Una introducció a l'economia pública

La divergència sorgeix entre el resultat del mercat, tot i ser perfectament competitiu, i les preferències ciutadanes que, a primera vista, semblen haver-se equivocat elles mateixes, perquè el resultat global en perspectiva històrica d’un mecanisme descentralitzat com el mercat on es prenen moltes petites decisions, no necessàriament ha de coincidir amb el que s’hauria assolit mitjançant la votació d’una gran decisió col·lectiva.

Som, doncs, davant una deficiència que afecta la satisfacció de preferèn-cies ciutadanes, si n’exceptuem una perspectiva temporal que excedeix l’abast del mercat. Es tractaria, per tant, d’una limitació del mercat com a institució en què la perspectiva temporal en què es prenen les seues decisions divergeix de la perspectiva temporal adequada per a la decisió rellevant –en el nostre exemple, tenir automòbil o no tenir-ne.

8) Distribució de la renda i la riquesa

El mercat pot assolir l’òptim de Pareto i, tanmateix, els ciutadans poden sentir-se descontents amb la distribució de la renda i la riquesa que genera el mercat. En definitiva, el mercat pot portar a la societat, donada la situació de partida, a un punt com el 5 en el gràfic 2.3, que és un òptim paretià, però que no és el màxim de benestar social assolible. La deficiència que mostra ara el mercat no fa referència a l’assignació, com en els casos anteriors, sinó a la distribució del benestar.

El mercat mostra ací una clara limitació per a aconseguir el millor punt entre tots els que són òptims globals de Pareto. És clarament una institució per a l’assignació, però no per a la redistribució de la renda i el benestar. És clar que la preferència col·lectiva per un punt entre els que estan sobre la corba de possibilitats d’utilitat global en el gràfic 2.3, es puga manifestar a través d’una altra institució, com és ara el sector públic.

9) Desequilibris dels mercats: retards temporals

El model teòric suposa que els mercats sempre es buiden, atès que els preus sempre pugen o baixen suficientment, actuant com a variable d’ajustament. El supòsit en qüestió assumeix, a més a més, que aquest ajustament es fa de forma instantània. Per tant, en qualsevol moment del temps hi haurà plena ocupació dels recursos i dels factors productius.

Però, en el món dels mercats reals, fins i tot en el cas que puguen ajustar-se completament a través dels preus, aquests requereixen un lapse de temps per a portar a cap aquest ajustament, i això ha estat així en qualsevol lloc o moment històric.

Aquests retards temporals provoquen els coneguts cicles de l’economia de mercat, que s’han donat des que l’economia de mercat hi és. Aquests cicles, a la baixa o a l’alça, provoquen insatisfacció amb el que demanen els ciutadans. Es poden produir períodes de desocupació mentre es realitzen els ajustos necessaris per a eliminar excedents, i això ocasiona costos socials que poden ser molt alts. També, d’altra banda, en moments alcistes, es poden produir processos inflaci-onistes en els preus que ocasionen costos arbitraris a les famílies i les empreses. Potser en el model teòric, la variable temporal d’ajustament no siga més que una variable prescindible del model, però en el món real ocasiona grans pèrdues en termes de tota mena de recursos, incloent-hi el patiment humà.

Cal destacar que, en aquest cas, la preocupació per la deficiència en el resultat del mercat no té res a veure amb l’assignació de recursos ni amb la dis-tribució del benestar –com en la deficiència 9–, sinó amb l’estabilitat econòmica. Es tracta d’una fallada del mercat per divergència entre les demandes ciutadanes i el resultat de la configuració real i particular del mercat.

10) Deficiències en la composició i ritme del desenvolupament econòmic

Finalment, encara és possible trobar una altra font d’insatisfacció ciutadana amb els resultats dels mercats reals i, per tant, una altra fallada del mercat. En efecte, els mercats, a banda de les deficiències assignatives, distributives i d’es-tabilització que tenen, poden determinar una senda de creixement econòmic no satisfactòria per a la societat. A més, poden determinar una composició del crei-xement tampoc no desitjada, que produeix, per exemple, desequilibris regionals i sectorials cada vegada més accentuats.

Òbviament, el mecanisme de decisions descentralitzades que és el mer-cat no té res a dir respecte de la taxa i la composició del creixement econòmic en una societat. Si aquesta en desitja un altre, aplicant-hi una decisió global i centralitzada i amb una perspectiva global adient, caldrà recórrer a uns altres mecanismes de presa de decisions, a saber, les decisions col·lectives implícites en la intervenció pública.

Resum

L’estudi de les condicions d’eficiència paretiana, com també les virtuts del mercat idealment competitiu per a assolir-les, han ocupat el primer bloc d’aquest capítol. Hem vist que l’equilibri dels mercats ideals en competència perfecta i l’eficiència paretiana global són, de fet, sinònims. Al mateix temps, hem exposat una àmplia gama de deficiències que apareixen en els mercats i que plantegen problemes en aquest òptim. En alguns casos es tracta d’imperfeccions en els mercats reals o fallades d’aquests respecte als resultats que esperen els ciutadans. En uns altres casos, es tracta de limitacions de la institució del mercat com a tal.

L’estudi de les deficiències del mercat ens ha portat també a plantejar-nos la qüestió de la necessitat o suficiència d’aquestes per a justificar l’existència del sector públic i la seua intervenció en l’economia. Es planteja una posició que prescindeix d’ambdós plantejaments lògics –necessari i/o suficient–, per a proposar un tractament no subsidiari del sector públic, tot reconeixent les ne-cessàries complementarietats d’ambdós sectors.

Finalment, hem fet una breu presentació de la tipologia de fallades, limitacions o deficiències del mercat com a institució assignadora de recursos.

Qüestions a debatre

1. Considereu el tancament d’una línia de ferrocarril per part de la companyia a causa de les pèrdues acumulades. La línia és l’únic mitjà de transport disponi-ble quan les condicions atmosfèriques no permeten de fer servir les carreteres. Podeu relacionar aquest exemple amb alguna de les deficiències del mercat estudiades?

2. Cert humorista provocador va dir en el seu espectacle que el problema de l’elevada taxa de criminalitat als carrers dels EUA s’acabaria si les bales cos-taren 5.000 dòlars. Podeu relacionar aquest cas amb alguna de les deficiències estudiades del mercat?

3. Per què penseu que el criteri de Pareto, malgrat els seus evidents judicis de valor implícits, va tenir tanta acceptació en el corrent principal de la ciència econòmica?

4. A partir dels gràfics 2.1, 2.2 o 2.3, justifiqueu la necessitat d’un mecanisme diferent al mercat per a poder situar-nos en algun punt preferit entre els òptims d’aquests gràfics. Com és que el criteri de Pareto no pot fer valoracions entre aquests punts?

BIBLIOGRAFIA

COASE, R. H. (1960): «The Problem of Social Cost», dins Journal of Law and Economics 3, 1-44. N’hi ha una versió en castellà: «El problema del coste Social», dins La empresa, el mercado y la ley, Madrid, Alianza Editorial, 1994, 121-164.

CULLIS, J. G. i P. R. JONES (1991): Microeconomía y Economía Pública, Ma-drid, Instituto de Estudios Fiscales.

KAHN, A. E. (1966): «The Tyranny of Small Decisions», Kyklos, vol. 19, núm. 1.

MUSGRAVE, R. A. i P. B. MUSGRAVE (1983): Hacienda Pública Teórica y Aplicada, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales. Versió original (1973): Public Finance in Theory and Practice, Nova York, McGraw-Hill.

PIGOU, A. C. (1920): The Economics of Welfare, Londres, Macmilan.

RAWLS (1971): A Theory of Justice. Cambridge, Mass., Harvard University Press.

STIGLITZ, J. E. (1988): Economics of the Public Sector, 2a edició. Nova York, W. W. Norton.

Конец ознакомительного фрагмента.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.