Crònica. Volum III

CRÒNICA

ELS NOSTRES CLÀSSICS

AUTORS MODERNS

VOLUM 9

Aquesta edició ha rebut un ajut de:

Primera edició: setembre de 2020

© de l’edició, hereus de M. Rosa Margalef, 2020 © de les notes històriques, Antoni Simon, 2020 Reservats tots els drets d’aquesta edició: EDITORIAL BARCINO, S.A. www.editorialbarcino.cat Edició núm. 864

Dipòsit legal: B. 12714-2020 ISBN (obra completa en paper): 978-84-7226-768-8 ISBN (volum III): 978-84-7226-860-9 Revisió de l’original: Raquel Parera Correcció de proves: Natàlia Cerezo Compost per MARQUÈS, S.L. Meridiana, 354. 08027 Barcelona Producció de l’ePub: booqlab

A la memòria de M. Rosa Margalef (1936-2020)

CRÒNICA

A ont1 se van continuant los sucsesos de Cataluña, particularment de tot lo que ha sucseÿt en Barselona, diada per diada, comensant als 15 de agost any 1645.2

En lo llibre que tinch acabat primer, dóna fi sa istòria el rendiment de la vila de Balaguer, que fou als 19 del mes de octubre 1645.3 Y en dit tems, estant lo compte de Aucourt, Enrich de Lorena,4 prínsep de sanch y cavallerís major de sa magestat crestianísima, virey y capità general en lo Prinsipat de Catalunya y Comtat de Roselló y Serdanya, estant dit senyor en dita campanya de Balaguer, sucseý en Barselona lo següent.

1. A ont: al ms. «AhONT», amb la hac afegida a la interlínia per una mà posterior.

2. A continuació hi ha una línia de text afegit per una mà posterior: «Lo autor de aquest llibre 2 y del primer, segons se ha averiguat de lo que nota a la fi, és Miquel Prats, assaonador», amb «assaonador» ratllat.

3. La mateixa mà ha resseguit, i de vegades rectificat, algunes paraules de les primeres línies del text de Parets; assenyalem aquestes paraules en cursiva: «En lo llibre que tinch acabat primer, dóna fi la istòria al rendiment de la ciutat de Balaguer. Fou al 19 del mes de octubre 1645.»

4. Enric de Lorena, comte d’Harcourt (1601-1666), mariscal de França. Fou virrei de Catalunya entre el març de 1645 i l’abril de 1647.

[1.] De com l’armada de mar del rey de Castella se posà devant Barselona, y se donà avís de la trasió se avia ordenada dins Barselona, y per lo que dita armada era vinguda assí en Barselona

Avent guanyat lo compte de Aucourt aquella tan gran batalla en lo pla de Llorens, junt a Balaguer, que fou als 22 de juny 1645; y avent rendit lo marquès1 de Mortara2 y molts altros cabos, y serca de tres mil infans, del qual se’n fa mensió en l’altro llibre; y com avien trets los cabos prinsipals de Barcelona, y avien-hi dexada la demés soldadesca, los quals estaven: los més granats, a la presó, y los demés estaven a la Draçana ab molt bones guardes.3 Y com sa alteza, des de la campanya, tenia molt bones espies per totes parts, tingué notísia de que en Tarragona avia de arribar una armada de mar de 34 vaxells y 23 galeres,4 y que avían de venir devant Barselona. Y en lo punt ho sabé, envià de prompte, en Barcelona, un cabo de confiança, que fou lo compte Xabot,5 ab alguns ordes per los senyós consellés, donant-los avís del que passave. Y a penas fou assí en Barselona lo dit compte Xabot, lo matí de Nostra Senyora de Agost, que fou als 15 de agost 1645, la dita armada aparagué devant Barselona y donà fondo devant la siutat. Y en lo punt que veren que Monjuïch la asenyalà, tement-se del que podia sucseir, dividiren los castellans de la Draçana per diferens puestos, los quals feren anar, la major part, tancats a l’Estudi Nou6 y al Corralet7 de prop de dit Estudi, ab companyes de la Siutat que, de nits y de dies, los estaven ben guardant. Lo qual anaven dos tèrsios cada dia, que estaven vint-i-quatre oras, los quals guardaven tots los baluarts y muralles y demés llochs perillosos de la siutat, com és: Casa de la Siutat, y Sala de les Armes,8 y Portal de Mar y altres llochs, tement-se de alguna trasió ho motí, que ja sa alteza ne tenia alguna notísia des de la campanya. Y també tota la demés gent estave alerta, y no dexaven acostar ningú per les muralles que aportàs capa, sinó en cos y no gaira aflotats.9 Y totom estave molt alerta, y les rondes anaven molt espesses; y los matexos consellés y governador rondaven manant molt lo cuydado.

Y axí, l’armada estigué devant Barselona dos dies, avent-hi galeres de una part y altra, que anaven cos[t]egant.10 Ja prengueren algunes barques de la costa que no pugueren tenir avís, però dexaren la gent, que no feren mal a ningú. Y axí estigueren dos dies, que no se’ls tirà un tir, y passats dos dies feren vela y se n’anaren devés llevant, lo qual estave avisada tota la costa que totom se tingués bon compte. Y aprés, passats quatre dies, tornà dita armada devant Barcelona.11 Y axí anave de llevant a ponent, que estigué sis o set dies que tots los dies se veya, matí ho vespre, que Montjuïch sempre l’asenyalava.12 Y aprés se n’anà devés Terragona y no·s va vèurer més, estant sempre les guardes ab molta vigilànsia.

Aprés que dita armada fou fora, la gent estave tota suspesa: què era lo que podia sercar dita armada, que no podia éser que rodàs sens causa. Y axí saberen, per algunes vies, que dins Barcelona hi avia una gran trasió que y sabien molta gent grossa de Barcelona. Lo modo de dita trassió avia de ésser de aquesta manera: [1v] que tenien contaminada molta gent per fora ciutat, ab sos cabos, los quals eren gent persalitària13 que tenien molts fadrins que, en cridar-los ells, los seguien; y aquestos avien de entrar en Barselona —cada cabo ab sa gent—, los huns de Vallès, altros de Mataró y altros de la costa, de modo que·s deyen que, aquexos de defora, avían de éser tres ho quatre mil hòmens; y per a que tots no sabesen lo secret de la vellaqueria —que no la sabien sinó alguns cabos—, los feyen venir ab títol de que Barselona estave molt apretada, y que los enemichs castellans la tenían sitiada per mar y que la siutat demanave socorro; y, de aquex modo, la gent vindria de millor gana, y aprés que aquexa gent fóra estada dins Barcelona, los naturals d’ella se agueren pensat que venien per ajudar-nos y tot fóra estat al revés.

També avien de tenir los brivons y cabos de dita trasió, dins de Barcelona, molta gent convocada de sa part, los quals eren molts que, ab diner ho ab amistats y ab promeses, los giraven de sa part. Aprés que agueren tingut tot assò a son punt, avent-se donada diada y tenir la armada de mar dins Barcelona, ab sert senyal que de dins siutat los agueren fet, la armada avia de envestir dret a la Draçana, y per tots los presidis avían de tenir gent de sa part, que avien de mòurer gran confusió dins dits baluarts y, ab la gent que fóra vinguda de fora siutat y ab los brivons de assí de dintre, se avían de fer forts a las portas dels baluarts, aguardant que no·ls entràs ningun socorro; y també, per sertes parts de siutat, a ont són los majós colpadós, que la gent acut ab tals rebatos, se avia de posar molta de aquexa gent dolenta, los quals tenien un nom ho senya, y l’omo que fóra arribat a ells y no aguera donada dita senya, tots avien de morir, perquè aquexos ja no eren de la sua part. Y no n’agueren tingut molt quefer, perquè la gent fóra exida molt descuydada de ses cases y, en anar a vèurer lo que era y topar ab los brivons, pensant que tots érem de una part, y, en no donar la senya que ells tenien, ja conexien: «aquexos no són dels nostros», y de prompte los agueren morts. Y com agueren estats ab aquesta comfusió, la armada aguera llansada molta gent a la Drasana, y agueren donades armas a tans soldats presoners que y avia; y los dels baluarts també, ja hi avia gent que avían pres a càrrech: los huns de asegurar-se de un baluart, y altros, dels altros; y de aquex modo, abans la gent no·s fóra adonada de la trasió, foren tots perduts. Y alesores, entre los brivons de dins siutat, y los forastés que fóran entrats, y los presonés que y avia —castellans— a la Dresana y presó, y los soldats que la armada aguera llansats en la Drasana, agueren fet son bell número de gent; y ensenyorits que·s foren dels presidis, agueren feta retirar tota la demés gent y fer-los dexar les armes. Y se tingué per cosa molt serta que avían de degollar a tots los de la siutat, que aquexa resolusió avían presa.14

Volgué Déu nostro senyor que dita trasió no tingués effecte, perquè fóra estada una gran crueltat, perquè se avia de perdre molta gent. Y aviey sempre algunes bones persones que·n tenien alguna notísia; y com, de prompte, dividiren tots los presoners castellans, com està dit, ab molt bones guardes de companyes; y com totom estave sempre molt vigilant, ab les armes a les mans; y com, també, los de defora que avien de venir no vingueren, perquè tots no sabien lo secret ni sabien a què venien, los fadrins no volgueren seguir los cabos perquè no·ls agradave lo negossi. Y axí, los brivons de dintre, com se veren oprimits, no gosaren acometre ni fer senyal a la armada, perquè no·ls podia reaxir; y axí, la armada estigué rodant per devant Barselona set ho vuyt dies, y com no véu ninguns senyals ni ninguna cosa, se’n tornà a ponent. Y nosaltros nos tornàrem aquietar, anant proseint les guardes ordinàries de las nits.

Lo modo ab què·s descubrí dita trasió y los cabos que foren sentensiats per dita trasió ho trobaran avant, en cartes 5, que serà en son tems hi lloch, perquè no·s descubrí fins que sa alteza fou tornat de campanya, y les sentènsies foren en la Quaresma; y, aleshores, en son lloch se dirà los sentensiats a mort, y los desterrats y los de galera.

1. marquès: escrit a la interlínia sobre «duch», ratllat.

2. Francisco de Orozco-Ribera y Pereira, marquès de Mortara (1605-1669), militar castellà. Fou el darrer virrei nominal de Felip IV a Catalunya abans de la conquesta de Barcelona per Joan Josep d’Àustria l’octubre de 1652. Després fou virrei entre el maig de 1656 i el gener de 1663. Capturat pels francesos, havia estat alliberat el 1646 en un intercanvi general de presoners entre espanyols i francesos.

3. Magí Sivillà ofereix una relació dels oficials més destacats que foren fets presoners, a la seva Historia General del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña, edició a cura de Guillem Carreras i Albareda, Barcelona, 2019, pp. 799-800.

4. Magí Sivillà detalla que l’armada que arribà a Barcelona fou «treinta y tres vaxeles, veintitrés galeras y otras pequeñas fustas», Historia General..., op. cit., p. 810.

5. Comte de Chabot, mariscal de camp francès.

6. Es tracta de l’Estudi General, construït al capdamunt de la Rambla, la primera pedra del qual fou posada el 17 d’octubre de 1536.

7. El Corralet era una escola per a l’ensenyament primari, mantinguda pel Consell de Cent, de la qual es té notícia d’ençà de l’any 1597.

8. Sala de les Armes: instal·lada dalt de l’Hala dels Draps, al pla de Palau, era l’arsenal de la ciutat.

9. no gaira aflotats: ‘sense formar grups’.

10. cos[t]egant: llegiu «costejant».

11. El diumenge dia 20 d’agost, des de Montjuïc, s’alertà de la vinguda de l’armada enemiga (MNA, vol. XIV, p. 107).

12. Els dies 22 i 24 d’agost i 1 de setembre Montjuïc albirà l’armada espanyola (MNA, vol. XIV, pp. 108-109).

13. persalitària: enteneu «parcialitària», ‘parcial’.

14. Una conspiració antifrancesa dirigida per Hipòlita d’Aragó, baronessa d’Albi, el comerciant Onofre Aquiles i l’abat de Sant Pau del Camp s’enllaçava amb la presència de l’armada espanyola davant Barcelona. Els conspiradors proespanyols —que, tal com relata Parets més endavant, estaven associats amb Gispert d’Amat, abat de Galligants i llavors president de la Generalitat— pretenien l’aixecament de dos-cents oficials i dos mil soldats espanyols presoners a les Drassanes, així com l’entrada a Barcelona de cinc-cents homes dirigits pel batlle de Mataró Jeroni Fornells. Vegeu Josep Sanabre, La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa (1640-1659), Barcelona, 1956, pp. 330 i seg., i també Fernando de Querol, «Conjuración de Doña Hipólita de Aragón, Baronesa de Albi, en la ciudad de Barcelona, en favor del Rey Católico, en los años 1645, 1646, 1647 y 1648, por Jean du Castel», Boletín Arqueológico de la Sociedad Arqueológica Tarraconense, any II, 10 (1902), pp. 113-132.

[2.] Relatió de la antepresa volgueren fer los castellans a la vila de Flix, y lo que passà1

Està sempre lo enemich molt atent a procurar, per totas las vias li és posible, nostra total destructió. Y considerant de quanta inportàntia —per sos intens— seria poder ocupar y fer-se senyor de la plaça y vila de Flix, des de a ont podia tenir a ralla la major part de aquest Prinsipat, y valent-se de la ocasió de estar lo serenísim compte de Aucourt, ab sa armada reyal, sobre lo siti de Balaguer, y saber lo enemich que, en dita vila de Flix, y avia poca guarnisió fransesa, determinà, des de Lleyda, de anviar-i al coronell Luis de Amel, de un tèrsio de alemanys, ab mil y sinchsens infans y do-sens cavalls, ab orde exprés anàs a fer dita antepresa. Lo qual, com a pràtich de aquesta terra per aver estat allotjat lo ivern passat (allotjat per lo entorn de dita Ribera de Ebro), y desijant [2r] fer un gran servey a son rey, ab tota diligèntia y prestesa o2 posà en execusió, passant la infanteria ab barques y vadeant la cavalleria lo riu de Ebro; cosa, fins lo dia de vuy, ni dita ni vista, per aver trobat vado a dit riu per la falta de aigües y pocas plujas avían tingut aquex estiu. Y encontinent que fonch entrat en la isla de dita plaça, posà siti a ella, que fou als 27 de agost 1645. Y valerosament la asaltà, ab tanta promptitut que no pogueren, los naturals y guarnisió, resistir a sa fúria, antes bé, a penes tingueren tems de poder-se retirar al castell o fortins, des de ont se són defensats valerosament per tems de tres dies, aguardant lo socorro comfiaven avían de tenir. Aquesta antepresa és estada executada ab tanta prestesa, que tan prest se sabé la nova, per los llochs sircunveïns, de ser pasat lo enemich com de aver guanyada la vila. Y encontinent que lo dit coronell fou senyor de dita vila y castell, envià manamens a les vilas sircunveÿnes que li enviasen provisions y viures, no obstant que no foren obeïts.

Però no·s pogué3 fer aquesta antrepresa tan secreta que sa alteza no·n tingués alguna notísia, per lo molt que està vigilant en tot lo que és servey de sa magestat y bé de aquesta provínsia. Y axí, encontinent, des del siti de Balaguer envià lo señor compte Xavot, valerós cavaller, mariescal de camp, ab mil y sinch-sens infans y tres-sens4 cavalls, per a que, ab tota diligèntia, entràs en dita vila y se oposàs a la invasió de l’enemich; en cas que lo enemich la tingués ocupada, lo·n tragués y llansàs d’ella, o morir en la demanda. Lo qual, ab tota diligèntia, executà l’orde donat per sa alteza, y passà la gent per la barcha de Carsia;5 y sabent que ja lo enemich estave dins la vila, li envià un trompeta manant-li dexàs aquella plaça o, altrament, que executaria tota rigor militar. Y no obstant que lo enemich se oferí a dexar-la donant-li pactes onrrosos, aparegué, al dit senyor compte Xabot, que no devia donar-li tals pactes, per castigar lo atreviment avia tingut de aver ocupada plaça nostra. Y axí, acometé ab gran valor la vila y als enemichs que estaven en ella, en la qual se travà una cruel batalla, de la qual és estat Nostre Senyor servit donar-nos victòria, y àjan morts dos-sens soldats, y presonés més de mil, y dos-sens cavalls, ab lo coronell o governador de dita gent; de manera que tots los que entraren de l’enemich dins dita vila, no n’à escapat ningú de ser mort o pres; y dels nostros sols ne faltaren alguns trenta, entre morts y nafrats.6

Y en aquest tems, sa alteza, considerant la importànsia de la plaça y de guardar y fer espatlles al socorro hi avia enviat, aprés de aver dexada la infanteria y cavalleria nesesària per lo siti de Balaguer, tornà a marchar ab lo restant de l’exèrsit, passant a la vista de Lleyda, a la volta de Flix, y arribà fins a Castelldàsens,7 a ont li arribà la nova de la recuperatió de dita vila de Flix, y, encontinent, se’n tornà a la campanya de Balaguer.

Y en lo matex tems que lo senyor compte Xavot anave a dit socorro y factió, se trobave, en aquellas parts, lo governador de aquells llochs, don Fransesch Cabanyes,8 fill de Barcelona y bon català, lo qual, sabuda la nova de l’enemich, se asegurà de totes les barques del riu y ajuntà tota la gent de aquellas vilas y riberas, que serían alguns tres mil hòmens, ab los quals, y ab los del senyor compte Xabot, envestiren a l’enemich y recuperaren dita plaça, com està dit. De a ont tenim de fer moltes gràties a Nostro Senyor de la victòria nos à donada y del valor que an mostrat los fransesos y catalans en aquesta ocasió, ab què se poden desenganyar que tots som vasalls del nostre chrestianísim rey, que Déu guart.9

Los dits presoners los passaren per Barselona,10 y com en Barcelona n’i avia tans, en aquella ocasió no y volgueren dexar aquexos, sinó que, ab dues ho tres tropas, los passaren en França, per terra;11 y tanbé los que eren en Barcelona, també procuraren, a tropas, a traure’ls-ne y passar-los en França, axí cabos com soldats, per a que no suseís algun enquantre.

En saber la nova en Barcelona de la recuperatió de dita vila, la Siutat féu tres dies salva per los baluarts, ab moltas demostrations de alegria.12 Y també, de altra part, féu selebrar molts aniversaris y mises per a les ànimes, per a que elles nos vàjan proseguint les victòries. També vingué lo dit senyor compte Xavot en Barcelona, a fer relatió de [2v] tot lo que ha passat als senyós consellés,13 que, com la vila era de la Siutat, ell estimà molt aver feta dita diligènsia; y axí, los senyós consellés le y estimaren molt, donant moltes mostres de agraïment, desijant servir-lo en tota ocasió. Y era arribat a tal estat, lo dit senyor compte Xabot, que no era arribat ningun cavaller de França que fos més ben estimat que ell en aquesta terra, perquè era un omo de gran govern y prudènsia, y no comportave que ningú de sos soldats fes ningun dany ni robàs als paisans, per a que los castigave molt rigurosament, y satisfeya tots los danys sabia que avien fet, y axí, era volgut y estimat de tots; y tenia una bella alagàntia y alegria en sa cara.

1. A partir d’aquí Parets segueix el fullet següent: Copia de una carta ha escrita un natural de la vila de Gandesa de la castellania de Amposta, del Bisbat de Tortosa, a una amich seu desta Ciutat, fentli a saber lo feliz succes han tingut las armas de sa Magestat Christianissima en lo socorro de la Plaça de Flix, Barcelona, Pere Joan Dexen, 1645 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 5916). La carta està datada el 2 de setembre de 1645 a Gandesa. Sobre la conquesta espanyola i la recuperació francesa de Flix, vegeu J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., pp. 305-306.

2. o: llegiu «ho».

3. pogué: al ms. «poguer»; corregim d’acord amb el sentit.

4. tres-sens: lletra ratllada al ms. després de la segona essa.

5. Al fullet, «Carcia»; entenem que es refereix al pas de barca de Garcia.

6. El fulletó propagandístic que segueix Parets sembla que rebaixa ostensiblement la quantitat de víctimes d’una conquesta que fou molt sagnant. Magí Sivillà diu que foren fets presoners 1.100 soldats i 80 oficials espanyols, i que les baixes hispanes foren de 500 morts i una gran quantitat de ferits. Per part francocatalana, Sivillà xifra en 2.000 els morts i un nombre indeterminat de ferits, Historia General..., op. cit., p. 813.

7. Actualment Castelldans, municipi de les Garrigues.

8. Cap de les milícies catalanes.

9. Aquí finalitza el fullet que segueix Parets.

10. Els presoners castellans fets a Flix arribaren a Barcelona el dia 15 de setembre de 1645 (MNA, vol. XIV, p. 113).

11. Els presoners eren uns nou-cents, amb uns setanta oficials. Vegeu J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., p. 306.

12. La notícia de la victòria de Flix la portà Francesc Cabanyes, el qual en feu una primera relació als consellers el dia 6 de setembre (MNA, vol. XIV, p. 109).

13. El comte de Chabot arribà a Barcelona el dia 23 de setembre de 1645 (MNA, vol. XIV, p. 114).

[3.] De com sa alteza tornà en Barselona, del siti de Balaguer

Avent rendit sa alteza la vila de Balaguer —com està dit en lo últim del Llibre Primer, lo qual se dóna notísia de tot lo que passà en dit siti, que fou als 19 de octubre 1645—, disposà totes ses coses y féu acuartelar sa gent, y los camps se retiraren, de una part y altra; y axí, ell també volgué tornar a reposar en Barselona. Y se consertà la entrada per a diumenja, als 29 de octubre 1645; los quals lo isqueren a rebre —los diputats y consellés y demés senyós de la Universitat y Llotja— com si aquell dia entrave de nou, aseptat que no feren exir companyes.

Y axí, ell entrà dit dia per lo portal de Sant Antoni, a ont despararen les artilleries de dit portal y molts mascles1 que avien possats per la muralla, a ont acudí tanta gent que era un judisi. Entraren ab ell molts cabos fransesos, mosur de Sant-Onés,2 y compte Xabot, y altros, tots vestits ab riquísims vestits; lo més sutil era sa alteza, que aportave lo matex vestit que aportave a la campanya, que aportave un coleto fins a mitjas cuxes, guarnit ab puntes de or, y encara estave tot brut de les armes. Y axí, anave al costat del conseller en cap, que anaven acompanyat[s] de molts cavallés de siutat, y se n’anaren per lo carrer del Carme y dret a la Seu, y allí se apeà y féu oratió a Santa Eulària; y se’n tornaren a pujar a cavall, y per la plaça del Rey y carrer de Moncada y Born, y al carrer Ample y dret a sa casa. Y a l’entrar a palàtio, despararen les peses del baluart de Sant Fransesch y molts mascles que y avia per la muralla. Y entrà ab tanta alegria de tots que era gran contento de veure’l, que arribà gros y bo, no obstant la gran calor que avia passada en dita campanya; se ha de pensar que las orations de algunes bones presones lo feren estar bo per a que nos defensàs aquesta terra.3

1. mascles: ‘masclets, morterets’.

2. Marquès de Saint-Aunez, mariscal de camp francès.

3. Magí Sivillà ofereix una relació de l’entrada a Barcelona del virrei Harcourt que confirma l’entusiasme popular que reflecteix la crònica de Parets. Les festes van durar tres dies i se celebraren quatre mil misses en honor dels soldats francocatalans morts, Historia General..., op. cit., pp. 822-823.

[4.] Dels consellés que isqueren en Barselona, lo dia de Sant Andreu de l’any 1645, per lo any 1646

Hisqué conseller en cap, dit any de 1645, don Phelip Sorribes menor;1 y conseller segon fou Fransisco Vila, siutadà; y conseller ters fou misser Monfar,2 siutadà; y conseller quart fou Lluís Claresvalls, mercader; y conseller quint fou Lluís Bataller, notari; y conseller sisè fou Pere Bofarull, texidor de lli (a bé que no·n feya, sinó que negosiave ab mantos).3 Y lo dit Bofarull, los primés dies pasada la Pasqua de Resurechsió, morí,4 y en son lloch hisqué Narsís Costa, corder.

1. Felip de Sorribes i Rovira, fill de Felip Sorribes i Descoll. Sobre la nissaga dels Sorribes i la revolució catalana, vegeu Antoni Simon i Tarrés, Pau Claris, líder d’una classe revolucionària, Barcelona, 2008, pp. 157-158.

2. Monfar: precedit d’un espai en blanc al ms. per al nom de pila; es tracta de Joan Baptista Montfar i Sors.