Herbes per a guarir.

Prenets del castoreum,33 spaciés ne venen, e bullit-lo en oli que sie veyll, e de aquell oli untats-li’n tots los nirvis axí dels peus com de les mans, e les junctures dels nirvis, e que l’oli sie calentet, continuant tot lo refrenarà que no tremolarà.

Emperò mentra li farets les untadures cascun die a matí e a vespre, dats-li a beura vin que sie cuyt ab del castoreum e ab ruda e ab sàlvia, no és cosa vuy al mon pus apropiade en aquesta malaltia que ha nom paràlisi, ço és tremolament (.XLVII.).

Pel que fa a les plantes, s’assenyalen les parts que s’han d’emprar (arrels, fulles, tija, gra, llavor) i com fer-ho; les seues qualitats, si ha de ser verda, tendra, seca…; si s’ha d’utilitzar molta, com a pólvora, com a suc; si només es fan servir les flors, el seu color, si aquestes han de ser fresques o seques, etc.:

Ítem, prenets de la murta verda e picats-la e fets-na such e d’aquell such continuatsvos-en de lavar la bocha, totes les genives refermarà e estancarà tota sanch qui n’isqua (.LIV.)

El mateix passa amb els productes d’origen animal, detallant la part de l’animal que s’utilitza i com es fa servir:

Ítem, prenets ungles de rata panade e prenets ungles de boch o de cabra e tot ensemps, cremats-ho e fets-ne cendra, e de aquella cendra axí feta metets-la en vinagra, e d’aquell vinagre, com sia ben mesclade aquella cendra, untats-ne aquella persona qui ha mal de al·lopícia, continuant serà (.XXVI.).

I igualment amb els de procedència mineral: «Qui ha pahor de lebrosia continuu de beura such de borrages e mesclar limadures d’or e no li’n calrà haver pahor (.LVIII.)».

La confecció de les receptes, en termes generals es presenta amb molt detall, fins i tot, de vegades, de forma molt minuiciosa:

– S’indiquen els productes que s’han d’utilitzar (d’origen animal, vegetal i mineral, ja siga sols o combinats), les seues particularitats i en algun cas s’especifica la quantitat (onça/unça, dracma).34

– De vegades es donen les instruccions per elaborar un compost en concret:

Ítem, prenets de l’oli de la spica e continuats-vos-en de untar, e fer-vos-a passar tot tremolament qui sie en la persona. E lo oli de la spica se fa axí: Prenets la spica e molets-la ben, e puix metes-la en oli e estigue-y per .XX. dies e puys coets-ho ben al foch e colats aquell oli, lavons serà oli de espica (.XLVII.).

– En algunes receptes es fa referència a la doctrina galènica dels temperaments (càlid fred, humit i sec) i dels graus (primer, segon i tercer grau), com s’indica en aquest remei per l’insomni:

Ítem, prenets del gran del papàver que és cascayl e molets-lo ben, e metets-lo en oli com sia molt, e mesclats-lo ben e untats-li’n lo front e tot lo cors, meravellosament lo farà dormir. Fret e humit és en lo terç grau e lo blanch, fret e sech en lo seguon (.XLIV.).

– S’indica, a més, l’estat físic en què han d’utilizart-se els components de la recepta: si han de estar crus, cuits, diluïts, reduïts a cendres; afegint algun detall: que no siga vell, que siga tendre, que no siga salat o un altra dada a destacar, com per exemple s’assenyala en la següent recepta, recomanada per curar el mal de cranch:

Ítem, prenets .I. cadell petit, e tot viu metets-lo en una olla ben cuberta que no puscha baborar, e cogue al foch sens aygüe tro que sia tot pólvora e d’aquella pólvora posats-ne sobre lo cranch, continuant lo sana (.XLVIII.).

O en la recomanada per aturar les hemorràgies (astancar sanch):

Ítem, prenets femna de guat e picats-la ben, o si és frescha no la cal picar, e prenets rasina de pi e roses seques e molets-ho tot, e puys mesclats-ho ab la dita femna, e posats-ho en forma de emplastra a la boca de la mara baix, tota sanch qui isque de la mare, continuant estancarà e sanarà meravellosament (.LIV.).

– S’especifica, a més, sota quina forma medicamentosa s’han d’elaborar i presentar aquests preparats o fórmules: aigües, exarops, pólvores, electuaris,35 olis, ungüents, píndoles o pastilles, com com s’han de prendre: beguts (diluïts en aigua o vi), brous, suchs, glopejos, píndoles, aixarops, banys, emplastres, així com les seues pautes d’administració i com s’han d’utilitzar:

… bevets-la en dejú, en temps de l’ivern, e per .X. dies vinents.

E emperò qui la reebra estigue en dejú fins a .VIIIIo. hores.

Ítem, prenets de la erba kamepitheos, que és berthònegua manor, e picats-la e datsli’n a beura per .VII. dies continus, en dejú e a vespra.

Ítem, prenets fulles de bledes e picats-les ben ab oli de camemilla, e en forma de emplatra posats-les sobre les morenes, continuant seran guorits.

Ítem, prenets de la sement del juyvert, e molets-la, e dats-li-u a beura, gran subvenció li farà contra la febra.

Ítem, continuats de beura exarop violat e guorra-us del mal del leu si·l beveu al matí e al vespra, molt més hi val que l’exarop jolep.

O, fins i tot, confiant en les propietats medicinals de les pedres precioses: «Ítem, prenets esmarachda que és pera preciosa, e ligats-la-li al coll e fer-li a passar l’exir del ventra e li confortarà lo estómach (.XXX.)».

CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ

1. Es conserven les grafies tradicionals.

2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.

3. S’accentua el text d’acord amb les regles ortogràfiques vigents.

4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, f/s, u/v i c/ç, d’acord amb els usos actuals.

5. Simplificació de les consonants dobles a inici de paraula només.

6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.

7. S’aplica el criteri normatiu de l’ús de majúscules i minúscules.

8. S’usa la dièresi i el guionet d’acord amb la normativa actual.

9. Es desenvoluopen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesi: R(amon).

10. S’empra l’apòstrof d’acord amb la normativa actual.

11. Les formes verbals del verb ‘haver’: ‘ha’ ‘he’, quan no duen la ‘h’, van accentuades de la següent manera: ‘à’ i ‘é’.

12. S’empra el punt volat per a indicar l’elisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen actualment representació gràfica en la normativa actual.

13. Els nombres romans van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .IIM.

14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.

15. Les lletres o mots omesos per l’escrivà i indispensables per al sentit, que són restituïts per l’editor, van entre parèntesis angulars < >.

16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].

17. La presència d’un blanc s’indica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, s’indica: ||5r (en blanc).

18. Les indicacions com (sic) van entre parèntesis redons.

19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en un altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts […]. També pot advertir-se mitjançant un signe d’interrogació.

20. Les notes i mots al marge del document, la indicació d’un símbol o dibuix, així com els ratllats en el text, van en nota a peu de pàgina.

21. Les paraules o frases escrites en una llengua diferent de la que preval en el manuscrit, es presenten en cursiva.

22. Per tal de facilitar la lectura i comprensió del receptari i encara que no consta en el manuscrit, s’han numerat els capítols amb romans [I].

23. Com el manuscrit està foliat amb doble numeració, aràbiga i romana (excepte en l’índex, que només està amb aràbics) i ambdues no coincideixen, se segueix la romana, però en la transcripció aquesta es posa amb nombres aràbics, per exemple: el full 39v/LVIIv s’indica com 57v. El canvi de full o pàgina s’indica dins el text, en el lloc corresponent, utilitzant la doble barra i el nombre de foli, recte o vers.

BIBLIOGRAFIA

Fonts primàries

ANÒNIM, Receptari Valencià. Sig. M-652, València, Biblioteca Històrica de la Universitat de València (segle XV).

BARBERÁ MARTÍ, F., «Medicina Valenciana de antaño. Libre que feu Macer de les erbes quina virtud han», Revista Valenciana de Ciencias Médicas, 7 (1905), pp. 286-289 i 373-380; 8 (1906), pp. 154-159 i 334-336; 9 (1907), pp. 157-159, 190-191, 205-207, 221-223 i 236-238; 10 (1908), pp. 24-27, 203-206, 220-222, 251-253, 262-269 i 281-287.

CCOMENGE, L., Receptari de Manresa (siglo XIV), Barcelona, Est. Tipográfico de Enrique Redondo, 1899.

FARAUDO DE SAINT GERMAIN, L. (ed.), El «Libre de les medicines particulars». Versión catalana trescentista del texto árabe del tratado de los medicamentos simples de Ibn Wáfid, autor médico toledano del siglo XI. Transcripción, estudio proemial y glosarios por —, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras, 1943.

— (ed.), «Una versió catalana del “Libre de les herbes” de Macer», Estudis Romànics, 5 (1955-1956), pp. 1-54.

MOLINÉ I BRASÉS, E. (ed.), «Receptari de Micer Johan», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 54 (abril-juny 1914), pp. 321-336; 55 (juliolsetembre 1924), pp. 407-440.

Fonts secundàries

ALPERA, L., Los nombres trecentistas de Botánica valenciana en Francesc Eiximenis, València, Institució Alfons el Magnànim, 1968.

ANTELO DOCAMPO, P. i X. PENAS PATIÑO, As plantas medicinais, Vigo, Ed. Ir Indo, 1993.

ARROYO ILERA, F. i M.ª D. CABANES PECOURT, «Notas sobre un recetario valenciano del siglo XV», dins III Congreso Nacional de Historia de la Medicina, vol. II, València, 1969, pp. 67-71.

BARBERÁ, F., Códice del antiguo colegio de boticarios de Valéncia, València, Imprenta Vives Mora, 1905.

BOHIGAS, P.; A. MUNDÓ i A. SOBERANAS, «Normes per a la descripció codicològica dels manuscrits», Biblioteconomía, XXX-XXXI (1973-1974), pp. 93-96.

CANIBELL, E. (ed.), Bibliografía medical de Catalunya: inventari primer, pres dels llibres antics i moderns presentats en l’Exposició Bibliogràfica anexa al segon Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona del 21 al 28 de juny de 1917 (cedulari posat en ordre alfabètic d’autors, entitats i noms geogràfics), Barcelona, Associació General de Metges de Llengua Catalana, 1918.

CARDONER I PLANAS, A., Història de la Medicina a la Corona d’Aragó (1162-1479), Barcelona, Ed. Scientia, 1973.

CARLEO, G., Spezie, speziali e farmacisti nella storia di Messina, Messina, Ed. Dr. Antonino Sfameni, 2001.

CIFUENTES I COMAMALA, L., La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2002.

COMENGE, L., La farmacia del siglo XIV, Barcelona, Restaurador farmacéutico, 1897.

CONCA FERRÚS, A., Plantes Medicinals de la Vall d’Albaida, Ontinyent, Caixa d’Estalvis d’Ontinyent, 1966.

DE L’ÉCLUSE DE ARRAS, Ch., Descripción de algunas plantas raras encontradas en España y Portugal, Amberes, C. Plantin, 1576 (ed. de L. Ramón-Laca Menéndez de Luarca i R. Morales Valverde, Junta de Castilla y León, 2005).

FALCÓN PÉREZ, M. I., «Los boticarios de Zaragoza en la Baja Edad Media: los precedentes del colegio de farmacéuticos de Zaragoza», Aragón en la Edad Media, (Homenaje a la profesora Carmen Orcástegui Gros), XIV-XV (1999), pp. 487-497.

FERNÁNDEZ-CARRIÓN, M. i J. L. VALVERDE, Farmacia y sociedad en Sevilla en el siglo XVI, Sevilla, Ayuntamiento de Sevilla, 1985.

— «Hospital sevillano del siglo XV: medicamentos, análisis económico», Archivo Hispalense, vol. 69, núm. 212 (1986), pp. 39-56.

FERNÁNDEZ-POLA CUESTA, J., Plantas medicinales. Un recetario básico, Barcelona. Ed. Omega, 1994.

FERRIS, P., Les remedes de santé d’Hildegarde de Bingen, Vanves, Ed. Marabout, 2002.

FONT QUER, P., Plantas medicinales. El Dioscórides renovado, 5a ed., Barcelona, Ed. Península, 2003.

FRESQUET FEBRER, J. L., Juan Fragoso y los «Discursos de las cosas aromáticas, árboles y frutales… (1572)», València, Instituto de la Ciencia y Documentación López Piñero (CSIC), 2002.

GARCÍA BALLESTER, M., La asistencia sanitaria en Valencia (1400-1512), València, Universitat de València, 1980, 2 vols., tesi doctoral (ed. microfitxa, 1987).

— «Las patologías no epidémicas a través de las fuentes medievales valencianas», dins B. Arizaga Bolumburu et al. (eds.), Mundos medievales: espacios, sociedades y poder. Homenaje al profesor José Ángel García de Cortázar, Santander, Ediciones de la Universidad de Cantabria, 2012, 2 vols., pp. 1339-1349.

— «La asistencia sanitaria a los marginados en la Edad Media», Clio&Crimen, núm. 9 (2012), pp. 135-164.

GALLENT MARCO, L., La Medicina a la València medieval, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1988.

— La búsqueda de la salud. Sanadores y enfermos en la España medieval, Barcelona, Ed. Península, 2001.

GARCÍA BALLESTER, L., (dir.), Historia de la ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla, Junta de Castilla y León, 2002, 4 vols.

— «La “ciencia” y el oficio de la boticaría», dins L. García Ballester (dir.), Historia de la ciencia y de la técnica en Castilla, Vol. I, Edad Media, Junta de Castilla y León, 2002, pp. 865-911.

— Artifex factibus sanitatis. Saberes y ejercicio profesional de la Medicina en la Europa pluricultural de la Baja Edad Media, introducció i selecció de textos per G. Olagüe de Ros i E. Rodríguez Ocaña, Granada, Universidad de Granada, 2004.

GILG, E. i P. N. SCHÜRHOFF, Botánica aplicada a la Farmacia, 2a ed., traducció de P. Font Quer i C. Brugués, Barcelona, Ed. Labor, 1934.

GOMIS I MESTRE, C., Dites i tradicions populars referents a les plantes. Segona edició ampliada i modificada de la «Botánica popular» de l’any 1891, Barcelona, Ed. Montblanc-Martin/Centre Excursionista de Catalunya, 1983.

GRACIA G.; A. ALBARRACÍN et al., Historia del Medicamento, Barcelona, Ed. Doyma, 1984.

GUTIÉRREZ DEL CAÑO, M. (1913), Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, València, Librería Maraguat, 1913, 3 vols. (reimpressió, València, Llibreria París-Valencia, 1992).

LÓPEZ CARRIÓN, M., Las hierbas del Monasterio, Oviedo, Ed. Nobel, 2000.

LÓPEZ PIÑERO, J. M. i M.ª L. LÓPEZ TERRADA, La traducción por Juan de Jarava de Leonhart Fuchs y la Terminología Botánica Castellana del siglo XVI, València, Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia (Universitat de València-CSIC), Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia, XLVI, serie A (monografías), 1995.

LÓPEZ PIZCUETA, T., «Los bienes de un farmacéutico barcelonés del siglo XIV: Francesc de Camp», Acta Historica et Archeologica Mediaevalia, 13 (1992), pp. 17-73.

MENSCHING, G., La sinonima de los nombres de las medicinas griegos e latynos e aravigos. (Estudio y edición crítica de Guido Mensching), Madrid, Ed. Arco/Libros, 1994.

1000 plantas medicinales, aromáticas y culinarias, Madrid, Servilibro Eds., 1999.

MIRÓ I BORRÀS, O., El receptari de Manresa i la mort de l’infant en Jaume, compte d’Urtgell (segle XIV). Conferència donada al Centre excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, 1911.

MUGARZA, J., Las plantas medicinales de los caminos de Santiago. Recetario auxiliar usado por los antiguos peregrinos del Camino de Santiago, Bilbao, Ed. de Librería de San Antonio, 1993.

NASO, I., Università e sapere medico nel Quattrocento. Pantaleone da Confienza e le sue opere, Cuneo-Vercelli, Società per gli studi storici, archeologici ed artistici della provincia di Cuneo. Società storica vercellese, 2000.

PARDO TOMÁS, J. i M.ª L. LÓPEZ TERRADA, Las primeras noticias sobre plantas americanas en las relaciones de viajes y crónicas de indias (1493-1553), València, Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia (CSIC-Universitat de València), 1993.

PUERTO SARMIENTO, F. J., La tríaca magna. Discurso leído por F. J. Puerto Sarmiento para ingreso como socio de número en Instituto de España-Real Academia Nacional de Farmacia (26 febrero 2009). Contestación de D. Antonio Doadrio Villarejo, Madrid, 2008.

RIERA, C., El lèxic científic català de la botánica, Barcelona, Claret, 2000.

RODRIGO PERTEGÁS, «La tríaca en Valencia», Revista Valenciana de Ciencias Médicas, núm. 26 (1901).

— «Boticas y Boticarios. Materiales para la historia de la Farmacia en Valencia en la Centuria décima-quinta», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 4 (1929), pp. 110-153.

RUBIO VELA, A., Pobreza, enfermedad y asistencia en la Valencia del siglo XIV, València, Institució Alfons el Magnànim, 1984.

VALVERDE LÓPEZ, J. L. i A. LLOPIS GONZÁLEZ, Estudio sobre los fueros y privilegios del antiguo colegio de apotecarios de Valencia, Granada, Universidad de Granada, 1979.

VÁZQUEZ DE BENITO, C. i T. HERRERA, Los arabismos de los textos médicos latinos y castellanos de la Edad Media y de la Modernidad, Madrid, CSIC, 1989.

VELA i AULESA, C., L’obrador d’un apotecari medieval segons el llibre de comptes de Francesc ses Canes (Barcelona, 1378-1381), Barcelona, Institució Milà i Fontanals (CSIC), 2003.

WILLIAM, A. R. i D. M. THOMSON, Las plantas medicinales. Guía práctica ilustrada, Barcelona, Ed. Blume, 1981.

Diccionaris

ALCOVER, A. i F. de B. MOLL, Diccionari Català-Valencià-Balear, 8a reimpressió, Palma de Mallorca, Ed. Moll, 2005.

CASASSAS, O. (dir.), Diccionari Enciclopèdic de Medicina, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2002.

CORACHAN, M., Diccionari de Medicina, 1a ed., Barcelona, Salvat Eds., 1936. Diccionari Normatiu Valencià, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2016, 2 vols.

VALLÈS, Joan (dir.), Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana, Barcelona, TERMCAT, 2014. (Última actualització: 10-03-2019).

APÈNDIX I

Taula de correspondències de la foliació aràbiga i romana

Foliació aràbigaFoliació romana1-1—2-2—3-3—4-4—5-5—6-6—6bis-6bisXVIII-XVIII367-7XX-XX8-8XXI-XXI9-9XXII-XXII10-10XXIII-XXIII11-11XXIV-XXIV12-12XXV-XXV13-13XXVI-XXVI14-14XXVII-XXVII15-15XXVIII-XVIII16-16XXIX-XXIX17-17XXXV-XXXV3718 18XXXVI-XXXVI19-19XXXVII-XXXVII20-20XXXVIII-XXXVIII21-21XXXIX-XXXIX22-22XL-XL23-23XLI-XLI24-24XLII-XLII25-25XLIII-XLIII26-26XLIV-XLIV27-27XLV-XLV28-28XLVI-XLVI29-29XLVII-XLVII30-30XLVIII-XLVIII31-31XLIX-XLIX32-32L-L33-33LI-LI34-34LII-LII35-35LIII-LIII36-36LIV-LIV37-37LV-LV38-38LVI-LVI39-39LVII-LVII40-40LVIII-LVIII41-41LIX-LIX42-42LX-LX43-43LXI-LXI44-44LXII-LXII45-45LXIII-LXIII46-46LXIV-LXIV47-47LXV-LXV48-48LXVI-LXVI49-49LXVII-LXVII50-50LXVIII-LXVIII51-51LXIX-LXIX52-52LXX-LXX53-53LXXI-LXXI54-54LXXII-LXXII55-55LXXIII-LXXIII56-56LXXIV-LXXIV56bis-56bisLXXV-LXXV57-57LXXVI-LXXVI58-58LXXVII-LXXVII59-59LXXVIII-LXXVIII60-60LXXIX-LXXIX61-61LXXX-LXXX62-62LXXXI-LXXXI63-63LXXXII-LXXXII64-64LXXXIII-LXXXIII65-65LXXXIV-LXXXIV66-66LXXXV-LXXXV67-67LXXXVI-LXXXVI68-68LXXXVII-LXXXVII69-69LXXXVIII-LXXXVIII70-70LXXXIX-LXXXIX71-71XC-XC72-72XCI-XCI73-73XCII-XCII74-74XCIII-XCIII76-76XCV-XCV77-77XCVI-XCVI78-78XCVII-XCVII3879-79XCIX-XCIX80-80C-C81-81CI-CI82-82CII-CII83-83CIII-CIII84-84CIV-CIV85-85CV-CV86-86CVI-CVI87-87CVII-CVII88-88CVIII-CVIII89-89CIX-CXI90-90CX-CX91-91CXI-CXI92-92CXII-CXII93-93CXIII-CXIII94-94CXIV-CXIV95-95CXV-CXV96-96CVXI-CXVI97-97CXVII-CXVII98-98CXVIII-CXVIII99-99CXIX-CXIX100-100CXX-CXX101-101CXXI-CXXI102-102CXXII-CXXII103-103CXXIII-CXXIII104-104CXXIV-CXXIV105-105CXXV-CXXV106-106CXXI-CXXVI107-107CXXVII-CXXII108-108CXXVIII-CXXVIII109-109CXXIX-CXXIX110-110CXXX-CXXX111-111CXXXI-CXXXI112-112CXXXII-CXXXII113-113CXXXIII-CXXXIII114-114CXXXIV-CXXXIV115-115CXXXV-CXXXV116-116CXXXVI-CXXXVI117-117CXXXVII-CXXXVII118-118CXXXVIII-CXXXVIII119-119CXXXIX-CXXXIX120-120CXL-CXL121-121CXLI-CXLI122-122CXLII-CXLII123-123CXLIII-CXLIII124-124CXLIV-CXLIV125-125CXLV-CXLV126-126CXLVI-CXLVI127-127CXLVII-CXLVII128-128CXLVIII-CXLVIII129-129CXLIX-XCIX130-130CL-CL131-131CLI-CLI132-132CLII CLII133-133CLIII-CLIII134-134CLIV-CLIV135-135CLV-CLV136-136CLVI-CLVI137-137CLVII-CLVII138-138CLVIII-CLVIII139-139CLIX-CLIX140-140CLX-CLX

APÈNDIX II

Foliació de l’índex i dels capítols i nombre de receptes per capítol

ÍNDEX

(Numeració aràbiga)(Numeració romana)1r-1—2r-2—3r-3—4r-4—5r-5—6r-6—

[VII]

A LA CARA

(7 receptes)

6rbis-6bisXVIIIr-XVIIIv39

[VIII]

ORELLA

(30 receptes)

7r-7XXr-XXv8r-8XXIr-XXIv9r-9XXIIr-XXIIv10r-10XXIIIr-XXIIIv

[IX]

A SANAR E CURAR TOT MAL DE BOCHA

(21 receptes)

10XXIIIv11r-11XXIVr-XXIVv12r-12XXVr-XXVv13r-13XXVIr-XXVIv

[X]

A TOLRA E LAVAR TOTA DOLOR DE LES DENTS

(27 receptes)

13XXVIv14r-14XXVIIr-XXVIIv15r-15XXVIIIr-XVIIIv16r-16XXIXr-XXIXv40

[XI]

STÓMECH

(45 receptes)

17r-17XXXVr-XXXVv18r-18XXXVIr-XXXVIv19r-19XXXVIIr-XXXVIIv20r-20XXXVIIIr-XXXVIIIv21r-21XXXIXr-XXXIXv22r-22XLr-XLv23rXLIr

[XII]

A CURAR E FER PASSAR TOTA TOS PER QUALSEVULLA MANERA VINGA

(17 receptes)

23r-23XLIr-XLIv24r-24XLIIr-XLIIv25r-25XLIIIr-XLIIIv

[XIII]

A CLARIFICAR LA VEU E LAVAR TOTA ASPREDAT QUE SIA AL CANYÓ NE EN LOS PITS

(9 receptes)

25XLIIIv26r-26XLIVr-XLIVv

[XIV]

A GUORIR E SANAR TOTS RANAMENTS E TIRAMENT DELS PITS PER QUALSEVULLA RAHÓ VINGUEN

(2 receptes)

26-27rXLIVv-XLVr

[XV]41

[XVI]

A CURAR E SANAR TOT RANAMENTS DE PITS

(1 recepta)

27r-27XLVr-XLVv

[XVII]

A TOLRE TOT VÒMIT PER QUALSEVULLA MANERA VINGUA

(18 receptes)

27XLVv28r-28XLVIr-XLVIv29r-29XLVIIr-XLVIIv30rXLVIIIr

[XVIII]

A CURAR E SUBVANIR A TOT MAL QUE SIA AL COR

(15 receptes)

30XLVIIIv31r-31XLIXr-XLIXv32rLr

[XIX]

A SANAR E GUORIR TOT MAL QUE SIA AL LEU

(13 receptes)

32r-32Lr-Lv33r-33LIr-LIv

[XX]

A SUBVANIR E AJUDAR A TOT MAL QUE SIE ALS RONYONS O AL FETGE O AL LEU

(19 receptes)

33LIv34r-34LIIr-LIIv35r-35LIIIr-LIIIv36r-36LIVr-LIVv

[XXI]

A SANAR E GUORIR TOT MAL QUE SIA EN LA MELSA

(17 receptes)

37r-37LVr-LVv38r-38LVIr-LVIv39r-39LVIIr-LVIIv

[XXII]

A SANAR E GUORIR LA MALALTIA APELLADE NEFRÉTICA QUI SON VEXIGUES QUI·S FAN EN LO FETGE, EN LO LEU E EN LOS RONYONS

(23 receptes)

39LVIIv40r-40LVIIIr-LVIIIv41r-41LIXr-LIXv42r-42LXr-LXv

[XXIII]

A SANAR MAL DE STRENGÚRIA E DE SCINTIRI E A TOTA DOLOR DE BUDELLS

(43 receptes)

42LXv43r-43LXIr-LXIv44r-44LXIIr-LXIIv45r-45LXIIIr-LXIIIv46r-46LXIVr-LXIVv47r-47LXVr-LXVv48r-48LXVIr-LXVIv

[XXIV]

A SANAR TOT MAL DE SÍNCOPIN E CARDÍACA PASSIÓ

(3 receptes)

48LXVIv49r-49LXVIIr-LXVIIv

[XXV]

A MATAR E FER AXIR LOS CUCHS QUI SIEN DINS LO CORS DE QUALSEVULLA NATURA SIEN

(21 receptes)

49LXVIIv50r-50LXVIIIr-LXVIIIv51r-51LXIXr-LXIXv52rLXXr

[XXVI]

A SANAR AQUELLA MALALTIA QUE HA NOM AL·LOPÍCIA

(4 receptes)

52r-52LXXr-LXXv

[XXVII]

A CURAR LOS YDRÒPICHS E FER-LOS TOTS DEXUNFLAR

(9 receptes)

52LXXv53r-53LXXIr-LXXIv54rLXXIIr

[XXVIII]

A CURAR E SANAR TOT MAL DE EPILÈNCIA