Crònica. Volum III

[16.] Passa avant la continuasió del siti de Lleyda y lo que ha passat en la presa de Alguayre. Juntament va lo que ha passat al governador de Tarragona, Totavila,1 en lo siti que intentà posar, en dit tems, a la vila de Monblanch; y la crueltat que feren, al lloch de La Guàrdia,2 al retirarse en Tarragona3

Als 30 del dit mes de maig 1646, arribaren algunes barques a sa alteza, que avia ordenat de fer venir per fer un segon pont, abans de posar-se en campanya, per lo que·s presumia aver-los manester per la execusió de son intent. És veritat que aquest segon pont que sa alteza ha fet fer més avall de Lleyda, del costat de Gardeny, és de tal inportànsia per la conservasió del quartel del senyor Couvonge ab aquell de Vilanoveta, en lo qual governa de present lo senyor de Merinville,4 mariescal de camp —que à tres dies arribà, en lo qual lloch servia lo senyor cavaller de Mauguiron, a ont à servit dignament des de la mort del senyor marquès de Gesures—, que sens esta comoditat, era dificultós lo poder donar socorro al dit quartel de Vilanoveta, segons los diversos movimens que podria fer lo exèrsit de l’enemich venint a socórrer Lleyda, perquè era difísil lo impedir-lo.

Lo matex dia, lo5 dit senyor compte, avent-li estat ordenat ab lo senyor Couvonge los trevalls nesesaris a la guarda de aquest segon pont, lo dit senyor Couvonge s’i aplicà ab la afisió y diligènsia que tals negosis requerexen, de tal manera que, de son costat, té molt avansada nostra sircunvelasió.

Lo endamà, últim dia de maig, sa alteza tingué avís que Tutavila, governador de Tarragona, avia alistats dos mil hòmens de peu y dos ho tresens cavalls, y alguns sent y vint de novas llevas vingudas de Castella, que, ab assò y dues pesses de canó, avien juntat dotze o setze sens6 paysans7 ab què eren anats asitiar Monblanc.

Sa alteza destacà de son exèrsit alguns quatre-sens cavalls y ne donà lo govern al senyor de Santa-Colombe, mariescal de batalla, asistit del senyor de Aubigni, ajudant de camp, ab ordes de alsar los somatens de aquelles parts, a fi no solament de oposar-se a l’intent dels enemichs, sinó de combatre’ls, si Tutavila tenia ganes de resistir als nostros. Però com son intent no era sinó de saparar algunes tropas de nòstron camp, per donar més comoditat a l’exèrsit enemich de venir atacar, y procurar, abans de les vingudes de nostres tropas, de vengar-se del primer afront que los abitans de Monblanch los feren rebre a sos predesesós —los quals avien vingut atacar, la campanya passada—, los fonch forçat de se retirar, ab gran desonrra y pèrdua.

En arrivar lo dit senyor de Colombe, de aquest costat, trovà que Tutavila se avia retirat per la resistènsia avia trobat en dit Monblanch —com la matexa armada passada—, per los cuydados del senyor Mingault, governant [9r] las recrues del regiment de Ferrier que sa alteza avia enviat en guarnisió en dit Monblanch, prevenint esta diversió, y per la affisió dels abitans de dit lloch, governat per lo senyor Ricart, llur veguer, que ha donades, en esta ocasió, les matexes proves de son valor y bon zel al servey del rey com lo any passat, a una matexa factió.

Lo dit Tutavila, vist que no podia exir ab son intent, se determinà fer enviar als lleals abitans de dit Monblanch, fent saquejar y cremar tot lo rodedor de dit lloch, ab tal ecsés de inumanitat y impietat: avent permès, dins lo lloch de La Guàrdia, prop de dit Monblanch, a que matasen cruelment la major part del abitans, sens exepsió de les dones y minyons y criatures; y, de dos capellans que y avia, la hu dexaren mort de una cultellada en lo cap, y l’altre li llevaren les orelles; robaren la iglésia, fins als càlsers sagrats y lo sagrari, y, finalment, cremaren los imatjes dels sans —que·n feren trosos y las llensaren dins lo foch—, sens tenir respecte a una figura de nostro senyor Jesuchrist, que·s trobà en lo mitx de l’insendi, a ont miraculosament fonch conservat, no avent rebut altro dany sinó tornar-se negre, per prova de que era estat al mitx de les flames de l’insendi, y tenint per lo cos, que representa aquell de Jesuchrist, cantitat d’errugues, axí com poria tenir la pell de un cos que auria estat posat sobre unes graelles. Los enemichs avent confirmat, per sos damnables sacrilegis, las primeres y santas lamentasions dels catalans, de a ont la pietat no pogué sufrir, al comensament de aquestas guerras, las orribles impietats que los enemichs ajustaren a las tiranies e insuportables opressions a ont ells avien entreprès y amanaçat de acabar-los.

Després d’estes inaudites actions, lo fruyt que an fet és que an perdut més de tre-sens òmens de la guarnisió de Terragona y aver-se retirat ab gran desonrra, sens poder forçar un lloch capàs de defensa. Que, per lo zel dels abitans y la visible asistènsia de Déu, és de aver dexat molt gran orror als cors dels lleals pobles de aquest costat, en los quals és reanimar —als cors dels lleals pobles— llurs justs resentimens de les injúries passades y presens de sos enemichs. La vinguda del nostro socorro los aportà gran consolatió; ell ha dexat, a cada hu, disposat de oposar-se ab valor a les antepreses que los enemichs intentaran fer, en aquelles parts, per dividir les nostras forças, ab les quals sa alteza s’és atacat en aquest siti tan inportant. La affisió de aquells pobles és tant més fervorosos —ells an donat proves en aquesta ocasió— per lo bon cuydado avem tingut a llur conservasió, obligant-los fer dit esfors extraordinari, per asistir-los y valer-los en totes les ocasions serà manester.

Lo matex dia últim de dit mes de maig, sa alteza, tenint intent, des de que se posà en campanya per anar allà, de atacar lo puesto de Alguayre, per ser un lloch molt aventatjosament situat, a la vista de nostre camp, a ont los enemichs lo avien fortificat, lo ivern passat, per la seguretat de llurs comboys des de Fraga a Lleyda; la qual conservasió los era de gran utilitat, tant per venir socórrer Lleyda per aquest endret, ab lo qual se podien juntar molt prop sens inpediment, y també per ocupar, axí matex, després de la pèrdua de Lleyda, un lloch que lo veÿnat seria incòmodo a la dita plaça y a la de Balaguer, y podían fer curças entre Fraga y Monçó, essent com és entre aquestes quatre plaçes, y en una forta situatió de una montanya espedada a tres parts, a un tir de mosquet del riu de Noguera Ribagorçana.

Avent tingut sa alteza, sempre, desitx de expelir-los de aquest puesto, y avent estat advertit de que ne avían treta part de la guarnisió per cambiar-la, no avent-hi dexat més de alguns sinquanta hòmens, donà orde, lo matex dia últim del mes de maig, al senyor cavaller de La Valièra, mariescal de batalla, de anar a regonèxer dit puesto, y, sobre son reparo, li ordenà, lo endamà, primer dia de juny, de anar-lo atacar. Li donà, per dit efecte, 420 hòmens de peu, és a saber: 150 del regiment de Champanya, governat per lo senyor Darvile, capità en lo dit regiment y ajudant de camp en aquest exèrsit; y 120 del regiment de Harcourt, governats per lo senyor de La Motte, capità y sargento major de dit regiment; y 100 de aquell de Montpauillan, governats per lo senyor Mayot, capità; y 50 del regiment de Mirapeix, axí matex governats per lo capità Parasoles, del matex regiment. Y tota aquesta infanteria, governada per lo senyor de Montpouillan, mestre de camp que fou de aquest partit, ab los senyós de Caixon y de Montagnes, ajudans de camp; als quals fonch ajustat un partit de vint mestres del regiment de Arcourt, governats per lo senyor de Beuregard, corneta en la companya del compte de Armagnach, fill major de sa alteza.8

Lo qual, avent sabut que los enemichs se avían tan solament fortificats per l’avinguda qui mira des de Lleyda a Fraga, avent fet, detràs de la muralla del lloch, devant de un convent, una palisada (lloch prou fort, que·ls servia de reducto), un retranchament9 flancat10 ab dos bastions, [9v] ab un parapeto de pedra de fil11 y una palisada dins la muralla espessa de sis peus, y un fosso de sis peus de fondo y quatre canes de amplària —y la una part de la terra fa un camí cubert, devant dit retrenxament—; no avent fet, al terser costat, escarpa de la plaça, que apar no era nesesari per un camí cubert ab una ampalisada. Donà orde per la atacar del costat de l’espadament, perquè la avia regoneguda per aquexa part quant passà, sa alteza ab lo exèrsit, prop de dit Alguayre, anant devés Lleyda; judicà que estos end[r]ets no estaven del tot inaxessibles, que, sens dupte, ells no estarían masa ben guardats per los enemichs.

Lo dit senyor de La Valière, esent partit secretament del camp a les nou hores de la nit, arribà a Alguayre, ab son partit, dues hores abans del dia, als 2 de dit mes de maig12 1646. Y ordenà lo ataque de aquesta manera, és a saber: dos sargentos de campanya, ab 15 soldats cada hu, sustinguts de un llochtinent ab 30 soldats y, seguidament, de un capità ab 45 soldats; los altres corps avent destacats de llurs soldats ab lo matex orde, y lo demés juntat, que feya un batalló, per a refer-na a nostra gent. Se atacaren a la palissada, a ont acometeren sens estar descuberts de la guarnisió, per causa de la flaquesa en què·s trobaven, per alesores, y descuyt de la guarda de l’espadament, per la força que ells pretenían tenir ab la confiança de dit espadament. Los soldats del regiment de Champanya donaren a mà dreta, y los del regiment de Harcourt, a mà esquerra, y los altros de Monpouillan13 y de Mirapueix,14 al mitx, y se’n portaren la palisada; y la meytat se atacaren a rompre las rexes de dues finestres del convent, a ont la guarnisió se era retirada, y l’altre part, a rompre la porta a cop de destrals. Nostra gent entraren dins lo convent y dins la vila, y la guarnisió se tancà dins lo campanar, a ont se defensaren tres ores; foren, a la fi, forçats de rendir-se a vida salva, tan solament.

Sa alteza, esent advertit del gloriós sucsés de aquest ataque, en lo qual lo dit senyor de La Valière ha donades notables provas de sa experiènsia y de son valor y prudènsia; y lo dit senyor de Montpouillan, que y ha estat nafrat a la cara, de una magrana; lo de Montaigne, Darvile y altros, seguits de son valor y bona conducta.

Sa alteza anà, lo matex dia, a visitar la plaça y ordenar los trevalls més forçosos, y establir la guarnisió, que composà de alguns 120 hòmens del regiment de Vallach, governats per lo senyor de Salliach, al qual donà lo governament d’esta plaça y lo matex número de soldats del regiment de Roquelaura; y, en lo demés, féu ajustar les munisions de guerra y de boca —sens les que·s trobaren dins la plaça—, lo que·s judicà ser nesesàries per a sa conservatió.

Als 2 de dit mes, totes les barques y artillerias per nostre segon pont arribaren al senyor Couvonge, y lo dit féu trevallar a tota diligènsia y, per los cuydados y diligènsies ordinàries del senyor Chanfort governant la artilleria, lo dit pont fou acabat lo endamà, no obstant los contínuos tirs de canó que los sitiats tiraven de aquell costat. Lo qual pont los llevà la total esperança que ells tenien de éser socorreguts per lo costat de la plana, per lo pont de Lleyda; restant ab prou quietut dins dita plaça, de ont no feyen tan considerables sortides, com si ells no tinguessen un gran número de tropas. Sa alteza estigué advertit, ab alguns que se’n passaren de aquesta part, que eren, los de la guarnisió de dins Lleyda, de quatre a sinch mil hòmens, sense los naturals, lo que judicaven que los avia de faltar prest lo menjar y que se aurían de rendir prest.

Los enemichs van ajuntant en lo veÿnat de Fraga, en la vora de Sinca, les tropas que deu compendre son exèrsit, y comensaren a fer un pont devant Mequinense,15 fent mostra de voler atacar Flix. Sa alteza hi féu posar una bastanta guarnisió, y monisions de boca y guerra per conservar-la més de vuyt mesos sens altre socorro. Seria bé desijar emprenguessen aquest siti, de ont, la entrepresa, nos donaria lo tems de venir més fàsilment a la fi de aquest, y poder anar a impedir lo progrés de aquell.16

Estant los enemichs ja del tot sircuÿts, sa alteza féu treballar terriblament ab les fortificasions de ditas trinxeres, de tal modo y ab tans reductos, que las féu inexpunables. Y axí, feren grans barraques de fusta y terra, cada hu en sos quartels, que parexia una gran siutat; axí, hi avia carrés y aufissis, y moltes tendes de mercaderies que valien grans milanàs de ducats, que no y avia sinó aportar dinés, que, ab lo diner, s’i trobave tot lo que avían de manester, millor que a una siutat; axí delicadezes de menjar de cualsevol cosa, com de calsar y vestir, que era una [10r] belleza pasejar-se per aquelles tendes. En particular per lo carrer ample que avien fet en lo quarto del rey, que era allà a ont sa alteza tenia la sua tenda, que era un carrer major que lo carrer Ample de Barselona y més ample, a ont les de més tendes eren totes de fransesos, a ont hi avia grandíssimes riqueses, axí de or com de seda; que tenda hi avia que·s deya que valia trenta ho quaranta mil escuts. Per los demés quartels també hi avia moltes altres coses, fins a neu tingueren tot lo estiu ab abundànsia; y no anaven les coses demasiadament cares. De tal modo que·s deya que may no s’era vista una campanya més rica ni més abundant de totes les coses que sàpien demanar.

Estant los enemichs asitiats, feren moltes sortides per divertir nostre camp, a ont sempre ne morien de totes parts. En particular, ne feren una, la vegília de Sant Juan de Juny, que arribaren fins a la trinxera del quarto del virey, a ont fou forçat a sa alteza pujar a cavall y xocar ab ells, tanta era la fúria que aportaven; asistint sempre, al costat de sa alteza, don Juan Calvó y alguns altros cavallés catalans, los quals se aportaren molt bé. Y per éser-se los enemichs tan empenyats, ne mataren molts, a la retirada, y ne nafraren molts; y ne prengueren tanbé molts, a ont sa alteza ne féu tornar molts de dintre, dels presos y dels nafrats, que no volia que se allaugàs17 tant la plaça, que, com més gent hi auria, més aviat acabarien lo menjar y se aurían de rendir més prest; y axí, encara que n’hisquessen, los feya tornar dintre. També, dues ho tres vegades, se posà foch a les barraques del quarto del rey, de a ont se vingué a col·legir que ells ho feyen fer, que, mentres estaven torbats en apagar lo foch, ells feyen algunes sortides. En particular, un dia se n’i pegà terriblement, y lo enemich exia ab gran fúria, que fou forçat a sa alteza pujar a cavall y posar pena de la vida que ningun soldat dexàs son puesto, y que no·s curasen de apagar les barraques fins aguesen fet retirar lo enemich dintre; y axí, lo foch se apoderà tant que·s cremaren més de do-sentes barraques, que·s judicave que s’i avia cremat mercaderies de vàlua de més de sent mil ducats. Y axí, sa alteza ne penjà alguns dels que u avían fet. Y, de allí enllà, sempre hi tingueren molt compte, y axí, no s’i tornaren més a cremar-les ni a posar-i foch.

1. Francisco Tutavila del Tuffo (1608-1679), militar napolità.

2. La Guàrdia dels Prats.

3. A partir d’aquí Parets segueix la Relació de la continuació del siti de Lleyda, de 29 Maig fins 4 de Juny 1646. Tambe va tot lo que ha passat a la presa de Alguayre. Juntament ab aquesta va lo que ha passat al Governador de Tarragona Tutavila, en lo siti que intentà posar a la vila de Momblanch, y las crueltats que feren al lloch de la Guarda al retirarse a Tarragona, Barcelona, Antoni Lacavalleria, 1646 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 10859).

4. François de Montiers, comte de Mérinville, que des del setembre de 1640 (defensa d’Illa) havia participat en diferents accions bèl·liques del front català. Una nota biogràfica a P. Cristòfol Escorsa, La fi de la Guerra..., op. cit., p. 121.

5. lo: al ms. «li»; corregim d’acord amb el sentit.

6. sens: llegiu «cents».

7. paysans: seguit d’unes lletres ratllades.

8. És a dir, fill del comte d’Harcourt.

9. retranchament: ‘atrinxerament’.

10. flancat: ‘flanquejat’.

11. pedra de fil: ‘tipus de pedra de construcció’.

12. Confusió de Parets: fou el 2 de juny.

13. Senyor de Montpouillan, cap d’un regiment d’infanteria francesa.

14. Senyor de Mirepoix, cap d’un regiment d’infanteria francesa.

15. Mequinensa (Baix Cinca), a la confluència de l’Ebre amb el Segre.

16. Aquí s’acaba el fullet que hem seguit, amb la següent data: «Fet al Camp devant Lleyda als 4 de Juny 1646».

17. allaugàs: llegiu «alleujàs».

[17.] De com don Juseph d’Ardena tornà de París, y la relasió féu en lo Consell de Sent y Brasos de la Diputasió. Y lo que resultà de aquex cas

Ja està dit atràs, en cartes 6, com, lo dia de Sant Andreu proppassat de l’any 1645, don Juseph d’Ardena, cavaller de aquesta siutat y governador que era de la cavalleria catalana, se n’anà en París per a besar la mà a la reyna, de algunes mersès que li avia fetes. Y, pus que ell anave allà y entenien que era bon patrissi de aquesta terra, los consellés que aquell dia avien acabat li donaren algunes instrucsions y li encomanaren alguns negossis sobre de les paus, per a que ho pogués tractar y representar ab lo privat y grandes de aquella cort. Y consemblantment, la Diputassió féu lo matex, donant-li també altres instrucsions sobre dites paus per la comoditat de la provínsia. Y ja auran llegit atràs, en cartes 6, en lo capítol dels que prengueren y sentensiaren per la gran trasió se descubrí que volien trair a Barselona, y, entre ells, hi consentia molt lo diputat eclesiàstich don Gispert Amat, abat de Sant Pere de Galligans, lo qual fou pres y aportat en lo castell de Salses. Aquex abat, en lo dia que dit don Juseph d’Ardena se n’anà, no era pres —ni·s prengué de sis mesos—, que alesores encara era tingut en bona reputasió, que no·s temían gens d’ell. Y axí, les instrucsions que la Diputasió donà a dit diputat per a que les donàs a don Juseph d’Ardena, ell les hi donà totes a l’enquantre,1 y li’n donà unes, en particular, dient que mudasen lo govern de Barselona, que no anave gens bé; dient molt de mal de mosur de Marcha2 y del governador don Juseph Margarit, dient que no se aportaven gens bé en lo govern. Y assò deya ell perquè miraven masa per la provínsia, que volia que·n mudasen altros que ell los pogués3 girar de llur part y que puguesen fer la trasió ab major seguretat.4 Y axí, lo dit don Juseph d’Ardena se n’aportà dites instrucsions, totes falses.

Y axí, ell arribà en París, lo qual hi estigué fins als darrés del mes de maig vinent, tractant allà son negossi y lo de la provínsia. Y entretant, hi arribà en París lo dit misser Martí, que partí de Barselona per a tractar lo negossi de les paus, com està dit. Y estant los dos en París, les juntes dels plenipontensiaris y dels electos sempre estaven juntes en Münster, y sempre anaven mirant los millós medis per a poder clòurer dites paus; y axí, los olandesos concordaren paus ab lo rey de Espanya per a vint anys. Y axí, del matex modo, diuen, las volia clòurer lo rey de Espanya ab lo rey de França, ab tal que li restituís Catalunya, y que ell li restituiria tres fortalezes —les que ell voldria— de la part de Flandes. Però, per a que no diguesen que lo [10v] nostro rey de França defugia de clòurer les paus, respongué que, per les tres plaçes que lo rey de Castella ocupa en Catalunya, que són Lleyda, Tarragona y Tortosa, que, per dites tres plaçes, lo rey de França li’n restituiria sis —les que ell voldria— de les que li tenia preses en aquelles parts; y més: que lo dit rey de França li restituiria tots los drets que pretenia tenir en lo regne de Navarra, y ell que fes lo matex en Catalunya. Y no pogueren concordar-se, perquè lo aver de dexar la provínsia de Catalunya, la hun rey ni l’altro, aquí venien a rompre, perquè convenia a tots per servir de muralla a cada hu. Y aprés se digué que se avia tractat altra cosa: que, de aquí lo dia de Nadal, duràs la guerra, y que, de aquí enllà, totes les plaçes que ocuparia cada hu, tant en Catalunya com en altres parts, que se estigués cada hu ab lo que·s trobaria lo dia de Nadal; y que, en Catalunya, que y entràs lo comers de sertes mercaderies de totes parts. Y se digué que lo dit don Joseph d’Ardena y lo dit misser Martí se’ls ne donà rahó, y que ells firmaren uns papés, sens donar-ne rahó a la Provínsia ni Siutat, ni sens tenir orda de fer-o, de la qual cosa sentí molt la Diputasió y Siutat.5

Y axí, lo dit don Juseph d’Ardena se despedí de la cort, passant, primer, en la campanya del siti de Lleyda, donant raó de tot lo que passave a sa alteza, ho per portar-li algunes ordes de París; y arribà en Barcelona als primés de juny de l’any 1646.6 Y als 16 de dit mes, se tingué Consell de Sent en Casa de la Siutat, per entendre la relatió avia de fer dit don Juseph d’Ardena. Y axí, lo senyor de Marcha y lo dit don Joseph d’Ardena, en ser junt lo Consell, anaren a fer relatió de tot lo que passave del negossi de dites paus; y, avent oïda la relatió, se n’anaren. Y lo Consell sentí moltísim que lo dit misser Martí agués firmat ninguns papés que fosen quantra de les instructions que li avien donades, axí a ell com a don Juseph d’Ardena. Y axí, vingueren entendre que les instructions foren falses y per què misser Martí firmà dits papés sens donar-ne rahó a la Siutat ni Diputasió.

De prompte, fou determinat de que·s llevàs7 lo poder a dit misser Martí, y que se anviàs a sercar, y que lo offissi que tenia, de assesor de la batllia, que se li fos llevat de prompte, y, encontinent, se’n tragués altro —y, en son lloch, hisqué misser Sistaller—;8 y que, encontinent, se anviasen dos correus en París, donant rahó del que passave, y que les instructions eren falses, y que la Siutat y Diputasió no·ls avia donada tal orde; anviant còpia de les instructions los avia donades la Siutat y Diputasió; y encarint molt, a sa magestat, nos fes mersè de no dexar-nos, ni que passasen avant coses que fosen quantra de Catalunya, perquè seria gran dany de la provínsia. Y lo primer de dits correus avia de arribar dins set dies naturals dins París. Y fora que foren dits correus, se deslliberà de anviar un enbaxador en París per a que, ab més fervor, se demanasen les coses conveniens a la provínsia.9 Y axí, fou anomenat per enbaxador a Francesc Puiggener,10 cavaller, lo qual ab molta brevedat lo despediren, y ell va partir molt prest. Y era un cavaller molt onrrat y tingut per molt omo de bé, y omo que enllestiria molt bé dits negossis, per ser omo entès y molt prudent.

1. És a dir, li va donar les instruccions contràries.

2. Pèire de Marca (1594-1662) fou visitador general de Catalunya entre 1644 i 1651. Sobre la seva controvertida acció política, vegeu sobretot Sophie Gonzalez, «La Catalogne de 1640 à 1659: le rôle du visiteur général dans la mise en place d’une administration française», dins Òscar Jané (ed.), Del Tractat dels Pirineus (1659) a l’Europa del segle XXI: un model en construcció?, Barcelona, 2010, pp. 233-243.

3. pogués: al ms. «poguesen»; corregim d’acord amb el sentit.

4. Les lluites de faccions foren endèmiques dins el bàndol català durant els anys de la guerra; vegeu Òscar Jané, Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700), Catarroja-Barcelona, 2006, i Daniel Aznar, Cataluña y el rey. Representaciones y prácticas de la Magestad durante el cambio de soberanía (1640-1655), tesi doctoral, UB, 2015, pp. 343-351.

5. Sobre aquestes negociacions francoespanyoles que amenaçaven amb la segregació del territori català, vegeu Antoni Simon i Tarrés, «L’entrada de Catalunya en el joc de la política internacional europea del segle XVII. Lectures polítiques del primer intent de segregació del territori català», dins Òscar Jané (ed.), Del Tractat dels Pirineus..., op. cit., pp. 221-232.

6. Concretament, Josep d’Ardena arribà a Barcelona el dimarts 12 de juny de 1646. Vegeu DGC, vol. VI, p. 144.

7. llevàs: repetit al ms. després d’un canvi de ratlla.

8. En la reunió del Consell de Cent de 19 de juny es deliberà revocar a Francesc Martí i Viladamor del càrrec de batlle general, essent habilitat per a tal lloc Dídac Cisteller. Així mateix, Josep d’Ardena fou desinsaculat per a tots els càrrecs municipals (MNA, vol. XIV, pp. 186 i seg.). Josep Capdeferro ha reconstruït amb detall el procés incoat a Martí i Viladamor a «Francesc Martí i Viladamor (1617-1689): un catalan (trop?) fidèle au roi de France», dins Yves-Marie Bercé (ed.), Les procès politiques (XIVe-XVIIe siècle), Roma, 2007, pp. 425-449.