Sobre la història i els seus usos públics

Benvinguda a aquest Paranimf de la Universitat de València, «Teatre Acadèmic» construït al segle disset i remodelat, en la seua configuració actual, fonamentalment en el segle dinou.

Al llarg de la història d’Europa, la Universitat, una de les seues institucions més antigues, ha estat fundada per donar resposta a les necessitats de la societat i certament la nostra és un bon exemple.

Clau en la formació de ciutadans i ciutadanes capaços de desenvolupar-se en un món creixentment global, interconnectat, complex i canviant, ple d’incerteses, encara que probablement els distingits historiadors ací presents dirien: i quan no ho ha estat!

Tornarem a la història i somniarem el futur, però ara és el moment de felicitar-vos a totes i tots, doctores i doctors per la Universitat de València, que heu rebut el diploma acreditatiu del Premi Extraordinari de Doctorat. ENHORABONA!

Us felicitem, en nom de tota la comunitat universitària, tant a vosaltres, com a les vostres famílies i les persones més pròximes.

Amb aquest acte solemne, que reprodueix l’antic cerimonial universitari, volem tras-lladar-vos la consideració institucional de la Universitat de València en forma de reconeixement acadèmic pels vostres mèrits en haver assolit aquesta distinció.

Rebeu vosaltres, però també els directors i directores de la vostra tesi, així com els departaments, instituts i centres on heu desenvolupat el vostre treball, la felicitació institucional i acadèmica per aquest guardó.

Un guardó que es lliura juntament amb un acte d’investidura de Doctor «Honoris Causa» per tal d’encoratjar-vos a continuar alimentant la inquietud i la il·lusió que va motivar la realització de la vostra tesi doctoral, les vostres primeres investigacions, el vostre esperit de recerca del coneixement nou, contribuint així a l’avanç de la ciència i el coneixement, donant resposta a les grans qüestions que es planteja la nostra societat.

Doctores i doctors, heu obtingut el màxim reconeixement acadèmic per aquesta Universitat, la Universitat de València, més de cinc vegades centenària, destacada per la qualitat de la seua docència i de la seua producció científica, compromesa amb la nostra cultura i la nostra llengua, oberta al món però arrelada al seu territori.

Us demane que mantingueu la vostra vinculació emocional i afectiva amb la nostra antiga i històrica universitat, la vostra alma mater per sempre, així com el vostre compromís amb el que representa la ciència i el coneixement i el valor social de l’educació, si de veritat volem fer realitat el desig expressat al model social europeu, un benestar basat en un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu.

Passe ara a felicitar el professor Josep Fontana per la seua re-incorporació al Claustre de doctors i doctores de la Universitat de València, en virtut de l’acord de Consell de Govern, a proposta del rector, a petició de la Junta de la Facultat de Geografia i Història, amb l’adhesió de la Junta de la Facultat d’Economia.

Una decisió que ha tingut en compte, com ens ha llegit la senyora secretària general de la Universitat, els rellevants mèrits acadèmics que concorren en la seua distingida trajectòria universitària, científica i professional, amb una important repercussió en la historiografia en el nostre país, la seua labor editorial, el seu mestratge i el reconeixement merescut de la seua obra, tant al seu entorn com internacionalment.

Un magisteri que representa un exemple i un estímul per a nombrosos investigadors però també molt especialment en el nostre àmbit, atesa la seua vinculació amb la Universitat de València.

Vull expressar el reconeixement institucional per l’esplèndida laudatio pronunciada pel professor Pedro Ruiz, rector que ha estat d’aquesta Universitat, posant en relleu la dimensió intel·lectual del professor Fontana, així com la seua estreta relació amb la Universitat de València en un període de conformació de la nostra Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, actual Facultat d’Economia, en la qual insignes catedràtics universitaris deixaren una empremta que va crear escola.

Rector Ruiz, us felicite per la vostra magnifica intervenció.

Agraïsc també, en nom de la Universitat de València, la generositat i actuació de l’altre padrí, Prof. Vicent Soler, Conseller d’Hisenda i antic degà de la Facultat d’Economia.

Així com de la Comissió d’Acompanyament, formada pels professors Ester Alba, degana de la facultat de Geografia i Història; Jose Manuel Pastor, degà de la Facultat d’Economia, Joan Romero i Antoni Furió. A tots ells, gràcies.

Professor Fontana, enhorabona per la vostra magnífica lectio.

Una veritable lliçó magistral que ens ha permès avançar pel recorregut de la lectura de la història des d’una òptica social.

Com assenyalàveu a l’inici de la lectio, la vostra generació va partir d’un relat de progrés ininterromput de la societat al llarg de la història, encoratjant-vos a una aspiració d’una mena de futur permanentment millor.

En els temps actuals que vivim, la greu crisi financera, econòmica i fiscal, de fondes implicacions socials, ha colpejat amb força tant les conviccions més sòlides de la nostra societat, com els anhels de progrés de la ciència i de l’Estat del Benestar.

Un Estat del Benestar, un model social europeu, que ha estat posat en dubte en nombroses ocasions, sobre la base d’una inviabilitat econòmica agreujada no sols per la crisi sinó per unes polítiques de consolidació fiscal que han estat profundament contestades tant per part de la ciutadania com per nombroses institucions, entre elles aquesta Universitat.

Els òrgans de govern de la Universitat de València s’han pronunciat, en reiterades ocasions, en contra d’unes polítiques que entenem que han minvat el principi constitucional de l’autonomia universitària en la seua organització acadèmica i de personal, apujant les taxes universitàries i desvirtuant el sentit de les beques, reduint els recursos disponibles per al desenvolupament de la nostra activitat docent i investigadora, i la nostra missió cultural, condicionant la competitivitat futura del teixit productiu, i provocant una pèrdua, potser irreparable, de talent en la nostra societat.

Unes polítiques que, a més, han colpejat les aspiracions de tota una generació, trencant trajectòries investigadores en acabar amb línies de recerca, provocant una autèntica emigració científica i del talent, de les quals s’han beneficiat altres societats, fent pròpia una inversió en coneixement feta per la nostra societat.

Unes polítiques de consolidació fiscal que en aquest mateix Paranimf han estat denominades «obra teatral de moralitat» pel professor Paul De Grauwe en la seua investidura com a Doctor «Honoris Causa».

Posicionaments semblants han estat expressats per altres Honoris Causa recentment investits per la Universitat de València, com Sami Naïr, reflexionant sobre la crisi del capitalisme i la construcció europea, Pascual Sala, respecte al valors constitucionals, i Muñoz Machado –que, per cert, ha definit en una publicació seua recent el nostre nou honoris com «historiador e intelectual admirable»–, dissertant sobre la pobresa i evocant la figura de Lluís Vives.

Doncs bé, si creiem en la centralitat de la ciència en la societat, si creiem que l’educació és el projecte social més important, si ho creiem de debò, llavors, no caminem cap enrere.

Com ha esmentat el professor Fontana, en el relat més recent de la història s’ha evidenciat que el progrés anava en paral·lel a períodes de desigualtat, com assenyalen també altres investigadors citats en la seua erudita intervenció.

Les polítiques patides durant aquests últims anys han d’acabar-se, d’una vegada per totes, i cal promoure un gran pacte de govern, un ampli consens social i polític per l’educació i per la ciència.

La Universitat de València ha fet costat al nou govern de la Generalitat en la seua reivindicació d’un pacte social per la ciència i d’un model de finançament just per al nostre país, una reivindicació avalada per informes dels economistes de la nostra Universitat, entre d’altres.

És temps de teixir nous acords per construir el futur.

Un futur inclusiu, que no excloga dels serveis públics cap individu, que permeta a cada persona desenvolupar-se amb llibertat, i on no existisquen desigualtats vinculades amb el gènere o la diversitat funcional.

La Universitat Pública ha garantit al llarg de les darreres dècades el progrés científic del país, ha democratitzat el coneixement estenent l’ensenyament superior a tots els estrats de la societat, ha incorporat la dona a l’espai públic, ha transferit ciència als sectors productius, ha creat cultura i difós els avanços científics, fomentant el debat i el pensament crític.

Com diuen els nostres estatuts, treballant al «servei del desenvolupament intel·lectual i material dels pobles, del progrés del coneixement, de la pau, de la igualtat entre les dones i els homes i de la defensa ecològica del medi ambient».

Tot aquest valor de la Universitat Pública el tenim hui al davant. I acabe ja.

La Universitat és memòria, memòria viva, perquè des de les seues arrels baixmedievals i renaixentistes alça amb fermesa el seu tronc i estén les seues branques d’arbre de la ciència cap al futur, cap a l’avenir de la societat que l’ha sabut crear i l’ha volgut acréixer.

Aqueix és precisament el significat de crescat i floreat del Gaudeamus que escoltarem ara mateix al final d’aquest acte.

Un futur, un avenir que ens ha d’il·lusionar i que hem de voler amb tota la nostra voluntat universitària.

Un futur, un pervindre, que, estic segur, ple d’il·lusió i de voluntat, hui, en aquest solemne acte acadèmic, està representat per vosaltres, les persones guardonades amb el premi extraordinari de doctorat en reconeixement institucional i acadèmic dels vostres mèrits i treball, del vostre talent i esforç.

La Universitat de València s’honora comptant amb el Doctor Josep Fontana com a nou Doctor Honoris Causa. Un universitari complet i compromès.

Estic segur que el nou Honoris s’uneix a nosaltres per a reiterar l’enhorabona als premis extraordinaris de doctorat i per a encoratjar-vos a continuar en l’esforç de la recerca de la «saviesa e bon saber».

Enhorabona i moltes gràcies per la vostra amable atenció i assistència a aquest acte.

BIBLIOGRAFIA DEL DOCTOR

JOSEP FONTANA

OBRA DE JOSEP FONTANA*

Llibres 1961 La revolució de 1820 a Catalunya, Barcelona, Rafael Dalmau editor. 1963 Aribau i la indústria cotonera a Catalunya, Barcelona, Rafael Dalmau editor. 1971 La quiebra de la monarquía absoluta, 1814-1820. La crisis del Antiguo Régimen en España, Barcelona, Ariel (2.ª ed. revisada, 1974; 3.ª ed., 1978; 4.ª ed., 1983; 5.ª ed., 1987. Nova edició augmentada, Crítica, 2002, reeditada per RBA en 2005). 1973 Hacienda y estado en la crisis del antiguo régimen español, 1823-1833, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, 1973 (2.ª ed., Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, 2001). Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX, Barcelona, Ariel (2.ª ed. revisada, 1975; 3.ª ed., 1980; 4.ª ed., 1981; 5.ª ed., 1983). 1974 La historia, Barcelona, Salvat. Traducció alemanya: Geschichte: Objektivität und Parteinahme in der Geschichteschreibung, Reinbek bai Hamburg, Rohwolt, 1979; traducció francesa, París, R. Laffont. 1977 La revolución liberal: política y hacienda en 1833-1845, Madrid, Ministerio de Hacienda-Instituto de Estudios Fiscales (2.ª ed., 2001). 1979 La crisis del Antiguo Régimen, 1808-1833, Barcelona, Crítica (2.ª ed. revisada i ampliada, 1983; 3.ª ed., 1992). 1980 La hacienda en la historia de España: 1700-1931, Madrid, Ministerio de Hacienda-Instituto de Estudios Fiscales. 1981 La invasió napoleònica, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona. 1982 Historia: análisis del pasado y proyecto social, Barcelona, Crítica (2.ª ed., 1999; 3.ª ed., 2013). Traducció portuguesa: História: análise do passado e projeto social, Bauru (Sao Paulo), Edusc, 1998. La economía española al final del Antiguo Régimen. III. Comercio y colonias, Madrid, Alianza Editorial/Banco de España. 1985 Reflexions metodològiques sobre la història local, Cercle d’Estudis Històrics i Socials (en col·laboració amb Josep M.ª Fradera i Enric Ucelay Da Cal). América y la crisis del Antiguo régimen, Quito, Flacso. 1986 Guerra y hacienda: la hacienda del gobierno central en los años de la Guerra de la Independencia (1808-1814), Alacant, Institut Juan Gil-Albert (en col·laboració amb Ramon Garrabou). España bajo el franquismo, edició a cura de Josep Fontana, Barcelona, Crítica (2.ª ed., 2000). 1988 La fi de l’Antic Règim i la industrialització (1787-1868). Vol. V de la Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar, Barcelona, Edicions 62 (2.ª ed., 1992; 1998; 6.ª ed., 2003). Historia Universal, X: La era de las revoluciones, Barcelona, Planeta. 1992 La història després de la fi de la història: reflexions i elements per a una guia dels corrents actuals, Vic, Eumo editorial. Versió castellana: La historia después del fin de la historia: reflexiones acerca de la situación actual de la ciencia histórica, Barcelona, Crítica, 1992. Traducció portuguesa: História depois do fin da história, Bauru (Sao Paulo), Edusc, 1998. 1994 Europa ante el espejo, Barcelona, Crítica, 1994 (2.ª ed., 2000; 3.ª ed., Austral, 2013). Traducció anglesa: The distorted past. A reinterpretation of Europe, Oxford, Blackwell, 1995; traducció francesa: L’Europe en procès, París, Éditions du Seuil, 1995, amb un prefaci de Jacques Le Goff; traducció alemanya: Europa im Spiegel: eine kritische Revision der europäischen Geschichte, Munic, C.H Beck, 1995; traducció japonesa: Tokio, Heibonsha, 2000; traducció txeca: Europa pred zrcadlem, Praga, Nakladatelstvi Lidove noviny, 2001; traducció portuguesa: A Europa diante do espelho, Bauru (Sao Paulo), Edusc, 2005; traducció romanesa: Europa în fata oglinzii, Iasi, Polirom, 2003; traducció a l’euskera: Europa ispiluaren aurrean, Donostia, Gaiak Argitaldaria, 2007; traducció turca: Çarpitilmis Geçmise Ayna. Avrupa’nin Yeniden Yorumlanmasi, Literatur Yayincilik, 2003; traducció russa, signat el contracte amb Alexandria Publishing and Humanities Agency, San Petersburg, el 14-VII-2016; xinesa, signat el contracte. Introducció a l’estudi de la història, Barcelona, Crítica. Versió castellana: Introducción al estudio de la historia, Barcelona, Crítica, 1999; traducció portuguesa: Introduçâo ao estudio da història geral, Bauru (Brasil), Edusc, 2000. Edició especial abreujada: Neuquén (Argentina), Facultad de Humanidades, 2003. Edició catalana actualitzada, publicada com «Material docent de la UOC». Barcelona, UOC, 2015. 1999 Los nacionalismos. Globalización y crisis del estado-nación, Madrid, Consejo General del Poder Judicial (en col·laboració amb Javier Corcuera Atienza i José María Ripalda). 2000 La història dels homes, Barcelona, Crítica. Versió castellana: La historia de los hombres, Barcelona, Crítica (2.ª ed., 2002; 3.ª ed., 2005; 4.ª ed., 2013). Traducció portuguesa: A història dos homens, Bauru (Sao Paulo), Edusc, 2004. 2001 Passat i present, claus d’interpretació, Girona, Universitat de Girona-Ajuntament de Girona. Hacienda y Estado en la crisis final del Antiguo Régimen español, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales. 2003 La revolució liberal a Catalunya, Lleida, Eumo/Pagès. La globalización en una perspectiva histórica, Oviedo, Universidad de Oviedo. ¿Para qué sirve la historia en un tiempo de crisis?, Bogotá, Ediciones Pensamiento Crítico. 2005 Aturar el temps: la segona restauració espanyola, 1823-1834, Barcelona, Crítica. Versió castellana: De en medio del tiempo: la segunda restauración española, 1823-1834, Barcelona, Crítica, 2006 (2.ª ed., 2013). La construcció de la identitat: reflexions sobre el passat i sobre el present, Barcelona, Base (2.ª ed., 2006). Traducció al gallec: A construción da identidade e outros traballos de historia, Ames, Edicións Laiovento, 2007. 2007 La época del liberalismo. Vol. VI de la Historia de España dirigida per Josep Fontana i Ramón Villares, Barcelona-Madrid, Crítica-Marcial Pons (2.ª ed., Círculo de Lectores, 2008). 2008 La guerra del Francès (1808-1814), Barcelona, Pòrtic. 2009 Catalunya: el futur des de l’esquerra, Barcelona, Associació UPEC-Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya. 2010 L’ofici d’historiador, Girona, Documenta Universitaria. 2011 La historia que se piensa. Conferencias, clases y conversaciones en Chile, Edició i introducció de Pablo Aravena, Concepción (Xile), Ediciones Escaparate. Por el bien del imperio: una historia del mundo desde 1945, Barcelona, Pasado & Presente (2.ª ed., Círculo de Lectores, 2012; 3.ª ed., 2013). 2013 El futuro es un país extraño: una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI, Barcelona, Pasado & Presente. Doctor Honoris Causa, Girona, Universitat de Girona (amb els parlaments de Josep Fontana, Ramon Garrabou i Jordi Nadal). 2014 La formació d’una identitat: una història de Catalunya, Vic, Eumo. 2015 Para una historia de la historia marxista, edició de Pablo Aravena, Concepción (Xile), Ediciones Escaparate. 2017 El siglo de la revolución: una historia del mundo desde 1914, Barcelona, Crítica. Articles 1955 «Sobre el comercio exterior de Barcelona en la segunda mitad del siglo XVII», Estudios de historia moderna, V (en realitat 1957), pp. 199-219. 1961 «La vieja bolsa de Barcelona, 1851-1914», Documentos y estudios, VIII, juliol, Barcelona, Instituto Municipal de Historia, pp. 13-70. 1962 «Aspectos de la agricultura catalana», Información comercial española, 342, febrer, pp. 121-128. 1967 «El ‘Censo de frutos y manufacturas’ de 1799: un análisis crítico», Moneda y crédito, 101, juny, pp. 54-68. «Una edición inadmisible: la de las memorias de hacienda de Garay, por el padre Federico Suárez Verdeguer», Moneda y crédito, 103, desembre, pp. 113-118. 1970 «Colapso y transformación del comercio exterior español entre 1792 y 1827. Un aspecto de la crisis de la economía del Antiguo régimen en España», Moneda y crédito, 115, desembre, pp. 3-23. 1972 «Canvi econòmic i actituds polítiques», Recerques: Història, economia i cultura, 2 (Número dedicat a Política i economia a la Catalunya del segle XX), pp. 7-32. «La supervivencia del mito de la única contribución», Hacienda pública española, 17, pp. 111-119. 1974 «Ascens i decadència de l’escola dels ‘Annales’», Recerques: Història, economia i cultura, 4, 1974 (Número dedicat a Orígens del capitalisme), pp. 283-298. (Traducció castellana a É. Balibar i altres, Hacia una nueva historia, Madrid, Akal, 1976, pp. 109-127; traducció portuguesa a Revista trimestral de Histórias e Ideias (Porto), 1, 1979, pp. 65-79). «Mendizábal y la desamortización civil», Hacienda pública española, 27, pp. 75-80. «Textos para la historia de la hacienda española», Hacienda pública española, 27, pp. 201-222. 1975 «El problema de los ‘emancipados’ cubanos ante el Consejo de estado español, 1828», Revista de la Biblioteca nacional José Martí (La Habana), 66, 2, maig-agost de 1975, pp. 89-98. 1976 «José López Juana Pinilla, una gran figura de la Hacienda española del siglo XIX», Hacienda pública española, 38, 1976, pp. 93-100. «Ordenación legal y realidad histórica: la reforma de la hacienda durante el reinado de Fernando VII», Revista de Historia del Derecho (Granada), 1, pp. 247-259. «La Representación sobre los medios de organizar un sistema de Hacienda de José López Pinilla (1816)», Hacienda pública española, pp. 271-314. 1977 «De Adam Smith a Karl Marx», Investigaciones económicas, 2, pp. 5-21. «Maurice Dobb y el problema histórico de la transición del feudalismo al capitalismo», Investigaciones económicas, 4, pp. 7-14. 1978 «La crisis agraria de comienzos del siglo XIX y sus repercusiones en España», Hacienda pública española, 55, 1978, pp. 177-190 (reproduït posteriorment a Ángel García Sanz i Ramon Garrabou (eds.), Historia agraria de la España contemporánea, I, Barcelona, Crítica, 1985, pp. 103-128). 1979 «Repressió ideològica i censura en la dècada de 1823-1833», Estudis Universitaris Catalans, XXIII (Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra), Barcelona, Curial, 1979, pp. 205-213. 1980 «Crisi camperola i revolta carlina», Recerques: Història, economia i cultura, 10, pp. 7-16. 1981 «La financiación de la guerra de la Independencia», Hacienda pública española, 69, pp. 209-217. (Una versió prèvia, més breu, aparegué al volum col·lectiu La invasió napoleònica, Barcelona, Universitat Autònoma, 1981, pp. 7-20.) 1984 «La crisis del Antiguo Régimen en España», Papeles de economía española, 20, pp. 49-61. «Semblanza de Don Jaume Vicens Vives», Papeles de economía española, 20, pp. 422-424. 1985 «Bastardos y ladrones», Revista de Occidente, 45, febrer (número dedicat a La ética de la sociedad civil), pp. 83-100. «La Història de les Mentalitats: una polèmica oberta», Manuscrits: Revista d’història moderna, 2, desembre, pp. 31-56 (amb Lluís Roura i Aulinas). 1986 «Reflexiones sobre la naturaleza y las consecuencias del franquismo», Debats, 15, març, pp. 28-36. 1987 «Per què van envair Espanya els Cents Mil Fills de Sant Lluís? La revolució espanyola del 1820 en una perspectiva europea», Recerques: Història, economia i cultura, 19 (número dedicat a Homenatge a Pierre Vilar, vol. I), pp. 17-33. «El alimento del estado», Hacienda pública española, 108-109, [1989], pp. 157-168. 1987-1988 «América y las reformas del siglo XVIII», Andes, Santiago de Chile, IV (1987), nº 6, pp. 77-92. «Del trabajador del campo al trabajador especializado», Sociología del trabajo, 2 (número dedicat a ¿El fin de la división del trabajo? El debate actual en la sociología alemana), pp. 143-151. 1988 «Pierre Vilar y la renovación de la ciencia histórica», Pasado y presente (Lima), I, 1, agost de 1988, pp. 59-62. 1989 «Don Ramón Carande y la historia económica», Cuadernos hispanoamericanos, 465 (número dedicat a Homenaje a Ramón Carande), pp. 123-133. 1990 «Contra la unanimitat», Afers: fulls de recerca i pensament, 5, 10, pp. 533-536. «Sobre el concepto y función de los Imperios: algunas reflexiones», Manuscrits: Revista d’història moderna, 8 (número dedicat a La Revolución Francesa), pp. 9-16. 1992 «Catalunya i Europa: entre el passat i el futur», lliçó inaugural del curs 1992-1993 a la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, Universitat (reproduïda també a El País, «Quadern», 8 d’octubre de 1992, pp. 2-3, i a TGV Revista d’humanitats (Vilanova i la Geltrú), 2, 1992, pp. 33-37). «Per una universitat catalana», lliçó inaugural del curs 1992-1993 a la Universitat de Girona, el 28 d’octubre del 1992, Girona, Universitat (reproduïda també a Afers: fulls de recerca i pensament, 8, 15, 1993, pp. 217-224). 1993 «Un viatge i cinc centenaris», Recerques: Història, economia i cultura, 27 (número dedicat a 1492), pp. 7-18. 1994 «E. P. Thompson, hoy y mañana», Historia social, 18 (número dedicado a E. P. Thompson), pp. 3-7. «El meu Ferran Soldevila», El contemporani: revista d’història, 2, pp. 11-13. «Las reglas y el juego: Algunas reflexiones históricas sobre la corrupción», Hacienda pública española, núm. extra 1, El fraude fiscal en la historia de España, pp. 25-29. «López Ballesteros y la reforma de la Hacienda: algunas reconsideraciones», Hacienda pública española, núm. extra 2, El sector público español: una panorámica actual. Homenaje al profesor Enrique Fuentes Quintana, pp. 57-61. 1997 «Campesinos, burgueses y revoluciones: Notas sobre algunos libros importantes», Noticiario de historia agraria: Boletín informativo del seminario de historia agraria, 14, pp. 215-219. «Los campesinos en la historia: reflexiones sobre un concepto y unos prejuicios», Historia social, 28, 1997, pp. 3-11. «La industrialización, una perspectiva a largo plazo: presentación», Papeles de economía española, 73 (número dedicat a Tribuna joven: Los nuevos historiadores ante el desarrollo contemporáneo de España), pp. 32-34. 1998 «L’arxiu com a testimoni de vida», Lligall: revista catalana d’Arxivística, 12, pp. 7-12. «Archives as witness of life», Lligall: revista catalana d’Arxivística, 12, pp. 13-18. «Cataluña en la España contemporánea», Cuadernos de derecho judicial (número dedicat a Los nacionalismos: globalización y crisis del estado-nación, dirigit per Francisco Javier Corcuera Atienza), pp. 193-212. «Estado, nación e identidad», Travesía. Revista de historia económica y social (Universidad Nacional de Tucumán), 1, pp. 5-16. «Perspectivas de la historia económica», Andes. Antropología e historia (Universidad Nacional de Salta), 9, pp. 39-56. «La historia hacia el tercer milenio», Brocar: Cuadernos de investigación histórica, 22 [1999], pp. 169-180. 1999 «En reconeixement de María Carmen García Nieto», Materials del Baix Llobregat, 5, pp. 97-98. «Reflexions entorn del dossier ‘Teoria de l’arqueologia’ de la revista Cota Zero», Cota Zero, 15, pp. 120-123. 2000 «La II República: un proyecto reformista para España», Sistema: Revista de ciencias sociales, 154, gener, pp. 21-32. «Ernest Lluch i l’alternativa catalana», Revista econòmica de Catalunya, 42 (número dedicat a Ernest Lluch, In memoriam 1937-2000), pp. 92-93. 2001 «L’epistolari de Jaume Vicens Vives», Manuscrits: Revista d’història moderna, 19 (número dedicat a Nacions abans del nacionalisme. Entre el debat conceptual i la investigació històrica), pp. 157-162. «El franquisme i els catalans.: La necessària recuperació d’un passat incòmode», El contemporani: revista d’història, 23, pp. 21-22. 2002 «La función de la historia», Eidon, Revista de la Fundación de Ciencias de la Salud, 10, juny-setembre de 2002, pp. 54-55. «En els inicis de la Catalunya contemporània: l’economia a la segona meitat del segle XVII», El segle de l’absolutisme, 1714-1808, Barcelona. Quaderns d’història, 7, Barcelona, Ajuntament, [2003], pp. 13-21. 2003 «¿Qué historia enseñar?», Clio & asociados: La historia enseñada, 7, pp. 15-26. «Recuperar la història de la Segona República Espanyola», Revista HMiC: història moderna i contemporània, 1, p. 11. 2004 «La Guerra de Successió: els motius de Catalunya», Revista de Dret Històric Català, 3, pp. 11-23. «La utopía franquista: la economía de Robinson Crusoe», Cuadernos de historia del derecho, núm. extra 1 (número dedicat a Homenaje al profesor Dr. D. José Manuel Pérez Muñoz-Arranco), pp. 97-103. «La utopía franquista: la economía de Robinson Crusoe», Cuadernos de Historia del Derecho, vol. extraordinario («Homenaje al profesor José Manuel Pérez-Prendes Muñoz-Arraco»), pp. 97-103. 2005 «Bases per a una nova transició», Revista HMiC: història moderna i contemporània, 3, pp. 7-16. «Political representation and social progress: An interpretative approach», Parliaments, Estates and Representation, 24, novembre de 2004, pp. 1-11. (També a J. Sobrequés et al., Actes del 53è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de las Institucions Representatives i Parlamentàries, Barcelona, Parlament de Catalunya/Museu d’Història de Catalunya, I, pp. 87-114; text català i traducció anglesa). 2006 «¿Qué historia para el siglo XX?», Analecta: revista de humanidades, 1, pp. 1-12. 2007 «70 anys de socialisme comunista. El PSUC (1936-2006)», L’Avenç: Revista d’història i cultura, 320, gener, «Papers del Museu d’història de Catalunya»,18, pp. 2-6. 2008 «La historia de la Transición: una propuesta crítica», Cuadernos de Çafra. Estudios sobre la historia de Zafra y el Estado de Feria, VI, pp. 177-194. 2008-2009 «El proyecto económico del primer franquismo», Revista de Historia de Jerez, 14-15 (Homenaje a Antonio Cabral), pp. 55-65. 2009 «La nova historiografia de la guerra freda», Segle XX: revista catalana d’història, 2, pp. 107-119. «Els moviments socials i la lògica de la revolta», Materials del Baix Llobregat, 15, pp. 109-112. 2010 «La trama social de la historia agraria», Revista de Estudios Marítimos y Sociales (Mar del Plata, Argentina), any 3, núm. 3, novembre, pp. 108-114. 2011 «En torno al significado de la independencia», Historia y Memoria (Tunja), 2, pp. 11-32. I a Cuadernos de Historia (Santiago de Chile), 33, pp. 7-21. «Espacio global y larga duración; sobre algunas nuevas corrientes de la Historia», Historia 396 (Valparaíso), vol. 1, núm. 2, pp. 237-246. 2012 «Espacio global y tiempo profundo: nuevas corrientes de la historia», Tiempo y sociedad. Revista de historia y humanidades (Oviedo), 7, març-juny, pp. 5-17. «Los usos de la Historia: una reflexión sobre el agua», Vínculos de Historia, 1 (número dedicat a El agua en la historia: usos, técnicas y debates), pp. 115-125. 2013 «Edward P. Thompson y La formación de la clase obrera en Inglaterra», Historia, trabajo y sociedad, 4, 2013, pp. 211-214. «Edward P. Thompson y La formación de la clase obrera en Inglaterra», Sociología Histórica: Revista de investigación acerca de la dimensión histórica de los fenómenos sociales (Múrcia), 3 (número dedicat a 50 años de «La formación de la clase obrera en Inglaterra» de E. P. Thompson), pp. 5-8. «Els meus arxius», Lligall: revista catalana d’Arxivística, 35 (número dedicat a Ponències i experiències del XIV Congrés d’Arxivística de Catalunya. Barcelona, 23, 24 i 25 de maig de 2013), pp. 11-17. 2014 «Eric Hobsbawm: el historiador como intérprete del presente», Ayer, 93, pp. 241-250. «Los estudios comparativos de hacienda y su importancia para la comprensión de la formación del estado en Hispanoamérica en el siglo XIX», Revista de Historia (Universidad Nacional de Costa Rica), 69 [2015], pp. 7-11. «La formación de E. P. Thompson», a Historia & Perspectivas (Universidade Federal de Uberlândia), 1 especial, pp. 17-32. «El futuro de la historia económica», História económica & Historia de empresas (Brasil), vol. 17, núm. 1, pp. 9-27. «París, maig de 1968: el testimoni de Núria Sales», Recerques: Història, economia i cultura, 68 (número dedicat a Homenatge a Núria Sales), pp. 193-198. 2015 «A look at the problem of inequality», Revista de historia industrial, 57, pp. 13-22. «Per què ens convé estudiar la revolució russa?», L’Avenç: Revista d’història i cultura, 411, pp. 28-35. «El projecte espanyol de la burgesia catalana fins a 1843», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXVI, pp. 65-74. «Respuesta al ensayo bibliográfico de Jesús Millán», Ayer, 98, pp. 257-260. 2016 «En homenatge a Núria Sales», Recerques: Història, economia i cultura, 71, pp. 189-192. Capítols de llibres i col·laboracions en obres col·lectives 1960 «La gran propiedad agraria de los conventos españoles a comienzos del siglo XIX», dins Première conference internationale d’histoire économique (Stockholm, 1960), París, Mouton, pp. 525-530. 1961 «La borsa», dins Ferran Soldevila (ed.), Un segle de vida catalana, Barcelona, Alcides, I, pp. 513-518 i II, pp. 829-833 i 1316-1319. 1963-1969 Diversos articles signats a la Gran Enciclopedia Larousse, de la qual va dirigir la secció d’història. 1967 «La primera etapa de la formació del mercat nacional a Espanya», dins Homenaje a J. Vicens Vives, Barcelona, Universitat de Barcelona, II, pp. 143-161. 1972 «Las primeras etapas del movimiento obrero en España», dins Historia del movimiento obrero, Buenos Aires, Centro Editor de América Latina, I, pp. 449-480 (en col·laboració amb Jordi Maluquer). 1974 «Comercio colonial e industrialización: una reflexión sobre los orígenes de la industria moderna en Cataluña», dins Jordi Nadal i Gabriel Tortella (eds.), Agricultura, comercio colonial y crecimiento económico en la España contemporánea. Actas del Primer Coloquio de Historia Económica de España (Barcelona, 11-12 mayo 1972), Barcelona, Ariel, pp. 358-365. «Els successos de novembre del 1842 a València: notes per a una història del republicanisme valencià», dins Primer Congreso de Historia del País Valenciano (València del 14 al 18 d’abril de 1971), Vol. 4. Edad Contemporánea, València, Universitat de València, pp. 359-374. 1975 «Les societats secretes absolutistes en 1823-1825, segons els diplomàtics francesos», dins Homenaje al Dr. D. Juan Reglà Campistol, 2, València, Universitat de València, pp. 279-286. 1976 «Spain, 1914-1970», dins Carlo M. Cipolla (ed.), The Fontana Economic History of Europe, Glasgow, Collins-Fontana books, pp. 460-529 (amb Jordi Nadal). Traducció castellana: «España 1914-1970», dins Carlo M. Cipolla (ed.), Historia económica de Europa, Vol. 6, Tom 2, Economías contemporáneas, Barcelona, Ariel, 1980, pp. 95-163. 1979 «Para una Nueva Biblioteca de Hacienda», dins Homenaje en la Universidad de Sevilla al profesor Don Ramón Carande, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, pp. 59-64. 1982 «Comercio colonial y crecimiento económico: revisiones e hipótesis», estudi introductori al llibre de Josep Fontana (ed.): La economía española al final del Antiguo Régimen. III: Comercio y colonias, Madrid, Alianza Editorial/Banco de España, pp. XI-XXXIV. «Guerra, revolución y cambio social: reflexiones para un replanteamiento de la historia de la Guerra de la Independencia», dins La Guerra de la Independencia y su momento histórico, Santander, Centro de Estudios Montañeses, I, pp. 37-47. 1983 «El desarrollo económico de los países del Mediterráneo en una perspectiva histórica», dins J. A. Payno i J. L. Sampedro (eds.), La segunda ampliación de la C.E.E.: Grecia, Portugal y España ante la comunidad, Madrid, Banco Exterior de España, pp. 61-73 (Traducció anglesa: The enlargement of the European Community, Londres, Macmillan, pp. 41-54). «Enseñar historia», dins Notas en torno a la enseñanza de la historia, Cáceres, Institución Cultural El Brocense, pp. 9-21. 1985 «La crisis agraria de comienzos del siglo XIX y sus repercusiones en España», dins Ángel García Sanz i Ramon Garrabou (eds.), Historia agraria de la España contemporánea. I. Cambio social y nuevas formes de propiedad (1800-1850), Barcelona, Crítica, pp. 103-128. «La desamortización de Mendizábal y sus antecedentes», dins Ángel García Sanz i Ramon Garrabou (eds.), Historia agraria de la España contemporánea. I. Cambio social y nuevas formes de propiedad (1800-1850), Barcelona, Crítica, pp. 219-244. «Pierre Vilar y la renovación de la ciencia histórica», dins Roberto Fernández (ed.), España en el siglo XVIII: homenaje a Pierre Vilar, Barcelona, Crítica, pp. 9-15. «Represión política y violencia civil en 1823-1833: Propuestas para una interpretación», dins Manuel González Portilla, Jordi Maluquer de Motes i Borja de Riquer Permanyer (eds.), Industrialización y nacionalismo. Análisis comparativo: Actas del I Coloquio Vasco-Catalán de Historia, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 313-328. 1986 «La crisi colonial en la crisi de l’Antic règim», dins J. Delgado, J. M. Fradera et al., El comerç entre Catalunya i Amèrica, segles XVIII i XIX, Barcelona, L’Avenç, pp. 95-107. «La dinámica del mercado interior: algunas reflexiones a propósito del crecimiento de Santander», dins Tomás Martínez Vara (ed.), Mercado y desarrollo económico en la España contemporánea, Santander-Madrid, Junta del puerto de Santander-Siglo XXI, pp. 85-96. «Mesa Redonda: transición al Capitalismo y crisis del Feudalismo», dins Román Reyes Sánchez (ed.), Cien años después de Marx: ciencia y marxismo: actas del Coloquio Internacional en conmemoración del Centenario de la muerte de Carlos Marx, Madrid, Akal, pp. 417-419. «Reflexiones sobre la naturaleza y las consecuencias del franquismo», dins Josep Fontana (ed.), España bajo el franquismo, Barcelona, Crítica, pp. 9-38. 1987 «Algunas consideraciones sobre las grandes etapas de la economía europea en el siglo XX», dins Jordi Nadal, Albert Carreras i Carles Sudrià (comps.), La economía española en el siglo XX: una perspectiva histórica, Barcelona, Ariel (5.ª ed., 1994), pp. 9-22. «Catalunya en la vida política espanyola del segle XIX», dins Josep Fontana et al., Catalunya i Espanya al segle XIX, Barcelona, Columna, pp. 9-18. «En torno al comercio libre», dins Josep Fontana et al., El comercio libre entre España y América Latina, 1765-1824, Madrid, Fundación Banco Exterior, pp. 7-14. «España y la economía europea en el siglo XX», dins Mineros, sindicalismo y política, Oviedo, Fundación José Barreiro, 1987, pp. 35-44. «La Segunda República: una esperanza frustrada», dins La II República una esperanza frustrada: actas del Congreso Valencia Capital de la República (Abril 1986), València, Edicions Alfons el Magnànim, pp. 9-22. 1988 «El concepto de historia y de enseñanza de la historia de Rafael Altamira», dins Armando Alberola Romá (ed.), Estudios sobre Rafael Altamira, Alacant, Instituto de Estudios Juan Gil Albert, pp. 415-423. «L’ensenyament de la historia», dins Actes del Primer Simpòsium sobre l’ensenyament de les ciències socials, Vic, Eumo, pp. 21-33. «Los marxistas británicos de los años treinta: los historiadores», dins P. Schlesinger et al., Los marxistas ingleses de los años treinta, Madrid, Fundación de Investigaciones Marxistas, pp. 75-82. 1989 «Estado y Hacienda en el ‘despotismo ilustrado’», dins Bartolomé Bennassar et al., Estado, Hacienda y sociedad en la historia de España, Valladolid, Instituto de Historia Simancas, pp. 123-147. «Lectura de Polibio por y para un profano», dins María José Hidalgo de la Vega (ed.), Homenaje a Marcelo Vigil Pascual: la Historia en el contexto de las Ciencias Humanas y Sociales, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, pp. 291-301. 1990 «La burguesía española, entre la reforma y la revolución (1808-1868)», dins Revueltas y revoluciones en la historia. Primeras Jornadas de Estudios Históricos, 1989, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca (2.ª ed., 1994), pp. 125-133. «La historia hoy: crisis y renovación», dins II Jornadas de historia de Lanzarote y Fuerteventura, Arrecife, Cabildo Insular de Lanzarote, II, pp. 405-418. «Modernización y progreso: política y hacienda del despotismo ‘ilustrado’», dins Emiliano Fernández de Pinedo (ed.), Haciendas forales y Hacienda Real: homenaje a Miguel Artola y Felipe Ruiz Martín, Bilbao, Universidad del País Vasco, pp. 113-121. «Nivel de vida, calidad de vida: un intento de estado de la cuestión y algunas reflexiones», dins Actes del Simposi d’Anàlisi Econòmica: Nivells de vida a Espanya, ss. XIX i XX, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 1-12. 1991 «Burguesía e ilustración: mitos y realidades», dins A. García Baquero (ed.), La burguesía de negocios en la Andalucía de la Ilustración, Cádiz, Diputación Provincial, I, pp. 17-28. «Cataluña», dins John H. Elliott (ed.), El mundo hispánico: Civilización e imperio, Europa y América, pasado y presente, Barcelona, Crítica, pp. 243-246. «La construcció de la identitat europea», dins Rosa Ascon et al., Geografía Universal, III, Europa: I, Barcelona, Editorial 92, pp. 2-13. «La crisis colonial en la crisis del Antiguo Régimen español», dins Heraclio Bonilla (ed.), El sistema colonial en la América española, Barcelona, Crítica, pp. 305-320. «Deuda pública, evolución de la hacienda y crecimiento económico. Algunas sugerencias para su estudio», dins Hacienda pública española, Monografías, núm. 1, Historia de la Hacienda en España (siglos XVI-XX). Homenaje a Don Felipe Ruiz Martín, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, pp. 101-106. «La historiografía española del siglo XIX: un siglo de renovación entre dos rupturas», dins Santiago Castillo (coord.), La Historia Social en España. Actualidad y perspectivas: actas del I Congreso de la Asociación de Historia Social: Zaragoza, septiembre 1990, Madrid, Siglo XXI, pp. 325-336 (2.ª ed., 1998). «Modernidad y progreso en la España de las ‘luces’», dins Henrique Urbano (ed.), Modernidad en los Andes, Cuzco, Centro de Estudios Regionales Andinos ‘Bartolomé de las Casas’, pp. 121-127. «La societat catalana contemporània: modernització o pluralisme», dins Miscel·lània d’homenatge a Josep Benet, Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 137-144. «El tocino y el caldo: una reflexión sobre el imperio español», dins Massimo Ganci i Ruggiero Romano (eds.), Governare il mondo- L’impero spagnolo dal XV al XIX secolo, Palerm, Società Siciliana per la Storia Patria, pp. 463-472. 1992 «El legado de 1492 en la conciencia histórica de España», dins Heraclio Bonilla (comp.), Los conquistados, 1492 y la población indígena de las Américas, Bogotá/Quito, Tercer Mundo editores/FLACSO, pp. 201-219. 1994 «L’altra Renaixença: 1860 i la represa d’una cultura nacional catalana», dins Pere Gabriel (dir.), Història de la cultura catalana: Naturalisme, positivisme i catalanisme, 1860-1890, Barcelona, Edicions 62, pp. 15-33. «Les ciutats en la història de Catalunya», dins J. M. Benaul, J. Calvet i E. Deu (eds.), Indústria i ciutat. Sabadell, 1800-1980, Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 9-24. «Investigació i Centres d’Estudis: metodologia i línies de treball», dins Actes. Ir. Congrés de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, pp. 71-77. «España de 1945 a 1965» (traducció castellana d’un original català), dins Europa de postguerra 1945-1965. Arte después del diluvio, Barcelona, La Caixa, 1995, pp. 25-29. 1995 «Comercio interior, comercio colonial: las razones de una diferencia», dins Primer Congreso de Historia Catalano-Andaluza: Las relaciones comerciales, del s. XVI al s. XVIII, Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, pp. 253-262. «La utilidad de la historia», dins Actas del II Congreso de Historia de Andalucía, Andalucía moderna I, Córdoba, Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía, pp. 15-23. 1996 «Las Brigadas Internacionales y la causa de la libertad», dins La llamada española. Homenaje a las Brigadas Internacionales, 1936-1996, Toledo, Cortes de Castilla-La Mancha, pp. 26-30. «L’estudi de la Guerra del Francès a Catalunya: un gran objectiu a cobrir en la proximitat del segon centenari», dins Maties Ramisa (ed.), Guerra napoleònica a Catalunya (1808-1814). Estudis i documents, Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 11-18. «Ponència inaugural», dins La qüestió nacional: un debat obert, Barcelona, Fundació Pere Ardiaca, pp. 11-16. 1997 «Avantguarda artística i consciència social a l’Europa d’entre guerres», dins Ma-drid-Barcelona, 1930-1936. La tradició d’allò que és nou, Barcelona, Fundació ‘La Caixa’, pp. 25-32. «Después del fin de la historia, nuevas reflexiones», dins Javier Guerrero (ed.), Colombia y América Latina después del fin de la historia, s.l. (Bogotá), Universidad Pedagógica y Tecnológica de Colombia, s.a., pp. 27-36. «Franco y el franquismo a través de los libros de memorias», dins José Manuel Trujillano Sánchez i José María Gago González (eds.), IV Jornadas Historia y Fuentes Orales: Historia y Memoria del franquismo, 1936-1978, Ávila, Fundación Cultural Santa Teresa, pp. 19-26. «La historiografia catalana: de Soldevila a Vicens», dins Història. Política, societat i cultura dels Països catalans, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, vol. X, pp. 342-343. «El romanticisme i la formació d’una història nacional catalana», dins M. Jorba et al. (eds.), El segle romàntic. Actes del Col·loqui sobre el romanticisme, Vilanova i la Geltrú, 2, 3 i 4 de febrer de 1995, Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Balaguer, pp. 539-549. «Samuel Huntington, el conflicte de civilitzacions i la fàbrica Olin de producció de teoria conservadora», dins Marc Dueñas (ed.), Xoc de civilitzacions. A l’entorn de S.P. Huntington i el debat sobre el nou escenari internacional, Barcelona, Proa, pp. 163-171. 1998 «Cataluña en la España contemporánea», dins Consejo general del poder judicial, Los nacionalismos: globalización y crisis del estado nación, Madrid, Escuela judicial, pp. 195-211. «La conciencia española ante las dos pérdidas del imperio», dins Isabel Burdiel i Roy Church (eds.), Viejos y nuevos imperios. España y Gran Bretaña, s. XVII-XX, València, Ediciones Episteme, pp. 51-64. «El feudalismo después del feudalismo», dins María José Hidalgo, Dionisio Pérez i Manuel J. R. Gervás (eds.), «Romanización» y «reconquista» en la Península Ibérica: nuevas perspectivas, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, pp. 42-48. «In Memoriam», dins Manuel Aguilar Villagrán, Juan Cabral Bustillos, Antonio Fuego García, José García Cabrera i Cristóbal Orellana González (eds.), Panfletos y materiales: homenaje a Antonio Cabral Chamorro, historiador (1953-1997), Trebujena, Centro de Estudios y Documentación, pp. 173-178. «López Ballesteros y la reforma de la Hacienda: algunas reconsideraciones», dins Joseba de la Torre i Mario García-Zúñiga (eds.), Hacienda y crecimiento económico: la reforma de Mon, 150 años después, Madrid, Marcial Pons/Gobierno de Navarra, pp. 109-142. «El món a l’inici del segle XX», dins Reus 1900. Segona ciutat de Catalunya, Reus, Ajuntament/Fundació ‘La Caixa’, pp. 29-35. «El Poble-sec, del camp a la ciutat», dins Ramon Alberch (ed.), Els barris de Barcelona, II, Barcelona, Enciclopèdia Catalana/Ajuntament, pp. 138-140. «Record de València amb Vicent Ventura al fons», dins Francesc Pérez Moragon i Rafael Fresquet (eds.), Vicent Ventura: un home de combat, València, Universitat de València, pp. 23-28. 1999 «Economía política y administración pública en la España liberal: Las contribuciones de Juan López Juana Pinilla y Ramón de Santillana», dins Economía y economistas españoles. Vol. 4. La economía clásica, Barcelona, Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores, pp. 705-724 (706-711) (amb Rafael Vallejo Pousada, que fa Ramón de Santillana). «Jordi Nadal i la història de la industrialització espanyola», dins Albert Carreras, Pere Pascual, David Reher i Carles Sudrià (eds.) i Miquel Gutiérrez (coord.), Doctor Jordi Nadal. La industrialització i el desenvolupament econòmic d’Espanya = La industrialización y el desarrollo económico de España, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, vol. I, pp. 22-25. «Manuel Tuñón de Lara y la tradición democrática española», dins J. L. de la Granja, A. Reig Tapia i R. Miralles (comps.), Tuñón de Lara y la historiografía española, Madrid, Siglo XXI, 1999, pp. XIII-XVI. «El pensamiento económico marxista en España», dins Enrique Fuentes Quintana (dir.), Economía y economistas españoles. Vol. 5. Las críticas a la economía clásica, Barcelona, Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores, pp. 747-763. 2000 «La constitución española de 1837: mito y realidad», dins Rafael M. Mieza y Mieg i Juan Gracia Cárcamo (eds.), Haciendo historia: homenaje a M.ª Ángeles Larrea, Bilbao, Universidad del País Vasco, 2000, pp. 197-210. «Fin de la historia o fin de una historia», dins José Alcina Franch i Marisa Calés Bourdet (eds.), Hacia una ideología para el siglo XXI. Ante la crisis civilizatoria de nuestro tiempo, Madrid, Akal, pp. 287-300. «La política colonial española: 1700-1808», dins Enrique Tandeter i Jorge Hidalgo Lehuedé (eds.), Historia general de América Latina. Vol. 4. Procesos americanos hacia la redefinición colonial, París-Madrid, UNESCO-Trotta, pp. 17-32 (amb José María Delgado Ribas). «‘Por favor’ como testigo histórico de la transición», dins ‘Por favor’ una historia de la transición, Barcelona, Crítica, pp. 171-182. «La Segunda República: un proyecto reformista para España», dins Gregorio Cámara Villar (ed.), Fernando de los Ríos y su tiempo, Granada, Universidad de Granada, pp. 271-282. «Sobre revoluciones burguesas y autos de fe», dins Pablo Sánchez León i Jesús Izquierdo Martín (eds.), Clásicos de historia social de España: una selección crítica, València, Centro Francisco Tomás y Valiente-UNED Alzira, pp. 303-315. 2001 «El camperol: una espècie en extinció? Una reflexió històrica», dins Ramon Arnabat (ed.), Els moviments socials al Penedès. Actes del II seminari d’història del Penedès, [Vilafranca del Penedès], Institut d’Estudis Penedesencs, pp. 19-29. «Del Antiguo régimen a las naciones independientes», dins Ernest Sánchez Santiró et. al. (eds.), Finanzas y política en el mundo iberoamericano. Del Antiguo régimen a las naciones independientes, Mèxic, Instituto Mora, pp. 255-259. «En els orígens del desvetllament d’una consciència nacional catalana», dins Ramon Alquèzar et al., Esquerra Republicana de Catalunya. 70 anys d’història (1931-2001), Barcelona, Columna, pp. 55-58. «España y América en la economía mundial del siglo XVIII», dins José Manuel de Bernardo Ares (ed.), El Hispanismo anglonorteamericano: aportaciones, problemas y perspectivas sobre historia, arte y literatura españolas (siglos XVI-XVIII): actas de la I Conferencia Internacional «Hacia un Nuevo Humanismo» C.I.N.HU., Córdoba, 9-14 de septiembre de 1997, Còrdova, CajaSur, vol. I, pp. 509-516. «La guerra de Successió i les Constitucions de Catalunya: una proposta interpretativa», dins Joaquim Albareda i Salvadó (ed.), Del patriotisme al catalanisme: societat i política (segles XVI-XIX), Vic, Eumo, pp. 13-30. «Repensar la història», dins Josep Fontana et al., Passat i present, claus d’interpretació, Girona, Universitat de Girona, pp. 11-22. «La Segona República Espanyola», dins Batecs de la memòria. A 70 anys de la Segona República. Evocació artística, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, pp. 13-19. 2003 «La revolución española de 1820 en su contexto internacional», dins Isidro Sepúlveda i Blanca Buldaín (eds.), La Iglesia española en la crisis del Antiguo Régimen. Homenaje al profesor Ángel Martínez de Velasco, Madrid, UNED (2.ª ed., 2015), pp. 49-62. 2004 «Campomanes y el comercio español a Indias», dins Francisco Comín Comín i Pablo Martín Aceña (eds.), Campomanes y su obra económica, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, pp. 163-170. «El oficio del historiador», dins 3as Jornadas de Historia Contemporánea. Mayo de 2003, Oviedo, Vicerrectorado de Estudiantes de la Universidad de Oviedo, pp. 99-109. 2005 «Bases cap a una segona transició», dins Pelai Pagès i Blanch (dir.), La transició democràtica als Països Catalans: història i memòria, València, PUV, 2005, pp. 411-423. «La Catalunya assetjada: la naturalesa del conflicte», dins Joan Sureda (ed.), El Parlament de Catalunya, Barcelona, Parlament de Catalunya-Lunwerg, pp. 43-49. «De què serveix un historiador en temps de crisi?», dins Mirades al segle XXI, Vic, Eumo, pp. 173-193. «Febrero de 1936: la invención de la memoria», dins Ricardo Robledo Hernández (coord.), Sueños de concordia: Filiberto Villalobos y su tiempo histórico, 1900-1955, Salamanca, Caja Duero, pp. 409-421. «Political representativity and social progress: an interpretative approach», dins Jaume Sobrequés, Joseba Agirreazkuenaga, Mercè Morales. Mikel Urquijo i M. Cisneros (coords.), Actes del 53è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, Barcelona, Publicacions del Parlament de Catalunya-Museu d’Història de Catalunya, vol. I, pp. 106-114. «Representativitat política i progrés social: una proposta interpretativa», dins Jaume Sobrequés, Joseba Agirreazkuenaga, Mercè Morales. Mikel Urquijo i M. Cisneros (coords.), Actes del 53è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, Barcelona, Publicacions del Parlament de Catalunya-Museu d’Història de Catalunya, vol. I, pp. 87-105. «El segle XX: Entre l’esperança i la barbàrie», dins Àngels Martínez, Raül Digón i Lluís Juberías (eds.), Ciutadania i participació política, Barcelona, Fundació Pere Ardiaca, pp. 93-98. «Una temible revolución: de habitantes a ciudadanos», dins Biblioteca en guerra, Madrid, Biblioteca Nacional, pp. 143-159. 2006 «Actualité de Pierre Vilar, actualité du marxisme», dins Arón Cohen, Rosa Congost, Pablo F. Luna (eds.), Pierre Vilar: une histoire totale, une histoire en construction, París, Syllepse, 2006, pp. 15-21. Traducció castellana: «Actualidad de Pierre Vilar, actualidad del marxismo», dins Arón Cohen, Rosa Congost, Pablo F. Luna (eds.), Pierre Vilar: una historia total, una historia en construcción, Granada/València, Editorial Universidad de Granada/Publicacions de la Universitat de València, pp. 17-25. «Del franquisme a la monarquia. Continuisme polític i consolidació de la reforma», dins Antonieta Jarne et al., De l’esperança al desencís. La transició als Països Catalans, Lleida, Edicions El Jonc, pp. 147-162. «Entorn del naixement de l’integrisme espanyolista», dins Jaume Claret Miranda (coord.), Miscel·lània Ernest Lluch i Martín, Vilassar de Mar, Fundació Ernest Lluch, pp. 619-626. «Les migracions a l’era de la globalització», dins Héctor C. Silveira, Quim Cornelles i Luis Juberias (eds.), Immigració i ciutadania, Barcelona, Fundació Pere Ardiaca, pp. 13-25. «Pierre Vilar, historiador de Catalunya», dins Rosa Congost, Mercè Morales i Jaume Sobrequés (eds.), Pierre Vilar i la història de Catalunya, Barcelona, Base, pp. 217-229. 2007 «Com i per què va arribar la Segona República?», dins Manel Risques (ed.), Visca la República!, Barcelona, Proa, pp. 25-49. «Les dificultats polítiques de la industrialització», dins Joaquim Albareda (ed.), Una relació difícil. Catalunya i l’Espanya moderna (segles XVII-XIX), Barcelona, Base, pp. 399-413. «Els fonaments ideològics del primer franquisme», dins Jordi Font Agulló (dir.), Història i memòria: el franquisme i els seus efectes als Països Catalans, València, PUV, 2007, pp. 19-30. «La Guerra de Successió: causes i motius», dins L’aposta catalana a la Guerra de Successió (1705-1707). Actes del Congrés celebrat a Barcelona del 3 al 5 de novembre de 2005, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, pp. 17-21. «El historiador y la geografía», dins Arón Cohen Amselem y Rafael G. Peinado Santaella (eds.), Historia, historiografía y ciencias sociales, Granada, Ediciones de la Universidad de Granada, pp. 87-100. «Homenaje a Reyna Pastor», dins Ana Rodríguez (ed.), El lugar del campesino: en torno a la obra de Reyna Pastor, València, PUV-CSIC, pp. 19-22. «Marx a Catalunya», dins Arnau Pons i Simona Skrabec (eds.), Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, Barcelona, Institut Ramon Llull, I, pp. 442-443. «Pecats camperols», dins Josep M. Delgado et al. (eds.), Antoni Saumell i Soler. Miscel·lània in memoriam, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, pp. 69-77. «Record de Joan Fuster i de la València final del franquisme», dins Antoni Furió (ed.), Joan Fuster i els historiadors, València, PUV, pp. 17-30. 2008 «Conferència inaugural», dins Giaime Pala (ed.), El PSU de Catalunya, 70 anys de lluita pel Socialisme. Materials per a la història, Barcelona, ACIM, pp. 11-19. «La hisenda pública en els dominis hispànics a l’era napoleònica», dins Albert Estrada-Rius (ed.), Monedes en lluita. Catalunya a l’Europa napoleònica, Barcelona, MNAC, pp. 11-15. 2009 «Los comunistas en el final de la dictadura», dins Manuel Bueno Lluch i Sergio Gálvez Biesca (eds.), Nosotros los comunistas: memoria, identidad e historia social, Madrid-Sevilla, Fundación de Investigaciones Marxistas-Atrapasueños, pp. 405-418. «Desamortización eclesiástica y reforma agraria liberal (España)», dins Bernard Bodinier, Rosa Congost i Pablo F. Luna (eds.), De la Iglesia al Estado. Las desamortizaciones de bienes eclesiásticos en Francia, España y América Latina, Saragossa, PUZ, 2009, pp. 205-222. «Memòria i record», dins Jordi Guixé i Montserrat Iniesta (eds.), Polítiques públiques de la memòria. I Col·loqui Internacional Memorial Democràtic, Vic, Eumo, pp. 97-105. «¿Para qué sirve la enseñanza de la historia?», dins Irma Antognazzi y Nilda Redondo (eds.), Qué universidad necesitan los pueblos: a 90 años de la reforma universitaria 1918-2008, Lanus (Argentina), Grupo de Trabajo Hacer la Historia, pp. 25-31. «Societat civil, moviments socials: nous subjectes de la història», dins Enric Prat, Mercè Renom, M. Luz Retuertas (eds.), Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació als moviments socials des del Baix Llobregat, [Sant Feliu de Llobregat], Edicions del Llobregat, pp. 37-51. 2010 «Aranjuez en la encrucijada de la libertad de España», dins Bicentenario del Motín y la Junta Central Suprema. Congreso Internacional Aranjuez en la historia, 25 y 26 de septiembre de 2008, s.l. (Aranjuez), Libro de Actas, s.a. pp. 139-143. «La crisis de 2006-2008. Unas reflexiones desde la perspectiva de la historia agraria», dins Ricardo Robledo (ed.), Sombras del progreso. Las huellas de la historia agraria, Barcelona, Crítica, pp. 151-168. «Discurs d’investidura pronunciat pel Dr. Josep Fontana Lázaro», dins Universitat Rovira i Virgili, Investidura com a doctor honoris causa del Dr. Josep Fontana Lázaro, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, pp. 19-31. «‘Los historiadores son gente peligrosa’. La interferencia de los políticos en la enseñanza y divulgación de la historia», dins Félix Iñesta Mena (ed.), La Divulgación de la Historia y otros estudios sobre Extremadura. X Jornadas de Estudio en Llerena, Llerena, Sociedad Extremeña de Historia, pp. 39-52. «Mayo de 1808: una España en crisis», dins Antonio Rodríguez de las Heras i Rosario Ruiz Franco (eds.), 1808: controversias historiográficas, Madrid, Actas, pp. 53-67. «Memòria, records i experiència», dins Elisabet Almeda Samaranch (ed.), Diàlegs per a la memòria, Barcelona, Memorial Democràtic-Generalitat de Catalunya, pp. 21-26. «El misteri de la ‘segona edició’ de la ‘Historia Universal’ de Gallach i les idees de Vicens sobre la història», dins Lola Harana (coord.), Jaume Vicens Vives, mestre d’historiadors, Barcelona, Universitat de Barcelona, pp. 105-117. «Records d’un observador escèptic», dins Martí Domínguez (ed.), País Valencià, segle XXI. Sud enllà. El País Valencià vist des de Catalunya, Valencia, Universitat de València, 2010, pp. 139-146. 2011 «En torno al significado de la ‘independencia’: ¿Quién se independiza y por qué?», dins Bernat Castany i altres (eds.), a cura de Leonardo Espitia, Tierras prometidas: de la colonia a la independencia, Bellaterra, Centro para la Edición de los Clásicos Españoles-Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 115-129. «Epílogo. La naturaleza de la Guerra Civil», dins Francisco Morente (ed.), España en la crisis europea de entreguerras: república, fascismo y guerra civil, Madrid, Catarata, pp. 358-368. «Les guerres del Francès: lliçó inaugural», dins Núria Sauch Cruz (ed.), La guerra del Francès als territoris de parla catalana: jornades d’estudi, El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008, bicentenari de les batalles del Bruc, Catarroja-Barcelona, Afers, pp. 15-25 «¿Para qué enseñar historia?», dins Javier Guerrero Barón i Luis Weisner Gracia (eds.), ¿Para qué enseñar historia?, Medellín, Universidad Pedagógica y tecnológica de Colombia/Ediciones La Carreta, pp. 23-34. «Para reconstruir la historia del siglo XX», dins Javier Guerrero Barón i Olga Yanet Acuña Rodríguez (eds.), Para reescribir el siglo XX. Memoria, insurgencia, paramilitarismo y narcotráfico, Medellín, Universidad Pedagógica y Tecnológica de Colombia/Ediciones La Carreta, pp. 25-31. «El último Vicens», dins Joaquim Albareda i Marició Janué (eds.), El nacimiento y la construcción del estado moderno. Homenaje a Jaume Vicens Vives, València, Universitat de València, pp. 79-88. 2012 «Desxifrar el passat per construir el futur. en memòria de Pere Anguera», dins Ramon Arnabat i Antoni Gavaldà (eds.), Projectes nacionals, identitats i relacions Catalunya-Espanya. Homenatge al doctor Pere Anguera, Catarroja-Barcelona, Afers, pp. 543-550. «Discurso de ingreso en el claustro de la Universidad de Valladolid del profesor Josep Fontana Lázaro», dins Doctorado «honoris causa» de los Excmos. Sres. Dª Nicole Dacos Crifò, D. Josep Fontana Lázaro, Valladolid, Universidad de Valladolid, pp. 35-51. «El estudio biobibliográfico de la obra de Joaquín Costa de Cheyne», dins En torno a Joaquín Costa. Conferencias de Barcelona 2010, Saragossa, Institución Fernando el Católico, pp. 75-76. «El Frente Popular», dins Ángel Viñas (ed.), En el combate por la historia: la República, la guerra civil, el franquismo, Barcelona, Pasado & Presente, pp. 87-100. «Història local: cultura, poder i identitat», dins Ramon Arnabat i Antoni Gavaldà (eds.), Història local. Recorreguts pel liberalisme i el carlisme, Homenatge al doctor Pere Anguera, I, Catarroja-Barcelona, Afers, pp. 73-77. «Joan Maragall en la Catalunya del seu temps», dins Glòria Casals i Meritxell Talavera (eds.), Maragall: textos i contextos, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 19-32. 2013 «Les guerres del Francès», dins Ramon Arnabat Mata (ed.), La guerra del Francès: 200 anys després, Tarragona, Publicacions URV, pp. 9-26. 2014 «Crisis de estado, crisis de la sociedad: algunas reflexiones históricas», dins José Antonio Gutiérrez Sebares i Francisco J. Martínez García (eds.), Cinco estudios sobre crisis económicas en la historia de España, Santander, Publican. Ediciones Universidad de Cantabria, pp. 17-36. «Espanya i Catalunya: tres-cents anys d’història», dins Jaume Sobrequés (ed.), Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del simposi «Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)», Barcelona, Generalitat de Catalunya, pp. 33-49. «Histories and Identities», dins Flocel Sabaté (ed.), Hybrid identities, Berna, Peter Lang, pp. 15-28. «La necesidad del socialismo», dins Mario Bunge i Carlos Gabetta (eds.), ¿Tiene porvenir el socialismo?, Buenos Aires, Eudeba (2.ª ed., Barcelona, Gedisa, 2015), pp. 57-69. «Prim, el 1843», dins Joan Prim i Prats (Reus, 1814-Madrid, 1870), Reus, Institut Municipal de Reus, pp. 69-76. 2015 «Enseñar Historia con una guerra civil en medio», dins Alberto Carrillo-Linares (ed.), La historia aprendida y enseñada: reflexiones polifónicas, Sevilla, Universidad de Sevilla, pp. 131-142. «Introducción», dins Joan Romero i Antoni Furió (eds.), Historia de las Españas: una aproximación crítica, València, Tirant lo Blanch, pp. 15-26. «El republicanisme a l’ADN català», dins Jordi Casassas (ed.), La segona república a Catalunya, Barcelona, Ara Llibres, III, pp. 276-279. «Sobre la crítica del reformismo (y sobre el método crítico de Antonio-Miguel Bernal)», dins Carlos Martínez Shaw, Pedro Tedde de Lorca i Santiago Tinoco Rubiales (eds.), Andalucía, España, las Indias: pasión por la historia: homenaje al profesor Antonio-Miguel Bernal, Madrid, Marcial Pons. Ediciones de Historia, pp. 97-110. 2106 «El fin del crecimiento económico: sobre el uso político de la historia económica», dins Domingo Gallego Martínez, Luis Germán Zubero i Vicente Pinilla Navarro (eds.), Estudios sobre el desarrollo económico español: dedicados al profesor Eloy Fernández Clemente, Saragossa, PUZ, pp. 27-41. «Identitat catalana i mobilització ciutadana des de la fi del franquisme», dins Salvador Giner (dir.), Raó de Catalunya-La societat catalana al segle XXI, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 13-28. 2017 «A los cien años de 1917: la revolución y nosotros», dins Juan Andrade i Fernando Hernández Sánchez (eds.), 1917: La revolución rusa cien años después, Madrid, Akal, pp. 41-51. «La primacía de Europa», dins Francisco Comín, Ricardo Hernández y Javier Moreno (eds.), Instituciones políticas, comportamientos sociales y atraso económico en España (1580-2000): Homenaje a Ángel García Sanz, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, pp. 19-28.