Cada dia és festa
- -
- 100%
- +
Vilanova i la Geltrú
Sant Antoni és la Festa Major d’hivern d’aquesta vila. La celebren el mateix dia 17 i, com que la data no és festiva arreu, compta amb una magna desfilada de carros de traginer, cotxes de cavalls i muntures de tota mena en honor del sant, arribats de tot el país.
El Forcall i altres poblacions del País Valencià
A cada poble de les comarques del Maestrat i dels Ports celebren Sant Antoni amb les anomenades santantonades. Al Forcall, sense prescindir de la benedicció dels animals, la festa gira al voltant d’una particular representació de la vida del sant anacoreta. Aquesta representació es fa de nit i al carrer, en format ambulant, on uns “dimonis” anomenats botargues, enfundats en una mena de granota blanca pintada amb gargots verds, negres i vermells, que simulen serps i dimonis —la viva imatge dels siurells mallorquins—, turmenten el sant, simulant les temptacions que hagué de patir. De passada, aquests dimonis aprofiten la sortida per anguniejar tothom qui troben badant pel carrer, que sol ser la resta del poble. Empipen, sobretot, les persones del sexe femení, que no es poden deslliurar (sembla i tot que ho desitgin) de procaces grapejades aprofitant la fosca i la confusió. La festa nocturna acaba, o comença, amb la crema del maio, l’arbre més alt d’un bosc pròxim que els mossos han anat a tallar uns dies abans. La celebració s’acompanya amb graellades de carn de be i generoses libacions de vi de la terra.
20 Sebastià
Matadepera
Sant Sebastià, copatró de Matadepera, serveix a aquesta població per tornar a celebrar una antiquíssima festa de l’Arbre Maig que els pobles han anat oblidant al llarg dels segles. En aquest cas, per la Festa del Pi de Matadepera (topònim que potser significa ‘bosc de la pedra’, una imatge ben suggeridora de festes antigues dedicades a la vegetació), totes les activitats festives es congreguen al voltant de l’arbre, i actuen com a reforç dels vincles amb la muntanya i la natura que envolta la localitat. Avui aquesta Festa del Pi és una de les celebracions més esperades de l’any per a bona part dels joves de la localitat. La festa gira al voltant d’una conífera de grans dimensions, que es va a buscar al defora; un cop tallada, es transporta i es planta al bell mig de la plaça i llavors es converteix, com ja he dit, en el centre de totes les activitats de la vila.
En la iconografia cristiana, Sebastià és presentat com un bell jove, amb el rostre extasiat de dolor, travessat per les fletxes d’uns sicaris que gaudeixen del martiri. L’equívoca imatge de la sofrença de Sebastià, amb el cos nu i travessat per les fletxes dels seus botxins, sovint ha estat causa d’escàndol entre el puritanisme o calvinisme, una actitud que no tan sols trobem en el protestantisme, sinó també dins el catolicisme. Cal considerar, però, que aquesta subtil imatge, que pot despertar sentiments entre pietosos i sensuals, correspon als paràmetres d’una percepció d’emotivitat antiga, que cal entendre bé si es vol copsar el caràcter de l’afectivitat a través de la història: la pietat, la compassió, la tendresa, sensacions i sentiments que han encarnat passions no sempre coincidents. L’etimologia de caràcter popular de Sebastià sol ser molt liberal. Iacopo da Varazze (segle xiii) a la Llegenda àuria, un exhaustiu tractat sobre sants i altres atribolats personatges —d’on la vena popular ha pouat la major part de la informació que en posseïm—, per justificar el nom de Sebastià ens dóna uns pintorescos indicis, entre els quals aquests: «Se-bast-iannus. Aquest bast vindria de sella de muntar i el sebe, de palissada».[3] És la mateixa manera de fer, d’un cert heraldisme de caràcter popular, que, si havia d’atorgar segell d’antigor a ciutats que no en tenien, o que els semblava que no en tenien prou amb els quatre pals vermells catalans i algun castellot solitari a l’escut municipal, llavors, guiant-se per una interpretació directa de la semàntica, endossaven a Sabadell una ceba, un corn a Cornellà, un moll (peix) a Mollet del Vallès i una gralla (au) a Granollers, una ala a Olot i... així quedava ben resolt el problema dels títols ciutadans.
Figura 5. Gravat de sant Sebastià. (Arxiu Comarcal Conca de Barberà. Col·lecció de goigs de mn. Josep Torres i Rosell.)
22 Vicent
Vicent Ferrer, el predicador que es feia entendre en totes les nacions, malgrat que ell es dirigís arreu en català, no fou el primer Vicent valencià. De fet, porta el nom del primitiu heroi (sant) Vicent màrtir, contemporani de sant Cugat i santa Eulàlia de Barcelona (segle iv). Al sud-oest de la vella Balansiya, extramurs de la ciutat, pels volts de l’actual temple de Sant Vicent de la Roqueta, s’alçava el raval de la Boatella, que durant tota l’etapa musulmana conservà, atès pels mossàrabs valentins, el remot santuari baix-romà on la llegenda diu que es venerava el cos del sant hispanoromà. En l’actualitat, una entitat de devots del sant ha preparat un camí que, des d’Osca, la vila on la tradició local el fa néixer, porta fins a València, la ciutat on va ser martiritzat. En arribar a l’antic regne d’Aragó, el camí ens condueix per les garrotxes del Maestrat, de Cantavella al Forcall, a Morella, a Traiguera, baixant a la plana cap a Vilanova d’Alcolea i d’aquí a Sagunt i a la Balansiya musulmana, on s’entra per la porta andalusina de la Boatella, la Bab Baitala, pels volts del modernista mercat central. Reivindiquem aquest primitiu Vicent, o Vicenç, que l’ombra molt i molt allargassada de Vicent Ferrer féu obscurir en el calendari; però no del tot, i poblacions tan allunyades entre elles com Torregrossa, a les Garrigues, i Sant Vicent de Raspeig, vora Alacant, continuen recordant-lo amb les seves festes.
Només com a curiositat, voldria fer notar que, entre les celebracions de sant Antoni i sant Vicenç Màrtir, es festeja, a part d’aquests dos sants, sant Pau Anacoreta, Maur i Sebastià, i aquestes celebracions provoquen una corrua de festes majors d’hivern. Insistir en els motius d’aquesta circumstància no forma part dels objectius d’aquest treball, però sí que m’abelleix fer-ho notar per destacar com la veneració d’un seguit d’herois (sants) del remot cristianisme en una època determinada de l’any ens pot mostrar, d’una banda, l’homogeneïtat cultural d’un territori i, de l’altra, l’adaptació dels cicles festius als cicles laborals de l’economia agrària.
[3] Iacopo da Varazze, Leyenda dorada, I, p. 111.
27 Mer
Banyoles
Molt abans que la llegenda oriental de sant Jordi arribés a terres catalanes, el seu lloc en els mites indígenes era ocupat per sant Mer. Diu que, després que Carlemany portés el seu exèrcit fins a les ribes del Llobregat i conquerís Barcelona, els musulmans, abans de retirar-se, llançaren els seus tresors al fons de l’estany de Banyoles i hi deixaren, per custodiar-los, un paorós drac. Del lloc on habità el drac, avui encara se’n té memòria perquè hi ha una raconada del llac coneguda amb el nom de «la draga». El drac atemoria els banyolins i, com en la llegenda jordiana, custodiava les aigües i exigia, a qui les volgués utilitzar, primer béns i bous i, finalment, joves. Mer és el mateix nom que Amer i Emeri.
2 Candelera (Mare de Déu de la Candela)
Al Mediterrani, aquesta festa es relaciona amb l’arribada del bon temps. L’adagi diu: «Per la Candelera, el sol ja corre per la carretera». Vol significar que pels volts d’aquesta data s’adverteix que el sol comença a fer allargar el dia. La religió cristiana celebra aquest dia la purificació de Maria. Maria, quan feia quaranta dies que havia donat a llum Jesús, havia de presentar el fill als sacerdots. El cristianisme celebra aquesta festa encenent petites espelmes de cera, les candeles, i d’aquí li ve el nom de candelera. La llum de les candeles significa la puresa. Un altre adagi diu: «Si la Candelera plora, el fred ja és fora; si la Candelera riu, el fred és viu». Aquest adagi s’interpreta de dues maneres: l’una associa el plorar o el riure de la Candelera amb si plou o no plou; l’altra l’associa a si hi ha lluna plena o lluna nova pels volts del dia 2. En tot cas, el plorar de la Candelera indicaria que la primavera ve avançada, i el riure indicaria que el fred és viu. Un altre adagi, molt antic, ens adverteix que per aquestes dates els óssos i altres animals que hibernen surten del seu estat: «Per la Candelera, l’ós surt de l’ossera». En alguns indrets del Pirineu (Prats de Molló, Sant Llorenç de Cerdans, Bielsa), per forçar l’ós a sortir de la seva hibernació, i, doncs, per fer avançar —per un efecte de màgia simpàtica— la primavera, celebren la representació de la Cacera de l’ós. Aquestes festes s’han associat a les del Carnaval antic.
Valls. Les Decennals
Cada deu anys, els acabats en 1, la vila de Valls celebra la festa de la Candelera de forma extraordinària, tal com diuen ells mateixos, tirant la casa per la finestra. Com gran part de les festes patronals catalanes, la de Valls té l’origen en un vot religiós: el maig de 1688 va treure’s la imatge de la Mare de Déu en processó pels carrers per donar-li gràcies per la finalització d’una plaga. Tot i així, de plagues, n’hi havia hagut moltes en anys anteriors; de fet, aquesta devoció no s’acabà d’instaurar fins a la fundació de les Festes Decennals. El 1791, pocs dies abans de la diada de la Mare de Déu, reunits els representants de la comunitat de preveres i els regidors de l’Ajuntament, se signà el document que estipulava que cada deu anys es faria una solemne processó votiva en honor de la Mare de Déu de la Candela. S’ha fet tradició la creença que l’evolució tècnica des del primitiu Ball de Valencians fins a l’exercici atlètic que avui coneixem amb el nom de castells estaria relacionada amb la data de naixement d’aquesta festa. Es conserva la dada que l’any 1801, per les primeres Decennals, hi actuà el Ball de Valencians conduït per Anton Claramunt Caragol amb el vallenc Jaume Batet Espelt de las Anxanetas. Des d’aquell Ball de Valencians, en Josep Batet Llobera crearà el Partit de Menestrals, precedent remot de l’actual colla Joves Xiquets de Valls, sorgit del cisma entre els membres del Ball de Valencians local.
5 Àgata
L’hagiografia d’Àgata, Eulàlia, Llúcia... revela que totes tres van ser belles, eloqüents i sàvies. Així ho indiquen els seus noms mateix: Àgata, la pedra de la ciència; Eulàlia, l’eloqüent; Llúcia, la llum. Comparteixen, també, i sembla que com a condició de les seves qualitats humanes (bellesa, saviesa i determinació), el martiri, perquè s’enfrontaren al poder: cap d’elles no va voler abjurar de les seves idees, que eren les de la nova religió cristiana, i admetre la vella religió, la de Roma. Per aquesta raó, i també per haver-se negat a les pretensions libidinoses d’aquest mateix poder patriarcal (encarnat, en tot el llegendari, en el governador de torn), sofriren cruel martiri: a Llúcia li arrencaren els ulls; Eulàlia fou despullada i clavada en una creu d’aspa, i Àgata sofrí la mutilació dels pits. És per això que Àgata és patrona de les dones que lacten i, per extensió, de les dones en general. En diversos llocs de l’àrea del Segrià, i en altres contrades, com a Riba-roja d’Ebre, celebren la Festa de les Dones amb l’elecció, només durant aquest dia, d’un “govern” de dones.
Riba-roja d’Ebre
Aquesta vila de la Ribera d’Ebre celebra Santa Àgata. Un acte singular és l’ofrena que fan algunes dones d’un gran pa de pessic en forma de pit, i el transporten, a la manera antiga, en una panera guarnida, damunt del cap. No fa pas gaire temps, quan les dones encara no tenien cap altre espai on realitzar-se que no fos l’interior de la casa, aquesta festivitat permetia, a la manera del “món al revés” de les festes de Carnaval, invertir el rol dels gèneres per uns dies. Altres viles de la Catalunya Nova, vora l’Ebre, com Ascó, o la Palma d’Ebre, o Arnes, o Bot, o Nalec, prop de Tàrrega, celebren aquesta festa, la qual se sol coronar amb un dinar de germanor femenina i un ball.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.