Crònica. Volum III

1646

[5.] De com entrà en Barselona la vireyna,1 muller del serenísim compte de Aucourt, virey y capità general de Catalunya y cavallerís major de sa magestat crestianísima2

Abans que sa alteza no se n’anàs en la campanya de Balaguer ja tenia intent de fer venir a sa muller en Barselona, per la qual feya fer grans obras en son palàtio, la qual se avia de aposentar a la casa del duch de Cardona; y per lo matex intent, com lo virey sols posave a la casa del compte de Santa Coloma, féu fer un pont al carrer Ample que passave de la una casa a l’altra, per poder tenir comunicatió la una casa a l’altra; y féu obrar molts gentils cuartos, per a ont avia de estar dita senyora, ab molta regola3 valentiana per terra, y, per moltes parts, les sues armes. Avia també fet adobar y encañysar tot lo ort de dita casa, y del cuarto de dita vireyna, per una escala, podien baxar a dit ort. Avien-li adresada la sala a ont avia de tenir les visites, molt ricament: primera-[3r]ment, estave tota rodada de finestres grans, ab ses rexes, y totas vedrieres, que encara que fos tancat parexia que tot fos hubert, per la gran claror de les vedrieres; y per dit aposento exien a un terradet, a l’igual del matex sostro, tot fet de regola valensiana y balustrades de ferro per lo entorn, y tota la barana de dita exida, tota plena de te[s]ts de clavellinas y rosers y altres flors, de modo que era un gentil recreo. Y la dita quadra4 era tota quadrada, molt espayosa, y tenia fet lo sostro a la genovesa, y tot pintat, fet a modo de un sel ab molta varietat de ausells de totas maneres, que estaven volant; y tot lo entorn de dit sostro, corria una cornisa, també de pinzell, ab sos quartos y columnas ab ses istòries pintades, y ab portalades y frontespisis, y, ab moltes parts, pintades les armes de dit senyor virey, de modo que totes les parets estaven de pintura molt ricament. Avien-li parat, en dita quadra, un famós llit de domàs vert, tot de sarrells de plata y tot daurat, que era per lo matex rey; y per un gran tros entorn de dit llit, avían feta una balustrada, de alguns quatre ho sis palms de alsada, tota daurada, que rodave a quatre pases de dit llit. Avie-y, en dita istànsia, una xemanea feta dintre la paret, que·s tancave ab ses portes, a modo de xemaneya fransesa, que en lo ivern sempre hi tenían foch; y per totes les istànsies y cambres de dita casa avían fetas de aquexa[s] ximeneyas. Avien posat també, en dita istànsia, un ric doser de brocat ab un estrado desota, y ab sa cadira, tota guarnida, encarnada, de domàs, ab un palm ho dos més alta que la sala; y aquex era lo lloch a ont avia de estar dita senyora ab les visites. Y tot lo entorn de dita quadra no y avia altra cadira, sinó que estave rodada de uns tamborets, fets a modo de tisora, de domàs vert, y tots encotonats; y per terra, tot catifas y mols coxins de vellut carmesí per a seure las damas, que, com la senyora era prinsesa, ningú seya en cadira allà a ont ella era. També en la istànsia a ont ella menjave estave també molt ricament posada de tapisseria de rras, y tanbé hi avia un doser ab una cadira desota, que també menjave bax de dit doser; estave tan ben adornada que era cosa de mirar. Que també féu fer aquella galeria llarga que hix al pla de Sant Fransesch, ab set finestres, tota rajola valentiana per terra, y lo sostro fet a modo de alcova, y tot molt blanch. Y aver de dir les hobres que dit senyor manà fer en dita casa, seria may acabar.

En estar la dita casa a punt per a que la dita senyora pug[u]és aposentar-s’i, se consertà la diada de la entrada, que fou als dimecres, als 7 de fabrer 1646. La qual senyora passà molts grans frets y moltes neus per lo camí, que féu un ivern molt fret, y venint de camí tan lluny y aver de passar terres tan fredes, és sert que avían de sentir molt fret. Abans que ella no entràs en Catalunya, ja se n’anaren moltes dames de assí a rebre-la en Perpinyà, ab moltes gales y vestits riquísims, y molts cavallers; y axí, la reberen en Perpinyà, a ont se li feren moltas festes, y per totes les siutats y llochs que passave tanbé se li feyen moltas festes y molts presens. Lo virey li anà a fer la primera visita a Ostalrich, a ont vingué ab ella fins a Granollés, y ap[r]és vingué en Barcelona. Y lo dia abans no entràs assí, també la anà a veure en Sant Andreu, a ont la rebé; y, aprés de éser-se folgat un bon rato ab ella, pujà a cavall, ab altros cavallés que l’acompanyaven y lo governador, y se n’entrà en siutat.

Y lo endamà, com tinch dit, que fou als 7 de fabrer 1646, fou lo dia que entrà en Barselona. Avia desliberat la Siutat de que se li fes la matexa entrada com a son marit. Y entrà per lo portal de l’Àngel. Avien avisat, per dita entrada, tots los quatre tèrsios de les companyes de la Siutat, que són los ofisials d’ella, y des de la Creu de Jesús,5 tot lo camí y carrés, tots estaven posats en ala, y per les plaçes y llochs amples avien formats escuadrons. Isqueren-la a rebre, a la Creu de Jesús, los senyós consellés y diputats y demés tribunals, com si entrave lo matex virey, acompanyantla fins a son palàtio.

Lo modo que ella entrà fou: que anaven devant los tres trompetes de sa alteza, ab ses llureyes, y aprés, quatre alacaios grans, ab sa llureya blava y ses visarmes;6 aprés venien dotze azèmilas carregades ab los rebostés de sa alteza; aprés venían molts cavallés catalans y fransesos, que, com alesores les campanyes estaven retirades, se trobaven molts cavallés y offisials de guerra dins Barcelona, los quals avían tretes unes riquísimes galas, tan catalans com fransesos, los quals eren molts; aprés venien los senyós consellés, ab sos cavalls y ab sa acostumada senyoria. Y lo conseller en cap, don Fransesch Sorribes, anave lo últim de tots, al costat de la vireyna, la qual anave7 ab una llitera de vellut carmesí, tota taxonada [3v] de tatxes daurades, ab molts sarrells y pasamans de or; y anave, la llitera, tota descuberta de dal, com la que entrà en Barselona la reyna de Ungria,8 de modo que totom la podia ben vèurer: era una delicada senyora, molt polida, y una cara molt onesta, y jove, ab una cara molt alegre demostrant voler molt aquesta terra. Anaven, entorn de dita llitera, molts patjes de sa alteza que aportaven la llureya blava y calsatirats, que és de la matexa llureya del rey, que, com ell és cavallerís major del rey, lo rey li avie donats 24 alacayos de sa llureya; anaven-i també molts soldats de cavall de la guarda de sa alteza, y son capità de la guarda. Y tras9 de la llitera de sa alteza venia la sua carroça, ab sis riquísims cavalls blanchs, y era tota de vellut carmesí: lo cobertor y portaleras, y dintre y fora; y estave, per sobre de dita carroça, tota guarnida de unes franges de or y plata que tenían tres dits de ample, y uns sarrells, per dintre y fora, que tenían més de un palm de llarch; la guarnisió que y avia dintre era cosa que pasmave; y era molt grandísima y era molt millor que la que aportave lo rey de Castella ni la reyna de Ungria en Barselona. Dins de dita carroça anave la aya y les damas de dita senyora, les quals eren molt gentils dones: avie-n’hi sis ho vuyt. Y aprés venia altra carroça ab altres criades. Y aprés, les carroças de les damas de assí que les eren anadas a rebre, que no la dexaren fins que fou a palàtio.

Lo camí que féu dita senyora, des del portal fins a palàtio, fou aquest: que entrà per lo portal de l’Àngel, com tinch dit, y per la plaça de Sant·Ana y casa del marquès de Aytona,10 y per lo carrer dels Botés y plaça Nova, y devant lo Palau del Bisbe y per lo pla de la Seu, y devant lo Palau del Rey y plaça del Rey, y Bòria, y capella d’En Marqús, y per lo carrer de Moncada y Born y Vedriaria, y devant la Sala de les Armes y Clavaguera de Llotja, y se n’entrà per los Canvis y hisqué al carrer Ample, y dret a palàtio, a ont lo virey la estave aguardant. Però lo virey ja l’anà a vèurer sobre lo portal de l’Àngel, dins la capella de l’Àngel Custodi,11 per vèurer-la entrar; no que estàs que totom lo pogués vèurer, sinó que la volgué vèurer entrar, y vèurer lo gran concurs de gent que y avia acudida, que no·s pot encarir ab lletra la gran gent que y avia acudida; y com la vireyna fou entrada, lo virey se posà en lo cotxo y per altra via se n’anà a palàtio, aguardant-la fins que entrà en casa.

En lo punt que sa alteza entrà, tirà tota la artilleria que per aquex efecte avien posada per tota aquella muralla, y aprés, seg[u]idament, de una part y altra, tiraren tots los baluarts y torres, y per tot lo camí dit que dita senyora passà, sempre estaven desparant los12 mosquets y arcabusos, que tot se n’entrava; y a l’entrar de sa casa, allà al baluart de Sant Francesc, també hi avían posades moltas artilleries y molts mascles que tots despararen, de tal manera que, de contínua, no parexia sinó que tot era un tro. De aquex modo arribà en son palàtio. Déu los déxia estar molts anys en aquesta terra, que, si Déu li dóna vida al virey, ell nos traurà la guerra de Catalunya.

Y axí, fou una entrada tan regosijada y tan aplaudida de tot lo poble com fins assí se’n sia feta en Barcelona.

1. Margarida de Lorena.

2. La relació de Parets es pot contrastar i ampliar amb la que ofereix Magí Sivillà, «De la llegada en Barcelona de la Sereníssima Condesa de Harcourt en Perpiñán, Gerona y Barcelona, y de la fiesta que la Deputación en su Casa y el governador de Cataluña en la Llotja de Barcelona, le dieron ostentosas», Historia General..., op. cit., pp. 842-847.

3. regola: llegiu «rajola».

4. quadra: ‘sala gran’.

5. Prop del portal de l’Àngel. Vegeu Agustí Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història, 3 vols., Barcelona, 1972-1975, vol. I, p. 617.

6. La visarma es considera l’antecedent de l’alabarda.

7. anave: seguit de «al cos», ratllat.

8. Es refereix a Maria d’Àustria, filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria. Casada amb Ferran III, rei d’Hongria, vingué a Barcelona, el febrer de 1630, per embarcar-se. Vegeu el cap. 30 del Llibre Primer (ff. 26v i seg.).

9. tras: al ms. «tros»; corregim d’acord amb el sentit.

10. Casa Gralla, al carrer de la Portaferrissa.

11. Damunt del portal de l’Àngel hi havia una capella on es venerava la imatge de pedra de l’Àngel de la Guarda de la Ciutat.

12. los: al ms. «las»; a continuació «artill», ratllat.

[6.] De las alimàries y festes que·s feren en Barselona en la vinguda de dita senyora, la qual se anomenave Margarida de Lorena, prinsesa de Aucourt

És cosa ja sabuda (ho si no u saben ho trobaran escrit en lo Llibre Primer que tinch escrit), de les carnestoltes que tots los anys se feyen en Barselona los dies de Carnestoltes —que los qui no u an vist no u poden dir ni·s pot donar entenent—: les grans mascres y saraus y balls que y avia en Barcelona, los tres dies de Carnestoltes; les grans cobles de músichs que per tots los carrés hi avia; les grans gales y vestits que aquells dies exien; de tal modo que per tot lo món eren salebrades les carnestoltes de Barselona, y de moltes parts del món venien a veure-les. Y lo pijor que era, per abreviar rahons, que aquells dies se feyen grans maldats y vellaqueries en la siutat, de tal modo que parexia un ginebre;1 y se feyen moltas ofensas a Déu nostre senyor.2

Y per lo matex cas com en lo any 1641 lo exèrsit dels castellans vingué sobre Barselona, entre altres vots y promeses que la siutat féu, fou llevar les carnestoltes y que no·s puguesen fer ningunes festes en nom de Carnestoltes, sinó que, lo que la Siutat gastave aquexos dies ab teya y música, ho co-[4r]mutaren a obres pies y aniversaris per a les ànimes, que se selebraven tots los tres dies y se avían de continuar per a que Nostro Senyor nos donàs victòries quantra nostros enemichs.3

Y axí, vista la ocasió de la vinguda de aquesta senyora en lo tems de Carnestoltes —que lo dia que ella entrà era la vegília del Dijous Llarder—, y desijant la Siutat fer-li totes les festes que se li porien fer per alegrar-la y demostrar-li lo amor li té la terra, y agrair-li la mersè nos fa en venir de tan lluny a onrrar aquesta terra, volgueren-li fer carnestoltes; però no fou possible poder rompre lo vot que la siutat tenia fet, per a que Nostro Señor no·ns pagàs: que si fins assí nos avia ajudat y era estat de nostra part, que, per aquex respecte, no·ns giràs la cara y no·ns sucseÿsen moltes altres desdiches.

Y axí determinà, la Siutat y savi Consell, de que se li fesen tres dias festes, de aquest modo: no que fos en nom de Carnestoltes ni que y pogués aver mascres, sinó que·s fesen alimàries tres dies, so és: dimecres, dijous y divendres; y la Siutat féu posar graelles y llanternes per tots los llochs a ont acostuma, y moltes cobles de música ab sos catafals.

Y axí se feren, que fou als 7 y 8, 9 de dit mes de fabrer 1646, a ont totom féu moltes alimàries y moltes ballades, ab grans festes y alegries y molt4 concurs de gent. Y lo segon dia de ditas festes, que fou lo dijous al vespre, se féu una cavalcada per siutat que era cosa de vèurer, ab gran cantitat de atxes y trompetes: anave-y lo floret de tans cabos fransesos y cabos de la cavalleria catalana que·s trobaven en Barcelona, y tota la nobleza de Barcelona vestits ab unes gales que may s’era vist. Anaven-hi los senyós consellés y diputats, ab ses mases y insígnies; lo virey anave al mitx del conseller en cap y diputat eclesiàstich: lo conseller a la mà dreta y lo diputat a la esquerra; sa alteza aportave un vestit y capa que tot estave cubert de or, que no·s podia gaira divisar de quin color era; los demés consellés y diputats anaven detràs, agraduats ab lo nebot de sa alteza y compte Xabot y demés cabos fransesos, y ab tanta multitut de atxes que la nit parexia dia. Tras de aquesta cavalcada anave lo governador, don Juseph Margarit y Biure,5 ab lo marquès de La Trusa,6 que, com lo governador aportave dol fresch de sa muller, anave tot negre, y axí anave detràs de tots. De aquest modo seguiren tota Barselona fins que fou prop de mitjanit, estant tots los carrés llums y graelles; en particular, la Vedrieria7 se n’aportave la palma,8 que tota estave llànties y llums que parexia un foch.

Lo primer sarau que·s féu a sa alteza fou lo disapte vinent, ho lo divendres,9 a la Sala dels Reys de la Diputasió, a ont l’avien adresada molt ricament de tapisaria, y molts salamons,10 que parexia que fos dia. Anaren-hi las damas de assí, tan ricament adreçades com se pot desijar y pensar. Y a les nou hores hi anaren lo virey y vireyna, cada hu de per si, ab ses guardas de carrabinés acostumades, ab moltes atxes. Y, en éser-hi ells, comensaren les danses, ab les músiques sordes y molt suaus, que parexia un paradís. Però fou tanta la gent que y acudí que agueren de tancar les portes, ab moltes guardes y molts quefers. Y axí, durà dit sarau fins que fou matinada; y aparagué molt bé a tots.

1. ginebre: «ginebra», ‘confusió, desordre’ (DCVB, s. v., 2).

2. Sobre aquesta dimensió cívica i popular del carnestoltes barceloní, vegeu Mireia Campabadal, «El carnestoltes a la Barcelona de l’Edat Moderna: cultura cívica, tradició literària i transgressió social», Barcelona. Quaderns d’Història, 9 (2003), pp. 109-132.

3. Concretament, la decisió de llevar les carnestoltes i fer una processó anual per Santa Eulàlia es prengué el dimarts dia 8 de gener de 1641, quan Barcelona estava sota l’amenaça de l’exèrcit del marquès de Los Vélez. Vegeu MNA, vol. XII, p. 586.

4. molt: al ms. «molts»; corregim d’acord amb el sentit.

5. Josep Margarit i de Biure (1602-1685), governador de Catalunya (1641-1659). Sobre aquest personatge clau de la Guerra dels Segadors, vegeu fonamentalment: Josep Pella i Forgas, Un català il·lustre: D. Joseph Margarit i Biure, Girona, Impremta Vicens Dorca, 1876; Félix Pasquier, «Don Joseph Margarit d’Aguilar: Gouverneur de Barcelone. Notice suivie de documents sur la guerre de Catalogne (1641-1659)», Bulletin philologique et historique (jusqu’à 1715) du Comité des travaux historiques et scientifiques (1923), pp. 223-348; així com l’estudi, traducció i edició de la crònica de Margarit sobre la fase final de la Guerra dels Segadors, que recentment ha realitzat Pere Cristòfol Escorsa, La fi de la Guerra dels Segadors. El setge de Barcelona (1651-1652). La crònica del governador Josep Margarit i de Biure, Sant Vicenç de Castellet, 2020. Específicament sobre la nissaga dels Margarit, vegeu Manel Güell, Els Margarit de Castell d’Empordà. Família, noblesa i patrimoni a l’època moderna, Barcelona, 2011.

6. Marquès de La Trousse, mariscal de camp francès.

7. Carrer de la Vidrieria, que uneix la plaça del Born amb la de les Olles.

8. palma: al ms. «palla»; corregim d’acord amb el sentit.

9. Parets no és del tot precís. El sarau fou el dijous dia 8 de febrer. Els DGC (vol. VI, p. 126) concreten que «la festa començà entre les vuit y nou horas de la nit, y se acabà a la una».

10. salamons: «salomons», ‘canelobres de molts braços, sense peu, penjats del sostre’.

[7.] De la momaria1 y sarau que se li féu a Llotja

Abans que sa alteza no arribàs en Barselona, les damas y cavallés consertaren una bella festa per dita senyora, a ont avían de fer sarau y momaria y tornetx. Y per a dita festa, no trobaren lloch més al propòsit y més espayós que fou la Llotja dels mercadés, que és lloch prou ample y prou espayós. Y axí, uns quans d[i]es abans, hi treballaren molts dies en adressar dit puesto: primerament estaven, dites parets y columnas, tot cubert de draps de rras, del modo que solen adresar dit lloch lo dia de Nostra Senyora de Setembre, quant los mercadés fan la festa; y aprés, al capdemunt de dita estànsia, allà a ont se sol fer lo altar, aquí feren los estrados per sas altezas —en un lloch alt de a ont se podia2 veure, de cap a cap, tota la sala—, ab son doser; y des de allí fins en terra, una devallada de pots,3 totes cubertes de draps de rras, a ont podien estar asentades totes les damas del sarau. Los catafals que avían fets en dit lloch eren cosa de mirar, per a que, des de mitja paret de dita estànsia, avien fet un biax de esgraonades fins arribar en terra, que tocave a las columnas de dita sala, de la una part y altra, de tal modo que sols restave, per a fer dita festa, lo lloch que y ha entre les dues rengles de columnes, que és lo mitx de dita sala; tot lo demés, de una part y altra, tot eren catafals a ont hi podien estar deu mil presones.

Avien posada dita sala, de salamons tan espessos, que ere més clar que lo mitx del dia. Per lo entorn de les columnes del mitx avien fetes unes trasses y encaxos de fusta que estaven totes rodades de atxes, les unes sobre les altres, fins a la cornisa, y, per lo mitx de dites atxes, molts siris grossos, de modo que s’i cremà molt gran cantitat de sera.

Consertà’s la diada de dita festa lo dia de Santa Eulària, que és als 12 de fabrer 1646, y era lo dilluns de Carnestoltes al vespre. Y la dita senyora vireyna anà a vèurer la [4v] solemna professó que la siutat té votada de fer, per tal diada, tots los anys. Y la anà a vèurer a casa de Jaume Bru,4 tresorer, que estave a la plaseta dels Sombrarés.5 Y lo virey seguia dita professó ab una entorxa en la mà. Y aprés que fou feta dita professó y agueren sopat, acudiren les dames y la gent a dit lloch: anaren-hi los consellés y diputats, y tot lo més prinsipal de Barselona, y tanta multitut de gent que, a la porta, se posaven jutjes de la Audiènsia ab espases nues y pistoles en les mans, y encara no·n podían ser senyós. Arribaren les dames de la momeria, ab sos cotxos, les quals eren ab dues quadrilles. Que de la una era lo cap, de les casadas, dona Lluïsa d’Ardena, muller de don Juseph d’Ardena,6 les quals anaven totes vestides de brillans de encarnat y plata, ab uns turbans del matex en lo cap, ab moltes plomes blanques y encarnades, ab molt or y perlas y pesses riques per dits turbans; anaven molt escollades,7 ab riquísimes gargantilles y arrecades, casi a tall8 de turchs; anaven tan ricament posades que no·s pot dir ab ploma. L’altra quadrilla, de les donzelles, també eren sis, y era lo cap d’elles dona Rafela Margarit, filla de don Juseph Margarit, governador de Catalunya; anaven del matex tall de les altres sis, sinó que los colós eren diferens, que los blillans eren de blau y plata. També anaven molt ricament posades de gargantilles y turbans, y les plomes també eren blau y blanc. Los cavallés que avían de fer la momaria y dansar ab dites damas també eren dues quadrilles: sis casats y sis fadrins, tots també vestits —cada cuadrilla— de les9 matexes colós y brillans; los fadrins avien de dansar ab les casades y los casats ab les donzelles; y lo cap dels casats ere10 don Juseph Margarit, governador, y lo cap dels fadrins ere11 don Hieroni Tamarit;12 anaven també ab turbans y plomes com les dames, ab moltes bronjas13 y pesses per los turbans. Aportaven, cada hu dels dotze cavallés y dames, una entorxa cada hu, daurades y pintades de la matexa color dels vestits. Ademés de les dites dames y cavallés de la momaria n’i avia molts de altros, vestides de molta gala y or —com ab altros saraus ordinaris—, també per a dansar.

En estar a punt tot, que fou a les vuyt ho nou ores de la nit, varen venir sas altezas: la vireyna entrà per la porta dels Tarongés,14 y lo virey entrà per part de darrera, que venia exí a l’endret del15 doser per una escala que avien feta de part darrera —una a cada part— a dues finestres que y ha de la part del General.16 Y axí, en ser asentats y posats ab sos estrados, bax del dosser, comensaren la festa. Estave aquella quadra tan plena de gent y ab tans de llums y ab tanta riquesa de damas tan ricament posades, que no y avia més que desijar. Y axí, primerament, fou lo sarau ab moltes danses, y un catafalet en lo mitx, arrimat a un pilar, per los músichs, los quals eren molts ab molta diversitat de instrumens, que, com lo lloch era gran, era manester que los músichs fosen molts. Aprés que agueren molt dansat, feren la momeria: los cavallés entraren, sis de cada part, per les dues escales que tinch dites que lo virey pujà, y les dotze damas entraren per l’altra part de l’ort, tots ab ses entorxes ensesas, y se vingueren a encontrar en lo mitx; y aprés de aver feta la deguda cortesia a sas altesas, comensaren lo ball, lo qual anaven tan brillans y resplandens, y ab les atxes que aportaven, que aparagué molt bé. Durà aquex ball serca de una grossa ora, y aprés tornaren altre vegada a proseguir les danses. Y los dits dotze cavallés de la momeria se n’entraren a armar-se, ab petos y seladas, ab molta ploma, y sis de cada part feren un rich tornetx. Y a l’últim, una famosa folla,17 ab sos tabals y trompetes, com si fosen los tornetx se solien fer altro tems en lo Born.

Lo millor de tota aquexa festa fou la col·lessió,18 que sa alteza prengué a son càrrech de fer-la fer y pagar-la; y per dit effecte manà fer quaranta robas de confitura càndida del millor offissial de Barcelona, que y avia de tota manera de comfitura y pastes reyals, y totes les comfitures comfitades en sucre que se sàpien anomenà, lo qual costave molt grandísims ducats. Y en lo mitx de dita festa, hisqueren molts cavallés en cos, ab ses basines, anant servint y galanteant les damas, que era cosa de mirar; y exien de dins la istànsia del Dret Nou, a ont se eren ordenades y posades a punt dites basines.

Seria may acabar aver de espasificar tota la dita festa,19 sols diré que, en Barselona, avia molts anys que no s’era feta una festa més bonica. Durà, dita festa, fins a les quatre oras de la matinada, que casi era dia, la qual anà ab molt gust y contento de tots. Y no s’i prengué ningun dany, per aver-i tan gran concurs de gent, si no fou un soldat de la guarda de sa alteza que, tenint la carrabina la culata en terra, se li desparà y li pagà a les barres, y va morir dins de una ora; y no s’i rebé altro dany. [5r]