat Jaume March, traslladat a Perpinyà, que els presentarà al rei.

¶ 5 El lloc era senyoriu de Pere Sabata, cavaller, després un dels dirigents de la Unió.

¶ 6 Al marge esquerre: De tractatu expellendarum impositionum.

¶ 7 que·s a l’orig.

¶ 8 Hi manca el verb (=pagar...).

¶ 9 Hi ha un espai en blanc, car falten les parròquies urbanes del Salvador, de Sant Esteve, de Sant Joan del Mercat i de Santa Creu de Roteros.

2. UNA CRISI SUCCESSÒRIA PROVOCADA, DINS D’UNA POLÍTICA REIAL AUTORITÀRIA

(FEBRER-MAIG 1347)

7.

1347, febrer 14. València.

El rei Pere el Cerimoniós reprén amb amenaces el seu germà, l’infant Jaume, comte d’Urgell, que s’ha traslladat, contra les ordres d’aquell, a Aragó, i ha protestat de la designació de la infanta Constança com a successora al tron.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 166r-v.

Lo rey d’Aragó.

Car frare. [B]é sa[be]ts en qual manera parlam ab vós fraternalment e amigable e axí c[o]m a senyor, manants a vós que en alcunes de la nostres ciutats ne l[och]s no es[tigué]ssets ne conversàssets, tro que haguéssets mo[st]rades vostres [ra]hons les qual[s] entenets haver contra la primogenitura o suc[c]essió d[e la al]ta infanta dona C[on]stança, f[i]lla nostra primogènita, [o] altra primogènita, per part de la qual és affermat [e]lla haver successió en los r[e]gnes, comtat[s e] terres nostres aprés nost[r]es d[i]es en cas, ço que Déus no v[u]lla, que convengué[s] nós passar d’aquesta vi[d]a sens fills mascles. E a[r]a hav[e]m entès que·l dit manam[e]n[t] no contrastant, vos sots anat en lo regne d’A[ra]g[ó ...]t[...] ||166v manament [... ... ...]10 vós protestats dels [... ... ...] coses lo dit nostre manament [... ... ...]·ns covenga en altra manera provehir, ço qui·ns seria fort greu. Data en València, sots[s] nostre s[e]gell secret, a .XIIII. dies anats del mes de febrer en l’any de nostre Senyor .M.CCC.X[L]VII. Rex P(etr)us.

A l’[alt in]fant en Jacm[e], comte d’Urgell e veçcomte d’Àger, car frare nostre.

8.

1347, març 21. València, al palau del Real.

Jurament i homenatge, davant del rei, de Pere de Xèrica, governador del regne de València, de tenir el seu càrrec per la infanta Constança, i de defensar el seu dret de successió dels contraris. Amb la mateixa fòrmula juraran els oficials reials que han estat novament nomenats, com ell.

ACA, C, Processos, llig. 116/6, fol. 5r.

Sub hac forma sunt iuramenta officialium illorum, videlicet, quibus noviter comittentur officia.

Noverint universi quod ego, Petrus, dominus de Exerica, recognoscens et considerans vos, excellentissimum ac magnificum principem et dominum dominum Petrum, Dei gratia regem Aragonum, etc., comississe michi officium gubernationis regni Valentie sub hac forma, videlicet, quod ego ten[e]am ipsum pro inclita infantissa domina Constantia, primogenita vestra, cui successio regnorum et terrarum vestrarum ratione sue primogeniture noscitur pertinere in casu, videlicet, quo vos, dictus dominus rex, sine filio vel filiis masculis legittimis ab luce migrari contingeret, quod Deus propter sui misericordiam avertat, ex hiis iuro ad dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus meis tacta, et homagium ore et manibus comendatum facio vobis, dicto domino regi, presenti et huiusmodi iura[me]ntum et homagium recipienti, quod dictum officium gubernationis regni Valentie per vos michi comissum tenebo pro inclita infanta Constantia, primogenita vestra et in regnis, comittatibus et terris vestris, si vos sine filiis [mascu]lis mori contingeret, quod absit, successura, et quod casu predicto quo sine liberis masculis decesseritis ut prefertur, ego cum toto posse meo, quod habeo per me vel ratione dicti officii, iuvabo et pro toto posse meo deffendam dictam dominam Constantiam in successione predicta, et eius tutorem vel curatorem per vos assignatum vel assignandum eidem, contra omnes qui in successione dictorum regnorum et terrarum eam vellent quomodolibet impedire. In cuius rei testimonium dictus dominus rex de predictis mandavit fieri unum vel plura publica instrumenta eiusdem tenoris et data per me, notarium infrascriptum. Quod est actum in Regali domini regis Valentie, die intitulata duodecimo kalendas aprilis anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º sexto.

Sunt inde testes ad predicta presentes nobilis Petrus de Fenolleto, vicecomes Insule, nobilis Gondisalvus Didaci de Arenosio, Petrus de Montecatheno, amirantus, Rodericus Didaci, vicecancellarius, Iohannes Ferdinandi Munionis, magister rationalis, legum doctores, Iacobus Rubei, thesaurarius, et plures alii consiliarii dicti domini regis.

9.

1347, març 24. València, al palau del Real.

Jurament i homenatge que han de prestar al rei i a la infanta primogènita Constança els alcaids dels castells reials. Es comprometen, en cas de mort del monarca sense descendència masculina, a tenir-los a Costum d’Espanya en nom de l’hereua, a restituir-los a ella si els és manat i a recolzar-la contra els seus oponents. En aquest cas, jura Llop Álvarez de Espejo, alcaid del castell del Poyo, al terme d’Alpont.

ACA, C, Processos, llig. 116/6, fol. 2r-v.

Sub hac forma debent iurare alcaydi castrorum qui iam tenent castra, et effectus iuramenti est similis de aliis alcaydis quibus noviter comituntur.

Noviter universi quod, constituto ante presentiam regie magestatis excellentissimi ac magniffici principis et domini domini Petri, Dei gratia regis Aragonum, etc. (blanc),11 alcaydus castri de (blanc),12 idem dominus rex exposuit eidem alcaydo quod, cum successio regnorum et terrarum suarum de iure politico pariter et humano pertineat inclite infantisse Constantie, primogenite sue, ratione sue primogeniture, si casus accideret, quod Deus propter sui misericordiam avertat, quod sine filiis masculis legittimis contingeret eundem debitum persolvere naturale, et propterea vellet quod subditi eius, et potissime alcaydi castrorum suorum, subscripta facerent iuramenta et homagium. Idcirco, dictus alcaydus (dixit) per tres vices hec verba:

—Senyor, si en lo cas damunt dit, ço que Déus no vulla, que vos covenga morir sens fills mascles legítims, et yo ret lo castell damunt dit a la dita senyora infanta o a·ltra primogènita vostra, ¿havets mi, ara per lavors et lavors per ara, per quiti et per absolt de tot homenatge, sagrament et naturalea en los quals per lo dit castell vos són tengut?

Qui dominus rex dixit per tres vices que oc, et placebat quod castrum ipsum teneret ut infferius continetur. Quibus sic habitis et dictis, idem alcaydus fecit iuramentum et homagium in hac forma:

Ego, (blanc),13 alcaydus castri de (blanc)14 predictus, de certa scientia et consulte iuro ad dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus meis corporaliter tacta, et homagium ore et manibus comnendatum facio vobis, dicto domino regi, nomine vestro et nomine etiam dicte domine infantisse emancipate, vel alie vestre primogenite, in casu predicto, quorum virtute promito vobis, dicto domino regi, presenti, et dicte domine infantisse, seu alie vestre primogenite, et scriptori et notario infrascripto, tanquam publice persone, hec a me, nomine dicte domine infantisse seu aliter dicte vestre primogenite, de vestro mandato expresso stipulanti et recipienti, quod dictum castrum de (blanc) tenebo pro vobis, dicto domino rege, dum vixeritis et eum michi dimisseritis, et post dies vestros, si absque filiis masculis vestris ex legittimo matrimonio et carnali copula procreatis vos mori contingeret, quod absit, pro inclita domina infantissa Constantia, primogenita vestra, vel illa ex filiabus vestris que tempore mortis vestre erit vestra primogenita, et pro ipsius tutore vel curatore que in testamento vel aliter sibi duxeritis assignandum, promitto ipsum tenere et custodire legaliter, fideliter atque bene, ad consuetudinem Ispanie, et ipsum castrum vobis cum mandaveritis, aut dicte infantisse vel eius tutori in dicto casu, restituere promitto absque aliqua dilatione, imaginatione vel fraude. Et nichilominus, cum toto posse meo, iuvabo (et) deffendam dictam dominam infantissam Constantiam, vel aliam dicto casu vobis primogenitam, in successione predicta, ||2v et eius tutorem vel curatorem predictum, contra omnes qui in successione dictorum regnorum et terrarum eam vellent quomodolibet impedire. In cuius rei testimonium idem dominus rex mandavit fieri de predictis unum et plura publica instrumenta eiusdem tenoris, data per notarium infrascriptum. Quod est actum in palatio regio Valentie, die intitulata nono kalendas aprilis, anno Domini millesimo .CCC.ºXL.º sexto.

Sunt inde testes ad hec presentes nobilis Petrus, dominus de Exerica, nobilis Ademarius de Mosseto, nobilis Petrus de Montecatheno, amirantus, nobilis Philipus de Castro et Galcerandus de Bellopodio, maiordomus, et plures alii nobiles et milites.

10.

1347, març 28. València.

Pere el Cerimoniós comunica a Miquel de Gurrea, governador d’Osca, els canvis operats en el govern del regne de València, la destitució de l’infant Jaume d’Urgell i els poders conferits a la primogènita Constança.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 164v.

El rey d’Aragón.

F[é]mosvos a saber que nos [ha]n dicho que us havían dad[o] a entender que nos querríamos revocar las go[ver]naciones, por [...] sab[e]r [que] nos no havem[o]s ren innovado en las [g]overnaciones, excep[ta]do [q]ue havemos de la[s] dos governacione[s] de regno de Valencia feyta una, e aquella comendada al n[ob]le e [a]mado don Pedro, senyor de Exéricha, consellero nuestro. Es empero verdat que ha[v]emo[s] re[vo]cada la go[v]ernación del infant don Jayme, muy caro hermano nuestro, [e] que des[...] l[a]s gover[na]ciones e los otros officios e los c[a]stiellos se [...] por [l’a]lta inf[a]n[t]a dona [Con]stança, muy cara primogénita nuestra, o por aquell[a que] sería nuest[r]a primog[é]n[ita], en caso, [...Di]os no quiera, que nos muriéssemos menos de fillo m[asc]lo heredero. [...] ansí, [n]otificán[do]vos aquesto, vos mandamos que en el officio de la governación a vos [c]omandado vos hayades bi[e]n e diligentm[ent ...] havedes bien acustu[m]ad[o], en manera que’n [p]odades sier por [n]os lo[ado] de dil[igenci]a. Data en Valencia, [diu]s nuestro si[e]llo secret[o, .XXV]III. d[í]as andados del mes de março en el anyo de [nuestro S]enyor .M.CCC.[XLVII].

Dominus rex mandavit Matheo [Adr]iani.

[... ... ...] Michel de [G]orrea, g[ove]rnador de [H]uesca.

11.

1347, abril 11. València, al palau del Real.

Resposta dels jurats i consell de València a les lletres del rei Pere i de la infanta Constança, on els comuniquen la prelació d’aquesta en la successió a la corona, segons el dictamen donat per una assemblea de juristes, i insten l’adhesió de la ciutat als seus drets. Difereixen la resolució del problema al temps que es produesca de fet la vacant del tron, i proclamen el seu acatament a qui siga degut.