El mas i la vila a la Catalunya medieval

EL MAS I LA VILA

A LA CATALUNYA MEDIEVAL

ELS FONAMENTS D’UNA SOCIETAT SENYORIALITZADA (SEGLES XI-XIV)

Víctor Farías Zurita

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta obra ha obtingut el XXIII Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics (2007), convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana amb el suport i la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya i de Publicacions de la Universitat de València. El jurat va estar integrat per Joan F. Mira, Joan B. Culla, Gregori Mir, Antoni Furió, Jaume Sobrequés, Josep Fontana i Josep Maria Salrach.

© Del text: Víctor Farías Zurita, 2009

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2009

Coordinació editorial: Maite Simon

Fotocomposició i maquetació: Textual IM Correcció: Pau Viciano

Coberta:

Il·lustració: Ambrogio Lorenzetti, Effeti del Buon Governo (detall), 1337-1340, Siena Palazzo Pubblico, Sala dei Nove

Disseny: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-370-7318-7

Dipòsit legal: V-992-2009

Realització ePub: produccioneditorial.com

A la Laura i la Jimena

ÍNDEX

PORTADA

PORTADA INTERIOR

CRÈDITS

DEDICATÒRIA

ÍNDEX

ABREVIATURES

PRESENTACIÓ

PRIMERA PART

Capítol 1

1. VERS UN NOU PAISATGE RURAL AL NORD-EST CATALÀ

1. LA TERMINOLOGIA

1.1 Mas

1.2 Borda

2. LA DIFUSIÓ DEL MAS

2.1 Dispersió

2.2 Emplaçament

Capítol 2

2. ELS COMPONENTS DEL MAS I LA SEVA EXPLOTACIÓ

1. EL MAS I EL SEU EQUIPAMENT

1.1 Les eines

1.2 Els recipients

1.3 El bestiar

2. EL MAS I ELS SEUS COMPONENTS

2.1. Les cases i els seus annexos

2.2 Les pertinences: el nombre

2.3 Les pertinences: la dedicació

2.4 Les pertinences: els arbres

3. L’ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI AGRARI

3.1 Les parcel·les

3.2 El parcel·lari

4. L’ARTICULACIÓ DE L’ESPAI

5. L’EXPLOTACIÓ DELS ESPAIS CULTIVATS

5.1 La irrigació

5.2 L’aterrassament

5.3 La regeneració de les terres

6. L’EXPLOTACIÓ DELS ESPAIS INCULTES

6.1 La composició

6.2 L’explotació

6.3 L’apropiació

6.4 Els límits

7. ELS SERVEIS AUXILIARS: MOLINERIA I FERRERIA

7.1 La molineria

7.2 La ferreria

8. RESUM

Capítol 3

3. EL MAS I LA SENYORIA

1. EL CONTRACTE D’ESTABLIMENT

1.1 La conclusió del contracte

1.2 Les obligacions

1.3 Les restriccions respecte la transmissió

1.4 Les restriccionesn respecte l’alineació

2. ELS NEGOCIS

2.1 La intervenció del senyor

2.2 El lluïsme

2.3 L’extinció del contracte

3. LES EXIGÈNCIES DEL SENYOR

3.1 Els censos

3.2 Els agrers

3.3 Les exaccions

3.4 Les justícies

4. EL RÈGIM SENYORIAL

4.1 El règim de les exigències

4.2 Les alteracions del règim

5. LA PROMOCIÓ SENYORIAL DEL MAS

5.1 La reorganització de la senyoria

5.2 La gestió del domini

5.3 Els arrendataris i els arrendaments

6. RESUM

Capítol 4

4. ELS HOMES I LES DONES DE MAS

1. EL MAS I EL SEU GRUP DOMÈSTIC I FAMILIAR

1.1 La successió al mas

1.2 El matrimoni al mas

1.3 El mas i el seu model familiar

2. LA CONDICIÓ SOCIAL I ECONÒMICA DELS HOMES DE MAS

2.1 El vocabulari

2.2 Les distincions

2.3 Vers una sociologia dels homes

2.4 Els vincles col·lectius

3. LA CONDICIÓ JURÍDICA DELS HOMES DE MAS

3.1 El conflicte estamental

3.2 La submissió dels homes de mas

3.3 La redempció dels homes de mas

3.4 El règim de la submissió

3.5 Valoracions

4. RESUM

SEGONA PART

Capítol 5

5. LA TOPOGRAFIA DE LA VILA

1. ELS COMPONENTS

1.1 Els habitatges

1.2 Les esglésies i capelles de la vila

1.3 Els priorats, les cases religioses i els convents

1.4 Els hospitals i les leproseries

1.5 Els palaus de la vila

1.6 Els forns, els molins i les altres instal·lacions

1.7 La plaça i els carrers

1.8 Les muralles, els fossars i els portals de la vila

2. LA DINÀMICA URBANA

2.1 La configuració

2.2 La consolidació

2.3 El creixement

3. RESUM

Capítol 6

6. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A LA VILA

1. L’ECONOMIA DE LA TERRA

1.1 Els àmbits de l’agricultura urbana

1.2 La propietat i la circulació dels predis periurbans

1.3 L’explotació dels predis periurbans

1.4 El lloc de l’agricultura urbana

2. L’ECONOMIA DELS OBRADORS

2.1 Els obradors

2.2 La composició de l’obrador

3. L’ECONOMIA DELS INTERCANVIS

3.1 Les institucions del comerç

3.2 Les infrastructures del comerç

4. LA XARXA URBANA

4.1 Les institucions

4.2 Els circuits

4.3 L’eonomia del drap

5. LA SENYORIA SOBRE ELS MERCATS I LES FIRES

5.1 Les exaccions

5.2 Les justícies

5.3 Els censos i els lluïsme

6. RESUM

Capítol 7

7. ELS HOMES DE VILA I EL SEU SENYOR

1. ELS HOMES DE VILA

1.1 La procedència

1.2 Les distincions

1.3 Els privilegiats: els religiosos i cavallers

1.4 Els exclosos: els esclaus

1.5 La presència jueva a la vila

2. EL SENYOR DE LA VILA

2.1 Els rèdits del senyor: els predis

2.2 Els rèdits del senyor: les exaccions

3. LES INSTITUCIONS SENYORIALS: BATLLIA, CÚRIA I NOTARIA

3.1 La batllia de la vila

3.2 La cúria de la vila

3.3 La notaria de la vila

4. LES FRANQUESES DEL SENYOR

4.1 Els motius de les franqueses

4.2 Els receptors de les franqueses

4.4 Les altres franqueses

4.5 Les franqueses quant a la gestió

4.6 Els efectes de les franqueses

5. EL DESPERTAR DE LA UNIVERSITAT

5.1 El govern participatiu

5.2 Els representat de la universitat

5.3 El repartiment de les compències

6. RESUM

Capítol 8

8. LA VILA I EL MAS

1. LA CREACIÓ D’UN ESPAI LOCAL INTEGRAT

1.1 Les premisses funcionals

2. ELS EXEMPLES D’UNA INTEGRACIÓ: LA NOTARIA

2.1 La notaria i els homes de mas

2.2 Valoracions

3. ELS EXEMPLES D’UNA INTEGRACIÓ: EL MERCAT

3.1 Les funcions del mercat

3.2 El mercat i els homes de mas

4. VILA, MAS I SENYORIALITZACIÓ

4.1 La intervenció del senyor

4.2 Valoracions finals

FONTS I BIBLIOGRAFIA

ABREVIATURES

ACAArxiu de la Corona d’Aragó

ACA. C Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria

ACA. OR Arxiu de la Corona d’Aragó, Ordes Religiosos

ACA. P Arxiu de la Corona d’Aragó, Patrimonials

ACA. RP Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Patrimoni

ACB Arxiu Capitular de Barcelona

ADB Arxiu Diocesà de Barcelona

ADG Arxiu Diocesà de Girona

AHAM Arxiu Històric d’Arenys de Mar

AHG Arxiu Històric de Girona

AHT Arxiu Històric de Terrassa

AMM Arxiu del monestir de Montserrat

ASPP Arxiu del monestir de Sant Pere de les Puelles

BC Biblioteca de Catalunya

BL British Library

PRESENTACIÓ

EL TEMA D’ESTUDI

El llibre que presentem s’ha d’entendre, en termes generals, com un estudi dels dos tipus de poblament caracterítics de la Catalunya Vella medieval: per una banda, el mas, la petita explotació agrícola dispersa i, per l’altra, la vila, la petita i mitjana ciutat dotada de mercat setmanal, de notaria pública, de cúria judicial i d’altres institucions. Cap dels dos objectes de l’estudi no són enterament nous i tant la vila com sobretot el mas són des dels anys noranta objecte d’una recerca sistemàtica que enllaça d’una o d’altra manera amb els estudis dels grans mestres del medievalisme català: Eduardo de Hinojosa, Ramon d’Abadal, Jaume Vicens Vives i Pierre Bonnassie.[1]Aquesta recerca, tot deixant de banda la historiografia local, s’ha centrat en aspectes particulars d’un i altre tipus de poblament. Per al mas, per exemple, s’ha estudiat la seva difusió inicial,[2]el seu paper com element d’una senyoria local,[3]així com la seva relació amb temes específics com l’estructura de la família que conreava les seves terres. El que encara ens manca i el que vol oferir el present llibre és una visió de conjunt la més àmplia possible dels dos tipus de poblament que representen el mas i la vila, a partir dels coneixements assolits i les problemàtiques plantejades pels historiadors.[4]Remarquem que no és la nostra intenció oferir amb el present llibre unes conclusions definitives. Més aviat ens esforçarem en proposar un marc per a la futura recerca empírica i un model que permeti interpretar històricament la difusió de la vila i el mas, així com les condicions i implicacions d’aquesta difusió.

Vila i mas

La presentació d’una visió de conjunt i la proposta d’un marc per a la recerca i d’un model interpretatiu ens demanen, d’entrada, presentar els trets formals dels dos tipus de poblament i exposar els trets socials i econòmics del mas i la vila en tant que tipus particulars de poblament. Per això i al llarg del nostre treball amb les fonts d’arxiu ens han sigut especialment útils tant els estudis regionals de les estructures del poblament medieval a les regions mediterrànies,[5]com els estudis portats a terme per historiadors com Rodney H. Hilton, Christopher Dyer i Richard H. Britnell sobre el paper dels mercats i de les petites ciutats medievals.[6]Ara bé, és essencial, al nostre entendre, tenir sempre en compte que la difusió de determinats tipus de poblament representa també la concreció espacial d’unes relacions establertes a l’interior d’aquesta societat i d’unes estructures que li donen estabilitat. Per això, els objectius del nostre llibre no es poden esgotar en un estudi dels trets formals i de les implicacions de la difusió de dos tipus de poblament particulars. La difusió del mas a la Catalunya Vella va representar la creació d’una original unitat de producció i apropiació i la consolidació d’una nova forma de gestionar els recursos humans i materials de la senyoria. Quant als recursos materials, es va promoure el mas com una unitat de producció relativament estable i coherent, que es va mostrar capaç de generar uns excedents suficients per sostenir als seus habitants i al seu senyor. Quant als recursos humans, es va promoure el mas com una unitat domèstica ben definida, en la mesura que es va optar de manera sistemàtica per la família nuclear i la parella casada com a responsable de donar continuïtat a la producció i l’apropiació. Aquesta difusió del mas va venir acompanyada per la creació d’institucions centrals, com la notaria i el mercat, vinculades habitualment a unes viles que estaven sotmeses a una senyoria similar, en un principi, a la que s’exercia sobre el mas. Aquestes institucions centrals es caracteritzaven per oferir una sèrie de béns i serveis a les unitats de producció i apropiació del seu entorn. Un dels objectius bàsics del present llibre és demostrar que gràcies a aquestes diverses institucions es va assolir la creació d’uns espais locals i una veritable integració entre mas i vila, en el sentit que la marxa mateixa del mas es va fer dependre de l’existència d’aquestes institucions. La urbanització a petita escala, en aquest sentit, va articular processos que els historiadors acostumen a separar de manera arbitrària en conceptes estancs com «senyoria», «camp» i «ciutat» i va crear un dels model d’integració social i econòmic més característics del que acostumem anomenar el «feudalisme».

Senyorialització

La configuració d’un espai local articulat no pot ser pensada com quelcom espontani, resultat d’una combinació aleatòria de processos històrics. Aquesta configuració d’un espai local només resulta veritablement comprensible si es vincula amb un esforç senyorial per promoure mas i vila i per assolir la integració de «camp» i «ciutat». El terme senyorialització no vol sinó expressar la materialització, a gran escala, d’aquest esforç, pressuposant, però, una idea molt específica d’exercir aquesta senyoria. La senyoria que es va imposar entre mitjan segle XII i mitjan segle XIV no es va limitar a ser una senyoria explotativa, conflictiva i competitiva.[7]Va ser, a més i sobretot, un senyoria constructiva i creativa, capaç de canalitzar al seu favor la potencial dinàmica d’una societat. Hi havia enormes diferències entre un senyor del segle XI i un senyor del segle XIII, tant pel que fa a la consideració dels propis actes com pel que fa a les relacions amb els homes i dones sotmesos al seu poder. Al segle XIII l’opció preferent per a assolir riqueses i poders no era ja el terror sostingut per les armes. Entenguem-nos: la competició entre senyors, l’explotació material i la discriminació moral dels rústecs van romandre com trets bàsics de l’exercici de la senyoria, d’això no se’n pot dubtar. Però, aquests trets bàsics no fan comprensibles els canvis profunds que poden constatar-se empíricament vers el 1200. La fundació d’institucions com el mercat i la notaria, l’atorgament de franqueses, la creació de serveis com la ferreria i la molineria, la promoció de mas i vila i la creació d’un nou model d’integració social i econòmic, manifestaven, per part dels senyors, una nova pauta de comportament i una voluntat d’intervenir en les relacions socials i de regular el funcionament d’aquestes.[8]L’explicació dels canvis esmentats ha de partir, doncs, d’una renovació de les estratègies senyorials. Aquesta renovació és un fet que es pot observar empíricament i que és possible registrar de manera immediata en el llenguatge en què els senyors s’expressen com a tals en les fonts escrites. Tant en els contractes com en les franqueses es començà a difondre el concepte d’utilitat (utilitas), un concepte que les fonts del segle XI pràcticament ignoren i la importància del qual per a la història de la senyoria ha estat recentment senyalada per Ludolf Kuchenbuch.[9]Des del segle XIII, a més, la idea del bé comú (bonum communis) començà a ocupar un lloc cada vegada més rellevant en l’ideari senyorial, inicialment com aspiració reial i més endavant també com model per a la cavalleria, des que Ramon Llull va sentenciar, a mitjan segle XIII, que correspon a cada cavaller «aver viles e ciutats per tenir dretura a les gents, e per congregar e ajustar fusters en un loch, ferrers, sabaters, drapers, mercaders e los altres officis que pertanyen al ordonament d’aquest món, e qui son necessaris a conservar lo cors a ses necessitats».[10]Aquest recurs a les idees d’utilitat i del bé comú donava un nou sentit a la senyoria. Els rèdits es podien incrementar i el domini es podia mantenir atorgant el favor i la gràcia als homes i dones sotmesos a la senyoria. Aquesta senyoria es podia consolidar creant institucions, com la notaria pública, l’existència de les quals prometia el desenvolupament material de la vila i el benestar moral dels homes i de les dones sotmesos a un senyor. A partir d’aquests canvis en el comportament i en l’ideari, es va poder portar-se a terme la difusió a gran escala d’un nou model d’integració social i econòmica.

EL MARC GEOGRÀFIC I CRONOLÒGIC

El nostre treball tracta dels segles centrals del que s’acostuma a designar com l’Edat Mitjana, els segles XI-XIV, aproximadament: uns segles que es caracteritzaren, entre altres, per un notable desenvolupament en tots els sectors de l’economia, per un important creixement demogràfic, per una consolidació de l’estat monàrquic com a model polític i per l’enfortiment d’una Església sotmesa al dictat del bisbe de Roma. Pel que fa al marc geogràfic, el nostre treball es restringeix a les terres del nord-est de la Catalunya Vella, es a dir al conjunt de comarques perimediterrànies, compreses entre el riu Llobregat i els Pirineus, denominat correntment la Catalunya litoral i prelitoral. Aquest conjunt de comarques constitueix un agregat d’àrees geomorfològiques, cadascuna de les quals amb els seus trets específics, però amb suficients aspectes climatològics, hidrològics i biogeogràfics comuns com per ser considerades en conjunt. En els límits d’aquest conjunt de comarques cal atribuir una importància destacada a les planes com espais que, ocupats des de la romanització, van concentrar la major part de la població i que resultaren ser els més dinàmics en tots els aspectes: la plana de l’Empordà, les planes de Banyoles i de Girona, la depressió del Vallès i la plana del Llobregat. Els materials sedimentaris que formen aquestes planes i la protecció dels vents del nord que ofereixen les muntanyes que les envolten proporcionen unes condicions favorables per a l’agricultura mediterrània.[11] Diguem, per últim, que, malgrat l’omnipresència de la muntanya, cada unitat d’aquest conjunt s’obria d’una o d’altra manera al món exterior. Això és especialment cert per les comarques limitades per les Serralades Costeres, les quals, orientades de manera paral·lela a la costa mediterrània formen un corredor natural, un lloc de pas per als homes i l’emplaçament dels principals eixos vials. El contacte amb l’interior de la regió catalana i el litoral es realitzava a través de les valls i dels congosts d’uns rius orientats de nord a sud. La plana del Empordà, per la seva part, no sols representava el punt final del corredor prelitoral sinó també una porta cap al Rosselló i el punt de partida d’un eix de comunicació subpirenenc que s’orientava vers l’oest.

LES FONTS

El llibre que el lector té entre les mans és el resultat d’uns deu anys de recerca i de revisió de vàries desenes de milers de testimonis escrits conservats als arxius catalans, espanyols i europeus. Aquests testimonis es poden dividir en dos grans conjunts: el primer està constituït per les cartes transmeses a través de pergamins i cartularis, conservats sobretot als arxius eclesiàstics. El segon conjunt està constituït per tot un seguit de registres redactats pels notaris públics, entre els quals s’inclouen els registres de la cancelleria real i, sobretot, els protocols notarials pròpiament dits, en els quals es troba una extraordinària varietat de contractes quotidians realitzats pels habitants d’una contrada determinada. Aquests registres constitueixen a partir del primer terç del segle XIII una de les fonts bàsiques per a la historia social i cap estudi seriós de la societat, de l’economia i del poblament pot prescindir d’aquestes. La sèrie més antiga que es conserva és la de la vila de Terrassa (Arxiu Històric de Terrassa). Per a les viles de Castelló d’Empúries, Peralada, Amer i Torroella de Montgrí es conserven registres notarials des dels últims dos decennis del segle XIII (Arxiu Històric de Girona). El mateix es constata per a la vila de Sant Cugat del Vallès (Arxiu de la Corona d’Aragó). L’existència d’aquests registres representa un canvi espectacular en la quantitat i la qualitat de la informació disponible.

Les possibilitats que els mateixos ofereixen per a la historia social del poblament només es pot intuir de moment, ja que es tracta d’uns fons pràcticament intactes i desconeguts, fins i tot en els seus aspectes paleogràfics i diplomàtics. En el nostre estudi no hem pogut anar més enllà de realitzar unes cates en els diversos fons: en total hem revisat una cinquantena de volums, entre els que destaquen els procedents de les viles d’Amer, Castelló d’Empúries, Peralada, Terrassa i Sant Cugat del Vallès. Aquestes cates, per altra part, ens han evidenciat que l’explotació informatitzada d’aquestes sèries pràcticament contínues ha de permetre tant un estudi individualitzat del desenvolupament global d’un àmbit local durant un període cronològic determinat, com una anàlisi detallat d’una diversitat d’aspectes concrets de la vida econòmica, política i social d’una localitat i del seu entorn.

La conservació dels registres deu molt a l’atzar. Hi ha llocs on els protocols s’han perdut i en altres les sèries s’inicien en data molt tardana. Això té importants conseqüències, sobretot per a l’estudi de les viles. Hi ha viles per a les quals s’han conservat desenes de registres notarials. Hi ha d’altres, en canvi, per a les quals no s’han conservat sinó uns quants capbreus i un nombre modest de cartes. Per a la vila de Sabadell, per exemple, sabem d’una notaria pública des de l’any 1229,[12]però no s’ha conservat cap protocol anterior a l’any 1400. Tota la informació sobre la història medieval d’aquesta vila la proporcionen una vintena de pergamins dispersos i una desena de notes contingudes en els registres de la cancelleria reial.[13]Aquest desequilibri afecta directament l’estudi, en el sentit que l’historiador es veu obligat a considerar la història d’un nombre molt limitat de viles com representativa del seu conjunt. Però fins i tot allà on s’han conservat un notable nombre de protocols notarials no podem parlar d’una transmissió satisfactòria. Els arxius que conservaven els negocis del municipi s’han perdut en pràcticament en totes les viles. També els arxius del senyor, finalment, s’han perdut en la gran majoria dels casos. Els pocs arxius senyorials conservats en major o menor mesura eren inaccessibles a l’investigador en el moment en que es va portar a terme la nostra recerca (l’arxiu dels ducs de Medinaceli i l’arxiu dels marquesos de la Torre, on es conserven els arxius dels senyors de Castelló d’Empúries i de Peralada, respectivament).

***

A l’hora de presentar aquest estudi no volem ometre el nostre agraïment a les moltes persones que han aportat la seva ajuda i van compartir amb mi el seu saber: al personal de Biblioteca de la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques de Barcelona i també a les bibliotecàries i bibliotecaris de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Vull agrair l’ajuda que em va oferir el personal dels diferents arxius i especialment la que he pogut rebre d’Alberto Torra, de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de Josep Matas, de l’Arxiu Històric de Girona, del pare Marc Taixonera, de l’Arxiu del monestir de Montserrat, i de la malaguanyada germana Roser Pujol, de l’Arxiu del monestir de Sant Pere de les Puelles. Vull agraïr així mateix l’atenció i el suport que em proporcionaren els professors Josep Fontana, aleshores director del Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives, i Josep Maria Delgado, aleshores director del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, així com la professora Marina Picazo i el professor Lluís Riudor, del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, així com el professor Manuel Sánchez Martínez, del Consell Superior d’Investigacions Científiques de Barcelona. Els professors Pierre Bonnassie, José María Mínguez, Ermelindo Portela i Pierre Toubert van animar a convertir la tesi doctoral en un llibre que espero que pugui ser un modesta mostra de tot el que m’han ensenyat. Un esment especial voldria dedicar als mestres amb els quals he contret un immens deute de gratitud: el professor Josep Maria Salrach, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i el professor Ludolf Kuchenbuch, que em van iniciar en els estudis medievals i em van animar a dedicar les meves recerques als «feudalismes mediterranis». Gràcies al suport del professor Kuchenbuch vaig poder gaudir, a més, d’una beca de doctorat atorgada per la Universitat d’Hagen (Alemanya), beca que em va permetre investigar durant tres anys als arxius catalans. Vull agrair també la seva paciència i el seu ajut als col·legues i amics: Pedro Báscones, Montserrat Cabré, Ana Delgado, Antoni Gómez, Andreas Hiepko, Antonio Luna, Ana María Muñoz, Andrea Schwieger i Lluís To. Vull expressar, a més, el meu agraïment al professor Pere Ortí per les apreciacions que sempre ha estat disposat a fer. Finalment, el present llibre va merèixer el XXIII Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics (2007) i la seva publicació no hauria sigut possible sense la generosa complicitat de Montserrat Casals, de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, i d’Antoni Furió, Maite Simon i Pau Viciano, de les Publicacions de la Universitat de València. A tots ells la meva més sincera gratitud.