Els llibres de Consells de la vila de Castelló II
- -
- 100%
- +
Ítem, fon proposat per en \Lorenç/138 Valentí que com a ell sien deguts .LX. sous de la terça de .VIII. de jener per tenir lo pes de la farina, per ço dix que supplicave al consell que li fes albarà.139
Ítem, fon proposat en consell que com lo consell haje ordenat que en Berenguer Moliner e en Bernat Pinell vajen al senyor duch per dar compte e ajen a ésser dins per tot lo mes de febrer al senyor duch sots certa pena, e ell no haje diners140 que·ls don, per ço dix al consell que li donàs recapte ab què donàs diners a·quells; en altra manera, protestave que per ell no stà. Lo consell acordà que sien dats diners a·n Berenguer Moliner141 \tro en .L. florins/ per lo síndich, e que si no·n té, que·ls manleu e que li sien dats aquell de qui·ls malevarà dels diners de les rendes del dit senyor. Quant és del feyt d’en Pinell, que sie monestat e que no li sien dats diners ni mealla, e si anar no y voll, que·n sie forçat e que li sien dats capítols, als quals sien a fer los jurats Johan d’Alçamora, maestre Arnau, Berenguer Guitard, Johan Tauengua.
Ítem, fon proposat en consell142 per en Pere Moster que com ell haje dats .XL. florins a un bon hom que·ns fes bo sobre lo compte de les rendes, per ço dix que li fos feyt albarà. Lo consell acordà que li plahie.
||35v En Bernat Çabata dix que com ell pledeig ab la vila sobre la imposició que demanen del sensal que fon encarregat per a obs del senyor duch, per ço dix que y renunciave e que·l consell ne fes ço que li plagués, com d’ara a avant no entenés res demanar.
Ítem, fon proposat en consell per l’onrat en Pere Moster que com ell haje dats .CCL. sous per lo sensal de mossén en Pere d’Artés, lo qual an a pagar les fermances, per ço dix que li fos feyt albarà. Lo consell acordà que li fos feyt; emperò, que per la present paga no·n sie feyt alcun prejudici a la dita universitat ne innovació de contracte ne altre acte novell.
Ítem, lo consell acordà que sie feyt albarà a·n Pere Moster de (en blanc) sous que ha bestreyts pre haver translat del compte que fon feyt del sensal del senyor duch an Pere de Tous. Lo consell acordà que li plahie.143
Lo consell acordà que·ls vehins de Benicàcim puxen traure blats a llur menjar ab licència dels jurats, fahent sagrament que·ls volen a son menjar.
Ítem, fon proposat en consell per los honrats jurats que com ell hajen preses alcuns blats e feyt mestal d’alcuna partida, et los144 blats sien tornats en mercat e baxats de for, per ço dixeren al consell145 que fos tenguda manera. Lo consell acordà que sie dat a les flaqueres a pastar en manera que la vila no y perde res.
||36r Lo consell acordà que sobre ço que demane en Francesch Serra sie mès en poder d’en Trullols, d’en Pere de Reus e d’en A(rnau) de Peralta.
Die veneris, .XVIIª. febroarii dicti anni.
Anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXXº. quinto, die veneris .XVIIª. febroarii.
Fou plegat (sic) e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló en lo qual, per veu de Ramon de Belsa ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren146 presents los honrats en Guillem de Ripoll, justícia, en Pere Moster, Guillem Feliu, \jurats/. En Johan Tauhenga,147 en Berenguer Moliner, en Johan d’Alçamora, Arnau Sala, Berenguer Celma,148 Domingo Ferrer, Johan Ortoneda, Johan Godes, Guillamó Gomar, Berthomeu Bosch, Anthoni Currúbies, n’Arnau de Peralta, Ramon Masquefa, Pere Ribaroja, Guillamó Miquel, Bernat Mut, Bernat Bosch, Johan Barbarossa, Pere d’Alors, Ramon Renovell, Guillamó Padrells, Bernat Cabeça,149 Guillamó Rubert, Domingo Maurell, \Domingo Sanç/, Ramon Galter, Roïç Pèriç de Cella,150 Guillamó Trullols, Arnau Roselló, consellés.
Fon proposat en lo consell per en Bernat Miralles que com a ell fassen pagar e peytar los seus forns més que als altres senyors de forns, per ço que supplicave al consell que sobre lo dit feyt li degués fer justícia, ço és, que no peyt ne pach més peytes que los altres senyors de forns.
L’onrat en Guillem de Ripoll, justícia de la vila de Castelló, a instància e requisició dels dessús dits e nomenats jurats e consellers ||36v manà a·n Pere Miquel, elet per lo dit consell en regidor e reebedor de les rendes del senyor duch, en pena de mill morabatins d’or applicadors als còfrens del senyor duch151 la meytat e l’altra meytat al consell e universitat de la dita vila, \si acusats seran per lo dit consell/, que reebe la administració e regiment dessús dit e enseguisque sobre aquell la dita ordenació e ordenacions e manaments feyts e fahedors per lo dit consell.
E encontinent, lo dit en Pere Miquel dix que, temén les penes a ell imposades per lo dit justícia, que ere apparellat de enseguir la dita ordenació \e ordenacions/ e fer la dita administració sí e segons que és o serà ordenat per lo dit consell e universitat. Emperò, que si dins los dos anys del dit regiment serà demanat o manat donar compte a racional, que aquell és apparellat de donar, ell emperò \ésser/ guardat lo dampnatje e no aprés.
E lo dit consell, no acceptan la dita protestació, dix que si ans o aprés del dit temps lo compte serà demanat e serà necessari aquell donar a racional, que·l dit en Pere, per donar aquell dit compte, no contrastant que haje donat aquell al consell, haje anar al dit racional e donar aquell. Emperò, que tota vegada lo dit en Pere sie guardat de dan segons la ordenació per què és stat elet. Feyta a .XI. de giner del any present.
Et lo dit en Pere Miquel dix que no y consentie sinó dins los dos anys.
Et lo dit consell dix que, demanat o no, que finits los dos anys haje donar lo dit compte a racional o a hom ||37r per aquell \o a altre havent poder de donar e reebre aquell./ emperò, que·n sie tota vegada guardat de dan. E en cars que·l racional o altra persona havent loch reebre no volie lo dit compte, que en lo dit cars fos tengut dar lo dit compte al consell e fer a aquell absolució.
Lo consell acordà que·n Guillem Trullols, Bernat Cabeça, Domingo Maurell, maestre Arnau de Peralta e en Johan d’Alçamora, fossen assignats en hoir lo compte d’en Berenguer Moliner.
Sie feyt albarà a·n Bernat Pinell, lo qual anà a València per haver translat dels contractes del noble en Pere Boyll e d’en Alpicat, e stech .VIII. jorns, a raon de .X. sous,152 .LXXX. sous. Ítem, de altra part que donàs a·n Johan Robiols, notari, per una àpoqua que reebé d’en Galceran d’Oragues?, .II. sous. Ítem, d’altra part, que donàs a·n Bernat Frexenet, de la scrivania del senyor duch, per un translat que féu dels comptes, .XVI. sous, .VI. diners. Ítem, que donàs a·n Berthomeu de Vilalba, per lo translat del contracte del noble en Pere Boyll, .XI. sous. Ítem, a·n Francesch Pellicer, per lo translat de la venda que n’Alpicat féu a·n Jacme Ferrer, .VII. sous. Ítem, per .VI. jorns que stech a València per mostrar a·n Bernat Amil la àpoqua feyta per lo senyor duch dels .XXXIM.DC.XVII. sous, .VII. diners, mealla, lo qual dit en Bernat Amil havie scrit que si mostrada no li ere farie la execució contra153 la dita universitat per los dits .VI. dies .LX. sous, les quals quantitats cent .LXXVII. sous, .VI. diners.154
Ítem, sie feyt albarà al dit en Berenguer Moliner de dos florins pagats a·n Bernat Arnau, notari, per rahon de la anada que féu a Benicàcim hon ere la carta dels .IIIIM. sous sensals d’en Pericó de Tous e per fer lo dit translat, com stigués dos dies, per tot .XXII. sous.
||37v Ítem, fon manat albarà a·n Berenguer Moliner de .CC.XX. sous per .XXII. dies que en Bernat Pinell stech entre anar e star a Leyda al senyor duch per haver provisió de la execució que en Bernat Amil o en Bernat Guasch, subdelegat d’aquell, feye contra la dita universitat de la [intima]ció de les rendes que la vila té empenyorades del dit senyor duch.155
Ítem, lo consell acordàs que fos feyt albarà a·n Pere Miquel, administrador de les rendes del senyor duch per lo consell ordenat, que don e pach a·n Berenguer Moliner, dels diners de les rendes, cinquanta florins per missions del viatje que fa al senyor duch ensemps ab en Bernat Pinell per finar lo compte de les dites rendes.156
L’onrat consell manà esser feyt albarà a·n Guillem Dezcoll de .XXX. florins per totes coses, axí per star en les corts de Monçó com per tots altres treballs per aquell sostenguts per la universitat tro al present dia, e volch que·l sindicat de aquell sie revocat.
Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die dominica .XXVª. die februarii.
Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló157 per veu de Ramon de Belsa ab so de trompeta en los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en G(uillem) de Rippoll, justícia, Pere Moster, Guillamó Feliu, Pere Sanxis, A(rnau) Sala, Pere Strader, Berenguer Marbruscha, Guillamó d’Alors, Berenguer Rubert, Berenguer Celma, Guillamó Alquècer, Johan Godes, R(amon) Galter, Pere Sanç, Guillamó Padrells, Johan Barbarossa, Pasqual Miró, Berenguer Sala, Matheu Arnau, Bernat Cabeça, Ruïç Pèriç, Bernat Cavaller, Johan Ortoneda, consellers.
||38r En lo qual consell fon proposat per los honrats jurats que com los pescadors se [...]nyaren en tant quant tots no venen a un for, e la vila sie freturossa e minva de pexs, per ço158 dixeren que u notificaven al consell que y provehís de manera que fos \de/ bé. Lo consell159 acordà que·ls fossen dats a tot hom en general los fors següents: primerament, a pagell .VI. diners; peix negre .IIII. diners; muçola vera e ragada e agullado ubert scoat e smorrat .II. diners; peix ample pastril canell .I. diner, e que aquells pescadors qui trauran fora lo terme aporten tots los peixs en la dita vila qui pescaran; àls, que·l mustaçaf leu la pena del pa e del vi d’aquells qui pa e vi trauran segons los stabliments.
Lo consell, per tal que la vila sie abundada de carns160 ordenà que aquells carnicers qui volran asegurar, hajen gràcia .I. diner per lliura més que no·s ven lo moltó en València; e que aseguren moltó e cabró e que hajen lo bovalar segons antigament és acostumat, e la orta semblantment. E aquells qui asegurar no volran, que no gossen metre nengun linatje de bestiar en l’orta ni en lo bovalar sots les penes en los stabliments parlants d’aquells qui no són carnicers expresades.
Lo consell acordà que les garrofes puxen exir de la dita vila sens pena alcuna.161
||38v Die lune, .XXª. die marcii.
Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die lune .XXª. die marcii.
Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en Guillem de Ripoll, justícia, en Pere Moster, en Guillem Feliu, jurats. En Bernat Pelegrí, Johan Godes, Bernat Cabeça, Pere Ribaroja, Guillamó Gomar, A(rnau) Sala, Guillem Trullols, Johan d’Alçamora, Pere Palau, Guillamó Gomar (repetit abans), Bernat Mut, Guillamó Padrells, R(amon) Masquefa, Pere Sanxis, A(rnau) de Peralta, Bernat Bosch, Guillamó Rubert, Domingo Ferrer, Domingo Maurell, Johan Barbarossa, Berenguer Celma,
En lo qual consell fon proposat per los honrats jurats que com ells hajen haüdes dues letres d’en Berenguer Moliner, missatger elet per lo consell de la dita vila del feyt per lo qual és anat en missatger e del stament de la terra, les quals letres162 foren explicades en consell, per tal dixeren que u notificaven al consell que y acordàs ço que de bé fos. Hoc encara lo163 honrat en Guillem Miró requerí e pregà al dit consell que metessen les mans en fer les portes de la vila e en fer los murs, per tal que la vila puxe ésser defessa e restaurada al senyor duch.
Lo consell acordà que·ls murs e les portes e les portes de la vila sien feytes e que·l síndich haje diners per a calç, segons que és acostumat, de aquells qui a la vila deuen diners, axí de peytes degudes com altres, e que la vila vene les here-tats164 e posesions qui són tengudes a les peytes e que·n sie tenguda la vila de evicció als compradors. Hoc encara, que en reduir aquelles los justícia e jurats facen aquell destrenyiment que poran per totes aquelles maneres que ben vist serà. E noresmenys,165 lo consell vo
||39r En lo qual consell fon proposat per los honrats jurats que com ells hajen request als carnicers que asegurasen e ells no volen asegurar de fer carns, per ço dix
Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.
||39v Lo consell volch e ordenà que sien haüts dos guardians als quals donen cinquanta sous a cascun, e que·ls guardians hajen a fer la degolla segons forma dels stabliments del bovalar e fer bones e justes relacions. E en cars que no168 faran la dita degolla, que no hajen salari alcun.
L’onrat consell stablí e ordenà que tot hom qui tresplantare arbam haje a dar autor d’on los ha haüts e, si no u farà, que sie encorregut en pena de .LX. sous, les .II. parts a la part de qui seran stats los dits arb
L’onrat consell acordà que sie dat als carnicers, a la liura de la carn, a moltó .I. diner més que en València, e que sien tenguts e obligats a les coses \en los/ stabliments sobre lo feyt de les carns expresades.
Lo consell volch e ordenà que los béns d’en Domingo Miró sien venuts e treyts per aquells qui més de preu hi darà.
Lo consell acordà que sien afermats dos gua
Lo consell acordà que l’alberch d’en Ramon de Tous, que té n’Arnau Real, li sie [restaurat] e que asegur ço que a la vila deu, de la cort, als jurats.
||40r Die mercurii, .XXIIª. die marcii.
Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die mercurii .XXIIª. die marcii.
Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu \de/ Ramon de Belsa, ab so de trompeta169 per los lochs acostumats, en lo qual foren presents los honrats en Guillem de Rippoll, justícia, en Pere Moster, en Guillem Feliu, jurats. En Johan d’Alçamora, en Bernat Pelegrí, en Pere Sanxis, Ramon Renovell, Johan Barbarossa, Bernat Cabeça, G(uillem) Trullols, Ruïç Pèriç, Johan Ortoneda, Domingo Ferrer, Guillamó Miquel, Pere Ribaroja, Bernat Bosch, Ramon Masquefa, Guillamó Padrells, Pere Rubert, Johan Godes, Guillamó Gomar, Berenguer Celma, Pasqual Miró, Pere d’Alors, Berenguer Sala,
Fon proposat en consell per lo molt honrat \mossén/ en Jacme Castellà, conseller del molt alt senyor duch e camarlench de la molt alta170 senyora duquesa, que com lo \dit/ senyor duch haje feyta a ell letra de creença sobre alcuns afers tocants171 al dit senyor, la qual letra fon explicada en consell. Et explicada, dix que com lo dit senyor sie en gran necessitat de e per rahon de les companyes les quals són entrades en la terra e no haje de què viure, ans sie en gran necessitat, per ço dix que pregave al dit consell que li plagués de sucórer e ajudar al dit senyor, et de açò faran al dit senyor gran servi e asenyalat e lo dit senyor ho haurà per tots temps a memòria. Et feyta la dita presentació de la dita creença e explicada aquella, lo dit honrat consell dix que reebie aquelles ab humil deguda reverència e honor,172 e que serie acordat en lo dit feyt173 per lo dit consell.174 E acordat lo dit consell, farà, si a Déu plau, ço que serà servi del dit senyor e honor del dit mossén en Jacme Castellà. Lo consell acordà que la fahena sie comanada als \justícia e/ jurats e a·n Johan d’Alçamora, Guillem Trullols, a·n Bernat Cabeça, Domingo Ferrer, Bernat Cavaller,175 Johan Barbarossa \e Ruïç Pèriç/, e ço que acordaran \e/ finaran que·l síndich o asegur a cert temps.
||40v Die iovis, .XXIII. de març.176
Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die iovis .XXIIIª. die marcii.
Fon aplegat e justat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta per los lochs acostumats, en lo qual foren presentes los honrats en Guillem de Ripoll, justícia, en Pere Moster, \Berenguer Serra/, en Guillamó Feliu, jurats. Johan d’Alçamora, Johan Barbarossa, Ruïç Pèriç. Bernat Cavaller, Bernat Cabeça, Petrus Sanxis, Guillem Trullols, A(rnau) Sala, Bernat Mut, R(amon) Masquefa, Johan Godes, Pasqual Miró, Guillamó Gomar, Pere Sanç, Berenguer Celma, Pere Palau, Pere d’Alors, Guillamó Padrells, Pere Ribaroja, maestre Arnau, Johan Tauengua,177 Domingo Ferrer, consellers.
En lo qual consell fon proposat per los honrats jurats que com ells hajen parlat, segons forma de la licència a ells donada per l’onrat consell, ab l’honrat mossén en Jacme Castellà e hajen tengut \ab/ aquell aquella millor manera que han pogut, enaxí que, tenguda manera ab aquell, no contrastant aquella, lo dit mossén en Jacme \deman/ .M. florins. Enaxí que aytant quant han pogut han baxat lo nombre de aquells, enaxí que no se volgut pus baxar sinó tantum tro a .CCC. florins. Per ço, dixeren que u notificaven al consell.178 Lo consell acordà que en Pere Moster, síndich, vaje a segurar la quantitat a Vila-real, axí com porà tro en (en blanc) florins.179
Fon feyt sindicat a·n Pere Moster a·segurar la quantitat desús dita.
Testes: Berengarius Matheu, Petrus Marquo.
||41r L’onrat consell establí e ordenà que en cars que alcuna fahena serà comanada per lo dit consell o per los honrats jurats a alcú o alcuns, \e aquells/ reebran o faran alcunes fahenes, afers e negociis de la dita vila, que aquests aytals hajen a star a conexença e arbitració del consell de aytant quant lo consell li volrà dar e pagar, e no pus, \de sos treballs/. E que de ací a avant tot hom qui reebrà afers e negociis de la dita vila sie entés que sots conexença e determenació del consell starà et no de altra persona.
Lo consell acordà que·ls .M. sous d’en Pere de Begues sien treyts e que en Berenguer Serra e en Berenguer Guitard hi donen d’on recapte.180
Die martis, .XIXª. die aprilis.
Anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quinto, die martis .XIXª. die aprilis.
Fon aplegat e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu
||41v L’onrat consell féu absolució a·n Guillem Trullols, absent, Arnau Real, Bernat Cabeça, Ruïç Pèriç, de les imposicions de la dita vila del any huitanta quatre181 e finí en huitanta e cinch, com les àpoques e cauteles de les imposicions fossen delliurades al honrat consell e meses en lo arxiu de aquell.
Testes: G(uillermus) Miro, Petrus Miquel.
Fon feyta absolucióa a·n Johan Barbarossa, síndich del any passat, de la claveria e sindicat e dates e reebudes per aquell feytes, enaxí que, haüda relació d’en Pere Mestre, que confese haver haüts .IIIM.C.XXV. sous, .V. diners, mealla que·l dit en Johan avie a tornar, manà ésser feyta la dita absolució.
Ítem, fon feyta absolució a·n Ruïç Pèriç de Cella de la peyta per aquell plegada182 a raon de .IIII. sous, .VI. diners per lliura, haüda re[lació] d’en Johan Barbarossa, síndich, que li havie dat bon compte.
Testes predicti.
Com sie donat a entendre al honrat consell183 que com l’onrat en Bernat Amil los entén convenir per rahon de alcuns albarans, los quals diu que defallen de les coses que han treytes per mar de la dita vila, e jatse sie ell de los altres hajen haüts albarans e aquells per [presa] del scrivent o notari regent la cort sien alcuns perduts. E ell haje dit que de tots càrrechs que ell e los altres hajen carregats, si alcun albarà defall, és prest e apparellat de haver-lo. Per ço, dix que suppli-cave al consell que a justícia fossen defeses. Lo consell acordà que·l dit feyt fos dat a entendre al asesor e que, segons que·s pertangués, per justícia fossen defeses.
L’onrat consell volch e ordenà que si alcun hirà a comprar carn de fora vila e no la manifestarà que sie encorregut en pena de .V. sous, donadors e pagadors184 la terça part a la senyoria e e la terça al acusador e lo terç als sisers qui són o per temps seran, e que aquell qui la metrà ho haje a manisfestar dins un dia.
L’onrat consell vol
||42r L’onrat consell manà ésser feyt albarà als jurats de son salari, al scrivà e al síndich, e aquells qui han treyts los pous e a tots altres qui han treballat per la vila, lo qual albarà e albarans manen los jurats.
L’onrat consell, per profit de la cossa pública, stablí e ordenà que null hom strany ni privat de qualsevol ley, stament sie no sie tant cossat (sic) que gos portar armes vedades185 de dia ni de nit per la vila, jochs, cuyraces, cotes de malla ni altres armes vedades sots pena de .LX. sous186 e de perdre les armes, les quals penes e levaments d’armes sie feyt per lo justícia. Les quals penes sien partides en aquesta manera: lo terç al senyor duch e les dues parts al comú de la vila per obs de murs e valls.
Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.
L’onrat consell, per profit e utilitat de la cossa pública, stablí e ordenà que per tal que la dita vila mils sie tenguda en pau e en concòrdia, e que les jents males sien purgades de les bones, que·l justícia \ab consell dels/ jurats \e prohòmens/, a llur propi arbitri e conexença, puxen fer exir e fer buydar de la dita vila a les dites males persones \aquell temps que vist bé los serà/, axí ab manaments penals com altres leguts destrenyiments. En manera que les dites males e baralloses persones187 hisquen de la dita vila e que la vila sie en pau e en concòrdia, e que·ls presents stabliments duren aytant quant al consell serà benvist.
Ferma d’en Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.
L’onrat consell volch que·ls hereters de Coscollosa puxen fer un guardià al dia de la llur tanda, lo qual guard l’aygua e que sie creegut axí com a guardià, e que jur que bé e lealment se haurà en lo guardament de la aygua en poder del cequier major de la vila, lo qual stabliment va per tal que les jens stiguen en pau e que sobre l’aygua no hajen baralla ni qüestió.