El mas i la vila a la Catalunya medieval

[46] AMM, Pergs. St. Cugat del Vallès, 150.

[47] ACB, Pergs. Benefici Sta. Magdalena, 18, 145 (1180) (ACB, Libri Antiquitatum, I, 957).

[48] ADG, Pergs. Pia Almoina, Borrassà, 135 (1125).

[49] ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 11, ff. 104v-105.

[50] ACA. OR, Rotllos St. Miquel de Cruïlles, 8/1.

[51] F. Bertsch i K. Bertsch, Geschichte unserer Kulturpflanzen, Stuttgart 19492; Th. Roener, A. Scheibe, J. Schmidt i E. Woermann (eds.), Handbuch der Landwirtschaft, Berlín i Hamburg, 1952; W. Rudorf, Zur Geschichte und Geographie alteuropäischer Kulturpflanzen, Berlín, 1969.

[52] Vegeu, per exemple, ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 10, ff. 54v-55 (1304).

[53] R. Legendre, Les céréales, biologie et application, París, 1935. Per a l’època medieval disposem ara de l’exhaustiu treball de Comet, Paysan.

[54] White, Farming, pp. 171-189.

[55] A. Maurizio, Die Nahrungsmittel aus Getreide: ihre botanischen, chemischen und physikalischen Eigenschaften, hygienisches Verhalten, Prüfen und Beurteilen, Berlín, 1917-1919; del mateix, Die Getreidenahrung im Wandel der Zeit, Zuric, 1916.

[56] J. Bastardas, Usatges de Barcelona. El codi a mitjan segle XII. Establiment del text llatí i edició de la versió catalana del manuscrit del segle XIII de l’Arxiu de la Corona de Aragó de Barcelona, Barcelona, 1984, art. 10.

[57] Per a les diferències botàniques i les diverses formes de preparació dels grans de cereal per al consum vegeu L. A. Moritz, Grain-mills and Flour in Classical Antiquity, Nova York, 1958, pp. 145-158; Amouretti, Pain, pp. 113-131 i 133-152; Comet, Paysan, pp. 374-478.

[58] D. Rumm-Kreuter, «Heizquellen, Kochgeschirre, Zubereitungstechniken und Garergebnisse mittelalterlicher Köche», dins I. Bitsch , T. Ehlert i X. von Ertzdorff (eds.), Essen und Trinken in Mittelalter und Neuzeit, Sigmaringen, 1987, pp. 227-244. Per a la llar vegeu R. Violante Simorra, «Características tradicionales, antiguas y evolucionadas, del hogar doméstico popular en Cataluña», Revista de dialectología y tradiciones populares, 6 (1950), pp. 430-495; J.-M. Pesez, «Le foyer de la maison paysanne (XIe-XIVe siècle)», Archéologie médievale, 16 (1986), pp. 65-92.

[59] Maurizio, Nahrungsmittel; F. Ruf, «Die Suppe in der Geschichte der Ernärung», dins J. Bitsch, T. Ehlert i X. von Ertzdorff (eds.), Essen und Trinken, pp. 165-182.

[60] Per al cultiu de la vinya en general i medieval en particular vegeu la clàssica monografía de R. Dion, Histoire de la vigne et du vin en France, des origines aux XIXe siècle, París, 1959. Per a la vitivinicultura a la Catalunya medieval vegeu J. M. Salrach, «La vinya i els viticultors a la Catalunya de l’alta Edat Mitjana», dins Mil anys de producció, comerç i consum de vins i begudes alcoholiques als Països Catalans. III Col·loqui d’Història Agraria, Barcelona, 1993, pp. 117-145; A. Riera Melis, «Os doy una parcela de tierra para que plantéis una viña de buenas vides y la cultivéis. El vino en Cataluña, siglos IX-XIII», dins Vino y viñedo en la Europa medieval, Pamplona, 1996, pp. 13-38. Per una aproximació geogràfica vegeu Unwin, Wine, i H. J. de Blij, Wine. A Geographic Appreciation, Totowa i Nova Jersey, 1983.

[61] J. Becker-Dillingen, Handbuch des gesamten Gemüsebaues einschließlich der Gewürz-und Küchenkräuter, Berlín i Hamburg, 1950. Per a l’horticultura medieval vegeu W. Janssen, «Mittelalterliche Gartenkultur. Nahrung und Rekreation», dins B. Herrmann (eds.), Mensch und Umwelt im Mittelalter, Stuttgart, 1987, pp. 224-243.

[62] Bertsch i Bertsch, Geschichte, pp. 156-174.

[63] Etimologías, XVII, 10, 1.

[64] Bertsch i Bertsch, Geschichte, pp. 201-212; R. Delort, «Fibres textiles et plantes tinctorales», Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’alto Medioevo, 37 (1990), pp. 838-843.

[65] M.-C. Amouretti i G. Comet, Le livre de l’olivier, Aix-en-Provence, 1985.

[66] P. Flatrès i X. de Planhol (eds.), Paysages arborés et complantés, París, 1980; Toubert, Structures, 1, pp. 258-263; P. Toubert, «Baumfeldwirtschaft», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, 1, cols. 1667-1668.

[67] M. Bourin, «Delimitation de parcelles et perception de l’espace en Bas-Languedoc aux Xe et XIe siècles», dins E. Mornet (dir.), Campagnes médiévales. L’homme et son espace. Études offertes à Robert Fossier, París 1995, pp. 7385.

[68] Etimologías, XV, 9, 4.

[69] J. Balari, Orígenes históricos de Cataluña, Barcelona, 1899, p. 619.

[70] Per al que segueix ens han estat útils els següents treballs de geografia històrica: D. Faucher, «Polyculture ancienne et assolement biennal dans la France méridionale», Revue géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, 5 (1934), pp. 251-255; R. Dion, Essai sur la formation du paysage rural français, Tours, 1934; J. Sion, «Sur la structure agraire de la France méditerranéenne», Bulletin de la Société Languedocienne de Géographie, 8 (1937), pp. 109-131; del mateix, «Sur la structure agraire de la France méditerranéenne», Bulletin de la Société Languedocienne de Géographie, 9 (1938), pp. 1-11. Per una perspectiva històrica: Toubert, Structures, pp. 273-300; A. Durand, Les paysages médiévaux du Languedoc (Xe-XIIe siècles), Toulouse, 1998. La manca d’estudis pertinents fan encara indispensable la lectura dels estudis de M. Bloch, Les caractères originaux de l’histoire rurale française, reed. París, 1988, 71-108; i del mateix «Le problème des régimes agraires», dins M. Bloch, Mèlanges historiques, 2, París, 1983, pp. 648-669.

[71] Per una proposta de clasificació de les parcel·les i dels parcel·laris vegeu H. Uhlig (ed.), Materialien zur Terminologie der Agrarlandschft, 1, Flur und Flurformen, Giessen, 1967. Vegeu al respecte també D. Denecke, «Zur Terminologie urund frühgeschichtlicher Flurparzellierungen und Flurbegrenzungen sowie im Gelände ausgeprägter Flurrelikte. Grundzüge eines terminologischen Schemas», dins H. Beck, D. Denecke i H. Jankuhn (eds.), Untersuchungen zur eisenzeitlichen und frühmittelalterlchen Flur in Mitteleuropa und ihre Nutzung, 1, Göttingen, 1979, pp. 410-440.

[72] Bloch, Caractères, pp. 92-97; Faucher, «Polyculture», pp. 249-251; Toubert, Structures, pp. 281-290.

[73] G. Chouquer i F. Favory, «Aux origines antiques et médiévales des parcellaires», Histoire et sociétés rurales, 4 (1995), pp. 11-46. Vegeu, a més, U. Heimberg, «Römische Flur und Flurvermessung», dins Beck, Denecke i Jankuhn (eds.), Untersuchungen zur eisenzeitlichen und frühmittelalterlchen Flur, 1, pp. 142-195.

[74] Toubert, Structures, 1, p. 224.

[75] R. Martí, «Les insulae medievals catalanes», Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 44 (1988), pp. 111-123.

[76] White, Farming, 151-172; Leveau..., Campagnes, pp. 83-85 i 208-212; J. P. Oleson, «Irrigation», dins Ö. Wikander (ed.), Handbook of Ancient Water Technology, Leiden, 2000, pp. 183-215. Per a la irrigació en la Catalunya medieval vegeu J.-P. Cuvillier, «L’irrigation dans la Catalogne médievale et moderne», Mélanges de la Casa Velázquez, 20 (1984), pp. 145-187; S. Caucanas, Moulins et irrigation en Roussillon du IXe au XVe siècle, París, 1995, pp. 255-307. Resulta instructiu: R. Garrabou Segura i J. M. Naredo Pérez (eds.), El agua en los sistemas agrarios. Una perspectiva histórica, Madrid, 1999.

[77] Bonnassie, Catalogne, 1, pp. 467-468.

[78] ACA. C, Pergs. Berenguer Ramon I, 30 (1020); Bonnassie, Catalogne, 1, p. 468.

[79] Caucanas, Moulins, pp. 27-28.

[80] Ch. Brunn, «Water Legislation in the Ancient World», dins Handbook of Ancient Water Technology, pp. 575-604.

[81] J.-P. Cuvillier, «La propriété de l’eau et l’utilisation des ouvrages hydrauliques dans la Catalogne médiévale (XIIIe et XIVe siècles). Essai d’histoire économique et sociale», dins Miscel·lània històrica catalana, Poblet, 1970, pp. 249-255.

[82] ACA. OR, Pergs. St. Joan de Jerusalen, Armari 1, 33 (1164).

[83] ACA. OR, Pergs. St. Llorenç del Munt, 296 (1159); ACA. OR, Pergs. Montalegre, 165 (1196); ACB, Pergs. Pia Almoina, 4, 59, 41 (1245).

[84] J. Despois, «Pour une étude de la culture en terrasses dans les pays méditerranéens», Géographie et histoire agraires (Annales de l’Est, Mémoire 21), Nancy, 1959, pp. 105-117; O. Rackham i J. A. Moody, «Terraces», dins B. Wells (ed.), Agriculture in Ancient Greece, Estocolm, 1992, pp. 123-130; L. Foxhall, «Feeling the Earth Move: Cultivation Techniques on Steep Slopes in Classical Antiquity», dins G. Shipley i J. Salmon (eds.), Human Landscapes in Classical Antiquity. Environment and Culture, Londres i Nova York 1996, pp. 44-67; Grove i Rackham, Nature of Mediterranean Europe, pp. 107-118 Sobre les tècniques d’aterraçament, el manteniment i el cultiu de les terraçes vegeu l’extens estudi de Ph. Blanchemanche, Bâtisseurs de paysages. Terrassement, épierrement et petite hydraulique agricoles en Europe. XVIIe-XIXe siècles, París, 1990.

[85] Bonnassie, Catalogne, 1, pp. 445-448.

[86] Despois, «Étude», pp. 105-117; R. Neboit-Guilhot, «Les contraints physiques et la fragilité du milieu méditerranéen», Annales de Géographie, 551 (1990), pp. 1-20.

[87] Etimologías, XVII, 2, 1-5.

[88] R. Garrabou i J. M. Naredo (eds.), La fertilización en los sistemas agrarios. Una perspectiva histórica, Madrid, 1996.

[89] Etimologías, XVII, 2, 3.

[90] Puig Ustrell, Capbreu, doc. 1140.

[91] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 1192.

[92] ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 12, f. 41-41v.

[93] Etimologías, XVII, 3, 18; Bechmann, Arbres, pp. 189-190; F. Sigaut, L’agriculture et le feu. Rôle et place du feu dans les techniques de préparation du champ de l’ancienne agriculture européene, París, 1975.

[94] M. Bloch, Caractères, pp. 75-82 i 92-97; G. Sivéry, «Brache», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, cols. 536-537.

[95] Etimologías, XVII, 2, 2.

[96] Ibíd., 5.

[97] Per al que segueix vegeu V. Farías Zurita, «El medio natural en una sociedad señorializada. Composición, explotación y apropiación del incultum en la Catalunya del noreste (siglos X-XIII)», dins J. Clemente Ramos (ed.), El medio natural en la España medieval. Actas del I Congreso sobre ecohistoria e historia medieval, Cáceres, 2001, pp. 277-299.

[98] H. Fichtenau, «Wald und Waldnutzung», dins H. Fichtenau, Beiträge zur Mediävistik. Ausgewählte Aufsätze, 3, Stuttgart, 1986, p. 108.

[99] L. Söll, Die Bezeichnungen für den Wald in den romanischen Sprachen, Munic, 1967, pp. 371372 i 159-161.

[100] J. M. Palet Martínez, «Estructura parcel·laria i aprofitament agropecuari del delta del riu Besòs en època medieval», Finestrelles, 8 (1996), pp. 39-58; J. Fernández Trabal, «Aprofitaments communals, prats i pastures al Delta del Llobregat (segles XIV-XV). Conflictes per a la utilització de l’espai a la Baixa Edat Mitjana», Acta historica et archæologica mediævalia, 10 (1989), pp. 189-220.

[101] Pons Guri, Cartoral de Santa Maria de Roca Rossa, doc. 153 (1209).

[102] ACA. OR, Pergs. Sta. Maria d’Amer, 39 (E. Pruenca i J. M. Marquès, Diplomatari de Santa Maria d’Amer, Barcelona, 1995, doc. 69).

[103] ACA. OR, Pergs. Sta. Maria d’Amer, 39 (E. Pruenca i J. M. Marquès, Diplomatari de Santa Maria d’Amer, Barcelona, 1995, doc. 69).

[104] ZR. B. Hilf i F. Röhrig, Wald und Weidwek in Geschichte und Gegenwart, Potsdam, 1933; R. Bechmann, Arbres, pp. 27-60 i 138-268; M. T. Ferrer Mallol, «Emprius i béns comunals a l’Edat Mitjana», dins J. J. Busqueta i E. Vicedo (eds.), Béns comunals als Països Catalans i a l’Europa contemporània. Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Lleida, 1996, pp. 37-47.

[105] Meiggs, Trees, pp. 467-471.

[106] G. Demians d’Archimbaud, «Dagues et armes de chasse en Provence médiévale d’aprés les données archéologiques», dins La chasse au Moyen Âge, París, 1980, pp. 133-147. Per a les tècniques de caça vegeu Balari, Orígenes, pp. 697-701.

[107] M. Montanari, «Il ruolo della caccia nell’economia e nell’alimentazione dei ceti rurali dell’Italia del Nord. Evoluzione dall’alto al Basso Medioevo», dins La chasse au Moyen Âge.

[108] Bechmann, Arbres, 38-56.

[109] H. Thimme, «Forestis. Königsgut und Königsrecht nach den Forsturkunden vom 6. bis 12. Jahrhundert», Archiv für Urkundenforschung, 2 (1909), pp. 101-154; H. Rubner, Untersuchungen zur Forstverfassung des mittelalterlichen Frankreichs, Wiesbaden, 1965; Fichtenau, «Wald», pp. 108-121.

[110] R. d’Abadal, Catalunya carolíngia, Barcelona, 1926-1986, 2.2, doc. 5.

[111] Rius Serra, Cartulario, doc. 464 (1017). Bonnassie, Catalogne, 1, pp. 152-153.

[112] Abadal, Catalunya carolíngia, 2.1, Apèndix 13; J. M. Font Rius, Cartas de población y franquicia de Cataluña, Madrid, 1969-1983, 1.1, doc. 15.

[113] Bastardas, Usatges, art. 68. Per un estudi detallat d’aquest usatge vegeu J. Brutails, «Étude sur l’article 72 des Usages de Barcelone», Nouvelle revue historique de droit français et étranger, 12 (1888), pp. 59-76; L. Assier-Andrieu, Le peuple et la loi. Anthropologie historique des droits paysans en Catalogne française, París, 1987.

[114] Per al dret d’empriu vegeu de Hinojosa, Régimen, 54-56; J. Brutails, Étude sur la condition des populations rurales en Roussillon au Moyen Âge, París, 1891, p. 244, i el seu artícle citat a la nota anterior; Assier-Andrieu, Peuple, pp. 13-65; Bonnassie, Catalogne, 1, 307-308. Convé subratllar que aquest dret es referia a les terres públiques i a les terres incultes a les que no podia negar-se l’accés als individus i col·lectius. Hem evitat la identificació d’aquestes terres com a «béns comunals» en el sentit estricte, sobretot, per l’ús anacrònic i ahistòric que correntement es fa d’aquest terme: vegeu J. M. Font Rius, «Algunes consideracions entorn la historiografia i la problemàtica dels béns comunals», dins Busqueta i Vicedo (eds.), Béns comunals, pp. 11-30. Al mateix volum Ferrer Mallol, «Emprius», pp. 33-65, indica acertadament que fins el segle XIII, «més que la propietat comunal predomina el dret a l’empriu, i que la propietat comunal comença a formar-se a partir de les concessions de deveses i bovalars, que sovintegen des del segle XIV».

[115] Bonnassie, Catalogne, 1, pp. 155-156; E. Magnou-Nortier, La société laïque et l’Église dans la province ecclésiastique de Narbonne (zone cispyrénéene) de la fin du VIIIe a la fin du XIe siècle, Toulouse, 1976, p. 180; J. Durliat, Les Finances publiques de Diocletien aux carolingiens, 284-889, Sigmaringen, 1990, 20, pp. 102, 103 i 105.

[116] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 86 (998) (Rius Serra, Cartulario, doc. 343).

[117] ACB, Pergs. Diversorum 1.2, 473 (1024) (Libri Antiquitatum, III, 137).

[118] Rius Serra, Cartulario, doc. 337 ([997]).

[119] Magnou-Nortier, Société, 180.

[120] ACB, Libri Antiquitatum, II, 653.

[121] Ch. Petit-Dutaillis, «De la signification du mot fôret a l’époque franque», Bibliothèque de l’École des Chartes, 76 (1915), pp. 97-152; Rubner, Untersuchungen, pp. 6-10 H. Rubner, «Vom römischen Saltus zum fränkischen Forst», Historisches Jahrbuch, 83 (1964), pp. 271-277.

[122] J. M. Marquès, Cartoral dit de Carlemany, Barcelona, 1993, doc. 496 (1273).

[123] C. Devic, J. Vaissète i A. Molinier, Histoire générale de Languedoc, Toulouse, 1872-1904, 5, doc. 555 (1143).

[124] P. Charbonnier, «Essai d’un classement des redevances seigneuriales», dins Seigneurs et seigneuries au Moyen Âge, 117. Congrés national des sociétés savantes, París, 1995, p. 148.

[125] ACB, Pergs. Diversorum 1.4, 224 (1063).

[126] ACB, Libri Antiquitatum, II, 653.

[127] AHG, Notarials, St . Quirze de Colera, Reg. 1, f. 38.

[128] Rius Serra, Cartulario, doc. 960 (1145).

[129] ACA. OR, Pergs. Sta. Maria d’Amer, 33 (Pruenca i Marquès, Diplomatari, doc. 64).

[130] J. Jarnut, «Die frühmittelalterliche Jagd unter rechtsund sozialgeschichtlichen Aspekten», Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’alto Medioevo, 31 (1985), pp. 765-808; M. Pacaut, «Esquisse de l’évolution du droit de chasse au Moyen Âge», dins La chasse au Moyen Âge, pp. 59-68; M. Montanari, «La caccia. Da diritto comune a privilegio sociale», dins M. Montanari, Uomini, terre, boschi nell’Occidente medievale, Catania, 1992, pp. 137-151; per al dret de caça a la Catalunya medieval vegeu M. J. Peláez, «Algunas manifestaciones del derecho de caza en Cataluña (siglos XIII y XIV)», dins La chasse au Moyen Âge, pp. 69-82.

[131] Pons Guri, Cartoral de Santa Maria de Roca Rossa, 153 (1209).

[132] Bisson, Accounts, 2, doc. 1, A.

[133] Ibíd., doc. 2.

[134] Ibíd., doc. 1, Q.

[135] Puig Ustrell, Capbreu, docs. 8 i 26; ACA. RP, Batllia General, Reg. 28, ff. 35-36v.

[136] ADG, Cartoral de rubricis coloratis, ff. 150v-152 (Marquès, Cartoral, doc. 362).

[137] ACA. C, Pergs. Alfons II, 120.

[138] ACA. OR, Pergs. Montalegre, 472.

[139] ACA. OR, Pergs. per inventariar, St. Feliu de Cadins, 27-16, f. 1 i 1v.

[140] ACA. C, Pergs. Pere I, 442.

[141] ACA. OR, Pergs. Montalegre, 892 (1301).

[142] Vegeu, per exemple, ACB, Pergs. Pia Almoina, 4, 93, 27 (1190).

[143] ACA. C, Pergs. Alfons I, 177 (ACA. C, Varia, 1, ff. 12v-14); J. M. Pons Guri, «La successió testada de Guillem Umbert de Basella», dins J. M. Pons Guri, Recull d’estudis d’història jurídica catalana, Barcelona, 1989, 3, ap. 4.

[144] BC, Perg. 9033.

[145] ACA. OR, Pergs. Sta. Maria d’Amer, 39 (Pruenca i Marquès, Diplomatari, doc. 69).

[146] Marquès, Cartoral, doc. 496.

[147] ACA. C, Processos en quart, 1300/1.

[148] ACA. C, Processos en quart, 1300/1, f. 5v.

[149] ACA. C, Processos en quart, 1300/1, f. 6-6v.

[150] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 1432 (1267).

[151] White, Farm Equipment, pp. 229-232; L. Clemens i M. Matheus, «Weinkeltern im Mittelalter», dins U. Lindgren (ed.), Europäische Technik im Mittelalter: 800 bis 1200. Tradition und Innovation. Ein Handbuch, Berlín, 1996, pp. 133-136.

[152] El punt de partida del debat: M. Bloch, «Avènement et conquête du moulin à eau», dins M. Bloch, Mélanges historiques, 2, pp. 800-821. Un bon resum pot trobar-se a T. S. Reynolds, Stronger than a Hundred Men. A History of the Vertical Watermill, Baltimore, 1983. Per a la Catalunya medieval vegeu R. Martí, «Hacia una arqueología hidráulica: la génesis del molino feudal en Cataluña», dins M. Barceló, H. Kirchner. J. M. Lluró, R. Martí i J. M. Torres, Arqueología medieval. En las afueras del medievalismo, Barcelona, 1988, pp. 165-194; P. Ortí Gost, Renda i fiscalitat en una ciutat medieval: Barcelona, segles XII-XIV, Barcelona, 2000, pp. 245-392.

[153] H. Gleisberg, Technikgeschichte der Getreidemühle, Oldenburg i Munic, 1951; P. Squatriti (ed.), Working with Water in Medieval Europe. Technology and Resource-use, Leiden, 2000. Resulten instructius J. M. Legazpi, Ingenios de madera. Carpintería mecánica medieval aplicada a la agricultura, Oviedo, 1991, pp. 81-93 i 107-133; i J. de Bolòs i J. Nuet, Els molins fariners, Barcelona, 1983. Per a la mòlta i la preparació dels grans per al consum vegeu Moritz, Grain-mills; Amouretti, Pain, pp. 113-131 i 133-152; Comet, Paysan, pp. 374-478.

[154] Per al que segueix vegeu Caucanas, Moulins, pp. 123-140; Ö. Wikander, «Mill-channels, Weirs and Ponds. The Enviroment of Ancient Water-mills», Opuscula Romana, 15 (1985), pp. 149-154.

[155] Hoffmann, «Development», pp. 641-643 i 658-665; del mateix, «Medieval Fishing», dins Squatriti (ed.), Working with Water, pp. 331-393.

[156] G. Gonzalvo, Les constitucions de Pau i Treva de Catalunya (segles XI-XIII), Barcelona, 1994, doc. 10.

[157] ACB, Libri Antiquitatum, III, 83 (1215).

[158] ACA. C, Pergs. Alfons I, 560 (1190).

[159] Rius Serra, Cartulario, doc. 860 (1122).

[160] ACB, Libri Antiquitatum, II, 13 (1065).

[161] ACA. OR, Pergs. Montalegre, 801 (1294).

[162] J. Alturo Perucho, L’arxiu antic de Sta. Anna de Barcelona, Barcelona, 1985, doc. 487.

[163] ACA. OR, Pergs. Montalegre, 291.

[164] ACA. C, Pergs. Pere I, 300.

[165] ASDG, Pergs. 169 (Marquès, Col·lecció, doc. 240).

[166] ACA. C, Pergs. Extrainventari, 3295 (sense data).

[167] Orti Gost, Renda, pp. 49-52.

[168] ACA. OR, Pergs. St. Feliu de Guíxols, 17/1.

[169] ACA. C, Pergs. Ramon Berenguer IV, 349 (1161).

[170] Caucanas, Moulins, p. 108. Per al cas dels molins reials de la ciutat de Barcelona vegeu Ortí Gost, Renda, p. 322.

[171] ACB, Libri Antiquitatum, III, 224.

[172] Marquès, Cartoral, docs. 341 i 342.

[173] J. M. Pons Guri, «Els rèdits d’un monestir cartoixà (segles XIII-XIV). Sant Pol de Mar», dins Pons Suri, Recull, 3, pp. 215 i 222.

[174] ACB, Libri Antiquitatum, IV, 191.

[175] Font Rius, Cartas, 1.1, doc. 315 (1267).

[176] BC, Perg. 480 (1311).

[177] Per al que segueix vegeu V. Farías Zurita, «Les ferreries al nord-est de la Catalunya Vella (segles XI-XIV). Una contribució a l’estudi d’una institució senyorial», dins L’obtenció del ferro pel procediment directe entre els segles IV i XIX, Andorra, 2001, pp. 35-62; M. Sancho, Homes, fargues, ferro i foc. Arqueologia i documentació per a l’estudi de la producció de ferro en època medieval. Les fargues dels segles IX-XIII al sud del Pirineu català, Barcelona, 1999.

[178] BL, Addended Charters, 62666.

[179] Sant Cugat del Vallès: ACA. OR, Pergamins St. Cugat del Vallès, 969 (1232); ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 2, 108v (1291). Amer: AHG, Notarials, Amer, Reg. 5, f. 101-101v (1291).

[180] Pons Guri, «Successió», ap. 4.

[181] R. Sprandel, Das Eisengewerbe im Mittelalter, Stuttgart, 1968; del mateix, «El hierro en la Península Ibérica durante la Edad Media», Anuario de Estudios Medievales, 13 (1983), pp. 351-365.

[182] ACA. OR, Cartulari de St. Cugat, f. 324-324v (Farías Zurita, «Ferreries», annex 5).

[183] ACB, Libri Antiquitatum, IV, 461.

[184] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 1765.

[185] Bisson, Accounts, 2, doc. 1, A, B, G, H, I, J.

[186] ADG, Pergs. de la Mitra, Calaix 17, 142.

[187] ACA. OR, Rotllos St. Pere de Galligants, 50/13.

[188] ACB, Libri Antiquitatum, IV, 504;

[189] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 1285 (1255).

[190] ACA. OR, Rotllos St. Pere de Galligants, 50/13.

[191] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 1306.

[192] ACA. OR, Volums Hisenda, 956, ff. 1-7v.

[193] ADG, Pergs. de la Mitra, Calaix 17, 142.

[194] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 1765.

[195] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 1285.

[196] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 1285.

[197] ACB, Libri Antiquitatum, IV, 504; ACA. OR, Volums Hisenda, 956, ff. 1-7v.

[198] ACA. C, Reg. 49, f. 6v (1280); de Hinojosa, Régimen, ap. 10 (1282).

[199] AMM, Pergs. St. Llorenç del Munt, 55.

[200] ACA. C, Reg. 49, f. 6v (1280); de Hinojosa, Régimen, ap. 10 (1282).

[201] Bisson, Accounts, 2, doc. 101.

[202] ACA. OR, Cartulari de St. Cugat, f. 324-324v.

[203] ACA. OR, Pergs. Montalgre, 575;

[204] ACB, Pergs. Pia Almoina, 4, 82, 3.

[205] ACA. OR, Lligals grans, Montalegre, 241, De Moguda XXXXIII,

[206] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 1373.

[207] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 1475.

[208] ACB, Libri Antiquitatum, IV, 504.

[209] ACA. OR, Volums Hisenda, 956, ff. 1-7v.

[210] ACB, Pergs. Pia Almoina, 4, 82, 3.

[211] CA. OR, Lligals grans, Montalegre, 241, De Moguda XXXXIII, 23-24 i 145-146.

[212] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 1765.

[213] ACB, Pergs. Pia Almoina, 4, 82, 3.

[214] ACA. OR, Cartulari de St. Cugat, f. 324-324v (Farías Zurita, «Ferreries», annex 5).

[215] M. C. Amouretti..., Campagnes méditeranéenes. Permanences et mutations, Marsella, 1977.

[216] K. Brunner, «Continuity and Discontinuity of Roman Agricultural Knowledge in the Early Middle Ages», dins Sweeney (ed.), Agriculture in the Middle Ages, pp. 21-40.