Crònica. Volum III

[50.] De com tornà de campanya lo prínsep de Condé y entrà en Barcelona

Avent dexades totes les coses ben disposades lo prínsep de Condé, y veient que lo enemich ja s’ere retirat de dallà lo riu de Sinca, féu aquartelar tot son exèrsit y que reposasen de las fatigues avien tingudes. Y axí, determinà de tornar en Barcelona, y no volgué que se li fes ninguna manera de entrada. Y entrà disapte, als 2 de novembre 1647, dia dels mors; entrà molt vespre, ab sa guarda y alguns cavallés fransesos, restant en campanya, per governar les armes, lo marquès de Agramunt, valent soldat y molt entès en l’art de guerra.

[51.] De com feren lo Auto General en lo Born

Esent arribat lo prínsep de Condé en Barcelona, y veient que estave de partida per a París, li volgueren fer vèurer un Auto General en la plaça del Born: que conegués que assí en Barcelona se fa justísia, y que·s castígan les eretgies, y que y ha Auto de Inquisisió, lo que no y és en França. Y axí, se ordenà que·s fes dijous, als 7 de noembre 1647.1

Y axí, entretant, donaren orde en fer los catafals en lo Born, comforme se féu lo any 1627 —que ho trobaran en lo primer llibre de notas que jo tinch escrit de ma mà—,2 estant, de la part devés mar, en lo mitx del Born, lo catafal dels penitens, y a l’altra part, lo dels inquisidós y familiàs y jutjes. Aportant, lo dia abans al vespre, ab la professó de Santa Maria, ab la creu grossa y ganfanons de la Veracreu, aportaren, des de la Inquisisió al Born, una creu gran de fusta, tota verda, posant-le alta ab un altar avien fet en lo catafal dels penitens, posant-hi sis candeleros3 grans ab sis siris. Y, com se vingué en lo vespre, vingueren los frares de la Trinitat a vetllar lo altar, ab alguns familiàs.

Y lo endamà de matí, a les vuyt ores, passà la cavalcada dels inquisidós, ab la bandera del Sant Aufisi devant; aprés, los inquisidós y tribunal del Sant Aufissi, y molts familiàs darrera, tots a cavall. Aprés que ells foren passats, vingueren los penitens, que eren set òmens y sinch dones; y dues estàtues que les aportaven dos òmens cada huna, com una cadira de mà, los quals eren vius y eren en terra de moros, y avien renegat, y axí, foren cremades; y també hi avia un omo que·l cremaren per bugerró,4 y era abitant de Barcelona, que ere estat tintorer de draps.5 Aquestos anaven tots a peu —ab molts familiàs que los acompanyaven ab vergas verdes—, cada hu ab sa insígnia, ab les cucurulles grog[u]es y gremalletes, y una corda de espart, grossa, en lo coll; y a las cucurulles, pintat, cada hu son delicte: avie-y dones atsiseres;6 altres, que eren estades casades dues vegades, esent viu lo primer marit; y hòmens de la matexa manera; y aviey un omo que era estat frare de Sant Juseph y s’era exit de la religió, esent ja prosés,7 y s’era casat; y avie-y, també, un fadrí que avia tingut part ab una cabra. Y de aquesta manera arribaren en lo Born, a ont estave tant ple de gent que no y cabien. Y aportaren als penitens per lo entorn del catafal de la creu, ab los familiàs de les verg[u]es que·ls guardaven; y lo que avia de éser cremat aportaven una creu en les mans, y dos pares de la Companya que·ls estaven exortant y ajudant-lo a ben morir.

Y com tot estigué a punt, sa alteza lo duch de d’Anguien, prínsep de Condé, vingué ab lo governador y molts cavallés que l’acompanyaven, y se posà en son balcó, a ont li avien fet un rich doser y tapiseria per lo entorn.8 Y, en ser ell en lo balcó, comensà a predicar un pare dominico —en una trona que avien feta en lo mitx del Born—, un sermó prou llarch;9 aprés, lo secretari pujà en la matexa trona y llegí lo cartell. Y aprés comensaren a llegir los prosesos als penitens, estant cada hu, axí com li llegien son prosés, en una troneta, en lo mitx, y, en avent acabat, lo tornaven al matex lloch y venia un altro; fins a les estàtues los llegiren son prosés; y de aquexa manera acabaven. Y, en aver acabat, entregaren al rey les estàtues y l’omo que avia de éser cremat; y allà, en un catafal, estave lo fiscal reyal y los jutjes de creminal, y de prompte los presentaren a ells, y lo regent y demés jutjes firmaren la causa. Y, de allí, los baxaren del catafal y los aportaren dret al Canyet, a ont hi avia ja una gran pila de llenya; y a l’omo donaren un garrot, y ensengueren lo foch y le y posaren en lo mitx, y les estàtues tanbé; que y avia gent que parexia un camp de guerra.

Ara tornem als altros penitens que eren restats en lo Born, que, en ser fora lo cremat, los passaren a tots al ca-[20v]tafal dels senyós inquisidós y, devant d’ells, los feren agenollar y comensaren uns cantos, ab una gentil cantoria, a cantar lo Miserere;10 y, entretant, los senyós inquisidós los tocaven ab unes verg[u]etas en lo cap y, ab una basina de aygua baneyta, los donaren la ensolesió;11 y aprés se axecaren y los tornaren, del matex modo, a la Inquisisió. Y totom se’n tornà, que era reonablement de gorn.12

1. 1647: al ms. «7» corregeix «8».

2. Vegeu el cap. 5 del Llibre Primer (ff. 8v-10v).

3. candeleros: al ms. «candelereros».

4. bugerró: «bujarró», ‘sodomita’.

5. El MNA (vol. XIV, p. 261), que ofereix una detallada relació de l’acte de fe del Born, precisa que els penitenciats foren catorze, i que la persona executada a garrot i que després es cremà al Canyet fou Sebastià Barata.

6. atsiseres: ‘fetilleres’ (cast. hechiceras).

7. prosés: ‘profés’.

8. El balcó on estava instal·lat el virrei Condé pertanyia a la casa de Frederic de Meca (MNA, vol. XIV, p. 260).

9. Segons el MNA (vol. XIV, p. 260), predicà el «pare fra Pio Vives, mestre en sacra Theologia del orde de predicadors y prior del convent de Santa Catarina, màrtir de la present ciutat, per espay de una hora».

10. Salm cinquantè de la Bíblia que, en llatí, s’inicia: Miserere mei Deus (‘Compadeixte de mi, Déu meu’).

11. ensolesió: enteneu ‘absolució’.

12. gorn: llegiu «jorn».

[52.] De com lo prínsep de Condé se’n tornà en París

Dit dia de 7 de noembre 1647, que és lo dia que·s féu lo Auto, lo dit senyor prínsep de Condé asistí, com està dit, a son puesto en lo Born, y estigué allà fins al mitxdia. Y, en un punt, se n’anà de allà y envià als consellés y diputats fosen en palàtio per a despedir-se d’ells, que no feya sinó dinar y muntar a cavall y anar-se’n camí de París; y axí ho feren. Y, tot denpeus, se despedí d’ells, y a las tres horas de la tarda se n’anà molt a la lligera, ab uns quans cavallés, del modo que era vingut; y se n’anà, aquex vespre, a sopar a Granollés.1 Y com se despedí dels consellés los prometé de que faria, per aquesta provínsia, lo que per les obras se veuria. Y se n’anà molt content de totom; y, com era tan gran senyor, tot lo tems estigué en aquesta terra, may tingué ninguna qüestió en los diputats ni consellés, que era omo de grans pars, y era lo segon, en vot, en lo consell supremo.

1. La versió de Parets no sembla concordar amb la dels DGC (vol. VI, p. 254), que diuen: «devien ésser entre la una y duas passat [migdia], partí sa altesa de la ciutat ab un cotxe de quatre cavalls a la posta per a París, y se’n anà a dormir a la vila de Hostalrrich, hont arribà a les onse horas del mateix die, segons se’n tingué certa notícia».

[53.] De com entrà lo cardenal Masarín, per virey, en Barselona

Esent fora, lo prínsep de Condé, de Barselona, restàrem sens virey an a la governasió. Y vingué nova que venia per virey un germà del cardenal Masarín —que era lo privat del rey—, y era també cardenal, y frare de la orde de Sant Domingo, y era archabisbe de Ays, prop de Marsella.1 Y, en ser vingut lo privilegi y registrat,2 se anomenà diada per a la entrada, que fou als 28 de fabré3 1648, y per avall se dirà lo modo.

1. Michele Mazzarino (1607-1648) ingressà a l’orde dominicana. Arquebisbe de Ais de Provença i cardenal de Santa Cecília, fou nomenat virrei de Catalunya pel seu germà Giulio Raimondo Mazzarino, cap del Consell de França.

2. El privilegi de Michele Mazzarino com a nou virrei fou presentat per Pèire de Marca al Consell de Cent el dia 18 de febrer de 1648 (MNA, vol. XIV, p. 279).

3. fabré: escrit a la interlínia sobre «mars», ratllat.

[54.] Dels consellés que hisqueren, en Barselona, lo dia de Sant Andreu 1647, per lo any 1648

Fou conseller en cap, Saguí1 y de Capella, siutadà onrrat; y conseller segon, don Rafel Casamitjana; y conseller ters, lo doctor Mora,2 doctor en medesina; y conseller quart, Aloy Planes, mercader; y conseller quint, Francesc Reverter, notari de Barcelona; y conseller sisè, Jaume Mur, calsater de tall.3 Y aquexos governaren lo any 1648.

1. Saguí: precedit d’un espai en blanc al ms. per al nom de pila.

2. Mora: precedit d’un espai en blanc al ms. per al nom de pila.

3. «Anthoni Saguí y de Capella, ciutedà, en cap; Lluís Mora, doctor en medicina, segon; Rafael Casamitjana, ters; Aloy Planes, mercader, quart; Francesc Raverter, notari, quint; Jaume Mur, paller, sisè. Obrers: Francesc Descallar y Sorribes; Jaume Vilaseca, apotecari», informa el MNA, vol. XIV, p. 264.

1648

[55.] Entrada de virey

Ja està dit com avien senyalada diada per a la entrada del cardenal Masarín per a virey de Catalunya, que fou als 28 de fabrer 1648; se desliberà se li fes la matexa entrada que als demés. Y axí, hisqueren companyes fora lo Portal Nou y al portal fins a la Seu, passant per devant Sant Agustí y capella d’en Marcús, carrer de Moncada y Born y Vedrieria, Sala de les Armes y Encant, y exían al carrer Ample y Regomí, y a la Seu. Y, en aver jurat, se’n baxaren a la plaça Nova y carrer dels Botés y Porta Farrisa, y Rambla y Dormidó de Sant Francesc, y al palàsio del pla de Sant Francesc, a ont acostumen posar tots los vireys.

Ja està dit la ronda que avia de fer dit senyor cardenal, ara tornem a la entrada, lo qual hisqueren a rèbrer-lo, com és costum, la Audiènsia y Diputasió y, últimament, los consellés, arribant fins pasada la Creu de Sant Fransisco,1 a ont li donaren la benvinguda y, per lo matex orde que solen tenir, lo acompanyaren al jurament y fins en sa casa. Lo dit senyor cardenal no aportave molta ostentasió de gent, per ser presona eclesiàstica; aportave lo bisbe de Oranga2 ab sa companya, que també era de la orde de Sant Domingo. Entrà a cavall, ab un famós cavall ab goldrapa de vellut carmesí ab franges de or; y ell anave com a cardenal, ab son ropó3 y roquet, y son capell vermell. Era omo jove, y aportave massa, devant, molt riquísima, de plata sobredaurada ab ses armes, y una creu desobre, y era molt grossa y molt gran. Y axí com entrà al Portal Nou, tirà la artilleria de tota aquella cortina de muralla. Y, en ser al portal, féu manar, a un alguasil que anave devant de tots, que ninguna persona tiràs antes de passar sa eminènsia ni aprés, que com no era aversat4 anar a cavall y aportave lo cavall un tant brillós,5 per por que no·l fes caure; sinó que totom estave en ala y, a les plases, estaven escodronats, que tots los quatre tèrsios de la Siutat hisqueren, però no hisqué ningun mestre de camp ni sargento major, que tingueren algun enquantre ab los consellés y no volgueren exir, que sols los ajudans, y encara a peu, ordenaren cada hu son tèrsio a son puesto. Y entrà a les tres ores de la tarda, y de aquex modo entrà en la Seu, a ont li fou pres lo jurament; y, per lo dit lloch, lo acompanyaren en palàsio, a ont, a l’entrar, tirà molta artilleria de6 la part de mar, y molts mascles que y avien posats. Y, de aquí, totom se despedí y cada hu se’n tornà en sa casa.

Lo millor que aquex senyor aportave era la carroça, la qual estave molt ricament guarnida: era tota negra, ab miralls o vidri-[21r]eres guarnides totes ab unes guarnisions, de tres dits de ample, de un rich bronso daurat y molt ricament obrat, y tota tatxes y sivelles del matex, també dorades, ab molts sarrells de seda lleonada o morada7 y or, que la feya un rich vèurer. Tiraven-la sis cavalls frisons, molt grosos, de color de un lleonat escur; las guarnisions que dits cavalls aportaven ningun virey las ha aportades com ell, que totes eren de vaqueta negra, y tot lo entorn de les guarnisions, de una part y altra, estave guarnit de una flocadura morada, y per lo mitx del cuyro de dites guarnisions, del matex bronso dorat, tot de unes pesses, molt ricament obrades, que de lluny parexien totes de or; aportaven los cavalls en lo cap, de cada part de galtes, unes borles ho flochs de seda y or, molt richs, y lo front de cada cavall, una rica pessa del matex bronso, molt brony[i]t, que parexia molt rich. Los cotxeros y alacayos aportaven la llureya tota negra, de contray guarnit ab faxes de vellut de tres dits, ab flocadura per lo entorn. Los patjes que anaven en lo entorn de les portaleres també eren calsatirats, ab sos talayns de or, molt richs, y tots en cos. La guarda de escarrebinés, que també eren prop de sent, tots a cavall, aportaven los capots tots vermells ab creus de llama de plata. Los demés eren pocha gent, però anaven ben tractats, y los de més eren italians, que, com ell era italià, lo de més servey éran italians.

1. Creu del monestir de Sant Francesc de Paula, fora del Portal Nou.

2. Monsenyor Jacint Serroni, bisbe d’Orange.

3. ropó: ‘vesta llarga que cobria els altres vestits’ (cast. ropón).

4. aversat: ‘versat’.

5. brillós: ‘bellugós, viu de moviments’.

6. de: al ms. «da».

7. o morada: escrit a la interlínia.

[56.] De com dit senyor cardenal digué de pontifical en Santa Caterina, y lo enquantra tingué ab los consellés, y la entrada del general de dita orda en dita iglésia

En lo tems que dit senyor cardenal entrà en Barselona, era prop de la festa de Sant Tomàs de Aquino1 y, per ser dit senyor de la orda de Sant Domingo, los frares lo convidaren a l’aufissi, y ell volgué dir lo offissi de pontifical. Y convidaren los consellés a l’aufissi, però no y anaren: que lo senyor cardenal se féu posar un doser al costat de l’altar major, de la part de la sacrestia, a l’igual dels graons de l’altar major —que allà se avia de vestir—; y com los consellés ho saberen, replicaren que ells no anaven en part a ont hi avia doser, que no fos la matexa presona del rey; y ell respongué que era prínsep de la Iglésia y que li tocave aportar doser a ontsevulla que estigués. Y axí, los consellés no y anaren, no tan solament aquí, però ni en ninguna part que ell fos, mentres estigué en Barcelona.2

Y axí ell digué lo offissi: anà-se’n, primer, sota dit doser, lo qual hi avia una cadira y, al costat, uns banquets per los asistens; estigué una estona asegut, abans de vestir-se; aprés li donaren ayguamans y lo vestiren tot dret, posant-li sa casulla y mitra, com a bisbe, y croça, com a bisbe; y dos asistens ab ses capas, y diaca y subdiacha, canonges, y los asistens, també canonges. Y de aquex modo digué lo offissi a ont estave la iglésia de Santa Caterina, ab tan gran concurs de gent com se pot pensar, que, com era cosa que quiçà may no s’era vista, totom ho desijave veure-u. Predicà lo pare mestre Tàpies, de la orde de Sant Benet. Y de aquex modo se digué lo offissi, ab molta canturia; y acabat lo offissi se tornà en lo matex puesto del doser, y lo despullaren ab molta grandesa y cortesia.

A la tarda se féu la professó de Sant Tomàs de Aquino, com és de costum. Y aquexa tarda entrà lo general de dita orda, que venia de la part de Castella, y consertaren que entràs en lo punt que fos tornada la professó. Y axí, en ser tornada la professó, que ja era vespre, y ab les grans atxes que y avia, abans de apagar-les, ja fou fora al portal de la església, y la creu tornà al portal ab la matexa professó; y lo reberen al portal de la església ab molta cantoria y moltíssima gent, y tanta lluminària que perexia una capella ardent. Ell anave darrera tots, darrera la Veracreu, y se n’anà a l’altar mayor y féu oratió; y de prompte donà orde en que li aportasen la reserva del Santísim Sagrament, per a visitar-la; y aprés anà sobre la sepultura dels frares, y feren una absolta general; y aprés anà a fer oratió a Sant Ramon3 y tornà a l’altar mayor, a ont se asentà en una cadira de repòs y tots los frares li anaren a besar la mà, a prestar la obediènsia, y molta altra gent hi anà; y aprés se n’anà a reposar.

Estaven los frares molt contens y alegres per tenir en Barcelona cardenal y virey que fos de la orda, y un bisbe també de la orde, y lo general, cosa que avia molt tems que no s’eren trobats ab tanta grandesa. Era lo general homo ja en dies, de estatura mediana, molt moll de ulls y aportave ulleres, y era doctísim omo, de nasió italià, de l’estat de Milà. Estigué aquí alguns vuyt ho quinze dies, y aprés se n’anà devés França.

1. La festivitat de Sant Tomàs d’Aquino se celebra el 7 de març.

2. A banda de la topada per aquesta qüestió protocol·lària, existien causes de fons per al distanciament entre les institucions catalanes i el nou virrei. Segons J. Sanabre, «el nombramiento no causó muy buena impresión en Barcelona por haberse interrumpido la tradición de enviar un general, que constituía una garantía de que sería continuada la guerra y se intentaría liberar las plazas ocupadas por los españoles; y también por tratarse de un italiano, aunque fuera hermano del primer ministro, por considerarlos aliados y partidarios de España», La acción de Francia..., op. cit., p. 398.

3. Capella on eren les despulles de sant Ramon de Penyafort, dins mateix de Santa Caterina.

[57.] Del jubileu que vingué de Roma en lo present any 1648

Avent trobada, lo papa Innosènsio Dèsimo, la Iglésia tant apretada de guerres, axí de moros —que destruïen la terra dels venesians, esent-se apoderats de la isla Càndia1 y, ab molt poder, se anaven ensenyorint de la millor terra de Venèsia, lo qual causave gran dany a la crestiandat—, y, de altra part, vèurer los prínseps crestians ocupats en ses guerres, que la crestiandat se anave aniquilant, determinà de enviar un jubileu general per tota la [21v] crestiandat.2 En lo qual los obligave a confesar y conbregar y dejunar tres dies, en los quals dies avien de fer una professó general, a ont avien de acudir tots; ho, los que no y podien anar, avien de vesitar una iglésia, en la qual avien de pregar a Déu nostro senyor per lo estat de la santa mare Iglésia, pau y concòrdia entre los prínseps crestians, y exaltatió de la santa fe; y los absolien, en dit jubileu, de qualsevol pecats, salvo dels tres reservats al papa; y aquex jubileu lo avien de pendre una de dues semanes anomenades per son ordinari.

Se comensà lo dit jubileu, assí en Barcelona, dimecres, als 22 de abril 1648, en lo qual dia feren la professó, partint de la Seu y seguint lo ruedo de la professó de Corpus; a ont anaven totes les confraries ab ses lluminàries, y totes les parròquies y monestís, aportant a la custòdia la Verònica3 de Nostra Senyora, a ont la seguia gran còpia de gent; y, los que no podien anar a seguir dita professó, los obligave a visitar4 la Seu, pregant lo que dalt està dit. Y axí, durà aquexa semana y la vinent, anant la gent ab molta devosió. Déu vulla oir alguna bona ànima, que lo sert és que la crestiandat va molt patint per les guerres que·s tenen los prínceps crestians, y lo moro feya son negossi a son salvo, mentres ells estaven ocupats ab ses guerres dintre ses pròpies terres.

1. La ciutat de Càndia (l’actual Herakleion) fou la que donà nom a tota l’illa de Creta des que els venecians en prengueren possessió, al segle XIII.

2. A Barcelona el jubileu es feu públic el dia 20 d’abril de 1648 (MNA, vol. XIV, p. 292).

3. Imatge pintada o estampada de la cara de Jesucrist i, per extensió, de la Mare de Déu, sobretot en pintures medievals.

4. visitar: escrit a la interlínia sobre «seguir», ratllat.

[58.] Cosa de notar de la fúria de un cavall

Per ser cosa notable y de espantar —que sols los que ho an vist ho poden creure— posaré assí lo que sucseý en Barcelona de la fúria de un cavall;1 y no cavall regalat, que un rosí era, de un ortolà del Portal Nou. Lo cas fou que, al primer de maig 1648, aportà, un ortolà del Portal Nou, un rossí que tenia al pla de Sant Francesc, que uns fransesos le y volien comprar per a la campanya: era un rossí fort y animós. Y, tenintlo en lo pla de Sant Francesc, no·s pogueren consertar ab lo fransès: que l’ortolà ne volia vint-i-quatre ho vint-i-sinch dobles, y ells li’n donaven vint. Y axí, no podent-se consertar, l’ortolà se’n tornave ab lo rossí, a cavall, en sa casa, y aportave a les anques alguna albarda; y quant fou a la font de l’Àngel, la albarda que aportave a la gropa se li esmony[í] per les garres avall y lo cavall se espantà y, ab gran fúria, posà’s a corre y llansà l’omo en terra; y, com se véu a regna solta, anà ab tanta fúria, y pegà de colp de pits a una barra de ferro de les de Llotja —que són tan grosses com lo coll del bras2 de un omo— y la partí per lo mitx com si agués partit un rave ab un ganivet, y féu moura totes les barres que estaven junt ab aquella, y passà per lo rompiment de dita barra y, passat que ell fou, se tornà a cloure, que no badave quatre dits; y, en ser passat, a quatre passes caygué en terra y morí rebentat del gran colp, que tots los osos dels pits se li romperen. Y lo que més fou de esmirar, de la gran força, que rompé una xaveta de la barra del costat, per a que donà lloch a somoure totes les altres barres. Y axò, so jo testimoni de vista, que no u aguera cregut que no u agués vist.3

1. Al ms., al marge esquerre, la mateixa mà hi ha escrit «Nota».

2. coll del bras: ‘la porció del braç més immediata a la mà’.

3. Aquest episodi del cavall fou tan notable que els DGC (vol. VI, p. 282) hi fan referència dient que «per ser cosa tant monstruosa a penas ninguna persona de la present ciutat dexà de anar-ho a vèurer».