39º a l&apos;ombra ha estat considerada una de les grans novel·les sobre els inicis del turisme de masses a Mallorca i de les més rellevants de l&apos;anomenada generació literària dels setanta. Però, sense cap dubte, com explica Sebastià Portell a l&apos;epíleg d&apos;aquesta edició, és una obra que va molt més enllà."Quan escrivia 
39º a l&apos;ombraAntònia Vicens feia feina de secretària a l&apos;Ariel, un dels flamants hotels de la costa de Cala d&apos;Or, i el director, en saber que escrivia a les nits, li va prohibir tenir els llums de l&apos;oficina encesos. Gastava massa. És per això que l&apos;autora va decidir recloure&apos;s en la intimitat sòrdida del lavabo d&apos;un bungalou per a treballadores per a redactar 
39º a l&apos;ombra, guardonada amb el Premi Sant Jordi de novel·la de l&apos;any 1967 i considerada per molts la seva òpera prima, el seu primer gran llibre després de l&apos;aparició dels contes de 
Banc de fusta.Amb la recuperació d&apos;aquesta obra, Lleonard Muntaner, Editor proposa no només la relectura d&apos;un dels textos fundacionals de la literatura catalana del darrer mig segle, sinó que deixa en mans del lector l&apos;inici o la represa de més d&apos;un debat que es troba lluny de resoldre&apos;s. Un debat sobre turisme i sobre gènere, en efecte, però sobretot el qüestionament de les relacions de poder i de totes les corrupcions, perversions i injustícies que aquestes han suposat al llarg del temps. Un fenomen que opera molt més enllà dels cinquanta anys de la novel·la, però que la novel·la analitza com qui no vol la cosa, amb un estil absolutament lubrificat i amb tota la lucidesa." (Sebastià Portell)

39º a l'ombra

El Rilke que ens parla des d&apos;aquestes pàgines de bell antuvi no sembla encaixar gaire amb el poeta abrandat de «Cançó d&apos;amor i de mort del corneta Christoph Rilke», amb el literat solitari i hiperconscient de les «Cartes a un poeta jove», amb l&apos;escriptor torturat d&apos;"Els Quaderns de Malte Laurids Brigge" o amb l&apos;excels versificador dels «Sonets a Orfeu» i les «Elegies de Duino», que són els llibres que més acollida han tingut entre nosaltres.Però es tracta d&apos;una impressió enganyosa: qui es deixi portar sense prejudicis per la proposta un punt enjogassada de l&apos;autor, arribarà al final d&apos;aquest llibre amb la sensació d&apos;haver assistit a una de les representacions més agudes, profundes i poètiques de la condició humana, que, lluny de ser una obra menor, mereix ser considerada una de les fites creatives d&apos;aquest autor sublim que va ser Rainer Maria Rilke. (De la presentació de Ramon Farrés)

Artificium