Crònica. Volum III

[18.] Còpia de una carta (de un capítol de una carta) escrita per mosiur Teller,1 del Consell del Rey nostro senyor y secretari de Estat, enviada a l’ilustrísim senyor de Marcha, llegida als molt ilustres senyós consellés y Consell de Sent de aquesta ciutat2 de Barcelona

Senyor, los espanyols, per a posar disensió entre lo rey y los confederats, avien fet entendre, als enbaxadós dels prínseps medianers de la pau en Monster,3 que lo rey catòlich avia4 remeses las condisions de la pau a la voluntat del rey nostro senyor, y, en lo matex tems, feren entendre —contra tota veritat— als olandesos que lo rey catòlich estave concordat ab França, ab condisió que lo rey nostro senyor se casaria ab la infanta de Espanya, la qual aportaria en dot los Països de Flandes mediant la restitutió de Catalunya; de tot lo qual és sert no se n’à tractat ninguna cosa, ni en tot ni en part.

Després, la reyna nostra senyora, avent feta la resposta als ministres dels prínseps medianers de la pau, que sa magestat remetia las condisions a la magestat catòlica, ab tal que considerasen lo estat present de las cosas, las ventatjes que la França tenia de totas parts, y los progresos que sas armas podían fer durant la continuatió de la guerra.

Lo rey catòlich ha consedit, per a alcansar la pau, de consentir que França detinga quatre vilas en los Països de Flandes, és a saber: Bapauma, He[s]din, Sanser, y altra, ab condisió que li à de restituir las [11r] provínsias senseras y un gran número de siutats y plaças fortas que la França ha conquistadas contra ell; y que las fortificasiones del Casal seran arrazadas; y que [l]a França fassa lliga ofensiva y defensiva ab ell.

Aquesta proposisió ha estranyat a sas magestats, los quals pènsan que ells pretenían que avían de dexar Catalunya, a la qual protectió y defensa no faltaran jamés. De manera que, los de aquest Prinsipat, no tenen que témer que·s fasa cosa, en lo tractat de la pau, que·ls sia ab perjudisi algú, suposat que, a més de la inclinatió que sas magestats tenen de defensar y amparar-los sens interès algú, no podran abandonar-las sens rebre un notable dany y gran perjudisi per sos estats.

Firma: Monsiur de Teller, dels consellés del rey nostro senyor y secretari de Estat

1. Michel Le Tellier (1603-1685), polític francès. El 1643 fou nomenat secretari d’Estat de la Guerra.

2. ciutat: «Ci» corregeix «de».

3. Münster.

4. avia: al ms. «avian»; corregim d’acord amb el sentit.

[19.] Carta que anvià la reyna,1 ho la magestat chrestianísima, que Déu guart, al serenísim senyor compte de Aucourt, virey y capità general en lo Prinsipat de Catalunya, tocant al tractat de la pau general entre los prínseps crestians, en Münster. Còpia2

Mon cosí, vós veureu, per la memòria que va ab aquesta, lo que se ha estat proposat y negossiat, fins al present, en Münster, per lo tractat de la pau general, a las cosas que pertanexen a esta corona y ab los de Catalunya. Y perquè jo he cregut que ninguna persona no donaria millor a conèxer, al[s] diputats del Prinsipat y als consellés de Barselona, las bonas intensions de la reyna regenta, madama ma mare, y los matexos per los avantatjes de Catalunya en aquest subjecte, que don Joseph d’Ardena, llur enbaxador, à estat molt content de trobar-se ab disposisió de anar per la posta a Barselona, prinsipalment per aquest fi. Y, sense assò, jo lo he fet molt particularment informar, de una viva veu, de tot lo que se ha passat en dit negossi, y que la dita memòria conté tot lo que se ha negossiat. Jo he volgut fer-vos aquesta lletra, per lo avís de la reyna regenta, ma dita dama y mare, per dir-vos que ma intensió és (no obstant lo que me asegura que lo dit don Joseph farà molt bé y ab fidelitat tot lo que se li és estat encomanat sobre dit cas) que ajau de donar bé a entendre, als dits dos consistoris y a tots los que vós conexereu que sia al propòsit, la sinseritat de mas intensions en aquest subjecte, del modo de proseir de mos plenipotensiaris per la pau, y los interesos de Catalunya y los de ma corona són la matexa cosa; no y ha ninguna cosa que·m puga obligar a me desaparar3 dels justos drets de aquesta corona sobre la dita provínsia, y los aventatjes que aquest estat rebrà per sa conservasió.

Vós donareu bé a entendre, dins los esperits de tots, aquesta opinió, y lo matex fareu al poble, de manera que ningú no u puga duptar; donant-los a conèxer que las treves de llarchs anys que són estades proposades per lo matex efecte per a retenir a Catalunya, com si fóra un tractat de pau. De lo que me descansaré sobre vostra prudènsia y afisió acostumada, y donant orde al senyor de Marcha de hi ajustar sos cuydados ab los vostros per lo matex fi, com de un negossi que no s’i sabria aportar prou aplicasió. Jo no tinch que dir-vos més sinó pregar a Déu que Ell vos tinga, mon cosí, en sa santa y digna guarda.

Escrita a Compigne, als 18 de maig 1646.

Louis

Aquexa carta, juntament ab lo memorial, aportà lo dit don Joseph d’Ardena al virey antes de entrar en Barselona, que lo virey estave en lo siti de Lleyda; y aprés entrà en Barselona, com està dit, y féu la relasió atràs dita. Y lo senyor de Marcha també anà en Casa de la Siutat, donant a entenent lo que·s tractave sobre de unas treves llargues de vint-i-sinch anys, que seria casi com a una pau general, y que, entre aquex tems, se vindria a alcansar una viva pau, y que lo rey no·ns dexaria may, en ninguna manera. La qual cosa de aver de ocupar lo enemich plaçes en Catalunya, sabia molt mal a la gent per los grans inconveniens s’i trobaven; y axí, replicaren en axò molt al rey se servís enllestir los enemichs de Catalunya.

Y per aquex matex effecte, lo senyor compte de Aucourt, virey, que estave en lo siti de Lleyda, des de allà escrigué una carta als senyós diputats del Prinsipat, donant-los a entendre, de sa part, lo tractat de la pau —y lo senyor de Marcha los digué que, per son vot, acseptaria ditas treves, que·ns avían de éser de gran inportàntia—,4 la qual era del tenor següent:

Còpia de la carta de sa altesa 5

A més del que mosiur de Marca haurà ja referit a V. S. (conforme l’orde que n’à tingut) de las últimas proposisions que, sobre lo de Catalunya, los plenipotensiaris de sa magestat han fet en Münster per al tractat de la pau, fas a V. S. la present per a convidar-la a estimar y admirar las eroycas demostrasions que [11v] lo rey nostre senyor ostenta, de l’amor y passió ab què affecta la conservasió de tot aquest Prinsipat en sa obediènsia, pus que, a fi de cobrar les plaçes de Tarragona, Lleyda y Tortosa, ha fet offerir, per los dits plenipotensiaris, sis de las millós plaçes ocupades per ses armes dins Flandes, y, encara, de renunsiar ab sos drets sobre lo realme de Navarra (cedint a sa D. magestat, ab lo tractat de pau, esta dita provínsia de Catalunya sens alguna reserva), y ab orde esprés, a dits plenipotensiaris, de fer tot quant los serà posible per a fer resexir6 dita proposició. Per la qual, lo rey no pot, ab més evidènsia, amostrar la grandísima voluntat que té de mantení a sa corona la possesió íntegra, a jamés, y pasífica de aquestos Prinsipat y comptats, atès los preferex a un realme, que és lo antich patrimoni de sos avis y de la casa de Borbon; y volent, demés, restituir sis plaçes de las que auméntan més y assegúran millor la frontera de França a la part de Flandes, que és, a sa magestat, la més sensible, per la proximitat de la vila capital de sa monarquia y de sa abitasió ordinària, per a obtenir-ne tres dins Catalunya —ho tant solament dos, considerant lo bon estat de aquest siti; tenint tot subjecte de esperar-ne un ditxós sucsés, asistits que siam de la Omnipotènsia Divina. E[n] fi, sa magestat (Déu lo guart) no pot donar millós proves de l’amor ab què estima estos sos bons y fidels vasalls.

Quant a mi, jo no sabria, ab paraules, explicar a V. S. lo contento y regosijo que·n tinch per la part prench ab los interesos de la provínsia, y perquè, ab passió singular, efecto tíngan totas sas cosas felisísim sucsés. Y axí, ne tinch donat, en mon particular, les degudes gràties a sa magestat, prometent, ab algun fonament, la dicha que més desijo, que és de veure’s establida en aquesta terra una bona pau y tota la felisitat que V. S. desija, a qui Déu guart.

En lo camp devant Lleyda, als 27 de agost 1646.

Henrich de Lorena

La reyna també escrigué a la Siutat una carta molt llarga, donant a entendre totes les conveniènsies de la pau, donant algunes disculpes de don Joseph d’Ardena y de misser Martí (lo qual dins pochs dies vingué de París), y demostrant lo gran esfors feya per a netejar-nos Catalunya dels enemichs, y moltes altres coses; que la Siutat, per ser tan llarga, la féu estampar.7 Y també anvià a dir lo com avien ben rebut al senyor Francesc Puigener per embaxador, y que avien oïda sa embaxada, lo qual ho reberen molt bé. Y també encomenave molt de que la Siutat y Prinsipat fesen un esfors de gent per a poder tràurer lo enemich de Catalunya, de aquesta vegada. Y la Siutat deslliberà de fer mil soldats per a lo socorro de Lleyda; lo qual donaren molta de diligènsia a fer-los, valent-se de les confraries y colegis y magistrats, los quals donaven molt bell sou.8 Y axí, foren fets molt prest; y fou anomenat per mestre de camp de dit tèrsio don Garau Alamany,9 y per sargento major don Juseph Calvó.10

1. reyna: a continuació «ala Siutat», ratllat.

2. Copia de una carta escrita per Sa Magestat Christianissima (que Deu guarde) al Serenissim senyor Comte de Harcourt, Virrey, y Capità General del present Principat de Cathalunya, Comtats de Rosselló, y Cerdanya. Tocant al tractat de la Pau general entre los Princeps Christians, Barcelona, Antoni Lacavalleria, 1646 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 10757).

3. desaparar: llegiu «desseparar», ‘separar’ (DCVB, s. v. desseparar).

4. El text que posem entre guions és afegit per la mateixa mà al final del paràgraf, després de «tenor següent».

5. Carta escrita per lo serenissim senyor comte de Harcourt, lloctinent de la Magestat Christianissima del Rey nostre Senyor (Deu lo guarde) als molt Illustres senyors Consellers de la insigne Ciutat de Barcelona. Estampada en Barcelona, per manament dels molts Illustres senyors Consellers de dita Ciutat, en execució de la deliberació del Savi Concell de Cent. En casa de la viuda Mathevat (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 6066).

6. resexir: ‘reeixir’.

7. Fou impresa amb el títol Carta escrita per la Magestat del Rey Christianissim Senyor Nostre (Déu lo guarde) als molt Il·lustres Senyors Consellers de la insigne Ciutat de Barcelona, Barcelona, vídua Matevat, 1646 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 5641). La carta porta la data del 6 de juliol de 1646.

8. La deliberació del Consell de Cent en què es decidí fer aquesta lleva de mil soldats fou el dia 22 de juliol de 1646 (MNA, vol. XIV, p. 191).

9. Guerau d’Alemany, coronel del terç de Barcelona, morí al front poc temps després (novembre de 1646).

10. Josep Calbó, comandant de la cavalleria catalana.

[20.] Victòria de la siutat de Contré1

Dilluns, als 30 de juliol 1646, tingué la Siutat carta de la reyna, de una victòria que avia aguda en aquelles parts de Flandes, de aver guanyada la siutat de Contré. Y axí, aquex matex dia, al toch de l’Ave Maria, tots los baluarts feren salva; y lo endamà, los consellés anaren a la Seu a fer Te Deum laudamus, tocant les campanes, y la artilleria tornà a tirar altra vegada, ab molta alegria de tots.

1. Interpretem que es tracta de la ciutat de Courtrai.

[21.] De com aportaren la relíquia de sant Sever a Santa Clara

Fou, lo estiu de l’any 1646, tan exut com may se sia vist, que estigué serca de tres mesos sense plòurer, lo qual causà grans malalties y moltes mors. Y axí, aprés de aver aportada santa Madrona, y aver fetes les devosions y pregàries acostumades per a que Déu fos servit de donar-nos aygua, y vist que Déu no·ns volia oir, per nostros pecats, deslliberaren de aplicar altro remey, com acostúman, que fou de aportar la relíquia del gloriós sant Sever a Santa Clara, ab molta professó.

Y le y aportaren dimars, als 14 de agost 1646, anant-hi totes les confraries ab ses lluminàries; y la comfraria dels texidós de lli, per ser estat lo sant de dit aufisi, anaven tots com a pelegrins, a peu descals, cadahú ab una atxa, y anaven per lo entorn de la relíquia del sant, antiguitat molt antiga que ells tenen de molts anys, sempre que sol exir dit sant. Y anà la professó per lo lloc a ont acostuma anar, que era: exint de la Seu per la plaça del Rey, y Bòria, y capella d’en Marcús, y per lo carrer major dels Assaonadós, carrer d’En Llansana, y pla d’en Lluy, y dret a Santa Clara, a ont digueren un solemne aufissi. Y, acabat lo aufissi, se’n tornaren per lo Born y Argenteria, y dret a la Seu. [12r]

[22.] Lo socorro que envià la siutat de Barselona per lo siti de Lleyda

Ja està dit, en lo trallat1 passat, que la reyna nostra senyora, reyna de França, encomanà molt en sa carta de que, aquest any, la Siutat y Prinsipat fes un esfors de gent per a vèurer si porían tràurer lo enemich de Catalunya, que lo negossi de les paus se anave molt apretant y, per a poder aver millor partit ab elles, convenia tenir un gros exèrsit en campanya, y vèurer si porían tràurer lo enemich de Lleyda.

La Siutat ajuntà Consell, y lo senyor de Marcha anà a fer enbaxada, donant-los entenent los estats de la pau y lo de les treves que se anaven tractant, y la diferènsia que y avia de la pau a las treves, y los estats de les armes de nòstron rey, y lo quant convenient era fer un esfors, aquest any, per a tràurer lo enemich de Lleyda, y moltes altres coses. Y axí, la Siutat deslliberà, en aquex Consell, de fer mil soldats per a dit socorro. Y en emitasió de la siutat, les demés siutats y viles de Catalunya se esforçaren a fer lo que pugueren. Y axí, fou anomenat per mestre de camp de dit tèrsio a don Garau Alemany, y sargento major a don Juseph Calvó. Per a fer prest dita lleva, la Siutat se valgué de les confraries y colegis y magistrats.

Y axí, als 14 de agost 1646, se n’anaren, tots de un colp, 600 soldats, tots famosa gent; y se ha de advertir que tots los capitans y altros offisials majós, tots eren manestrals y soldats que avia tems que servien, que, de cavaller, may no n’i anà ningú per capità. Y dits soldats pasejaren per Barcelona, y al portal de Sant Antoni ja hi avia carros que·ls aportaren les armes fins al camp per a que arribasen més descansats allà, que feya lo tems tan calorós que·s foren enmalaltits per lo camí.

Anà continuant dita lleva fins al compliment. Y als 23 de dit se n’anaren 80 soldats, y als 4 de setembre se n’anaren altres tans, tot bella gent, fins que fou al compliment. Y lo senyor compte de Aucourt, virey y capità general en aquella campanya, ho estimà molt.

1. trallat: llegiu «trellat», ‘còpia, trasllat d’un escrit’.

[23.] Nota dels desastres que lo llamp féu en aquell any

Foren tantes les calors que aquell estiu féu, per no aver plogut, que los vapors de la terra eren tans que, en voler fer demostrations de aygua, corrien grandísims trons y llams, lo qual feriren en moltes pars per lo entorn de Catalunya, espesialment prop de Barselona y dins la siutat, que, per ser cosa notatble, no dexaré de escriure de alguns sucsesos que féu dins Barcelona.

Y axí, una nit, que eren passat mitx agost de l’any 1646, se mogué gran tempestat de trons y llams,1 a ont ne entrà hu dins l’orga de la Seu, a ont cremà la major part de les flautes de fusta de dit orga y desconsertà totes les altres, y hisqué per lo costat, devés lo altar major, y espatllà la arcada de fusta de dita part que susté l’orga, llansant-ho tot en terra; y lo que de més de notar fou, va ser que rompé per lo mitx un permòdol grosísim de pedra, a ont hi avia una gran carassa que sustenia dit orga, rompent-ho y dexant-ho a l’igual de la paret, llansant en terra tot lo que y avia en aquell costat de orga; y anà a donar fi, dit llamp, sobre la arcada de la rexa de Santa Eulària, a ont no y féu ningun dany. Però en lo de l’orga hi donà molt grandísim dany, que, sabut per lo serenísim prínsep de Aucourt (que alesores se trobave en la campanya de Lleyda) lo gran dany que y avia donat, manà donar mil escuts, de sos dinés, per adjutori de tornar a redificar dita obra, la qual anaren continuant en tornar-la a redificar.

Més avant, als 28 de agost 1646, pochs dies aprés de dit desastre, al mitx del dia, ferí lo llamp a un crusifisi de la església2 de les Gerònimes, que està a una capella prop lo sepulcre de dita església; y també hi ha, en dita capella, un parlador de monjas, y no y avia sinó un cavaller que parlave ab una monja, y entrà lo llamp en dita capella y ferí en lo mitx de dit Cristo, a ont li rompé lo cap en rodó y un bras de dit Cristo; y aprés, se desclavà dit Cristo de la creu y caygué sobre lo altar, dexant espantats y admirats a quans ho veren. Y aprés, tornaren ajuntar dit Cristo y lo tornaren al matex lloch, a ont lo tingueren ab gran veneratió. Y no féu altro dany lo llamp en dita església.

En aquexa era de tems també va ferir lo llamp en una asta de las de Manjuïch,3 la de la part de ponent, la qual rompé per lo mitx y la llansà per terra, que n’i agueren de fer altra.

1. Aquesta tempesta de llamps i trons que espatllà l’orgue de la Seu fou durant la nit del dia 28 d’agost de 1646 (MNA, vol. XIV, p. 193).

2. església: al ms. «esglegia».

3. Com que la muntanya de Montjuïc, coronada per la torre de senyals, tenia per funció específica orientar els vaixells, creiem que l’asta rompuda era d’una de les banderes de senyalització.

[24.] De com vingué en Barselona una galera de la senyoria de Gènova, que demanave socorro per serta causa

Als 4 de setembre 1646, serca de mitxdia, se descubrí una galera alta mar, que exia de les Illes,1 y se anà acostant devés lo moll de Barcelona, y com fou més enllà de tir de dos canons, disparà alguna pessa de artilleria y féu algunes fumades y altros senyals demostrant demanave alguna cosa; y se anave acostant, casi a tir de artilleria del moll.

Y vist assò per los consellés, tingueren una junta en la Llotja, en la qual2 y cridaren al senyor de Marcha, superyntendent de tots los negosis del rey de aquesta provínsia, y també a don Juseph Margarit, governador de Catalunya, [12v] y altros cavallés de consell de guerra, y alguns marinés pràtichs, per a veure lo que se auria de fer en aquexa galera, la qual estave aturada devant lo moll. Y axí, resolgueren de anviar-i una faluga ab alguns cavallés, juntament ab lo patró Farret, mariner català, omo entès en la mar, y ell conexeria lo que era.

Y axí anaren y arribaren en dita galera per a vèurer lo que demanave, y veren que era de la senyoria de Gènova. Y digueren que venia de Cartagena y anave en Gènova, y que, lo dia de air, tot lo dia li donà la caça unes quatre ho sis galiotes de moros, y que, per a fugir y poder escapar d’ellas, agué de llansar algunes àncoras en mar y tota l’aygua de la xurma y algunes altres cosas; y axí, que nesesitave de aygua y de algunes àncoras, per lo que podia sucseyr; y que ella s’era arrimada assí per a escapar de ditas galiotas, que, com ellas ja saben que per les guerres que tenim assí no s’emperaria de aquest port, tenien por no·ls isquesen al devant; y axí, suplicaven a la siutat los fes mersè de socorre’ls en lo que demanaven, que·n rebrien molt gran mersè.

Y axí, la faluga tornà a la junta —que·ls estaven esperant— y donaren dita relatió, lo qual vingué tanbé un gentilom de dita galera a donar dita enbaxada als senyós de la junta, los quals estigueren molt bon rrato en dita junta. Y axí, desliberaren de que, pus era de la senyoria, que se’ls donàs allò que demanaven, pagant-ho. Y donaren orde al patró Farret que miràs lo que faltave, y que apersebís gent de la Ribera ab sos lleüts anasen a carregar los barrils de l’aygua y que·ls aportasen en galera. Y axí era ja tart, y lo endamà de matí hi anà ab molts lleüts, que la galera no·s volgué acostar gaira, que estave serca de un tir de artilleria del moll; y desenbarcaren molts marinés y moros per a umplir los barrils, los quals umpliren al pou dels descarregadós, y los llaüts los traginaren tots en galera; y també compraren alguna àncora. Y quant tingueren lo que avían de manester, que éran a la tarda, se despediren y feren vela, però no tiraren ninguna pessa per lo bon agraïment, que la gent los ho tingué molt a mal, que basta éser genovesos.

Y axí, arribà en Gènova a son salvo. Y se deya que aportave molta moneda, que se’n tornave algun enbaxador de Gènova que venia de Madrid.

1. Entenem que es refereix a les Balears.

2. qual: al ms. «quals»; corregim d’acord amb el sentit.

[25.] De com los castellans ajuntaren son exèrsit per a venir a socórrer Lleyda

Veyent los castellans que la plaça de Lleyda estave apretada, per aver sinch mesos que y tenia lo siti lo compte de Aucourt, anaren ajuntant son exèrsit en Fraga per a socórrer dita plaça; que lo rey de Castella estave en Saragoça, y son fill tanbé,1 ajuntant gran còpia de gent; y ne feren venir per moltes altres parts per a ajuntar un gros de exèrsit per a socórrer dita plaça. Y axí, ajuntaren catorze mil infans y quatre mil cavalls; y per general de dit exèrsit venia lo marquès de Leganyés,2 soldat vell, homo molt pràtich en la guerra. Y aportaven un pont de barques, ab sos carros, y passaren lo riu de Segre per Maquinensa; y lo passaren als 2 de octubre 1646, a dues llegüetas desota nòstron exèrsit del siti de Lleyda, y estigueren a la vora del riu fins que lo exèrsit fou tot passat de dasà, y, com tot fou passat, llevaren lo pont y lo tornaren a carregar ab los carros y se’l ne aportaren ab lo matex exèrsit, per a que, quant se’n volguesen tornar, lo poguesen tornar a posar sens ningun enpediment. Y lo exèrsit marxà devés les trinxeres y féu alto devant les trinxeres, en una eminènsia que hi ha en unes forques, y de allí tiraren algunes pesses a nostras trinxeres, las quals estaven molt fortes. Y aprés, passats dos ho tres dies, que degueren tenir alguna inteligènsia de la plaça, que·s tindria algun tems, y, vist que ningú de nòstron exèrsit gosave exir de dins las trinxeres per no desemparar-les, dexaren lo socorro en Torres de Segre, ab quatre mil hòmens de guarnisió.

Y lo marquès de Leganés marxà ab tot lo restant de l’exèrsit y se’n baxà a Arbeca, lo qual hi avia guarnisió fransesa, però prest la prengueren, que comensaren a batre lo castell y lo cabo prest se rendí. Y avie-y molta cantitat de blats, que y era tota la collita de aquell any, que tots los llochs de aquell entorn avien recollit allà molta cosa, y tot ho saquejaren y se n’aportaren lo blat ab carros, y molt oli y vi que y avia, tot se n’o aportaren, de modo que y avia un gran bé. Y lo cabo fransès que y era se n’anà ab los castellans, de bon grat, perquè se rendí per algun interès, que molt bé se podia tenir ab la gent que y era, sinó que, de prompte, se rendí; y los soldats que y eren se’n tornaren a l’exèrsit, y sols lo cabo se n’anà ab ells.

Aquí trobaren què menjar per lo exèrsit per alguns dies, y, de aquí, se escamparen per tot lo Urgell: prengueren Castelldàsens, que és un lloch dels frares de Escala Dey,3 reonablement fort; y prengueren a Agramunt, a ont trobaren moltísims blats; y entraren també en Tàrrega, a ont hi avia molt que menjar; y arribaren —la cavalleria— fins arran de les muralles de Servera, a ont era nostra plaça de armes y totes les monisions y provisions de nostre exèrsit, axí de boca com de guerra. De tal modo se escamparen per lo Urgell, que foren senyós de tot ell, y vivien dels mantenimens que y trobaren, que, encara que no y aguesen aportat res, hi trobaren prou què víurer. Y per molt tems y agueren llevat lo4 pas per a aportar les provesions al [13r] nostro exèrsit: que no podien anar per lo Urgell, que avien de fer passar los conboys per Pons y Camarasa, lo qual era fer una gran ronda y molts mals camins. A bé que lo compte de Aucourt ja·s temia del que podia ésser, que, abans, ja avia fetes posar moltes provisions dins las trinxeres, y, en tot y ab axò, no dexaven de entrar-i molts combois. Perquè lo enemich estigué més de un mes y mitx campeyant tota aquella plana de Urgell, vivint de nostros grans y saquejant totas aquellas vilas, que y feyen molts danys; a bé que·s deya que tot lo que prenien que u pagaven, ho que·ls feyen una pòlisa que u avien de anar a cobrar en Saragoça, però no·s digué que ningú hi anàs a cobrar-los.