Els que manen

Sinopsi

No tots els poders s’elegeixen a les urnes. A les democràcies, també hi ha espais d’ombra en què les elits econòmiques fan valer la seva influència per consolidar la seva hegemonia.

Els que manen presenta, amb un mètode gairebé enciclopèdic, els orígens i la trajectòria de cinquanta grans fortunes catalanes, des dels seus orígens fins avui mateix. Noms com Sol Daurella (Coca-Cola), Javier Godó (La Vanguardia), Jaume Roures i Tatxo Benet (Mediapro) o Isidre Fainé (La Caixa) i clans familiars antics i moderns com els Vidal-Quadras, els Gallardo o els Grífols són analitzats, amb tot el detall i tota la solvència, pels periodistes Miquel Macià i Pep Martí.

El relat de com aquestes nissagues han aconseguit aixecar els seus imperis —amb episodis exemplars i d’altres de vergonyants—, de com han transitat pel segle xx de les guerres, les dictadures, les crisis i l’autonomia política, ens permet descobrir, des d’un angle sovint insòlit, el perquè de la nostra història contemporània.

Taula

El mirall trencat dels mandarins catalans

Ferran Casas

Els cognoms que sempre hi són

Els Cambó, o el declivi d’un llegat

Adeu a la «perla»? – L’Institut Cambó, dissolt – Una filla i catorze nets – Passió per la política – Un home de negocis – Cambó i el Procés – Mecenes i col·leccionista amb amistats perilloses

Els Vidal-Quadras, esclavisme, banca i política

De Sitges a Amèrica – Negrers – L’hereu més conegut – La història d’una ascensió – La caiguda – Quan Vidal-Quadras va cantar Els segadors – L’aposta pels fons d’inversió – Els altres Vidal-Quadras

Els Valls-Taberner, banca, Opus i Corona

Un nacionalista romàntic – Del tèxtil a la banca – L’ascens al poder bancari – Una copresidència al Banco Popular – L’enfonsament – Monàrquic i amb bona sintonia amb el PSOE – Un empresari amb inquietuds… – … i una confident de la reina

Els Güell, la burgesia girada cap a Madrid

Els orígens indians de la fortuna

Els Millet, de la Renaixença a l’ensorrament del Palau

Orígens occitans – Una institució símbol de la represa cultural – La relació amb Domènech i Montaner – La primera topada amb la justícia – L’ajuda de Cambó – Millet i Maristany, el pare – De fugit dels republicans a processat pels franquistes – Entre els negocis i el mecenatge – Plàtans, cacau i saxos a Guinea – Una primera estada a la presó – De cara al negoci i pocs escrúpols – El lligam amb els Garicano

Els Samaranch, entre la foscor i la glòria

La via olímpica – Un currículum forjat al món de les finances – Especulant a Ciutat Meridiana – Una escola del poder – Discreció davant el Procés – Volant cap a Pequín

La seducció dels negocis

Isidre Fainé, el poder de transformar La Caixa en el banc més gran

Una infantesa difícil de postguerra – Un caràcter marcat per la mare – «Vostè serà director general» – Banco Atlántico, Riva y García, Banca Jover, Bankunión… – Decisions transcendentals – El primer contacte amb l’Opus Dei – Davant el procés independentista: negocieu, negocieu – Tardor del 2017: decisions que s’han hagut d’explicar – L’arquitectura de la Fundació La Caixa, Criteria i CaixaBank – Per davant del Santander i el BBVA al mercat – El català de la llista de filantrops

Josep Oliu, el banquer de Sabadell que volia un Podem de dretes

Una successió dinàstica – La lluita per la primacia – Capital llatinoamericà al rescat – FEDEA, una referència clau – La factoria taronja – Contra el Procés

Salvador Alemany, l’empresari sense empresa

Peatges: pagar o no pagar? – La Saba d’Alemany: el pàrquing com a centre de serveis – Diu que no hi entén de política – President del Patronat del Liceu – El «nano» del Raval no oblida

Borja García-Nieto, la burgesia «eqüestre»

El món del Círculo – Ignacio, al Cercle del Liceu – El lligam amb la Universitat Abat Oliba…

Maria Reig, la dona més rica i trencadora d’Andorra

Una personalitat inquieta – Una «cosmopolita amb discurs rupturista» – La clau: «Saber què mou l’interlocutor» – Operacions immobiliàries a Barcelona – L’hereu segueix els negocis… i la política – Una aventura empresarial entre dues llums – El món de fades del producte de luxe – Inversions hoteleres en dificultats – Dos mals negocis a Madrid i Barcelona – Ben relacionada amb l’elit catalana – Arriba Gilles Dregi per posar-hi ordre – Un fons oportunista nord-americà entra en escena – Crisi a Crèdit Andorrà – Maria Reig, la líder social que no va poder ser

Carles Tusquets, banquer per vocació i fill predilecte del patriciat barceloní

Els orígens financers: la Banca Tusquets – Deixeble d’Isidre Fainé – L’home que sempre arriba aviat – Entre el sí a Artur Mas i el no a la independència – El negoci va ser vendre – Trea Capital, el cor de l’actual negoci – El Tusquets evangelitzador de la inversió i l’estalvi – Enriqueix-me a poc a poc, que tinc pressa – Un altre damnificat de Spanair – President no executiu de Banco Mediolanum

Els Serra Farré i Catalana Occidente, el seny assegurat

Una multinacional amb arrels al 1864 – L’agència Serra Sallent de Manresa – Salvar Occidente de la fallida – L’assalt pel control de la històrica La Catalana – Una empresa «multifamiliar» amb cognoms il·lustres – El pitjor moment: un segrest de 66 dies a mans d’ETA-pm – Plantar el director del Banco Central per anar al tennis – Jesús Serra i Santamans, seixanta anys de patriarcat a la companyia – El relleu cap al president actual – Traslladen la seu a Madrid el 2017 «amb molt dolor del nostre cor» – Créixer a base de comprar i comprar – Resistència a la crisi de 2008 – Baqueira Beret, una inversió fora de les assegurances – Les inversions immobiliàries del GCO – La sisena fortuna catalana – La Fundació Jesús Serra

Emilio Cuatrecasas, l’advocat més ric d’Espanya, ferit per Hisenda

Cent anys d’història – La tercera generació – Up or out: ascendir o anar-se’n – Bel·ligerant amb l’independentisme català – Un sopar amb Manuel Valls… – … i un avió cap a Euskadi – Impulsor de Barcelona Global – «Víctima» de la fallida de Bruno Figueras – Culpable de vuit delictes – Conseqüències sobre el despatx – Un fitxatge estel·lar – Com aconseguir el títol d’advocat més ric d’Espanya – Expansió internacional i aliances a Portugal i Sevilla – De retirada del bufet – Cuatrecasas es concentra en l’immobiliari a partir de 2016 – La torre Cuatrecasas, al costat de la torre Glòries

Luis Conde, el caçatalents que va apostar per Ciutadans

L’home que és a tot arreu – Caçatalents envoltat de «populars» – Amistats controvertides – La Fira se li resisteix – Molt a prop d’Albert Rivera – Al costat de Manuel Valls

Les germanes Godia, una gran fortuna catalana amb arrels a l’antic règim

L’alferes provisional més jove d’Espanya – La Brigada del Amanecer – A l’escalf del règim i de Porcioles – Entre l’assassinat de Bultó i l’assalt de De la Rosa – Una col·lecció d’art feta amb criteri – Ostentació i signe de pertinença – La meitat per a tu, la meitat per a mi – Acusats de frau a Hisenda – Una festa d’aniversari esdevé un conflicte polític – Octubre de 2017: de Catalunya a Getafe – D’Iberpistas a Abertis, i ara a Naturgy

El triomf dels mitjans i la cultura

Els Godó i La Vanguardia, una nissaga i un negoci irrepetibles

De diari de partit a suculent negoci – Ramón Godó, misantrop i anticatalanista – Gaziel, de la corresponsalia a la direcció – La revolució de La Vanguardia – Un «soviet» a la redacció i esqueles sense creu – Galinsoga, el preu a pagar – Una família ferida per la tragèdia – La cinquena generació – La filosofia Godó: creure en la realitat – El diari que no ha volgut ser l’ABC – La majoria absoluta d’Aznar s’endú un director

Jaume Roures, Tatxo Benet i Mediapro, el Hollywood català

El llibre de capçalera de Roures – Mediapro comença a caminar – El procés independentista – Tatxo, l’ala independentista de Mediapro – La fallida de la Unió Esportiva Lleida de Tatxo Benet – Una col·lecció d’obres d’art censurades – L’etern retorn de la llibreria Ona – El coronavirus va trucar a la porta – La ideologia de Mediapro, entre Convergència i la revolució – La recepta Roures per a TV3: menys estructura i més continguts – D’empresa d’amics a multinacional – Un fons xinès compra la majoria de Mediapro – Els Estats Units i França, els conflictes més recents – The Mediapro Studio, nova dimensió – Una història accidentada

Els Lara, els prínceps destronats de Planeta

Una llarga batalla – De la Legió a Planeta – Lara, mossèn Tronxo i una mort a la carretera – El darrer burgès ambiciós? – Contra el Procés, però crític amb Aznar – El lligam amb Mas – Un gran imperi – La temptació bancària – Un poder en declivi?

Lluís Bassat, entre la tragèdia jueva i el triomf a la publicitat

Un avi maçó – Un pare que fuig – L’antijudaisme del franquisme – Nascut un 6 d’octubre – Un oncle a Auschwitz – Les intuïcions en el negoci – De Bassat SA a Filomatic – De Gila a Pujol, passant pels Jocs Olímpics – Les dues campanyes del Barça – Yolanda, la filla que més s’hi assembla – Els Col·legis del Món Unit, una connexió interessant – L’experiència d’El aprendiz – La religió i la vida – Catalanista, però contrari al Procés

Els Rodés, la nissaga pionera de la publicitat a Catalunya

Temps de guerra – Víctimes de la bomba del Coliseum – La passió per la publicitat – Ben avingut amb els March – Peça clau en els Jocs del 92 – L’aposta per l’Institut de l’Empresa Familiar – La vergonya del Palau – Tres germans, tres colors – Molt actius per una tercera via – Un pensament austriacista – Premsa, banca, publicitat – Immersió periodística al diari Ara – L’Ara, sense la publicitat del referèndum de l’1-O – El cas Acciona – Teories cap al futur

Antoni Vila Casas, el farmacèutic filantrop i independentista

Un avi conservador i un de catalanista – Un negoci que va anar en augment – Franco i el Diazepan – «El producte o els diners» – Una referència en el mecenatge – Un independentista sense complexos – De la farmàcia, a l’art i la biotech – Accionista del diari Ara

Els Sunyol, Barça, sucre i mecenatge

Una fortuna dolça – Empresa, esport i ciutadania – Un destí tràgic a la serra de Guadarrama – Un orfe de nou anys – La mala relació amb l’avi – Una promesa a la mare: no fer política – Recuperar la posició perduda

Carmen Cervera, de filla d’un mecànic a baronessa Thyssen

De Tarzan a l’aristocràcia – Un títol amb molta història – El paper dels Thyssen durant el Tercer Reich – Un baró de vida sentimental agitada – Un fons d’art construït amb voluntat de ferro – Una col·lecció «a cop de talonari» – Ombres sobre la col·lecció – «No tinc diners, no tinc diners, no tinc diners…» – Luis del Olmo li volia deixar diners per menjar! – Una enganxada amb la filla del baró

Els que aixequen la persiana

Els Grífols, l’Ibex-35 sobiranista mimat per Washington

El producte – El net del fundador – Miami, cap de pont de l’ambició internacional – La connexió nord-americana – L’eclosió sobiranista de Víctor Grífols – La tardor del patriarca – Un imperi diversificat – A les trinxeres, a prop del PSUC

Els Carulla, entre el mecenatge i la Gallina Blanca dels ous d’or

Un dels fundadors d’Òmnium – Un mecenes que volia fer país – Maria Font, la persona imprescindible – El vincle amb Fèlix Millet – Una decisió controvertida: salvar Convergència – La branca catalanista del Cercle d’Economia – Per damunt de tot, empresa familiar – L’expansió i les seves claus – La persecució fiscal – Les vendes de negocis deficitaris – El diari Ara, entrada i sortida – El holding, avui – La tercera generació – Els més rics d’El Mundo i Forbes

Els Sánchez Llibre, poder en conserva

«Humils, honrats i sense presumir» – El primer contacte amb la democràcia cristiana – La coneixença amb Duran i Lleida – L’escuder que «sobreviu» al rei – La passió perica i el pols amb Lara – Partida d’escacs a Foment – Per una «sortida negociada» – Cap als 100 milions de facturació anual

Els Ferrer Salat, del Cercle d’Economia al mecenatge verd

Detingut per «europeista» – Del Cercle d’Economia al partit polític Centre Català – Un empresariat modern, però a la dreta – Home clau en els Jocs del 92 – Un enginyer amb tres carreres – Sergi Ferrer-Salat, mecenatge verd – Abocat a la fundació musical – «Una Catalunya dividida» – El Gelocatil, el producte – La caiguda del Banco de Europa – Tornar al que és bàsic – Sostenibilitat i compromís verd – Un discurs social intens

Els Gallardo, entre la discreció burgesa i l’unionisme de carrer

Un imperi amb quatre braços – Problemes amb Hisenda – El valor del patrimoni, molt vinculat a la borsa – Oposició frontal al Procés – Un amor a primera vista a Menorca – El segon amor d’ella, el quart d’ell

Els Tous, el somni de les joies a l’abast de tothom

Les arrels a la rellotgeria – Trenta anys d’ascens constant – Famosos i famoses amb Tous – Rosa Oriol, la portaveu empresària – Són matrimoni… però semblen germans! – Com es governa l’empresa – El capital estranger entra a Tous – Què han fet els Tous amb els diners? – Una crisi greu de comunicació pel Procés

Isak Andic, l’imperi mundial de moda Mango

El xoc amb Bruno Figueras – Banc Sabadell, mal negoci – Discreció a tota prova – El gust pel col·leccionisme – Una successió que no està sent fàcil – Els cavalls andalusos de Nahman Andic – Evitar el conflicte català – Mango: un disseny, una peça, un planeta – El cor de l’empresa és al Vallès – 2015-2018: Mango entra en pèrdues – El 2019, la remuntada i els nous projectes

Alberto Palatchi, de Pronovias a la premsa del cor

Ascens senzill, desenllaç complicat – L’inici de l’enlairament – Els anys daurats

Els Colomer, cosmètica, perruqueria i pàtria

Cendrós, el fill d’un perruquer de Valls – Ànima i motor d’Òmnium Cultural – L’enfrontament amb Fraga Iribarne – La polèmica sobre Josep Pla – Les complicades relacions amb Pujol – David Madí, el primer net noi – Colomer, un catalanista menys «volcànic» – Dins l’empresa: la fase d’internacionalització del negoci

Els Puig, capitans d’indústria amb fragància reial

El relleu passa a la segona generació – La necessitat d’amagar el nom d’Espanya – Antoni Puig, artista i soci fundador d’Òmnium

Els Molins, Opus, ciment i catalanisme

Tres branques familiars – «Em caso amb la Juana» – L’ascensió de l’Obra – De la Unió del Centre a CiU, una voluntat política – Advocat de tots els conflictes – Joan Molins, «més jesuític que opusdeista»

Josep Lluís Núñez, el constructor sense manies que va regnar al Camp Nou

La construcció derrota el tèxtil – Víctor Sagi, unes fotografies i molt de joc brut – Quan Cruyff va fer campanya per Núñez – El reconeixement buscat d’un noi de Barakaldo – Protegit per la Barcelona de Porcioles – El xoc amb el moviment veïnal – Conservador i proper – Un règim de vint anys – De l’ocàs a Quatre Camins – El clàssic home de negocis fet a ell mateix – Prudència i diversificació salven Núñez de la crisi – La primera família en patrimoni immobiliari de Catalunya

Begudes, joc i hotels

Sol Daurella, el secret de la Coca-Cola

El «repartidor» d’El Pardo – Uns bacallaners amb ambició – La fortuna de la dona més rica de l’estat espanyol – La discreció del poder – Cobega, el cor del negoci – Les armes de Sol Daurella: fusionar i dominar les embotelladores d’Espanya, d’Europa occidental i d’Oceania – Els moments horribilis dels Daurella – Carles Vilarrubí: de xofer de Pujol a conseller de Rothschild – El rostre del sector negocis – Una dimissió política per l’1-O – La CUP contra els Daurella – Quan l’unionisme va escometre Coca-Cola

Demetrio Carceller, petroli, cervesa Damm i cultura

Ministre en els anys més negres – Un esglaó clau en la història de la corrupció – Carceller Coll, la multa més gran de la història d’Hisenda – Discret i amant de l’òpera – Fer una Estrella és més que beure cervesa – Carceller, un president realment executiu que surt a la llum – Com es reparteix la propietat de Damm – El pla d’expansió de Damm – Rodilla, vuitanta anys fent entrepans – Reacció a la pandèmia de la covid-19 – Els Carceller, en el 28è lloc del rànquing del més rics

Manuel Lao, les escurabutxaques d’un home fet a si mateix

La separació dels dos germans Lao, el 1998 – La relació amb els governs de Pujol i Mas – El sector del joc no s’assembla al de les pel·lícules – Una vida entre Terrassa i Matadepera – La fundació, «per tornar el que la societat m’ha donat» – La venda de Cirsa a un fons nord-americà, el 2018

Els Suqué Mateu, quan el casino sempre guanya

L’èxit d’un ferrallaire amb origen a Llinars del Vallès – L’alcalde de les depuracions – Soci fundador del Cercle – Creus i medalles per a Carmen Mateu – El cognom Suqué, arrossegat pel cas Casinos – A la concessió de les loteries de la Generalitat – La gènesi del negoci actual: el joc – Les llicències dels casinos, en mans de Jordi Pujol – De Sant Pere de Ribes al port de Barcelona, la millor partida del casino – Casinos, joc online, caves, vivers marins, plàstics, edificis, finques, hotels, golf… – Dos germans i una germana, tres parts idèntiques – Hispano-Suiza, la resurrecció – Una economia molt sanejada

Jordi Clos, el mecenes hoteler que va inventar la marca Barcelona

Una infantesa castigada per la postguerra – L’escola de Mobles Maldà – L’entrada en el sector hoteler – Treballadors de segona generació – Una passió: dur l’art als hotels – Un maragallià dels anys gloriosos – Líder indiscutible dels hotelers de Barcelona – Una contradicció insuperable: la seu, a Madrid – Una amistat reial decebuda – Hotels en temps de crisi sanitària – Què és avui la cadena Derby Hotels Collection

Joan Gaspart, de lloctinent de Núñez a «expert en el fracàs»

«L’Oriente és la història de la família» – El coqueteig polític del pare de Josep Gaspart – La mà dreta de Josep Lluís Núñez al Barça – Una veu que no es talla – Catalanista i «amic de Puigdemont» – L’últim càrrec – Un referèndum per votar que no – La cadena dels Gaspart: vuitanta anys d’ascens i cinc de davallada – Els orígens històrics

El contrapoder de Barcelona

Vall Companys, el poder agroalimentari familiar de Lleida

L’origen de Vall Companys és al sector fariner – Josep Vall Palou, propietari únic després d’herències i compres – La generació actual: els tres germans Vall Esquerda – L’evolució del creixement – Cap a la cadena completa de producció – Montagut, un conflicte de propietat agrària a la fi del segle xx – Més escorxadors, més producció, més territoris – Proveïdors de grans superfícies – Les xifres del grup, avui – Una facturació en ascens i que es dispara el 2019 – Els fronts de crisi: dels falsos autònoms al medi ambient – La covid-19 i el Grup Vall Companys – El futur i els nous projectes – Porc ecològic per al consumidor final

Jaume Alsina i bonÀrea, del camp a la botiga sense intermediaris

De la caixa d’estalvis al centre de producció de la Closa – Un model paracolonial al segle xxi – El canvi del 1999: cap a una societat anònima amb una cooperativa a dins – Més facturació, més beneficis, més dividends, més inversions – Una nova planta a l’Aragó amb 4.000 llocs de treball – Les botigues de bonÀrea – La doctrina Alsina – Una empresa estudiada a les escoles de negocis

Josep Terradellas, les pizzes d’un empresari que se sent només un pagès

També hi ha núvols negres. Les ombres del capitalisme – Els Terradellas, abans que empresaris, són una família – La política i les amistats perilloses – Al punt de mira dels boicots espanyolistes – Tarradellas a la televisió, històries amb ànima – «El que m’agrada és ser a la fàbrica» – El príncep exiliat de l’aristocàrnia – Trajectòria ascendent, sempre – La farinera per les pizzes – El 2020, el gran salt a la internacionalització – L’empresa, vista per ella mateixa – Una empresa i una marca, en uns canvis de model globals

Joan Font i Bon Preu, comerç i independència

La fórmula de l’èxit: el comerç de tota la vida, al segle xxi – Un referent empresarial i polític – Joan Font, un perfil personal – El primer independentista entre els grans empresaris – «Els empresaris no hem de liderar el Procés, però li hem de donar suport» – Créixer i créixer, en facturació i establiments – El conflicte: Joan Font, propietari únic – Anna Font passa a ser la número dos de la firma

Els Feliu, l’electricitat que ve d’Olot

El segrest de Maria Àngels Feliu – Energia verda – Feliu, a la Fundació Princesa de Girona – Un relleu dramàtic – Un grup empresarial amb diverses branques – Banc dels Pirineus, una fallida de manual

Carles Sumarroca, el patriarca amb ànima de pagès

La petjada del doctor Bonifaci – Una mirada innovadora – De Cavall Fort a Convergència – El lligam amb els Rosell – L’intent de «conquerir» Foment del Treball – L’ombra del 3 % – Unes inversions diversificades – El sector agrari – Comsa Corporación, un gegant del sector – Presència a la sanitat i a la pell

José Luis Bonet, les caves Freixenet del poder

Freixenet, un diminutiu – La mort de la tieta Lola canvia les coses – Lluita de clans entre les vinyes – Dos anys per a una conquesta – Amb el 155 – La topada amb la nova Cambra de Comerç – Una guerra i tres morts

Mar Raventós, l’última capitana catalana de Codorníu

Una relat que comença el segle xvi – Manuel Raventós Domènech, un «regionalista agrícola» – Diputat solidari

Índex onomàstic

El mirall trencat dels mandarins catalans

Ferran Casas

Una burgesia amb capacitat d’innovar i d’arriscar per conquerir qualsevol mercat, un país de capitans d’indústria, un selecte grup de milionaris —alguns força discrets—, un establishment que remenava les cireres, que es veia capaç de controlar les institucions, i que tenia una bona entrada a Madrid. Era el panorama que, durant dècades, en dictadura i en democràcies de més o menys qualitat, oferia Catalunya a qui se la mirés a vista d’ocell. Era una classe social, una elit, que gaudia d’una certa estabilitat malgrat que mai no ha estat homogènia.

N’hi havia, i n’hi ha, que només volien fer diners, i d’altres que participaven en iniciatives, que actuen amb vocació d’incidir i que s’esforcen per veure-hi més enllà de les parets de la seva fàbrica. Des dels mecenes de la llengua i la cultura catalana com els que van fundar Òmnium fins als que ens ajuden a explicar el Modernisme o el nostre autogovern, però també els que finançaven el pistolerisme dels anys vint i l’aixecament feixista del 1936, o els que s’han entregat a aventures especulatives. A la foto hi eren i hi són tots, encara.

En els darrers anys tot ha canviat, també ells i les seves quimeres. La crisi de la indústria tradicional i l’aposta pel turisme, els serveis i l’economia de plataforma; el desplaçament del poder econòmic cap a Madrid, on ja residia el polític, que ara ha drenat amb més força les perifèries i que ha fet més subsidiari l’ecosistema català, i les incomoditats i tensions que ha generat el Procés en un àmbit on domina el conservadorisme han refet el mapa. Calia revisitar-los i trobar-ne de nous per explicar-ho tot i posar-hi context amb dades i fonts. Fer, en definitiva, una feina periodística. La bona acollida que, entre els lectors, va tenir una història de la família Lara i el seu grup Planeta a Nació Digital va donar-nos, l’estiu del 2019, la idea de fer una sèrie sobre les grans nissagues empresarials.