Crònica. Volum III

[10.] De com los castellans prengueren lo fortí de Térmens

Ja auran llegit en lo altro llibre, en lo siti y rendiment de Balaguer,1 que, per conveniènsia de poder pendre dita siutat ho vila y per a poder lo nostro exèrsit tenir comunicasió de desà y de dellà lo riu, féu fer sa alteza un grandísim fort, entre Lleyda y Balaguer, a un lloch que, de dasà lo riu, era Térmens, y de dallà, era Menargues. Y lo dit fort era tot de terra y fexina, fet ab molts redutos y puntas de diamans, ab molts fosos y valls rodats de aygua del riu, de modo que era una gran fortaleza, que lo tems que sa alteza tingué dit siti, tenia aquí sa plaça de armas y tot son manester, y, a un manester, li servia de retirada, lo qual ho tenia molt [7r] ben guardat.2 Y aprés, guanyada que tingué la plaça de Balaguer, ja·n féu retirar la artilleria y molt bagatje, y quant los camps se retiraren, també hi dexave guarnisió; y axí, ho conservave per a rahó de estat y tanbé per a posar lo siti a Lleyda, la primavera vinent, a bé que ja tenia lo pas del riu per Balaguer.

Però als castellans de dins Lleyda los feya una gran nosa, que·n tenían un gran padrasto;3 y sabent que y avia pocha guarnisió, traçaren, ab un sargant fransès, de que la entregàs, lo qual se digué que lo estrenaren4 molt bé. Y axí, un vespre que lo dit sargant entrà de guarda, que fou als primés de abril 1646,5 féu la trasió de aquesta manera: que ell estaria de guarda a la porta de dit fort, y que ells, a boca de nit, que partisen de Lleyda dos ho tres mil hòmens, y que abans del dia serían a dit fort, y que ell los donaria lo nom —que lo sargento, dies avia, l’avia donat als castellans. Y aquexa nit, a la matinada, va donar a les postes lo nom que ell estave consert ab los castellans.

Y axí, abans del dia, los castellans entraren per la porta de dit fortín ab lo nom, y quant foren dintre trobaren la de més gent adormida; y axí, a cop de espasa, mataren-ne alguns, y altros se n’escalaren, y altros que·n prengueren, y, de aquex modo, rendiren dit fort; avie-y tanbé algun tèrsio del batalló, que també ne varen patir molts. Y axí, rendit que·l tingueren, se n’aportaren totes les provisions y munisions, y moltes altres coses que y avia, a Lleyda; y lo fort, tot lo espatllaren y arrasaren, perquè los estave molt mal, per éser tan prop de Lleyda.

1. Vegeu caps. 199-200 del Llibre Primer (ff. 138r-139r).

2. El fort de Térmens havia estat construït pels francesos l’estiu de 1645 per reforçar la defensa de Balaguer i, alhora, ser una base per atacar Lleida.

3. padrasto: «padrastre», ‘destorb’.

4. estrenaren: ‘gratificaren’.

5. La conquesta de Térmens per les tropes espanyoles dels generals Brito i Sabach es produí el dia 7 d’abril de 1646. Uns vuit-cents soldats francesos foren fets presoners.

[11.] De com beneÿren la terra

A petisió dels ortolans de la present siutat, los quals enviaren a sercar un jubileu del Sant Pare per a beneyr la terra, que·ls aparexia que no donave lo fruyt que avia de donar; y axí, per medi de las orations de algunes bones ànimes, fos servit Nostre Senyor de donar la benedictió a la terra.

Y axí, lo jubileu fou de aquesta manera: que dimecres, als 11 de abril 1646, totom dejunà —no que fos forsadament, sinó per molta devotió— y anà1 a la església: que volien-y pregar allà que Nostro Senyor volgués donar sa benedictió sobre la terra; y guanyaven jubileu plenísim.

Y aprés, lo diumenja vinent, que comptàvem als 15 de abril 1646, se féu una solemne professó per anar a beneyr la terra al lloch acostumat, que és lo portal dels Tallés, partint de la Seu ab moltes lluminàries de confraries, ab moltes devosions, anant-hi los consellés y sa alteza; y com no y avia bisbe, la va beneý lo dagà, Pau del Rrosso.2 Y axí, la terra restà beneÿda.

1. anà: al ms. «anar»; corregim d’acord amb el sentit.

2. Una relació d’aquesta cerimònia de benedicció al MNA, vol. XIV, p. 175. El degà del capítol de Barcelona, Pau del Rosso, estava ben relacionat amb els Barberini italians i era un decidit partidari profrancès; vegeu Eulogio Zudaire, «En torno a la revolución catalana de 1640. Notas a una correspondencia inédita», Hispania, 42 (1951), pp. 62-110, i Antoni Simon i Tarrés, «Pau del Rosso», dins Josep M. Solé Sabaté (dir.), Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents, vol. II, Barcelona, 2003, pp. 230-235.

[12.] Catalunya sens ningun bisbe

Estant Catalunya sens bisbe, que sols hi era romàs don Galseran Semanat,1 bisbe de Vich, y com may avia volgut rendir la obediènsia al rey crestianísim de França y feya algunes coses que no aparexien bé a la Provínsia, fou determinat de donar-li dimisòries y que se n’anàs. Y axí, al prinsipi del mes de maix 1646, se n’anà; y se n’anà en Saragoça, aportantse’n molta cosa, molts matxos carregats; anant un alguasil reyal per sa guarda, fins a tant fos en Aragó.

Y de aquexa manera Catalunya va restar sense bisbe, fins a tant que Nostro Senyor hi pòsia bon medi y bona pau.2

1. Galceran de Sentmenat i de Lanuza, canonge de la Seu de Barcelona, fou expulsat del Principat l’any 1643. Parets el confon amb el seu germà Ramon de Sentmenat i de Lanuza, bisbe de Vic des del 1639, que fou expulsat el maig de 1646.

2. Sobre els canvis en la titularitat dels bisbats catalans durant aquests anys de guerra, vegeu Joan Busquets, «Bisbes espanyols i francesos a Catalunya durant la Guerra dels Segadors», dins Albert Rossich i August Rafanell (eds.), El Barroc català, Barcelona, 1989, pp. 61-87.

[13.] De com sa alteza partí de Barselona per a campanya. Y lo anar a posar lo siti en la siutat de Lleyda y lo que en ell passà1

Avent sa alteza, per sa vigilànsia y prudènsia, previnguts los efectes de una tan gran conjuratió, com tot lo món à vist, y després que és estada descuberta, y ab la prudènsia que ha donat lo càstich en aquells que eren los prinsipals autors y còmplises en dita trasió,2 a fi que aquella no tingués ningun mal sucsés durant aquesta campanya, esent vingudes moltes tropes de cavalleria y moltes barques de infanteria —que tot anave allot-jar-se de aquella part de Servera y Balaguer—, y avent fet proveir ab molts carros de monisions y provisions y altros pertrets de guerra nesesaris,3 partí sa alteza lo compte de Aucourt, de Barselona, dimars, al primer de maig 1646, a les dues ores de la tarda. Aprés de éser-se despedit de sa muller, pujà a cavall en lo pla de Sant Fransesch, ab sa guarda de carrabinés acostumada, ab una tropa de cabos fransesos y algun català, partí per a Munserrat per a encomanar-se a Nostra Senyora, que li donàs bon sucsés en totes ses coses. Y de allí se n’anà a Servera, a ont disposà los negosis de la guerra, aportant-hi molts carros, ab barques, per a fer dos pons en lo riu de Segre. Y de prompte féu marchar tota la gent per a Balaguer y passar Segre, a ont acudiren totes les tropas, als 6 de dit mes de maig, y passà mostra de 5.500 cavalls bons y dotze mil infans, [7v] sense la cavalleria catalana ni soldats del batalló que estaven per lo entorn, y molts altros fransesos que li venían a poch a poch.4 Lo endamà passaren de dallà la plaça per passar Noguera. Y lo dia següent, la armada vingué acampar entre Alguayre y Almenar, a ont sa alteza considerà que no podia antependre cosa de més gloriós y aventatjós als negosis del rey y de la provínsia que posar lo temor dins lo país de l’enemich y fer lo siti de Lleyda, que era casi imposible trobar las demés plaças que los enemichs ocúpan monesionades a propòsit5 de aquella, en la qual ells hi avien dexada una guarnisió de alguns sinch mil hòmens.

Sa alteza, als nou de dit mes, arribà dins las ortas de Lleyda, del costat de Fraga, en los llochs que los enemichs juntaven llurs tropas per aquesta campanya; a ont arribà molt al propòsit perquè, dos dies abans, ells avien tret de Lleyda dos regimens de llurs millós tropas y, en son lloch, n’i posaren de noves; y, de do-sens cavalls que y avia, sols n’i restaren sent y deu o sent y vint, una partida dels quals, lo dia de abans, foren batuts per lo coronell Baltasar,6 perquè sa altesa avia dexat dit regiment dins la plana de dallà Segre, ab orde de poder ocupar lo puesto de la colegieta, per rebre los regiments de Rebé y Rhom que avían tingut orde de exir de Flix per ajuntar-se ab les novas recruas7 que avien de arribar, a fi de fer un quartel en aquella part y rèbrer-hi les barques que·s feyen venir per la plana per fer nòstron pont. Lo que rehisqué molt bé, per los cuydados y8 prengué lo senyor compte Xavot, mariescal de camp, que sa alteza envià per governar aquell quartel.

Al tems que dividí sos quartels, que fou als 10 de aquest mes de maig 1646, envià, de la part de Gardeny,9 una part de l’exèrsit, baix lo govern del senyor de Covonge,10 llochtinent general, asistit del senyor marquès de Gosures y dels senyós de Santa-Colombe11 y Chavagnach, mariescals de batallas, y venint ab lo señor de Boisach, axí matex mariescal de camp, governant la cavalleria llaugera, y los senyós de Chambon y cavaller de Mauguiron, altres mariescals de batalla, per pendre son quartel ab lo restant de les tropas, a una mosquetada del riu, del costat que volia fer son pont.

Als 11, sa alteza, avent trobat nesesari de fer un patit quartell entre lo seu y aquell del senyor de Couvonge, perquè són escartats12 la hu de l’altro, ne donà lo governament al senyor de Chambon, com a més antich mariescal de batalla; y lo senyor de La Valière, que era vingut de Flix per servir en aquest siti, restà prop de sa alteza, y lo senyor de Santa-Colombe, que avia dexat al senyor de Chavagnach prop del senyor de Couvonge, y lo cavaller de Mauguiron, avent estat ordenat per servir a lo quartel del senyor Xavot. Lo dit die, lo senyor de Couvonge, que avia tingut orde de atacar lo die abans lo castell de Alcarràs,13 que és sobre lo camí des de son quartel a Fraga —lo qual era molt nesesari als enemichs—, a ont hi tenien de guarnisió alguns sinquanta hòmens, lo qual donà lo ataque al señor de Chavagnac. Y se rendiren lo matex die, després de aver sufrides algunes canonadas, a ont morí lo senyor Chomel, primer capità governant lo regiment de Santa-Mesme, encara que ells hi aurien pogut tenir quinze dies. Envià aquells presoners a sa alteza y los confirmaren la capitulasió que se’ls era estada acordada, de éser enviats en Espanya passant per Catalunya y França.

Als 12 de dit mes, aquells que los enemichs avien dexat dins lo castell d’Albetarri14 y dallà de Segre, foren enviats per lo matex camí, avent-se rendits, a la matexa condisió, al senyor compte de Xavot, que prengué son quartel a Vilanoveta, casi de front del pont de Lleyda.

Avent, lo dit senyor compte Xavot, rebudes nostras barques als 13, sa alteza féu treballar ab tanta diligènsia a la fàbrica del pont, que per los cuydados particulars del senyor Xanfort, llochtinent de la artilleria, que s’i aplicà de tota sa afissió y ab sa diligènsia ordinària, que fonch, lo endamà, posat. Y per aquest efecte, la comunicasió de nostros quartels fou acabada.

La nit de 17, lo senyor compte de Xabot, avent tingut orde de fer regonèxer y atacar la mitjalluna del cap del pont de Lleyda, per aquest effecte destacà sent hòmens del regiment de Rebé, governats per lo senyor de La Bauma,15 ajudant de camp y llochtinent coronell de dit regiment, que féu son ataque ab gran valor. Y lo dit senyor compte Xabot lo seguí per fer-lo sustenir, y avent pres a mà dreta, donà dins de un trevall dels enemichs que no era estat ben regonegut, a ont fonch mort de una mosquetada en lo cap. Aquesta pèrdua possà alguna confusió [8r] en nostra gent, que los féu perdre lo tems per a sustenir lo ataque del senyor de La Baume, lo qual fonch forçat de aver-se de retirar, després de aver perduts dos sargentos y alguns soldats; y moriren, de l’enemich, sinch offisials y alguns vint soldats.16

1. A partir d’aquí Parets segueix el fullet Relació per dies de tot lo que ha passat dins la Armada de sa Magestat en Cathalunya, governada per lo Serenissim senyor Comte de Harcourt, Virrey y Capità General, desde ques posà en campanya fins als 29 de Maig 1646 al Camp devant Lleyda, Barcelona, Antoni Lacavalleria, 1646 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 10858). Sobre la campanya fallida del virrei Harcourt per a la recuperació de Lleida que Parets segueix a partir de diferents fullets, vegeu J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., pp. 309 i seg.; Raquel Camarero, La Guerra de Recuperación de Cataluña 1640-1652, Madrid, 2015, pp. 277 i seg.; Juan Luis Gonzalo, Àngels Ribes i Òscar Uceda, Els setges de Lleida 1644-1647, Lleida, 1997, pp. 101 i seg., i també la informació que ofereix Magí Sivillà, Historia General..., op. cit., pp. 861 i seg.

2. en dita trasió: afegit per Parets.

3. esent vingudes moltes tropes ... pertrets de guerra nesesaris: afegit per Parets.

4. a les dues ores ... venían a poch a poch: afegit per Parets.

5. propòsit: «proporció», al fullet.

6. Baltazard, oficial de l’exèrcit francès.

7. recruas: «recrutes», ‘reclutes’.

8. y: llegiu «hi».

9. Al sud-oest de la ciutat de Lleida, el puig de Gardeny, al marge dret del Segre.

10. Couvonges, lloctinent del virrei comte d’Harcourt.

11. Sainte-Colome, governador de Flix.

12. escartats: ‘apartats, distants’.

13. D’origen musulmà o aixecat immediatament després de la conquesta, se’n va fer una construcció més gran vers el s. XIII. Actual municipi del Segrià.

14. Albatàrrec.

15. Charles François de La Baume Oliet de Nointel.

16. Parets no copia el fragment final del fullet que ha resseguit. El fragment que falta comença per «Sa Alteza vent que los quartels...» i finalitza amb «... a fi de posar en estat de venir socórrer Lleyda, o fer alguna diversió».

[14.] La mort y onrres feren en Barcelona al compte Xabot1

Abans de passar avant la dita matèria, no dexaré de notar les onrres feren en Barselona al senyor compte Xabot, per a que era molt volgut y estimat en aquesta terra, que, ja en lo tems del senyor de La Mota,2 ja estave assí; y era omo molt cortès y de bell llinatje, y no comportave, a ontsevulla que ell estàs allotjat, que sos soldats fesen vileses ni insolènsies, que si se anaven a quexar a ell, los ho pagave fins un diner, com ho féu moltes vegades estan de la part de la Ribera de Ebro y de altres parts; y, també, per lo gran servey que féu a la siutat, de socórrer tan valerosament la plaça de Flix y traure’n los enemichs que ja eren dintre —comforme se diu, més llargament, en lo llibre passat—, y, per ser lloch que los consellés n’eren senyós, le y estimaren molt; y moltes altres cosas que féu, que la gent lo avia pres molt de grat.

En éser mort dit senyor, que fou als 17 de maig 1646, de una mosquetada en lo cap —com està dit—, aportaren son cos en Barcelona ab unes andes, lo qual fou ab molt sentiment de tots, per estimar-lo tant. Y lo aportaren en Sant Fransesch,3 a ont li feren les onrres, als 24 de dit, posant-lo ab un túmul molt alt, tot cubert de baieta negra, rodat tot de ses armes, que eren tres pexos que·s diuen cabots,4 y, ab ses armes, posave tanbé corona reyal, que per part de mare venia de sanch reyal. Feren-li capella ardent, ab brundoneres5 altes ab més de sinquante atxes, y altres tans siris que estaven per lo entorn del túmul. Digueren-li un offissi molt solemne, ab la asistènsia dels senyós consellés y diputats y governador de Catalunya, tots endolats; asistiren-hi tots los capitans y mestres de camp, y sargentos majós y ajudans de les companyes de la Siutat, y molts altros cabos fransesos y catalans que·s trobaven en Barcelona. Predicà ses onrres lo pare guardià de Sant Fransesch, comptant la benignitat que tenia y moltes asanyes sues; en fi, que aparagué molt bé a tots. Era hu dels galans fransesos que fosen en aquesta terra; omo de alguns quaranta anys, gran, ben tallat y molt ros: que, de tant ros, a penas se li conexia barba, a bé que·n tenia pocha; tenia uns vestits y gales que ningun fransès no les tenia millós, que quant exia de gala, lo tems que estave assí en Barselona, feya par a les gales de sa alteza. Avia de morir de aquexa manera perquè sempre se deya d’ell que, com feya ninguna envestida, sempre se posave devant de tots per animar als altros, que era un omo de gran pit, y molt valent en quant a sa persona. Y axí, fonch depositat en dita església de Sant Fransesch. Y volen vèurer com lo amave totom, que per totes les demés esglésias y parròquies de Barselona li feren les onrres ab cos present y moltes atxes, que no se n’aguera fet més per la mort de un virey.6 Déu lo tinga en sa glòria, y a nosaltros nos vaja proseguint nostres victòries, per més aument de nostra pau.

Anem ara proseguint nòstron siti.7 Veyent sa alteza que sos quartels estaven ben establits y comunicables, y avent dexat sos ordes per fer venir dins lo camp tots los canons de batre y monisions de guerra que avia fet avançar a Servera, y per fer-n’i venir major cantitat de Barselona, juntament ab les barques que y feya preparar per un segon pont; com, axí matex, avent ordenats magasins de viures y sivades, y, particularment, ocupant tot aquest tems en fer treballar a la sircunval·latió de la plaça, per lo que cada hu, en son quartel, hi ha aportat tan gran cuydado que, dins dotze dies, estigueren perfesionades y a bon tall.

Los sitiats, fins alesores, no avien fet sortides de consideratió —encara que sien ben fortificats—, perquè aquella que feren al quartel de Vilanoveta, que era governada, des de la mort del senyor compte Xavot, per lo senyor marquès de Gesures, lo qual, esent estat8 advertit que los enemichs eren exits ab cavalleria y infanteria, y que avien rechasada nostra guarda, se posà en estat de los carregar, fent promptament muntar a cavall lo que·s trobà de més prest; que los féu sustentar, de una part, del regiment de Baltazar, ab lo qual féu cargar als enemichs ab tal vigor y ab tan gran conducta que, encara que los enemichs eren molt superiors en número, ell los forçà de retirar-se, ab pèrdua de més de vint offisials o soldats que restaren sobre la plaça, y deu ho dotze presoners, dos dels quals aseguraren aver vist com se’n portaren don Gregorio de Brito,9 governador de Lleyda, nafrat de una mosquetada al través del cos. Però lo dit marquès, repusant10 ab tan gran valor als enemichs, fou mort de una mosquetada, juntament ab lo senyor Lecxignan, primer capità de son regiment de cavalleria, y dos ho tres altres soldats de cavall.11

Aquex marquès de Gesures y de Vinebre12 era homo molt [8v] prinsipal, molt més que lo compte Xavot, y de molt més rica casa; omo molt jove y ereu de la casa, que bé se conegué, que l’aportaren en Barcelona y, en Sant Francesc, li feren molt solemnes onres; y lo posaren dins una caxa de plon,13 sostinguda de altre caxa de fusta, y lo aportaren en França ab unes andas, que era cosa de gran cost.

Los enemichs de la campanya estaven a la vora de Sinca, entre Fraga y Monçó, en lo qual lloch juntaven llurs tropas, que treyen de llurs guarnisions de ses plaçes, y las llevas que feyen dins Navarra y Aragó, per ajuntar-se ab lo que·ls resta de l’exèrsit passat a fi de posar-se en estat de poder socórrer Lleyda, ho fer alguna diversió.14

1. Parets intercala aquest episodi puntual, que no apareix al fullet, i uns paràgrafs més avall reprendrà la relació del setge.

2. Philippe de La Mothe-Houdancourt, a qui ja ens hem referit en el Llibre Primer de la crònica de Parets.

3. Convent de Sant Francesc, a la part baixa de la Rambla, davant de les Drassanes.

4. cabots: peixos de la família dels gòbids (Gobius sp).

5. brundoneres: «brandoneres», ‘canelobres per a atxes’.

6. L’opinió expressada per Parets sobre el comte de Chabot és corroborada pels DGC (vol. VI, p. 143): «Esta mort causà molt gran tristor als cathalans, per ser persona molt volguda y amada d’ells, per sa bona naturalesa y amor gran que tenia a tots los cathalans».

7. A partir d’aquí es torna a recuperar el fil de la narració del fullet que seguim.

8. estat: al ms. «estats»; corregim d’acord amb el sentit.

9. Militar de nacionalitat portuguesa, designat governador de Lleida per Felip IV després de la capitulació de l’exèrcit francès el 31 de juliol de 1644. Sobre aquest militar al servei de la monarquia espanyola, vegeu Manuel Jiménez Catalá, Don Gregorio Brito, gobernador de las armas de Lérida (1646-1648), Madrid, 1919.

10. repusant: ‘repel·lint’ (cast. repujar).

11. El següent paràgraf no consta al fullet que seguim.

12. Parets es confon. En realitat es tracta dels marquesos de Gueres i de Vinebre, morts el 4 d’agost de 1646 al setge de Lleida.

13. plon: llegiu «plom».

14. Accions per atraure les forces de l’enemic a llocs diferents, per dividir-les i debilitar-les. Aquí s’acaba el fullet que hem seguit.

[15.] De com aportaren en Barcelona los dos fills del compte Aucort, virey de assí

Per a que nosaltros los catalans coneguésem la voluntat y affisió que lo serenísim compte de Aucourt, virey y capità general de aquesta provínsia, tenia en aquesta terra, no tan solament se acontentà de fer-i venir sa muller, la prinsesa, ni de establir ses armes per molts llochs de palàsio, avent fetas moltas obras en ell, y, per mostrar major voluntat en aquesta terra, volgué fer venir dos fills que tenia.

Y axí, entraren dins Barcelona dilluns, als 28 de maig 1646. Hisqueren-los a rebre alguns cavallés prinsipals de assí; avent-hi anat, ja abans, lo tresorer y altros per a rebre’ls en Perpinyà y acompanyar-los fins dins Barcelona. Y axí, entraren dit dia, ab ses carroças, molt acompanyats de cavallés de assí y fransesos. Éran dos minyons, que lo major tenia quatre anys y mitx, y l’altro, poch més de tres anys; anaven molt ben posats, vestits de espolí1 de plata y encarnat, y aportaven cotetas2 llargas ab mànegas de patge; y aportaven sos talaÿns3 y espasetas, ab les guarnisions de plata. Y eren uns bells minyons, ab bella fas de cara, que donaven molta semblansa a son pare. Y son pare era alesoras en campanya, y ells estigueren en lo palàsio, ab sa mare, fins a tant Déu fos servit dexar tornar a son pare de campanya, victoriós.