Els llibres de Consells de la vila de Castelló II

Ítem, fon proposat per en Guillem Dezcoll, de la scrivania del senyor rey, que com ell axí com a substituït del honrat en Pere Moster, síndich, sie entrevengut en les corts de Monçó per .VIII. messes e pus e en altres afers de la dita vila, per tal supliquà al dit consell que degués haver reguart devés ell. Et enaprés dix que com ell haje venut un alberch per .V. sous a·n Berthomeu de Tàrrega, ab son càrrech, e ell estant fora la vila l’onrat consell hagués proveït que negú no gossàs vendre possesió alcuna sinó francha de peyta, e per rahó del dit alberch ell peyte .III. lliures. Per ço, supliquà al consell que les dites .III. lliures li sien rellevades e omesses al dit en Berthomeu de Tàrrega, e de açò farà justícia l’onrat consell. Lo consell acordà que sien donats al dit en Guillem Dezcoll per tots trebals per ell sostenguts per la vila, .XX. florins; emperò, que sie compensat ab aquell de ço que reebut ha de la [dita] vila.

||9r Lo consell acordà que en Pere Miquell e maestre Arnau de Peralta22 hajen los comptes \de rebudes e dates/ que l’onrat en Johan Tauhenga, manobrer de la obra de madona Santa Maria, à fet, e, rebut aquell, que per aquell ne sie feyta relació en consell.23

Ítem, fon proposat per l’onrat en Pere Moster, síndich, que com ell haje fetes messions en l’açut e les denes de l’any passat no sien ben aretglades, per tal notifiquà al consell com s’i hauria en haver les dites messions e què de ací avant farà. Lo consell acordà que les messions ja feytes e d’ací avant fahedores sien feytes per denes e que les dites denes sien justificades per .III. hòmens de cascuna parròquia.

Ítem, acordà lo consell que la céquia sie erbada e scurada, ço que no s’escurà l’any passat.

Ítem, fon proposat per los honrats jurats.24

Ítem, acordà lo consell que·ls pallés qui de present són e·l pla, que [....] romanguen enguany, et en los anys avenidors que nengú no gos fer pallers en los límits dels plans. E si ho faran, que quiscú los puixe cremar sens alguna pena e lo mustaçaf e·l justícia que ho puxen fer si acusats los seran.

||9v Ítem, que·ls carnicers sien tenguts de tallar moltó, cabró e bou e totes altres carns a for de València, no contrastant qualsevol stabliments d’ací en temps passat fet.

Ítem, acordà lo consell que la céquia Major de la dita vila sie erbada, que sie scurada, tant com en l’any passat no s’escurà.25

Ítem, fon proposat per lo síndich que com sie stat atrobat que tres fanecades les quals eren d’en Tornell, les quals de gràcia temps a ençà no són stades messes en negunes talles de peyta, per ço notifique lo dit feyt al dit honrat consell, com se haurie en los dits affers. Lo consell acordà que si lo dit en Tornel vol pagar totes les peytes del temps pasat, que lo síndich li lex la terra; en altra manera, que lo dit síndich vene la dita terra segons forma del stabliment de semblant rahó fet.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com alcunes possesions sien en la dita vila les quals no són en peyta, com se haurien sobre los dits afers. Lo consell acordà que lo síndich ensemps ab los jurats face vendre les dites terres; emperò, acordà lo consell e volch que si los senyors de les dites terres se volran avenir ab los dits síndichs e jurats, que·n puxen fer aquella avinença que ells tendran per bé.

||10r Lo consell, revocan la ordenació darrerament feyta que cascun vehí pugués metre porchs tro en .XX. en l’orta, stablí e ordenà que null hom strany ni privat no gos o presumesche metre o fer metre porchs en l’orta de la dita vila si ja en ço del seu n’à, sots la pena en los altres stabliments parlants dels porchs contenguda.

Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.

Lo consell, en honor e en reverència de Nostre Senyor Déu e de la Verge Maria stablí e ordenà que null hom de qualsevol ley, condició o stament sie no gos o presumesque albardar o fer albardar alcuna bèstia en los dies dels dichmenges o de festes, sots pena de .XII. diners, partidors lo .III. al comú, lo .III. al acussador e lo terç a la senyoria, e de trencar l’albarda, salvu que cascun vehí puxe, toquant lo seny de vespres, albardar o fer albardar lur bèstia per portar erba e palla tant solament, e no altres coses.

Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.26

Fon proposat per los dits jurats que com a·udiència sua sie pervengut que·n Ramon Spàrech, carnicer, ||10v haje venut moltons, los quals se són criats en lo terme, a hòmens de fora la vila, per ço notificaren les dites coses al dir honrat consell com se haurien en los dits affers. Lo consell acordà que los stabliments parlant que alcun vehí metrà moltons o borreguos en l’orta o en lo bovalar de la dita vila, sie tengut e servat, e levades les penes d’aquells qui contra la dita ordenació sien venguts segons forma dels dits stabliments e ordenació.

Ítem, acordà lo consell que com27 lo consell pasat hagués prestats a·n28 Cardona cent sous a .V. anys, lo qual havia a servir la dita vila de son oficii, e lo dit en Cardona no cur de servir la dita vila. Per ço, manà al honrat en Pere Moster, síndich, que los dits cent sous fossen trets dels béns del dit en Cardona o de fermances per aquell donades.

Ítem, fon propossat per los dits honrats ||11r jurats que com alcuns béns sien desenparats a la vila per los Mirons e Berenguer Masquefa e per altres, per deutes deguts a la dita universitat, per ço notificaren al dit honrat consell què farien dels dits béns. Lo consell manà que los dits béns fossen venuts al més de preu donant e que lo síndich e los jurats puxen fer, del preu de aquelles, aquelles esperes (sic) que ben vist los sie.

Ítem, fon29 propossat per l’onrat en Pere Moster, clavari de la dita vila, que com ell haje despeses \que com ell hagués pagades e despesses alcunes quantitats per la dita vila/, specialment per los fets següents:

Primerament, per adobar les portes de la cort, tres sous, .II. diners.

Ítem, .Iª. corda nova al pou de Santa Maria e .Iª. ella, .V. sous, .XI. diners.

Ítem, per squrar lo dit pou de Santa Maria, .IX. sous, .I. diner.

Ítem, a·n [...]ra, fuster, per poals nous e adobar les rodes dels pous e per fusta, .XXIX. sous, .IIII. diners.

Ítem, a·n Domingo Çaera, per ferrar los poals dels pous e fer cèrcols nous e altres obres, .XXIIII. sous, .VI. diners.

Ítem, per serrar .VIII. fusts per a les portes de la vila e per metre la fusta en lo palau, cent .XXXIX. sous.

Ítem, a·n don Gotèrriç, dels [salaris] dels pous Nou e d’en Miró, .XXVII. sous, .VI. diners.

De les quals quantitats declarades per menut en lo dit consell, aquell dit consell manà esser feyt albarà al dit clavari.30

||11v Ítem, fon proposat per en Bernat Cabeça en presència del honrat consell que com la universitat de la dita vila face e fer sie tenguda a·n Francesch Pérez, ciutadà de València, .D. sous sensals cascun any pagadors a .XV. dies del mes de agost, portats a la dita ciutat a cost, messió, perill e fortuna e risch de la dita vila, sots certes e grans penes segons lo contracte de la dita venda dels dits .D. sous sensals feyta per preu de sis mília sous, és largament contengut. Et com lo dit en Bernat haje dins? en la dita vila sis mília sous del honrat n’Arnau de Vilarnau per comprar sensal, e si lo dit honrat consell acordave que lo dit en Bernat quitàs los dits .D. sous per preu pels dits .VI. [mília] sous, aquell dit en Bernat quitarie aquells ab condició que·l consell fes carta de venda de .D. sous sensals al dit en Bernat en loch del dit honrat n’Arnau deVilarnau, sots certa e covinent pena [sal] quantitat de la adnual no se [sie] pagada en lo ||12r termini ordenat e ab pena pecuniària de hostatges, sagrament, renunciament e ab carta de gràcia, e ab totes aquelles clàusules que en semblants contractes són acostumades, ab tot profit del dit n’Arnau de Vilarnau, com de les dites coses se’n seguerien molts profits a la dita universitat. Primerament, que el risch de aquells serie foragitat e la messió de aportar com plàcie al dit en Bernat, que la universitat no sie tenguda pagar aquells ne aportar en altres parts sinó tant solament dins en la vila de Castelló. Per tal, dix que notifiquave al dit honrat consell en del·liberació del qual donave si aquell \plahie/ que fes lo dit quitament en la forma desús dita, com lo dit en Bernat s[e] oferís prest e apparellat de pagar totes messions, axí de aportar la moneda per quitar a la ciutat de València com per síndichs fahedors per la dita rahó, et sindicat de aquelles cartes de venda e revenda e totes altres messions que en lo dit feyt se fessen.

Lo consell acordà que, segons forma de la dita ||12v proposició, sindicat sie feyt al dit en Bernat per quitar lo dit censal et, quitat aquell e31 delliurades les cartes de la venda dels dits .D. sous censals e revenda de aquells, ofir-se apparellat de fer carta de venda al dit en Bernat en la dita forma de .D. sous censals per los dits .D. sous descarregats. Et per complir les dites coses féu carta de sindicat al dit en Bernat de quitar los dits .D. sous censals ab carta pública scrita en los libres d’en Jacme Navarro, notari, segons que en aquells és contengut.

Testimonis: en Pere Ballester e en Pasqual Martí, vehins de Castelló.

||13r Die iovis .XVIIIª. die augusti.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die iovis .XVIIIª. die mensis augusti.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló32 per veu de Ramon de Belsa, saig, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, en Guillamó Feliu, jurats. En Berenguer Moliner, Pere Palau, Johan Barbarossa, Berthomeu Bosch, Domingo Bosch, Guillamó Miquel, Johan Godes, Berenguer Guitard, Johan Ortoneda, Johan Tauengua, Guillem Trullols, Ruïç Pèriç, Guillamó Gomar, Domingo Ferrer, A(rnau) Sala, Berenguer Celma, Berenguer Marbruscha, Domingo Maurell.

Ítem, fon proposat per la dona na Olivera que com ella acapte e no haje de què pagar peyta, per ço dix que supplicave al consell que li fes gràcia. Lo consell acordà que li sie feyta falta en lo present any de una lliura que peyte.

Ítem, fon proposat en consell per33 lo discret en Guillem Dezcoll, notari de cassa del senyor rey, que com ell haje treballat en molts e diverses afers per la universitat de la vila de Castelló, specialment en lo feyt de la carta de la imposició que fon treyta del arxiu del senyor rey, en lo feyt de la gràcia de les cenes feyta a la vila per lo senyor rey, e en molts afers altres, per ço dix que supplicave al consell que·l satisfés. Lo consell acordà que li fossen dats .XX. florins e que li’n sie feyt albarà, e ab .X. florins que li donà en Barbarossa fan .XXX. florins, e açò per totes [letr]es per aquell feytes.

||13v Lo consell acordà que sie feyt albarà a·n Pere Moster de .XIII. sous e .VII. sous d’altra part los quals són deguts per scriptures del feyt dels generoses, e que pach aquells.34

Fon proposat en lo consell per los honrats jurats que com los generoses, \ço és, en Bernat de Libià e sa muller e en Ramon de Tous/, se sien meses en poder del consell sobre la contribució de les peytes, per ço dixer que que u notificaven al consell que y provehís en manera que fos de bé. Lo consell acordà que les generoses paguen la meytat de les peytes degudes e d’ací avant \les que·s deuran/ sí e segons són stades tatxades en libre de vàlues. Quant és del quitament, que hajen a quitar les liures peyteres axí com los vehins de la dita vila, com les heretats de aquells quitades seran de preu aumentador aytant com les dels altres vehins. En cars que·ls jeneroses no vullen acceptar la gràcia, que sie e vaje per no feyta.

Ítem, fon proposat en consell35 per en Berenguer Celma, carnicer, que·ls plàcie que·l diner de lliura \de la carn de moltó/ que·ls fon tolt, que·ls sie tornat cor los sie stat promés de fer tallar .I. diner més que en València. Lo consell acordà que·ls sie afegit .I. diner dementre que al consell [plaurà].

Lo consell, per profit e utilitat de la cossa pública, stablí e ordenà que tot hom \strany e saigs e bastaxos/ puxen jugar a tot joch en[torn] del almodí, en lo pati del caste[ll]; emperò, que que no y puxen tenir taulel ni stora.

Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.

||14r L’onrat consell volch e ordenà que les peytes sien treytes de tot hom qui les deje e manà a·n Berenguer Guitard que trague los béns que·l peyter en Ruïç Pèriç vendrà, e que hivaçosament lo peyter face que hisque aquella e que·l síndich lo y hinste. En altra manera, que sien treyts dels béns del peyter, i si·l síndich no·u inste, que sien treyts dels béns del síndich.

Die mercurii, .XXIIIIª. augusti.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die mercurii .XXXIIIIª. die augusti.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló36 per veu de Ramon de Belsa, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, Pere Moster, Berenguer Serra, Guillamó Feliu, jurats. Berenguer Moliner, Pere Ribaroja, R(amon) Masquefa, Berenguer Marbruscha, Martí Pèriç, texidor, Domingo Ferrer, Berthomeu Bosch, Bernat Bosch, Matheu Miró, Bernat Cavaller, Berenguer Guitard, maestre Arnau de Peralta, Arnau Roselló, Guillamó Ripoll, Guillem Trullols, Johan [Ta]uen[g]ua, Bernat Cabeça.

Ítem, fon37 proposat en consell per los honrats jurats que com los imposadors qui foren ara .IX. anys demanen la imposició del censal que la vila carregà per lo senyor duch a la dita vila, per ço dixeren que u notificaven al consell que y prengués aquella manera que fos just e honest. Lo consell acordà que sie feyta presentació de la l[etra] del senyor duch als imposadors e procurador de aquell, e que·l senyor duch e son tresorer ne sien certificats.

||14v Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com en Ramon Spàrech, notari, deman .L. sous del feyt de la scrivania passada del any passat, e convingue al síndich davant lo governador, per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que la fahena fos defessa per justícia e que la ordenació fos servada, la qual ordenació és38 que·l scrivà no haje sinó .C. sous de salarii.

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com alcuns vehins de la dita vila hajen feyt clams que·ls imposadors los demanen imposició de les \faves/39 que venen de sa collita, e és qüestió si·s deu pagar imposició o no, per ço dixeren que u notificaven al consell que y acordàs lo que de bé fos. Lo consell manà als jurats que, ajustats los jurats passats40 e alcuns prohòmens, que·ls sie feyta justícia.

Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com lo secristà de Santa Maria del Lidó dies ha [...] compte, per ço dixeren que u notificaven al consell que y provehís com fos de bé. Lo consell acordà que per lo secristà sie dat compte als jurats \e secristà de Santa Maria/, e que .C.X. sous que deu en Johan d’Alçamora, secristà passat, que·ls ne tregue en Berenguer Guitard, síndich.

||15r Ítem, fon proposat per en Pere Miquel, vehí de la dita vila, que com la vila haje feytes cèdules e haje mès a ell en .III. hòmens e mig, e a sa sogra .VII. hòmens e mig, per ço dix que u supplicave al consell41 que·l degués tornar a justícia.

Lo consell acordà que·l feyt de la senda de la Font, dels quals hi ha clams, que sie vist, si la vila hi ha ampriu, que sie defès, e si no y ha, que romangua.42

L’onrat consell acordà que sia reebut compte del secristà de Santa Maria del Lidó e que .C.X. sous que són el poder de d’en Johan d’Alçamora axí com43 a segristà sien treyts, e fon manat a·n Berenguer Guitard que·ls ne trague.

L’onrat consell volch e ordenà que en Bernat Pinell haje la absolució dels .XXXIM.DXVII. sous e que sie notificat que dins un mes primervinent aquella aje. E en cars que dins del dit mes no la haurà, que sie procehit a [capció] de persona e béns de aquell.

||15v Die dominica .XIª. die septembris.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die dominica .XIª. die septembris.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la dita vila per veu de Ramon de Belsa, corredor públich e crida de la dita vila, ab so de trompeta, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra Guillamó Feliu, jurats. Guillamó Padrells, Berthomeu Bosch, Arnau Roselló, Pasqual Miró, Guillem Bosch, Johan Godes, Jacme Alquècer, Ramon Masquefa, R(amon) Renovell, Bernat Cavaller, Johan Tauengua, Berenguer Moliner, Ruïç Pèriç de Cella, Domingo Ferrer, Guillamó Padrells, Domingo Maurell, Pere Palau, Berenguer Marbruscha, Johan Ortoneda, Guillem Trullols, Arnau Sala, .

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que com la vila hagués ordenat que fos manat a·n Bernat Pinell que hagués la absolució dels .XXXIM.DXVII. sous, .VII. diners, et lo dit en Bernat Pinell se sie profert ab scriptura de anar al senyor duch per haver la dita absolució, si li serà dats diners per a missió e li seran dats los encartaments, dels quals encartaments fall lo encartament del sensal de mossén en Pere d’Artés, lo qual censal no és quitat, et lo qual se à quitar per les fermances d’en G(uillem) Andreu. Per ço, dixeren que u notificaven al consell que y acordàs lo que de bé fos. Lo consell, vista e regoneguda la present proposició, acordà que·l dit en Bernat Pinell sie amonestat que haje la absolució per aquell promesa dins lo temps a·quell donat per lo justícia; en altra manera, que sie procehit contra aquell a capció de persona e béns. Quant és al sensal que fa a quitar e haver l[o]s encartaments del sensal ||16r de Moster e·n Pere d’Artes e allò hajen a pagar les fermances d’en Guillem Andreu, que de continent sie feyta execució en aquells per lo síndich segons són obligats,44 en manera que·l sensal sie quitat e los encartaments haüts. En altra manera, que sie imputat a·n Berenguer Guitard, síndich, \tots dans interés que per la dita rahó la dita universitat haurà e sostendrà e haver [a fer] béns d’aquell/, et que en Berenguer Moliner don e delliure los45 encartaments al dit en Bernat Pinell ab carta pública. Fon intimat a·n Berenguer Guitard e dix que no u acceptave, emperò, que y farie son fort en tant quant en ell serie volunterossament si a ell seran dats los encartaments.

Lo consell, per profit de la cossa pública, ordenà que null hom strany ni privat no sie tant ussat que se’n gos portar del tarquim de la bassa ne entar46 per abeurar en aquella sobre lo tarquim, sinó per lo abeurador allí on lo tarquim no és possat, sots pena de .V. sous, la meytat al comú, l’altra meytat a la senyoria, e que nengun no·n puxe regar arbres ni vinyes sots la dita pena.

Ítem, lo consell volch e ordenà que·ls béns los quals se venen d’aquells qui deuen deutes a la vila sien venuts per los jurats a [...]s o a espera, a conexença d’aquells, a persones que aseguren bé ab asegurament bastant.

Lo consell, per profit de la cossa pública, manà a·n Pere Moster que do[ne]47 \a·n Bernat Cavaller tres florins per un alà e a·n Ramon Spàrech e a·n Johan Pintor .VI. florins/ per comprar alans per als porchs senglars.48 Emperò, que no·ls venen ni·ls puxen prestar a nengú ne servir sinó en la caça de la vila.

||16v Aquestes scriptures dejús scrites foren delliurades per en Berenguer Moliner, del feyt de les rendes, al dit Bernat Pinell.

Primo, dos translats autèntichs dels empenyoraments feyts de les dites rendes.

Ítem, los proceses feyts ab en Bernat Guasch, comissari subdelegat d’en Bernat Amil.

Ítem, tot lo primer compte ab ses cauteles e ses àpoques.

Ítem, lo segon compte ab ab ses àpoques e cauteles; emperò, fall la àpoqua de mill sous de la dona na Elichsén, muller quondam d’en Francesch Anrich.

Ítem, lo compte tercer ab ses àpoques e ab ses cauteles.

Ítem, lo quart ab ses àpoques e cauteles.

Ítem, lo quint ab ses àpoques e ses cauteles.

Ítem, lo compte sisè ab ses àpoques e ses cauteles.

Ítem, lo compte setè ab ses àpoques e ses cauteles.

Ítem, lo compte .VIII. ab ses àpoques e ses cauteles.

Ítem, lo compte .IX. ab ses àpoques e ab ses cauteles.

Ítem, lo compte .Xe. ab ses àpoques e ses cauteles.

És ver que·n fall lo quitament lo qual la vila donà en quitar de mossén en Pere d’Artés.

Ítem, enaprés reebé una carta del senyor duch en la qual mane que aquell qui tindrà la administració de les rendes haje de salarii .CCC. sous.

Ítem, se’n porte la sua comissió, la qual fon feyta en Leyda.

Ítem, se’n porte una carta del dit senyor en la qual lo dit senyor confese que ha reebuts los dits .XXXIM.DXVII. sous, .VI. diners.

Ítem, se’n porte les cartes de les vendes de les rendes.

||17r Fon proposat en consell per n’Arnau Alarich, vehí de la dita vila, que com ell sie en peytes gran quantitat de liures peyteres, specialment per les margals, les quals són perdudes, e sobre altres béns que altri peyte, e peyta’ls ell, per ço dix que pregave al consell que u regonegués e que li fes justícia e misericòrdia. Lo consell acordà e comanà lo dit feyt als jurats, que veesen e regoneguesen lo present feyt \ab alcuns prohòmens/ e que li fessen justícia.49

Die mercurii, .XXVIIIª. die mensis septembris.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die mercurii .XXVIIIª. die mensis septembris.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló en lo qual consell foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, \jurats/. en Johan Tauengua, Ruïç Pèriç de Cella, Guillem Trullols, maestre Berenguer Guitard, Domingo Ferrer, Guillamó Miquel, Anthoni Curúbies, Pere Ribaroja, Pasqual Miró, R(amon) Masquefa, Domingo Renovell, Guillamó Padrells, Guillamó Ripoll, Pere Sanxis, Guillamó Rubert, Berenguer Marbruscha, Pere Palau, Bernat Cavaller, Andreu Sala, Johan d’Alçamora, Pere de Montpalau,50 Berenguer Moliner, consellers.

||17v Primo, fon proposat per los honrats jurats de la dita vila que com alcuns facen barata de vi ab blat, e per vigor de la barata se sobrepuje lo for ordenat en lo blat, per ço dixeren que u notificaven al consell que y provehís per manera que de bé fos. Lo consell acordà que tot hom puxe baratar vi ab forment, exceptat emperò que aquell qui volrà baratar no afor lo blat ans sie aforat ja per altre, e que·s vene comunament a·quell for sens frau e aquell qui contrafarà que pach per pena .LX. sous, la terça part al senyor duch, la terça al acusador, la terça51 al mustaçaf, e que en açò puxe esser feyta inquisició.

Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com l’onrat Bernat Amil, de la tresoreria del senyor duch, los haje dit que com la universitat de la dita vila tingue les rendes en penyora del dit senyor, e l’onrat en Berenguer de Soler li haje dit que·l deje certificar del feyt de les dites rendes, com ni per qual manera stan ni en quiny punt. Per ço, dixeren que u notificaven al consell que acordàs quinya ni qual resposta li serie feyta. Lo consell dix que ell havie pagada la dita quantitat a·n Bernat Pinell, comissari del senyor , de la qual quantitat té àpoqua, e que li sie mostrada la àpoqua.

||18r Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com l’onrat consell haje ordenat e manat a·n Berenguer Guitard, síndich, que fes execució en les fermances de les rendes e procehís a capció de persona de aquells per la qual rahó les fermances són absentades, e per la absència de aquells los afers de aquells de tot en tot valen fort menys,52 e a ells hajen parlat que deje ésser sobresehit a la capció de la persona de aquells sens prejuhí del dret de la dita universitat53 dementre que al consell plàcie. Per ço, dixeren que u notificaven al consell.

Lo consell acordà que a la capció de les persones sie sobresehit sens prejuhí del consell; quant és la execució, que sie feyta, emperò que no sien delliurats los béns tro altre manament haje lo síndich del consell.

Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com lo consell hagués prorogat als carnicers que tallasen a .XIII. lo moltó, e lo cabró a .IX. diners, e les carns ne sien ja anades e los carnicers del cabró haje dit a ells que és fort perdent, per ço dixeren que u notificaven al consell que y acordàs a quiny for talaven ni quiny no. Lo consell acordà que si·ls carnicers volen asegurar,54 \que talen lo moltó a .XIII. e cabró a .XI./. En altra manera, que tallen segons València, romanent los stabliments del bolar e del orta en sa força e valor.