La gramàtica del virus

A la recerca del mètode

Rob Perks, el conservador principal d’història oral de la British Library, continuava el febrer de 2020 amb la seva tasca habitual quan va sentir dir a un historiador consultor de la biblioteca: «La història s’escriurà així: “Abans de la Covid” i “Després de la Covid”». I Perks va pensar: «Té raó, això és totalment diferent de tot el que m’he trobat durant els trenta anys de la meva carrera a la British Library». «Hi hem de fer alguna cosa», es va dir. I el seu equip i ell es van dedicar durant tot l’any a recollir centenars d’intervius amb treballadors del National Health Service (NHS), a arxivar webs i canals de ràdio i televisió i a aplegar diaris en àudio.7

Aquest assaig pretén compartir les inquietuds de Rob Perks i, com ell feia per a la història oral, aquí ens proposem recollir un conjunt de documents que permetin registrar uns fets i uns relats significatius sobre la pandèmia, que facilitin a la recerca posterior itineraris per indagar més a fons sobre el paper del periodisme en el temps de la llarga crisi.

El problema del mètode és un vell repte que l’investigador, l’escriptor o el periodista han de resoldre cada un a la seva manera en cada projecte que es plantegen, per dir alguna cosa plausible sobre les realitats múltiples d’una determinada conjuntura límit de la història. Els dubtes metodològics a l’hora de plantejar un assaig com aquest han acompanyat des del principi fins al final el disseny del projecte i la seva realització al compàs dels ritmes i els rastres que el virus del 2020 anava marcant cada dia i arreu del planeta.

Mentre aquest investigador anava recollint i classificant centenars de peces periodístiques del dia a dia de la pandèmia, alguns analistes anaven publicant primeres recerques sobre aspectes molt ben delimitats metodològicament per ser acceptats i divulgats ràpidament per les revistes acadèmiques. El paper dels mitjans informatius i els seus professionals en la voràgine de la crisi sanitària i global de la Covid-19 era ja objecte de múltiples aproximacions que aquí no podem ressenyar per no desviar-nos dels objectius d’aquest assaig.8 D’altra banda, la bibliografia internacional publicada sobre aspectes diversos de la crisi ja era el 2020 de dimensions considerables, que alguns informes, com per exemple Polypandemic, seleccionaven i divulgaven amb bon criteri.9 L’assaig havia de tenir en compte un àmbit pròxim i específic de la recerca acadèmica actual com era l’anomenada comunicació de risc o de crisi, especialment la dedicada al seguiment de les emergències en salut pública.10

Convé deixar clara d’entrada la perspectiva global adoptada en l’assaig, que ha marcat les prioritats i els resultats de l’observació i les valoracions d’urgència sobre fets, versions i problemes. La perspectiva preferent no podia ser aliena a la posició de l’observador en el mapa geopolític existent. Així, si aquest intent d’assaig sobre el periodisme en temps del coronavirus pretenia adoptar amb modèstia un enfocament global, no podia ni volia esborrar les coordenades del punt de mira geopolític en l’exploració. El punt central en el mapa era Barcelona, capital de Catalunya i una de les ciutats importants de l’estat espanyol i d’Europa. Així, la visió de la crisi viscuda a Catalunya, a Espanya i a Europa mereixia un plus d’atencions, i així es pot comprovar en la presentació dels diversos capítols de l’assaig, per bé que s’ha mirat d’equilibrar amb una mirada no eurocentrista sobre la malaltia i les crisis associades.

D’altra banda, calia acotar el període temporal, de manera que fos àmpliament representatiu de l’evolució de la pandèmia, però que evités la supeditació de l’exploració a un desitjable però improbable final feliç. Tots els indicadors portaven a l’evidència d’una llarga presència i activitat del nou virus entre els humans. Així, el període temporal adoptat en aquest assaig queda emmarcat entre els orígens del coronavirus a Wuhan i el 30 de gener de 2021, un any després que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) decretés l’epidèmia emergència sanitària mundial. Tot i això, el text inclou per la seva rellevància algunes precisions posteriors, recollides fins al moment de tancar definitivament l’assaig.

A la recerca de les fonts

El primer i no menor problema que va caldre afrontar va ser el tractament de l’enorme massa de documentació en múltiples suports i en gèneres i formats de tota mena, generada arreu del món a propòsit de la Covid-19 i la crisi global derivada de la pandèmia. Totes les administracions van posar en marxa les seves pròpies eines de recollida, tractament i publicació de dades corresponents als territoris respectius. Moltes entitats públiques i privades (com ara universitats, centres científics i mèdics de recerca, indústries farmacèutiques, associacions professionals o ONGs) van dedicar nombrosos recursos a la investigació multidisciplinària relacionada amb la Covid-19 i també a la divulgació de resultats.

S’imposava des del principi adoptar una gran reducció i una priorització selectiva de les fonts documentals a observar i també dels documents principals a registrar. Alguns criteris de reducció derivaven lògicament de les limitacions de la posició de l’observador en el mapa geopolític: condicionat per les oportunitats d’accés i de coneixement dels fets i els documents més pertinents; limitat a utilitzar aquelles fonts amb versió digital i accés obert a internet; constret a utilitzar documents escrits i orals en llengües conegudes per l’observador, i prioritzant elements de proximitat a l’hora d’observar i resseguir els trets més significatius de l’evolució de la crisi en un moment donat.

D’entrada, calia distingir les fonts de documentació principals en funció de l’objectiu central de l’assaig, és a dir, com el periodisme i els mitjans d’informació exercien la seva missió de «servei essencial» durant la pandèmia. Hem adoptat, en conseqüència, la taxonomia operativa següent:

1.Fonts periodístiques primàries: les fonts principals per al seguiment del tractament de la crisi. La selecció de capçaleres i unitats informatives estava determinada per tres factors principals: la condició de mitjans de referència en la seva àrea o especialitat; la disponibilitat digital a internet, i la «proximitat» a l’observador, definida especialment per la ubicació geopolítica i la comprensió lingüística.11 En aquest sentit, hem de reconèixer la gran limitació d’aquesta recerca pel fet que hem tingut accés a un nombre proporcionalment ínfim de la producció periodística mundial sobre la crisi, amb regions immenses sense accés o sense possibilitats d’observació.

2.Fonts de documentació especialitzada: les fonts i les referències documentals sobre la Covid-19 disponibles a internet en règim d’accés obert. Se’n ressenyen un total de trenta-quatre a l’Annex 2.

3.Bibliografia i videografia: només aportem una selecció bibliogràfica de les obres escrites en català o espanyol i publicades al llarg del 2020. La bibliografia en anglès, ja molt abundant durant l’any del virus, pot consultar-se en llocs de referència documental com #coronavirussyllabus. Dels documents videogràfics, en citem els més significatius corresponents al 2020.

Disposició dels continguts

Aquest assaig interpreta la gran funció del periodisme en pandèmia com una gramàtica de producció de sentit que es val d’una part descriptiva, una part prescriptiva i una semàntica narrativa. Hem disposat els resultats corresponents a les tres parts començant per l’exposició descriptiva (com el periodisme informava de la crisi), continuem amb la part semàntica (la identificació dels grans temes tractats pels mitjans) i acabem amb la part més prescriptiva (la que destaca els valors que el periodisme ha reafirmat especialment durant la pandèmia).

Per bé que la intenció de l’assaig era i és oferir una primera aproximació al que anomenem una gramàtica de comprensió global del paper del periodisme en la crisi del coronavirus, l’itinerari de lectura no ha de seguir forçosament l’ordre seqüencial. Cada un dels capítols té suficient autonomia per ser llegit i considerat per si sol, independent de la resta.

Finalment, cal dir que els annexos formen part de la recerca base de l’assaig, per bé que no són imprescindibles per al seguiment i la comprensió del rol del periodisme en pandèmia. I per completar amb imatges alguns capítols hem recorregut a una selecció de portades de premsa, fotografies o il·lustracions, que es poden recuperar a través del codi QR imprès a la contracoberta i a les pàgines inicials del llibre.

Notes

1. Declaracions recollides a l’article signat per Ed Yong, «Where Year Two of the Pandemic Will Take Us», The Atlantic, 29 de desembre de 2020: https://www.theatlantic.com/health/archive/2020/12/pandemic-year-two/617528/.

2. World News Day 2020: Journalism Through a Pandemic, https://www.youtube.com/watch?v=smmGpji3DUU&feature=emb_title. El vídeo i la campanya van comptar amb la col·laboració de l’Editor Word Forum i de la Canadian Journalism Foundation, amb el suport de Google News Initiative.

3. «Periodisme, ara més que mai», Ara, 28 de setembre de 2020: https://www.ara.cat/editorial/Periodisme-ara-mes-que-mai_0_2535346468.html.

4. Jeremy Farrar, «Our response to Covid-19 will help define the 21st century», Financial Times, 23 de juliol de 2020, publicat a la web de la Fundació Wellcome, 24 de juliol de 2020: https://wellcome.ac.uk/news/our-response-covid-19-will-help-define-21st-century. La Fundació Wellcome va ser fundada el 1936 pel metge filantròpic anglès Sir Henry Wellcome per finançar la recerca biomèdica per a la millora de la salut humana i animal. Declarada la pandèmia de la Covid-19, Welcome va mobilitzar, junt amb la Bill & Melinda Gates Foundation, recursos i fons per a la recerca i la distribució de medicaments i vacunes.

5. Vegeu l’Annex 1, «Primer any del virus: cronologia mínima», on es registren els principals fets relatius a l’evolució de la pandèmia durant l’any que va des de la detecció del nou virus a Wuhan fins al 30 de gener de 2021, un any després que l’OMS decretés la malaltia com a emergència sanitària global.

6. Vegeu Stephen Harrison i Omer Benjakob, «Wikipedia is twenty. It’s time to start covering it better», Columbia Journalism Review, 14 de gener de 2021: https://www.cjr.org/opinion/wikipedia-is-twenty-its-time-to-start-covering-it-better.php.

7. Esther Addley, «A very dangerous epoch: historians try to make sense of Covid», The Guardian, 13 de febrer de 2021: https://www.theguardian.com/world/2021/feb/13/a-very-dangerous-epoch-historians-try-make-sense-covid.

8. Un exemple: Andreu Casero-Ripollés, «La Covid-19 en el periodismo: un impacto ambivalente», RAE-IC, 7-14: http://www.revistaeic.eu/index.php/raeic/article/view/269/613, o també alguns articles del monogràfic que va dedicar al tema el número 21 de la revista Hipertext.net: https://www.raco.cat/index.php/Hipertext/article/view/376942.

9. Vegeu la secció final «Foot for Thought» de l’informe Polypandemic, preparatori de la Conferència de Seguretat de Munic del febrer de 2021, on se cita una selecció d’obres i informes en anglès publicats fins al moment (19 de novembre de 2020): https://securityconference.org/assets/02_Dokumente/01_Publikationen/201104_MSC_Polypandemic_EN.pdf.

10. La literatura científica sobre comunicació de risc és molt considerable. A partir del paradigma teòric de la societat de risc, elaborat per Ulrich Beck, han proliferat les investigacions empíriques sobre la comunicació de risc. Per a un estat general de la qüestió, vegeu Carles Pont, Lluís Codina i Rafael Pedraza, «Comunicación de riesgo y sistemas de información en la Web: cinco modelos», El Profesional de la Información, 18 (4), 2009. Pel que fa a les emergències de salut pública, citem entre d’altres dues aportacions rellevants: Deborah C. Glik, «Risk Communications for Públic Health Emergencies», Annual Review of Public Health, 28 (1), 33-54, 2007; i Donovan, J., «Concrete Recommendations for Cutting through Misinformation during the COVID-19 Pandemic», American Journal of Public Health 110(S3), S286-7, 2020.

11. Nota sobre l’ús de les llengües en cas de citacions literals d’un idioma diferent del català: hem optat per mantenir el text literal en les llengües romàniques pròximes (espanyol, portuguès, francès i italià) i en anglès, sempre que hem considerat que poden ser fàcilment compreses pels lectors d’aquestes pàgines.

Конец ознакомительного фрагмента.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.