Crònica. Volum III

[42.] De com partí lo prínsep de Condé de Barcelona per a campanya

Lo dia de Sant Miquel de Maig, que comptàvem als 8 de maig 1647,1 lo senyor prínsep de Condé partí de Barcelona per anar a campanya. Aprés de aver oïda misa en Sant Francesc, se n’anà ab molts cavallés fransesos, offisials de guerra; y se n’anà a Munserrat y féu ses devosions, y de allí se n’anà a Servera, a ont ja trobà lo camp [18r] ordenat y posat en orde de marxar y disposat en orde de batalla. Y de prompte comensaren a marxar y posaren siti a Lleyda.2

Y en arribar así la nova que avien posat lo siti en Lleyda, de prompte l’armada de mar se’n tornà en França. Y per assí, de contínua estave passant gent y cavalleria, que, com l’omo era tant prinsipal, de contínua li estave arribant gent.3 Y també lo governador de assí, don Juseph Margarit y Biure, avia muntades quatre companyes de cavall, de gent catalana, de dinés del rey de França; y lo fill de dit governador, que era don Gaspar, era lo governador de dites companyes, que eren, entre tots, do-sens sinquante òmens, tots a cavall, ben armats y bella gent, que la feren devés Girona y per lo Empurdà y altres parts. Los quals passaren per Barcelona als 29 de maig de dit any 1647,4 y no feren sinó entrar y exir per la siutat, y anaren devés Lleyda ajuntar-se en les demés tropas del rey.

Fou molt gran la diligènsia se féu en fer anar les monisions y provisions en campanya, que feren anar los jutjes de la Audiènsia per Catalunya, enbargant lo bestiar, y lo feyen venir en Barcelona, y de prompte lo governador, que sempre estave en Draçana, los feya carregar, ab molta diligènsia, per a la campanya. Fou tant lo bestià que vingué que, ab breus dies, ho agueren treginat tot en campanya, que totes les carretas y carroças de Barcelona hi feyen anar, y totes les mules dels cotxos també, que feren dos ho tres camins, ab molta diligènsia.

1. 1647: al ms. «7» corregeix «8».

2. Sobre el setge de Lleida per Condé, bàsicament vegeu J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., pp. 378 i seg.; R. Camarero, La Guerra de Recuperación..., op. cit., pp. 306 i seg.; J. L. Gonzalo, A. Ribes i O. Uceda, Els setges de Lleida..., op. cit., així com la informació de Magí Sivillà, Historia General..., op. cit., pp. 918 i seg.

3. A final de maig les tropes franceses totalitzaren dotze mil soldats i quatre mil cavalls. Tanmateix, Condé considerava insuficient la força del seu exèrcit, que no corresponia a les promeses fetes des de la cort de París.

4. 1647: al ms. «7» corregeix «8».

[43.] Lo atacar lo prínsep a Lleyda

Als darrés de mayg 1647, com està dit, lo dit senyor prínsep de Condé se n’anà dret a Lleyda per atacar-la.1 Y de prompte manà posar dos pons y passà la meyat de l’exèrsit de l’altra part; y, ab molta diligènsia, manà posar les bateries —ab moltes morts que costà, y dels artillés catalans que y anaren també ne patiren alguns, y de fransesos axí matex. Y li posaren bateria per tres ho quatre parts, tirant de contínua, que·ls atemorisave molt. Y de prompte féu fer les mines, y se acostaren tant que, de una part, eren ja dins lo vall, junt a les muralles, y los estaven apretant molt. Però los de dintre feyen unes sortides endiestrades que feyen molt gran dany a la nostra gent, matant-ne molts; y de prompte se retiraven: que moltes vegades los trobaven descuydats, y altres vegades los trobaven prou forts, que se’n tornaven ben batuts. Però la bateria de contínua anave, y les mines també: sempre s’i estave treballant, però trobaven molta rocha y no y podían pendre gaire.

Mataren, los enemichs, lo inginyer major del prínsep, ab una surtida que arribaren fins a la bocha de la mina. Y de contínua feyen sortides per a desbaratar los nostros, y de la siutat també estaven tirant moltísim.

1. Després d’algunes maniobres de distracció per les zones de Tarragona i Tortosa, el dia 12 de maig de 1647 l’exèrcit de Condé passà el riu Segre i es plantà davant Lleida.

[44.] Lo retirar lo prínsep lo siti de Lleyda

Estant atacats los de Lleyda, com està dit, y ab molt apreto que estaven, que ja lo prínsep volgué fer jugar les mines y pagar1 escalada; en aquex tems, que de assí estàvem aguardant tot bon sucsés, lo matí de Corpus, que contàvem als 20 de juny 1647, vingué nova en Barcelona que lo prínsep avia retirat tot son exèrsit de dasà lo riu de Lleyda, devant Vilanoveta.2 Y la causa deyen que fou: va éser que volgué passar mostra per a vèurer quanta gent tenia, per a que volia avorrir3 gent per a pagar escalada, y volgué vèurer si·n tenia prou; y trobà que li faltave gran cantitat de gent, que·s deya que, entre morts y fugits y passats a l’enemich, trobà que li faltaven set mil hòmens, y axò posaren en veu; bé digueren alguns que no eren tans, sinó que·s picà lo prínsep, que de França no li enviaven lo que li avien promès. Y com ell se véu ab tan pocha gent y lo siti era gran, se véu que estave ab molt perill, per lo que tenían notísia del gros exèrsit que se ajuntave en Fraga, y temia que si lo enemich venia y lo trobave ab tan pocha gent, que no li sucseýs una desditxa; y axí, ab un punt, féu retirar tota la artilleria y bagatje. Y se posà devant Vilanoveta, fins tot son exèrsit se fos retirat, retirant-se ab molt bon orde; y desferen tots los pons y retiraren les barques a Servera.

Y axí, lo enemich lo socorregué4 de viures y de gent y de monisions y de tot lo nesesari, sense que los nostros los fesen ningun contrari.

1. pagar: llegiu «pegar», en el sentit de ‘fer, executar’.

2. La retirada de l’exèrcit de Condé havia estat dos dies abans que la notícia arribés a Barcelona, és a dir, el 18 de juny.

3. avorrir: entenem que significa ‘esmerçar, destinar’; probablement del cast. aburrir (vegeu l’edició del Diccionario de autoridades de 1770, s. v. aburrir: «fam. Aventurar, ó gastar algun dinero con el fin de lograr alguna ganancia ó diversion [...]. Dícese tambien del tiempo [...]. Expendere»).

4. lo socorregué: entenem que es refereix al «siti de Lleyda».

[45.] De com lo prínsep se’n baxà a Urgell y féu fer lo fort a Costantí y a Salou

Tenint lo prínsep retirat tot son exèrsit de desà lo riu de Segre, marxà de Vilanoveta y se’n baxà a les Borges de Urgell y Arbeca, a ont se fortificà y atrinxerà molt bé; y guarní bé totes les plaçes, com són Flix y Balaguer, proveint-las de tot lo nesesari, pus tenia bastantes provisions y monisions en son exèrsit. Y, de allí, féu venir mestres de cases de totes les siutats y viles de Catalunya, los quals estaven molt suspesos, que no se sabia per a que·ls volien; que n’ajuntà quatre ho sinch-sens. Y, en tenirlos ajuntats, féu baxar un gros de cavalleria y infanteria al Camp de Tarragona y féu treballar la major part dels mestres de cases en fer un fort a Costantí, y, los altros, a fer un altro fort a Salou, per tenir segur lo port per a desembarcar lo nesesari per a la conservasió del fort de Costantí, y per a que lo [18v] enemich no s’i fortificàs —estant retirats los de Tarragona, que no gosaven campejar perquè hi avia molta cavalleria nostra que batien per tot lo camp de Tarragona—; donant-se molta pressa en fer dits forts, abans lo enemich no u destorbàs.

Y lo nostro prínsep sempre se estigué a la plana de Urgell, guardant que los de Lleyda no isquesen per ajuntar-se ab los de Terragona y no destorbasen dits forts; anant lo mariescal de Agramunt, son tinent, de una part y altra, donant avís al prínsep de tot lo que passave.

[46.] De com entrà lo prínsep en Barcelona, y tornar-se’n de prompte en campanya

Als 4 de setembre 1647, entrà lo prínsep de Condé en Barcelona, molt secretament, a les 9 ores de la nit, que no se’n sabé res fins que fou en Barcelona; y no se sabé per a què venia, sinó que deyen que avia de consultar alguns negosis de inportànsia ab la Siutat y Provínsia.1 Y dimars, als 10 de dit mes, se’n tornà, ab molta pressa, devés Vilafrancha.2

Y aquex dia que se n’anà, varen penjar en Barcelona a Juseph Piferrer, baxador, per éser-se’n pasat a l’enemich, avent-lo desterrat de Barcelona per a Gènova; y rompé lo desterro, que, de dit desterro, per aver-lo trencat y éser-se’n passat a l’enemich, ne pagaren sinch-sentes lliures de manlleuta sos parents. Y ab aquexa campanya de Lleyda, lo prengueren al posar lo siti, que acompanyave algun comboy des de Lleyda a Fraga, y aportave vara de aguasil reyal. Y lo prengueren y estigué un tems a la presó, y, com tinch dit, lo penjaren dit dia de 10 de setembre 1647. Era bell jove, fill de siutat, y dels baxadós.3

1. Condé intentà apaivagar les bregues desfermades pels partidaris de Margarit i d’Ardena, i concedí gratificacions als addictes a la causa de França. Vegeu J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., p. 383.

2. Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

3. baxadós: «abaixadors», ‘gremi dels qui abaixen el pèl dels draps de llana amb unes tisores especials’.

[47.] De com lo prínsep prengué la vila y castell de Àger1

Essent-se’n tornat lo prínsep de Condé en la plana de Urgell, en Tàrraga y Servera, que és a ont tenia son exèrsit, volgué intentar de anar a pendre la vila y castell de Àger, per quant feyen molt dany per aquelles parts. Y eren-hi anats algunes vegades y may no y avien pogut pendre peu, perquè està ab unes parts de una terra tan montanyosa que no y poden aportar artilleria ni carros, y sense artilleria no·s podia pendre.

Y axí, als primés de octubre 1647, se determinà de anar-i ab quatresens cavalls y mil y sinch-sens infans. Y feren un giny per a pasar la artilleria, pasant-les descavalcadas y desguarnides les rodes, passant a coll de presones y de bestià de bast; passaren dues ho tres pesses rahonablement bones, que los enemichs may no s’o creyen, que, com veren los nostros, se’n burlaven; però comensaren a plantar-los bateria y, com ells sentiren les pesses, tots se espantaren y se donaren per perduts. Y de prompte feren bretxa al castell y donaren escalada, y ab dos dies se rendiren a bona guerra, prenent-hi molta cosa que y avia; y lo prínsep y dexà bona guarnisió y provisions, y de prompte se’n tornaren a baxar a la plana de Urgell. Y ho féu a saber a la Siutat,2 y de prompte se tirà la artilleria y se féu Te Deum laudamus en la Seu, donant moltes gràties a Nostro Senyor per a que nos continuen nostras victòries.

1. Àger, vila i castell (s. XI) de la Noguera. Magí Sivillà ofereix una relació més detallada del setge d’Àger, Historia General..., op. cit., pp. 942 i seg.

2. L’avís de la presa d’Àger arribà a Barcelona el dia 10 d’octubre de 1647. Tres dies després, el Consell de Cent i la Diputació llegiren una carta de Condé que relatava el fet. Vegeu DGC, vol. VI, p. 251, i MNA, vol. XIV, p. 254.

[48.] Los enemichs volgueren anar a pendre lo fort de Salou y Costantí

En aquex matex tems que sa altesa estave ocupat en pendre la vila y castell de Àger, los enemichs de Terragona volgueren anar a pendre lo fort de Salou perquè los hi estave molt mal y lo tenien per un gran padraste.1 Y axí, hisqueren de Tarragona ab un gros de exèrsit, pensant que los nostros estarien descuydats, però los nostros ja estaven ben fortificats, y molta defensa que hi avían feta, y artilleria encavalcada, y molta gent fransesa que y avia, y catalans, los quals se aportaren tan2 bé que·ls feren retirar ab molta pressa y ab molta pèrdua d’ells, que·ls dexaren espantats.

Y també anaren, primera vegada, a provar los de Costantí, y posaren-hi siti que encara los nostros no s’eren acabats de fortificar, però ja tenían molta defensa.3 Anaren-hi ab molta gent, sens artilleria, y seny[i]ren la vila y los comensaren a enquietar. Y sabent sa alteza que lo enemich era anat a Costantí, de prompte féu marxar lo marquès de Agramunt, que estave devés Monblanch, ab un gros de cavalleria y infanteria. Lo qual sabé de prompte, lo enemich, que la nostra gent avien pasats los colls y que anaven a socórrer la plaça; volgueren dar una escalada ab molta fúria y ho apretaren bé, de tal modo que ja eren dins la vila, però los nostros se aportaren tant bé que, ab molta pèrdua d’ells, los ne tragueren. Y de promte se retiraren dins Tarragona, que no volgueren aguardar lo nostro exèrsit, que·ls era ja desobre; que si se aguesen aguardat un poch més, no se’n tornave ningú en Tarragona. [19r]

1. padraste: «padrastre», en el sentit de ‘destorb, obstacle’ (DCVB, s. v. padrastre, 3).

2. tan: escrit a la interlínia.

3. El primer assalt espanyol a Constantí fou el 15 d’octubre; el segon intent, també fracassat, fou els dies 24-27 d’aquell mateix mes. Sobre aquests episodis vegeu Manel Güell, Constantinus Infelix. La Guerra de Separació (1640-1659), Constantí, 2013, pp. 73 i seg.; també Magí Sivillà, Historia General..., op. cit., pp. 946 i seg.

[49.] De tot lo que ha passat en la entrada que féu lo marquès de Aytona, ab son exèrsit, en Catalunya, y sa retirada a Lleyda; ab lo segon siti de la vila y castell de Costantí per don Francisco Totavilla, y sa retirada en Tarragona1

Als 19 del mes de octubre 1647, lo mariescal de Gramont, després de aver fet alsar lo primer siti de Costantí als enemichs, avent-se ajuntat ab lo prínsep de Condé en Tàrraga, un partit de l’exèrsit aportà nova que lo exèrsit de l’enemich, governat per lo marquès de Aytona,2 avia passat Segre y avia campat prop de Lleyda. En lo punt, lo prínsep de Condé donà ordes per a que se juntasen ses tropas ab resolusió de que, si los enemichs entraven dintre la plana, no aguardaria solament que envestisen una plaça, sinó que en lo punt los combatria en qualsevol lloch que fosen.

A l’entrada de la nit del matex dia, se tingué avís que ja era entrat en la plana de Urgell y se avían campat a un lloch que·s diu Juneda,3 fent totas las demostrations de voler envestir Arbecha; y lo dia vinent, a la matinada, marcharen per la vila de las Borges, a ont camparen ab les matexes trinxeres que los nostros avían fetes en lo estiu. Lo prínsep de Condé marchà lo matex dia a Bellpuig, lloch distant de dita vila solament tres oras de camí, ab resolusió de anar, lo dia vinent, a pendre lo puesto de Juneda, que és entre Lleyda y ells, y cortant-los absolutament los viures y lo camí de sa retirada, y obligar-los a exir de las trinxeres y no poder ebitar un combat general. Aquesta matexa nit enviaren molts batidors devés lo enemich per a saber novas d’ells, y entre los quals uns batidós dels nostros, avent pres un offisial de sa guarda y avent-lo aportat al prínsep, aquest referí que ells estaven en orde de batalla per a venir y combatre los nostros, y que tots los offisials y generals se avían ja confessat per aquest efecte. Sobre assò, lo prínsep de Condé, tenint ab ell lo mariescal de Gramont y lo baró de Marsín,4 llochtinent general de l’exèrsit, prengué lo regiment de don Juseph d’Ardena y de Baltasar per a anar, ell matex en persona, a regonèxer los enemichs; y en lo matex tems, donà orde a l’exèrsit de posar-se en orde de batalla, y als mariescals de camp, de esperar ses ordes. A penas estava lo nostro camp mitja llegua lluny dels enemichs, quant oïren tirar tres cops de pessa de Arbeca, a la punta del dia, que era senyal que los enemichs se retiraven, per la matexa marcha, dret a Lleyda. En lo punt envià sos ordes a l’exèrsit per a que marchasen, a tota diligènsia, dret a Lleyda; y ell seguí sa marcha ab sos dos regimens, sens perdre’ls yamés de vista, ab intensió de torbar sa marcha per los partits que enviava sobra sa retraguarda, y, per aquest medi, donar tems a nostro exèrsit de poder juntar-los.

Lo camí de las Borgas a Lleyda, esent de dues lleguas més breu que lo de Bellpuig, y los enemichs avent comensat a marchar a mitjanit, avent enviat son bagatje y artilleria devant y marchant ab un[a] prestesa estranya, qualsevol diligènsia que pugué fer nòstron exèrsit, las tropas més avançadas no pugueren arribar a vista de las de l’enemich, que estave ja sobre una montanyeta, a mitja ora de Lleyda, quant ja se ponia lo sol. Lo prínsep de Condé no dexà, per axò, de pendre tota la cavalleria que era ja arribada —a bé que la infanteria estave molt lluny— per a comensar a empenyar lo combat, abans que los enemichs puguesen arribar dintra la orta, que és un lloch al qual, si ells hi entraven, sabia molt bé que era imposible combatre’ls, esent baig la artilleria de Lleyda y tenint una gran síquia devant d’ells: que és un fosso ple de aygua y una trinxera natural millor que totas las que·s podían fer. Per aquest efecte, prengué la dreta per a guanyar aquella eminènsia (a ont lo mariescal de La Mota y lo marquès de Leganés combateren sinch anys ha). Y lo marquès de Gramont marchà a la esquerra, dintre de un vall estret, en lo qual alguns esquadrons dels enemichs parexien en orde de batalla.

Los enemichs, que fins alesores no avien pensat sinó en retirar-se, veyent-se apretats, giraren la cara y disposaren tot son exèrsit en orde de batalla. Entretant, nostra cavalleria marchava dret a ells, y quant lo prínsep de Condé agué guanyada la eminènsia, véu que los enemichs l’avien dexada y que marchavan juns —cavalleria y infanteria—, encuberts per aquella estretura, dret al mariescal de Gramont, el5 qual, trobant-se en un fondo y no podent veure que los primers esquadrons d’ells, marchava sempre a ells per a combatre’ls. En lo punt, lo prínsep de Condé, veient lo perill que corria li envià a donar avís, a regna solta, mentre ell, ab sa ala, marchava per a pendre lo costat dels enemichs, si venían atacar-lo; lo qual hisqué tan bé, que los enemichs, avent ja feta sa pregària y marchat més de mil passes ab la espasa en la mà, tocant la càrrega, dret al mariescal de Gramont, que no estaven més de algunes tre-sentes passes lluny d’ell, ab quatre esquadrons ab los quals los féu frenta y los aguardà. Son bon ademan, y la marcha del prínsep de Condé que anave a donar-los per lo costat, los féu totalment parar y fer alto, en lo matex instant que la nit comensà acabar lo dia y abans que nostra infanteria fos arribada, lo que féu resoldre de esperar-la, y lo dia també, per a que al [19v] matí, que ells aperexerían, se comensàs lo combat.

Los enemichs foren molt lluny de aquest parè, per a que tota la nit se anaren retirant dintre la horta de Lleyda, ab lo major silensi y diligènsia que pugueren. Los nostros los anaren seguint fins a la eminènsia de Vilanoveta, a ont se disposà tot nòstron exèrsit en orde de batalla y comensaren a desparar, quantra ells, la artilleria. Los enemichs, posats que tingueren sos canons a punt, comensaren a respondre, sense atrevir-se, emperò, de dexar exir un sol omo de sas trinxeres; devant de les quals, avent los nostros aguardat tres oras en orda de batalla, tota la cavalleria y infanteria, avent pasades més de trenta-sis ores sense trobar aygua, prengueren puesto en què le y agués.

Després de aquest matex tems, los enemichs tornaren a pasar Segre, y lo prínsep de Condé se’n tornà a Bellpuig. Los nostros los an pres y mort alguns soldats de sa retraguarda. Y dos cavalls dels del marquès de Aytona —entre los quals n’i avia hu que lo rey de Espanya le y avia donat—, los quals lo prínsep de Condé los ha tornats, y lo marquès de Aytona va molt ben estrenar al que·ls hi aportà; y lo prínsep de Condé també li envià, en retorn, un rich rellotje, tot de diamans y ricas pedres, que era avaluat a molt grandísima cantitat, y una cadena de or que, sols de or, pesave 150 dotbles, que era una rica prenda. Los presoners referexen que la nostra artilleria los ha fet molt gran dany. Los nostros no perderen sinó lo senyor de Luppe, primer capità del regiment de la Marina, y alguns cavalls y soldats.

Aquesta retirada és estada tant més vergonyosa als enemichs quant sa entrada era estada plena de fausto, publicant altament que avían de repuxar6 nòstron exèrsit fins a Barselona, però sa inquietut no·ls ha permès de entretenir-se més de un dia dintre la plana de Urgell. Al que·s deu pensar que ses mides avien estades mal preses en lo primer siti de Costantí, no·n són exits gaira millor en la segona empresa que an fet contra aquesta plaça. Perquè lo marquès de Aytona, avent enviada orde a don Francisco Totavilla,7 governador de Terragona, que tornàs asitiar la plaça de Costantí, ab la seguretat que li donava de derrotar nòstron exèrsit, si per cas lo esperave, o de fer-nos vergonyosament retirar, y, per aquest medi, donar-li tems de acabar son siti, comforme se ha vist clarament ab algunes lletres que han preses. La diligènsia y vigor que ha usat lo prínsep de Condé perseguint son exèrsit, los ha totalment romput son designe, y li ha donat tems de embiar, lo dia següent, lo baró de Marzín, llochtinent general de l’exèrsit, y lo compte de Brollo, mariescal de camp, ab los regimens de cavalleria de La Mota, Alez y Marins, la companya de las guardas del prínsep de Condé, ab sinquanta gent d’armas, y los regiments de infanteria de Montpullant, Perigort, Mirapoix, y dues companyes de esguíseros8 del regiment de Rhom, per anar segona vegada a visitar lo senyor Totavilla, al qual, ab la matexa infanteria que l’altra vegada y 400 cavalls, avían atacat la plaça, y la batia ab set pesses de artilleria, després del dijous 24 de octubre 1647. Però lo senyor de La Baume, governador de la dita plaça, los rebé ab la matexa cortesia, y los regimens de Rebé y de Sinisterre, cumplint molt bé a sa obligatió, sufriren, en la vila baxa (que no és més que una muralla de un barri, la qual may no s’eren resolts de defendre-la), tres bretxas y tres asalts, a ont los matà molta gent; y després se retiraren dins la vila alta y dintre del castell, a ont los enemichs continuaren de atacar-los. Però la nit del disapte al diumenge, los enemichs, tenint los matexos avisos que tingueren l’altra vegada y entenent que se acostave lo baró de Marzín, retiraren sa artilleria y sas tropas, ab tan gran diligènsia, dins Tarragona, que foren obligats de posar foch a la pólvora y a sas taulas, y dexar les bales y instrumens y un carretó de artilleria. A la matinada, lo senyor de Marzín donà orde per la reparatió de la plaça, y posà dintre un gran conboy de viures y de monisions que lo senyor de Chanpletrux,9 intendent, avia ell matex conduït. No·s pot dexar de alabar lo ànimo del senyor de La Baume, lo qual, ab quinze dies de tems, ha sustentat dos sitis, y donà a conèxer son bon coratge y bona discresió, qual se pot esperar de un antich y bon offisial com ell.