Els llibres de Consells de la vila de Castelló II

||18v L’onrat consell, per profit de la cosa pública, stablí e ordenà que·l almodiner qui ara és e per temps serà mesur lo blat personalment e que alcun altre no·l gos mesurar sots pena de .XX. sous partidors, la terça part al senyor duch e la terça al acusador e la terça al mustaçaf. E que·l almodiner no puxe ésser corredor et que haje star contínuament a mesurar lo blat sots la dita pena.

Ítem, fon proposat en consell per en Domingo d’Aura que com ell descorregue en la céquia d’en Maçana55 los scorims de la sua caldera, per ço56 que supplicave al consell que li plàcie dar licència de discórrer en aquella. Lo consell acordà que los jurats vejen la fahena e que vejen lo notament feyt ja sobre aquesta rahó, e que al menys dan li donen scorredor pagant-ho bé a coneguda dels dits jurats e de altres prohòmens.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com en Ramon Miquel deman la imposició del sensal venut per la vila en nom del senyor duch, e l’onrat en Ramon de Soler sie tresorer del senyor duch, per ço dixeren que u notificaven al consell que y provehís. Lo consell acordà que·l síndich sie tramés ab lo [procés] al dit ||19r honrat en Ramon de Soler per fer-li notificació dels dits afers.

Ítem, fon proposat en consell per los dits honrats jurats que com diverses scriptures sien degudes a·n Ramon de Paüls, dels proceses feyts sobre la demanda de la imposició que en Ramon Miquel demane, feytes, e per dos translats autèntichs feyts de la carta del empenyorament de les rendes per en G(uillem) Feliu e en Pasqual Ferrando, del dit senyor a la dita vila empenyorades, per ço dixeren al consell que, de ço que just fos, los fos feyt albarà. Lo consell acordà que sien tatxades e regonegudes per los jurats e que·ls sie feyt albarà de ço que serà jutjat. Enaxí que, regonegudes les dites scriptures, fon tatxat al dit en Ramon de Paüls per les dites scriptures .V. florins, e als dits en Pasqual Ferrando, Guillamó Feliu, per les dites cartes (en blanc) sous.

Com segons forma de furs de València e privilegis del regne sie usat e acostumat de elegir e crear mustaçaf, per ço, feyta proposició per los dits honrats jurats, l’onrat consell enantà a fer elecció de aquell en la forma següent ço és, que foren atrobats de més veus los honrats en Berenguer Moliner, Arnau de Peralta, Johan Tauengua, Pere de Reus, Domingo Ferrer, Guillamó Rippoll. Enaxí que, meses en .VI. redolins de cera, foren meses en un bací d’aygua e foren treyts tres redolins per un fadrí de poqua edat, los quals foren meses en poder del dit honrat batle e, meses e regoneguts per aquell, fon donat per l’onrat en Pere de Begues, batle, per mustaçaf del present any, l’onrat n’Arnau de Peralta, lo qual jurà e féu lo sagrament ordenat per furs e privilegis.

||19v Die mercurii, .Vª. die mensis octobris.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº. octuagesimo quarto, die mercurii .Vª. die mensis octobris.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig, crida e corredor públich57 de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, en Guillamó Feliu, jurats. En Pere Sanxis, G(uillem) de Rippoll, G(uillem) Trullols, Arnau Roselló, Guillamó Padrells, Anthoni Curúbies, Berenguer Masquefa, Monserrat Alquècer, Ruïç Pèriç, Domingo Maurell, Pere de Montpalau, Johan d’Alçamora, A(rnau) Sala, Domingo Ferrer, Johan Godes, Johan Barbarossa, A(rnau) de Peralta, Johan Ortoneda, Ramon Renovell, Domingo Çaera,58 Berenguer Solà, Domingo Sanç, consellers.

Primo, fon proposat per los dits honrats jurats en lo dit honrat consell que com ells hajen haüda lletra del honrat General de la ciutat de València e del regne de aquella, \que data fuit Valencie .XXIIIª. die septembris presentis anni/, que dins .XV. dies dins lo present mes de octubre hajen dats .LVIII. lliures, .X. sous, tres diners, mealla, la qual letra fon lesta e explicada en lo present consell. Per ço, dixeren que u notificaven al consell que y donàs aquella endreça que fos justa. Lo consell acordà que·l síndich haje diners de alcuns diners qui·s deuen a la vila, \e/ que pach la dita quantitat e que haje cautela.

L’onrat consell manà ésser feyta letra per mi, en Pasqual Ferrando, a·n Berenguer Moliner, que bestragué tro en [.VIII.] florins a·n Berenguer Guitard, e al procés si·s [dexerà?] de regonéxer, lo qual procés és feyt per la imposició que demanave en [G]uillamó Miquel e companyons de aquell.

||20r Ítem, fon proposat en consell per l’onrat en Pere Moster, síndich e clavari de la dita vila, que com ell haje bestreyts al poal del pou Nou .XIII. sous, .VI. diners, e .V. sous a·n Erau per adobar aquell \lo poal/, e .XXI. sous, .VIII. diners per scriptures del feyt dels generoses ab alcunes mesions feytes, per ço dix que li sie feyt albarà. Lo consell acordà que li sie feyt albarà.59

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com la vila haje privilegi que·s puxe tenir fira dins cert loch, e sie stat acostumat de tenir en altre loch, ço és, en la plaça, e los jugadors al carer d’en Miró, per ço dixeren que notificaven al consell com ni per qual manera volie que fos tenguda la dita fira. Lo consell acordà que la fira fos tenguda llà on plaurà als tenidors aquella.

Ítem, fon proposat per n’Anthoni Pegueroles que com ell tingue .L. florins de dar al síndich per ço que deu, e reste alcuna cossa del interesse, per ço dix que supplicave al consell que li fes gràcia del interesse e li fes absolució ell pagant sa part. Lo consell acordà que·l dit n’Anthoni, pagant ço que deu, \tots los .L. florins e interesse/, que li sie absolució per lo síndich.

Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com a ells sie dat a entendre que·ls de Paníscola leven leuda de les coses que sien portades e passades per Paníscola, e si contra privilegis e libertats de la dita vila, per ço dixeren que u notificaven al consell que y provehís per manera que de bé fos. Lo consell acordà que·n sie scrit al honrat micer Berthomeu del Mas e que·n sie seguit lo consell d’aquell.

||20v Ítem, fon proposat per en Berenguer Solà que com ell tingués uns pochs de boregos e per la gran sequada no troben què menjar, per ço dix que supplicave al consell que li donàs licència de metre’ls en l’orta. Lo consell acordà que sien obligats a la vila e sie feyta l’obligació de aquella segons les ordenacions e stabliments de la vila, diu que li plau que y sien meses.

Ítem, fon proposat per en Lorenç Valentí que com a ell sien deguts .LX. sous de la terça \passada següent que finí a .VIII. de septembre proppassat/, per ço dix que li fos feyt albarà. Lo consell acordà que li sie feyt albarà.

Ítem, fon proposat per l’onrat maestre Arnau de Peralta, mustaçaf de la vila de Castelló, que com la vila lo haje elet en mustaçaf en lo present any, per ço dix que notificave al consell si volie que fos feyta gràcia de les penes e calònies axí com és acostumat. Lo consell acordà e dix que li plahie que fes aquelles gràcies que ben vist los serà.

Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com peytes sien degudes axí per los generoses com per altres persones, les quals bonament sens qüestió gran no puxen ésser treytes, per ço dixeren ||21r que u notificaven al consell quinya ni qual manera ha tendrien. El consell acordà que les peytes sien treytes, les quals són degudes e és qüestió, per en Berenguer Guitard, síndich, hivaçosament e sens alcuna triga, fahent execució axí en los béns mobles com en los seents. Et en cars que lo síndich serà nechligent o remís, que sie imputat a ell. Fon notificat a·n Berenguer Guitard, síndich.

Ítem, fon proposat per los honrats jurats que com en Pere de Begues deje .M. sous los quals en Berenguer Serra diu haver de aquell, los quals .M. sous són de les rendes del senyor duch, per ço dix que u notificaven al consell. Lo consell acordà que en Berenguer Serra sie amonestat que trague aquells60 e que sie amonestat que bestrague en les mesions de haver aquells. En altra manera, que serie imputat a ell. Quant és de les messions, que si és conegut que la vila les deje pagar, pagar-ho ha.61

Lo consell volch e ordenà que pus en Bernat Pinel no ha haüda la absolució dels .XXXIM.DXVII. sous dins lo termini a aquell donat, que sie procehit a capció de persona e béns de aquell en manera que la vila sie segura de aquell. E si alcuna cossa se perdie per ignorància, que sie imputat al síndich e jurats. Los jurats dixeren que protestaven que no y consentien. Lo consell dix que perseverave.

||21v Die mercurii, .XIXª. die octobris.

Anno a Nativitare Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die mercurii .XIXª. die octobris.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló62 per veu d’en Ramon de Belsa, saig, crida e corredor públich63 del consell de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Sala, justícia, en Pere Moster, en Berthomeu de Bues, Berenguer Masquefa, Guillem Feliu, jurats. En Johan Tauengua, Bernat Cabeça, Guillem Trullols, Guillem de Rippoll, Ruïç Pèriç, Pere Renovell, Johan d’Alçamora, Arnau Roselló, Anthoni Curúbies, Berenguer Marbruscha, Pasqual Miró, Bernat Cavaller, Monserrat Alquècer, Pasqual Godes, Bernat de Belda, Arnau Sala, Pere Palau, Domingo Maurell, Domingo Sanç, Johan d’Alçamora,64 Berenguer Moliner, conseller.

En lo qual consell fon proposat per lo molt honorable mosén en Ramon de Soler, tresorer del molt alt senyor duch de la dita vila, que com la vila tingue enpenyorades les rendes del senyor duch, per vigor de la qual penyora han reebudes grans quantitats de diners dels quals la universitat e alcuns singulars se són servits, e sie cossa justa que pus la universitat e singulars se’n són65 servits, que de ço que tenguts sien al dit senyor se avinguen ab ell, e axí matex per les onces que la vila ha abatudes de la lliura del peix,66 la qual cossa fer no podie, ans lo senyor duch se ||22r puxe encarregar en la dita universitat Pere Mir, que ell entenie bé per conportar la vila, e que de tot fessen una cossa e que se avinguesen ab ell. En altra manera, que ell haurie a fer en los afers ço que justícia [donàs].

Lo consell acordà que com segons relació del honrat en Bernat Pinell, missatger67 tramés al \dit/ senyor duch, lo dit senyor haje promès fer absolució a la dita vila de tots dans e interesses, e lo dit en Bernat se sie obligat haver aquella dita absolució que·l consell pus dat e delliurat ha ço que té del dit senyor, e lo dit senyor a promès fer aquella dita absolució e lo dit en Bernat haver aquella, que no darien res com de bona rahó no·n sien tenguts, parlant ab reverència, del dit mossén en Ramon de Soler, e que·l dit en (sic).68 En altra manera, que si la dita absolució no havie, que sie imputat al dit en Bernat e sos béns. Quant és al feyt de les onces, que sie supplicat que u deix lexar; en altra manera, que ab justícia sie defés.

||22v Posthea die mercurii, .XXVIª. die octobris anno presenti, jurat l’onrat en Johan Tauengua per lochtinent del honrat en Berthomeu de Bues,69 jurat de la dita vila, en poder del honrat en Pere de Begues, batle, e en presència dels honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, Guillamó Feliu, jurats.

Die martis, .VIIIª. die noembris.

Anno a Nativitare Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die martis .VIIIª, die novembris.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, en Guillem Feliu, jurats. En Berenguer Moliner, A(rnau) de Peralta, Berenguer Guitard, Guillamó Padrells, Ramon Masquefa, Bernat Bosch, Pasqual Miró, Pere Ribaroja, Guillamó de Rippoll, A(rnau) Sala, Guillamó Gomar, Domingo Ferrer, Johan Barbarossa, Johan Tauengua, Domingo Maurell, Pere Sanxis, Roïç Pèriç, \Johan/ Godes,70 Berenguer Celma, Bernat Pelegrí, Ramon Galter.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que com en Pere de Copons, en nom de procurador de mossén en Pere d’Artés, haje request als dits jurats que paguen .M. sous de cens \de aquell censal/ que la vila manlevà per obs del senyor duch, e los quals .M. sous an a pagar les fermances d’en G(uillem) Andreu. Per ço dixeren que u notificaven al consell que y proveís de manera que de bé fos. Lo consell acordà que la execució sie feyta encontinent e de feyt dels dits .M. sous \e en la part [sert]/, e que enterat lo síndich hi don recapte en manera que·ls dits .M. sous sien pagats.

||23r Fon proposat en consell per lo honrat en Pere Moster, jurat, que com ell haje dat de servi gallines [per] al molt honrat en Ramon de Soler, tresorer del senyor duch, lo qual servi sobrepujave del .VIII. sous, .VI. diners; que·n d’altra part haje dats .M.CLXX. sous, .III. diners, mealla al feyt del departiment del General, e .XXI. sous a·n Guillamó Feliu, qui aportà aquella a València, e .XII. diners [de la] àpoqua;71 e haje dats a·n Ramon Spàrech \per la scrivania/ .XXXVII. sous, e dos sous .VI. diners al savi qui u acordà; e .IIII. sous per ferrar lo poal del pou Nou. Per ço dix que li \fos feyt albarà. Lo consell acordà que li plahie./

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com en Ferran Lòppez los haje pregat que fos vista la sua cèdula en ço que ere fort encarregat, e ells hajen vista la cèdula e lo dit en Ferran Lòppez deje peytar .XXXVI. lliures com72 los seus béns puxen a .LXXII. lliures e de la meytat sie feyta gràcia a·quell axí com a generós. E aje pregat e suplicat al dit consell que li fes gràcia73 \alcuna [sguardant] [...] passat per ell en[...] e de present per llur [auctoritat] no pot ni [porie] supportar los càrrechs/. Per ço dixeren que u notificaven al consell.74

Lo consell acordà que li sie feyta gràcia75 \e que pach per .XXX. lliures complidament la peyta; emperò, que totes les .LXXII.76 lliures li sien scrites per raon del quitament, e que·l dit en Ferran Lòppez pach tantum les dites .XXX. lliures e açò aytant com al consell plaurà, sen prejudici del dret de la dita universitat e del dit en Ferram Lòppez ni de la sua generositat. Lo qual consell fon intimat per los dits honrats jurats al dit en Ferran Lòppez, lo qual respòs que li plahie, emperò, que protestaven que tot li romangués salvu e conservat per rahon de la sua generositat e que alcun prejudici no li fos feyt en son dret.

Testimonis: en Johan Tauengua e en Guillamó Marqués(?).77

Ítem, fon proposat en consell per los honrats que com ací en la dita vila sie un bon hom ferrer e menescal, e vulle star ací si la vila li fa gràcia e [mercé] de .XX. florins,78 e starà per .V. anys. Per ço dixeren que u notificaven al consell què y farien. Lo consell acordà que·ls jurats afermen aquell a .V. anys e que per tots los dits .V. anys li sien dats .C. sous.

||23v Lo consell acordà que sie feyt albarà als guardians \del terme/ en quant [...] de la última paga.

Lo consell acordà que·l síndich face execucions en los béns d’aquells qui són obligats a la vila ni deuen deutes a la vila, e trague los béns d’aquells per obs de la vila ab consell dels jurats e d’alcuns prohòmens.

Die veneris, .XIª. die novembris.79

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº. octuagesimo quarto, die veneris .XIª. die novembris.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, ab so de trompeta, en lo qual (sic) per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu80 Sala, justícia, en Pere Moster, Berenguer Serra, Guillamó Feliu, jurats. En Domingo Ferrer, Guillamó Padrells, Bernat Cavaller, Pere Ribaroja, Guillamó Miquel, Ramon Masquefa, Johan Godes, Jacme Alquècer, Pasqual Miró, Bernat Mut, Guillamó Gomar, Pere d’Alors, Anthoni Curúbies, Berenguer Marbruscha, Guillamó de Rippoll, Domingo Sanç, Ruïç Pèriç, maestre Arnau, A(rnau) Sala, Berthomeu Bosch, Domingo Maurell, .

Fon proposat en consell per en Pere Borraç, pescador, que com lo peix bestinal sie vedat que no entre en la dita vila per la rahó e causa en lo stabliment contenguda, per ço dix que supplicave al consell que li fos feyta gràcia a ell e als altres de metre tots pexes en la dita vila. Lo consell volch e ordenà que·ls pesca||24r dors puxen metre tots los peixs que pescaran en la dita vila ab què·s obliguen portar tots los peixs que pescaran, \axí e·l terme com fora lo terme, e/ axí de Quaresma com de Carnal, sots pena de .LX. sous \partidors segons les altres penes del [...] e que·l terç del acusador no·n puxe ésser feta gràcia,81 e que tot hom puxe ésser acusador. En altra manera, en cars que·ls dits pescadors no·s volran obligar a portar los peixs, axí de Quaresma com de Carnal, que·l stabliment feyt sobre lo feyt de la bestina romangue en sa força e valor e que la present ordenació dur dementre que a la vila plaurà; emperò, si acusador no y haurà, que·l mustaçaf puxe levar la dita pena. Los quals peixs bestinal se puxe vendre axí com és acostumat.

Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.

Lo consell manà ésser feyt a·n Berenger Solà de .XXII. sous del pou d’en Guardiola, que li són deguts.82

Die iovis, .XVII. die novembris, jurà per lochtinent de jurat per en Guillamó Feliu, en Domingo Maurell, vehí de la dita vila, en poder del honrat en Pere de Begues, present, e los honrats en Pere Moster, Guillamó Feliu, jurats.

||24v Die mercurii, .XXXª. die novembris.

Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die mercurii .XXXª. die novembris.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berenguer Serra, Guillamó Feliu, jurats. En Guillem Trullols, Guillamó de Rippoll, Ruïç Pèriç, Johan Ortoneda, maestre Arnau, Berenguer Guitard, Pere Renovell, Guillamó Gomar, Ramon Masquefa, Bernat Cavaller, Johan Godes, Pasqual Miró, A(rnau) Sala, Guillamó Palau, Bernat Mut, Guillamó Rubert, Berenguer Marbruscha, Pere Sanxis, Johan Tauengua, Johan d’Alçamora, Berenguer Moliner, Pere de Montpalau, consellers.

Ítem, fon proposat en consell per l’onrat en Guillem Miró que com ell entene que maestre Pere Castellot s’entén a mudar sa habitació fora la dita vila, per ço dix que pregave al consell que, atés que la terra no stà axí sana com se merexie, per ço dix que pregave al consell que fes per manera que una vegada aturàs lo dit maestre Pere e que·l afermàs a un temps gran, per tal que aquell se puxe heretar en lo dit loch. L’onrat consell volch e manà que maestre Pere Castellot sie refermat83 a .X. anys e que haje haver specier per tal que la vila sie mils abudada d’especieria, lo qual afermament sie feyt sots les condicions del primer afermament e per aquell preu matex.

||25r Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com la vila tingue boalar, lo qual boalar [atengue los bestiars] de València, per ço dixeren que u notificaven al consell que y provehís de manera que de bé fos. Lo consell ordenà que sie [haüda] certificació, quiny ni qual manera serà tenguda en lo dit feyt, del84 advocat que la vila ha, per [...] [que·l] feyt nos ere, e ço que serà atrobat, que sie seguit.

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com ells hajen haüda una letra del molt alt e reverent bisbe de València, que lexen traure fusta de noguer per fer una gran e bella obra e·l cor de la Seu de València, la qual letra fon explicada85 en consell, per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que li sie dada licència de traure, en reverència del senyor bisbe, aquella fusta que86 los vehins li volran vendre.

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com la dona na Galina los haje supplicat que com ell sie debilitada e no haje de què viure,87 e haje supplicat que li facen gràcia de la peyta, per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que li sie feyta gràcia de .L. sous de la peyta per cascun any, e açò a aytant com al consell plaurà.

||25v Ítem, fon proposat en consell per en Pere Bataller que com contesa e bregua sie stada entre en n’Anthoni d’Anyó e los Vilamanya, e vulle ésser amich e haver pau ab tot hom, per ço dix que supplicave al consell que y provehís per enantar que pau sie entre ells per ço que·l dit n’Anthoni puxe tornar en la dita vila. Lo consell acordà que dues bones persones sien eletes a levar la fahena de carrera, e aquell o aquells qui pau fer no volran que sien bandits de la vila segons la letra del senyor duch, e nomenà-y per prohòmens, ço és, en (en blanc).

L’onrat consell volch que la ordenació feyta sobre lo feyt del vi de la barata sie revocat, lo qual volch que sie revocat.

Lo consell de la vila de Castelló, per bé e utilitat de aquella, attenent haver ordenat bovalar e aquell designat per certs límits, afrontacions e designacions, en lo qual bovalar fon impossada pecúnia per ramat de bestiar, .XX. sous de dia e de nit .XXX. sous. Et consideran la pràticha88 introduhida de les penes peccuniàries no ésser guardat e defés segons fer-se degere, per tal, haüda consideració del temps passat e volent provehir que d’aquí avant lo dit boalar sie mils guardat e defés, stabliren e ordenaren que si bestiar alcú de qualssevol persones stranyes ni privades, de qualsevol ley, stament e condició sien, metran o metre faran bestiar alcú dins lo dit boalar amagada, e tolta la pena peccuniària de .XX. sous e .XXX. sous impossada, aquell aytal metent e tinent lo bestiar dins los límits del dit boalar sie encorregut en pena de dia que li puxen ésser preses e degollades una res e de nit dues reses, exceptat que no sien mardans o squellats, les quals reses sien les dues parts de aquell o aquella qui faran la degolla e la terça part als jurats qui de present són o d’aquí a avant seran, e ultra la dita degolla paguen lo day donat e messions que·s covendran fer per la dita rahó. Et de continent, lo dit bestiar hisque del dit boalar; en altra manera que·n sie e puxe ésser gitat e cascun vehí de la dita vila puxe fer la dita degolla que·l dit bestiar trobaran en lo dit bestiar (sic). E que alcú o alcuns, axí pastors com altres, no gosen ni presumesquen fer contrast o embarch alcú en fer la dita degolla sots pena per cascuna vegada de .LX. sous, lo terç al senyor duch e les dues parts a aquell o aquella qui la dita resistència o contrast serà feyt en la dita degolla, los quals trobants lo dit bestiar en lo dit boalar sien creeguts per son propri sagrament; emperò, en açò no sien enteses carnicers o altres qui segons stabliments del dit boalar és legut o permís (sic) metre bestiar en aquell. Retení lo consell a si que tota vegada que li plaurà puxe [cré]xer, remoure o enadir en lo dit stabliment; e si dupte o duptes alcuns exire sobre lo [dit] boalar e ordenació, sie determenat per lo justícia ab consell dels jurats.89

||26r Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, die [...] die decembris.

Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida e [corredor] públich de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats n’Andreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berthomeu de Bues, en Berenguer Serra, en Guillem Feliu, jurats. En Johan d’Alçamora, en Berenguer Moliner, Johan Tauengua, Domingo Maurell, Andreu Sala, Pere Pintor, Guillamó Miquel, Berenguer Celma, Johan Barbarossa, Anthoni Curúbies, Bernat Pelegrí, Johan Godes, Montserat Alquècer, Bernat Mut, Domingo Ferrer, Berenguer Guitard, Berenguer Marbruscha, Bernat Cabeça, Guillem Trullols, Pere Ribaroja, Ramon Masquefa, Guillamó de Rippoll, Bernat Cavaller, consellers, maestre Arnau de Peralta.

Fon proposat en consell per los honrats jurats que com los guardians de la céquia hajen request ells que haje albarà del guardianatje de la céquia, per ço dixeren que supplicaven al consell que·ls fos feyt albarà. Lo consell acordà que·ls fos feyt.90

Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com91 en Gotèriç haje request que·ls (sic) sie feyt albarà dels pous, per ço dixeren que u notificaven al consell. Lo consell acordà que li sie feyt albarà.