La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí
- -
- 100%
- +
¶ 54 Les primeres dades de caire estadístic es remunten a la fi del segle XVI, vegeu H. GARCIA, Notas para la historia de la Vall..., pp. 77-78 i Francisco Javier CERVANTES PERIS, «El Valle de Almonacid, la Serra d’Eslida y la Vall d’Uixó. Problemas de toponímia y organización del territorio (ss. XIII-XVI)», a IV Col·loqui d’Onomàstica Valenciana, Ontinyent, 1995, pp. 297-299. Un estat de la qüestió sobre la distribució i nombre del poblament de la Vall d’Uixó en: M. Teresa FERRER I MALLOL, «Las comunidades mudéjares de la corona de Aragón en el siglo XV: La población», a VIII Simposio Internacional de Mudejarismo. De Mudéjares a Moriscos, una conversion forzada. Teruel 15-17, septiembre, 1999. Actas. Volumen I, Teruel, Centro de Estudios Mudéjares-Instituto de Estudios Turolenses, 2002, pp. 27-153, específicament les pp. 83-84. Les fonts són posteriors al període ací documentat i no responen a una intencionalitat censal o estadística, sinó a motius de recaptació d’impostos jurisdiccionals o llistats burocràtics, entre d’altres finalitats conjunturals. Però de la de la visió en conjunt d’aquestes dades es conclou una ocupació permanent i regular al llarg de la baixa edat mitjana ja que els focs o cases habitades senyalades per Honori Garcia són 342; Ferrer i Mallol li atribueix en 1409, 350; en 1410 Cervantes Peris anota, 370, i en 1418, 342. Més tard al 1445, es citen 182 sarraïns i dos oficials senyorials cristians, presents en un acte d’homenatge; i al 1493, es citen 439 cases a Uixó, augment que al fogatge de 1510, es redueix a 362 focs.
¶ 55 Vegeu Peregrín Luis LLORENS I RAGA, «Los sarracenos en la Sierra de Eslida y Vall de Uxó a fines del siglo XV», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XLIII (1967), pp. 53-67, especial ment p. 60, on se cita una mesquita en l’alqueria d’Atzeneta segons un pergamí (núm. 32) de la catedral de Sogorb. ¶ 56 Magín ARROYAS i Juan P. GALIANA, anoten que la fundació al segle XIV d’una rectoria d’Uixó, justificava més la percepció de rendes per l’estament eclesiàstic que no l’existència d’una comunitat cristiana resident, cfr. La repoblación del Valle de Uxó en sus documentos, la Vall d’Uixó, CEV, 2014, p. 22. Vegeu el Diplomatari de la catedral de Tortosa. Episcopats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d’Olivella (1254-1272). Edició a cura d’Antoni Virgili et al., Barcelona, Fundació Noguera, 2018, pp. 567-571 i 573-574; documents 1114 i 1117; i L. PEÑARROJA, Historia de Vall d’Uxó..., pp. 161-167; documents a les pp. 175-182.
¶ 57 Vegeu M. Teresa FERRER I MALLOL, Els sarraïns de la Corona catalono-aragonesa en el segle XIV: segregació i discriminació, Barcelona, CSIC, 1987, i Anna DOMINGO I GABRIEL, «La criminalitat entre els sarraïns de la Corona d’Aragó en el segle XIV», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 6 (1995), pp. 161-167.
¶ 58 Vegeu M. Teresa FERRER I MALLOL, «El patrimoni reial i la recuperació dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la fi del segle XIV», Anuario de Estudios Medievales, 10 (1970-1971), pp. 351-451.
¶ 59 La Corona ha de desprendre’s del seu capital, el que es contradiu amb la seua política de prohibició d’alienar el patrimoni reial sota penes molt greus, com la pragmàtica dictada pel mateix Martí, ja rei, el 15 de gener de 1399, cfr. M. T. FERRER I MALLOL, «El patrimoni reial i la recuperació dels senyorius jurisdiccionals...», pp. 355-363 i Enric GUINOT, «Sobre la gestió del patrimoni reial de la Corona d’Aragó en temps del rei Martí l’Humà», en Martí l’Humà. El darrer rei..., pp. 277-278. ¶ 60 Cfr. Arcadi GARCIA I SANZ, «El censal», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXVII (1961), pp. 281-310, la cita és a la p. 286. Per a copsar l’aplicació del censal als territoris valencians del comtat de Luna centrant l’atenció en la receptoria general del Patrimoni Reial custodiada a l’Arxiu del Regne de València: Francisco Javier CERVANTES PERIS. «El antiguo patrimonio de María de Luna: crédito censal y consolidación feudal (1372-1425)», en El poder real en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI): XVº Congreso de la Corona de Aragón, Saragossa, Departamento de Educación y Cultura, 1996, tom IV, pp. 51-68 i La herencia de María de Luna..., pp. 243-244.
¶ 61 Vegeu M. T. FERRER I MALLOL, «Martí I l’Humà (1396-1410), el darrer rei...», p. 34, n. 126.
¶ 62 Vegeu Enric GUINOT, «La creació de les senyories en una societat feudal de frontera: El Regne de València (segles XIII-XIV)», Revista d’Història Medieval, 8 (1997), pp. 79-108.
Col·lecció documental
1.
1372, juliol 6. Palau de la reina, a Barcelona.
El rei Pere el Cerimoniós dona en feu honrat al seu fill l’infant Martí i als seus successors la baronia de Xèrica amb els seus llocs, castells, alqueries, drets i rendes, la qual ha rebut recentment, per disposar de més rendes que el comtat de Besalú, el qual tenia per donació reial feta a Barcelona el 22 de juny de 1368. També li atorga com feu honrat el castell i la Vall d’Uixó amb els seus termes i l’alqueria de l’Alfondeguilla, els quals té ara empenyorats Pere de Centelles per un deute del monarca, amb totes les quals coses crea i li dona el comtat de Xèrica. Van a formar part del comtat la baronia de Xèrica amb dita vila i els llocs de la seua tinença, Pina de Montalgrao, el Toro i Eslida, el lloc de Suera i la Vall de Veo amb els seus termes, el castell i lloc de Fanzara amb el seu terme. I també el castell i la Vall d’Uixó, el castell de Castro amb la seua tinença, el riu de Xelva amb els castells, llocs, alqueries i els seus termes, Altura i les Alcubles, i el lloc de Gaibiel. Igualment el monarca hi inclou els drets que tenia dita baronia al terme de Planes quan havia estat del difunt Jaume de Xèrica, fill del rei Jaume I, i tots els drets sobre els seus habitants, la jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi, rendes, pastures, caça, aigües, molins, forns, host i cavalcada, etc. La donació és en feu honrat sota els Usatges de Barcelona i costum de Catalunya, només amb retenció reial de la potestat i obligació de respectar l’aplicació dels furs de València com en fan els altres barons del regne, participar a les Corts i obligació de retornar a la Corona aquest comtat si el titular arriba a monarca o mor sense descendència masculina legítima. Com alguns dels castells i llocs estan empenyorats, el rei atorga a l’infant que retinga el comtat de Besalú mentre no tinga totes les rendes del nou comtat, però quan això passe, l’infant Martí haurà de lliurar el comtat de Besalú al seu germà i hereu l’infant Joan, duc de Girona i comte de Cervera, el qual li havia donat a canvi de la vila de Castelló de la Plana amb condició que la Corona podia recuperar la vila de Besalú pagant 300.000 sous i la vila de Camprodon per 200.000. Igualment, si el rei li pren el comtat de Xèrica, l’infant Martí recuperaria el de Besalú, i els infants Joan i Martí accepten les condicions.
Testimonis: Lope, arquebisbe de Saragossa; Pere, bisbe de Tarassona; Olf de Pròxita, governador del Regne de Mallorca, Miquel Roiç d’Isuerre, i Pere Guillem Català, uixer d’armes del rei, cavallers; Bernat Desvall i Jaume de Vallseca, doctors en lleis.
Signatures del rei Pere i els infants Martí i Joan. Aquest signa el 13 de juliol, i foren testimonis: Joan, comte d’Empúries, Umbert de Fenollar i Garcia Lope de Sesse, cavallers, Berenguer de Relat, tresorer de la reina, i Bartomeu de Bonany.
Notari: Jaume Conesa, protonotari reial.
ACA, Reial Cancelleria, Registres, núm. 2063, ff. 47r-51r.
Donacio infantis Martini tote baronie de Exerica et etiam1 ereccionis2 in comitatum.3
In Christi nomine. Pateat universis presentem paginam inspecturis quod nos Petrus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Marioricarum, Sardinie et Corsice comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, prospicientes quod dudum cum carta nostra data Barchinone, .XXIIª. die iunii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXº. octavo, bulla nostra aurea communita4 vobis inclito infanti Martino, militi, filio nostro carissimo, dederamus et contuleramus motu nostro proprio comitatum Bisulduni sub certis limitationibus designatum in feudum honoratum ut in carta ipsa lacius continetur. Etiam, attendentes quod comitatus ipse, licet insignis et honorabilis tam propter eius situm et loca in eo comprehensa quam homines in eo degentes in numero congruo, est tenuis in redditibus vestri dicti filii nostri condicione et sublimitate prospecta, propterea ut vos dictus filius noster vestris occurrentibus opportunitatibus suffultus congruis redditibus valeatis melius et copiosius providere, cum presenti carta nostra cunctis temporibus valitura per nos et omnes heredes et successores nostros damus et conferimus motu nostro propio in feudum honoratum absque aliquo servicio vobis dicto infanti consentienti et recipienti ac liberis vestris masculis dumtaxat a vobis descendentibus pura et perfecta donacione irrevocabili inter vivos sub modis, formis, retencionibus et condicionibus infrascriptis totam baroniam de Exerica et omnia loca, castra, alcareas et cunctas alias res et iura ad dictam baroniam pertinencia que ad nos certis titulis noviter pervenerunt et que longe plus cum aliis que infra vobis damus dictum comitatum Bisulduni in redditibus annuis excedere dinoscuntur. Nec minus damus et concedimus vobis in feudum ut predicitur honoratum absque aliquo servicio castrum et vallem de Uxone cum suis pertinenciis et terminis universis que hodie tenet a nobis impignorata nobilis Petrus de Scintillis pro certa pecunie quantitate, et alcaream de Alfandaguella que pro certa quantitate peccunie tenetur impignorata. Et de dictis baronia et castro et valle de Uxone et alcarea de Alfandaguella sub limittacionibus infrascriptis comitatum facimus eaque in comitatum erigimus, et volumus comitatum de Exerica perpetuo nominari. Et ut constet omni tempore de limittacionibus ipsius comitatus ipsum limitari et designari volumus et decernimus sub hac forma:
Primo, designamus loca que sunt et erant de baronia de Exerica, videlicet ipsam villam de Exerica cum tota tenencia et termino iusdem necnon loca de Pina, del Thoro et de Eslida cum eorum terminis, locum de Çuera et vallem d’Anveyo cum eorum terminis, castrum et locum de Fanzara cum suis terminis, et predicta loca sicut prenotata erant de dicta baronia de Exerica. Comprehenduntur etiam in donacione per nos vobis dicto infanti Martino facta castrum et vallis de Uxone, et ultra predicta per nos vobis donata esse volumus de dicto comitatu et intra limittes eiusdem locum de Castro cum tota sua tenencia, necnon rivum de Chelva cum omnibus castris, locis et alcareis et terminis suis; etiam Altura et Les Alcubles et locum de Gayvell cum terminis et pertinenciis eorundem. Volentes et declarantes quod omnia castra, ville, loca, alcaree et mansi quarumcumque sint personarum que sunt in terminis et infra terminos locorum superius nominatorum sint et remaneant ac comprehendantur in et de dicto comitatu et infra limittes eiusdem sic quod quantum termini dictorum castrorum et locorum superius designatorum protenduntur, tantum protendantur et protendi volumus limittes comitatus predicti. Predictum itaque comitatum de Exerica prout intra predistinctas limittaciones includitur, et omnia iura nobis pertinencia in loco de Planes vel in aliis quibuscumque locis nobis pertinentibus racione vinculi per dictum regem Iacobum facti nobili quondam Iacobo de Exerica, eius filio, cum baronibus, militibus, feudis, feudatariis sive castlanis et dominabus ac generosis, aliisque hominibus et feminis cuiuscumque legis et condicionis existant inibi habitantibus et habitaturis, et cum omnibus dominicaturis necnon mero et mixto imperio et alia iurisdiccione civili et criminali, alta et baxia, ac cum terminis, montibus et planis, piscacionibus, venacionibus, fluminibus, nemoribus, herbagiis, pascuis et pasturis, aquis et aqueductibus atque silvis, et cum redditibus, terciis, laudimiis, firmis, directis et alodialibus, dominiis, exitibus et proventibus, molendinis, furnis, carniceriis, scribaniis, curratoriis, questiis, demandis, caloniis, subsidiis, adempriviis, serviciis, servitutibus realibus et personalibus, exercitibus, hostibus et cavalcatis et earum redempcione, cenis, albergis, et cum feudis ac retrofeudis et rebus ac prediis feudalibus et emphiteoticalibus que pro nobis teneantur in feudum seu in emphiteosim, et omnino omnibus aliis iuribus inibi nobis pertinentibus et debentibus pertinere de foro, iure et consuetudine et usu regni Valencie et alias prout melius et plenius ipsa nobis spectant et etiam cum omnibus prerogativis et preheminenciis ad comitatum de iure, usu aut alii pertinentibus quovis modo prout predicta omnia melius, lacius et utilius possunt dici, scribi et intelligi ad vestri vestrorumque sanum et sincerum intellectum, comodum et profectum damus vobis dicto filio nostro iuxta usaticos Barchinonenses et consuetudines Cathalonie in feudum honoratum absque aliquo servicio ut prefertur. Et extrahentes predicta omnia et singula que vobis damus de iure, dominio, proprietate et posse nostri et nostrorum eadem in ius, dominium, posse ac proprietatem vestri ac vestrorum ponimus, mittimus et transferimus irrevocabiliter pleno iure inducentes vos inde in possessionem corporalem seu quasi ad habendum et tenendum ea omnique tempore paciffice possidendum prout per nos vobis melius data sunt et superius ac inferius continentur. Promittentes vobis quod trademus vobis seu procuratori vestro possessionem corporalem seu quasi predictorum omnium per nos vobis ut predicitur donatorum, et nichilominus cum presenti damus et concedimos vobis auctoritatem, licenciam et plenum posse quod propria auctoritate vestra absque aliqua requisicione possitis possessionem seu quasi omnium predictorum que vobis damus et singulorum ex eis libere apprehendere et apprehensam licite retinere. Nos enim donec vobis dictam possessionem seu quasi tradiderimus seu tradi fecerimus vel vos eam apprehenderitis ut est dictum, constituimus nos interim predicta omnia vobis data pro vobis ac vestro nomine precario possidere seu quasi, et ex causa huius donacionis damus, cedimus et mandamus per nos et nostros vobis et vestris perpetuo omnia iura omnesque voces, raciones et acciones reales et personales, ordinarias seu extraordinarias, mixtas, utiles et directas et alias quaslibet ad exercicium earumdem nobis competentes et competentia ac competere debentes et debentia in predictis que vobis damus et contra quascumque personas et res racione eorum, quibus siquidem iuribus et accionibus possitis vos et vestri uti et experiri in iudicio et extra iudicium agendo, deffendendo et omnia alia et singula faciendo que quilibet in et de re sua propria facere potest, et que nos possemus ante huiusmodi donacionem et iurium cessionem et nunc et postea quandocumque. Constituentes vos in hiis dominum et procuratorem tanquam in rem vestram propriam. Mandantes serie huius publici instrumenti quod vicem epistole gerere volumus in hac parte universis nobilibus, militibus et generosis aliisque hominibus villarum, locorum, castrorum et alcarearum et quibuscumque aliis populatis intra dictum comitatum et limittes eiusdem superius designatos quod vos et vestros pro eorum dominis habeant et teneant vobisque et vestris pareant, rependant, obediant et attendant in, de ac super omnibus et singulis in et de quibus nobis ante presentem donacionem debebant et tenebantur rependere, parere, attendere ac etiam obedire ac pro eis vobis vel procuratori vestro homagium faciant et fidelitatis etiam iuramentum. Nos enim cum dicta iuramentum et homagium vobis aut procuratori vestro prestiterint et ex nunc pro tunc absolvimus eosdem omnes et singulos ab omni homagio et iuramento et quavis alia obligacione quibus nobis sint aut sunt5 astricti vel obligati pro hiis que ut predicitur vobis damus. Retinemus tamen nobis ac nostris heredibus et successoribus et sub talibus condicione, modo et forma ac retencione huiusmodi donacionem vobis facimus quod pro hiis que vobis in feudum damus teneamini vos et vestri nobis et nostris successoribus regibus Aragonum, iratis et paccatis, dare potestatem totiens quotiens eam requisierimus de castro et villa de Exerica et de castro de Uxone et terminis suis iuxta usaticos Barchinone, et quod ipsa potestas que dabitur de dictis castro et villa de Exerica et castro de Uxone censeatur dari et detur pro toto dicto comitatu de Exerica et pro aliis locis et iuribus que nunc ut predicitur vobis damus. Et quod pro ipso comitatu et omnibus hiis que vobis damus sitis vos et vestri vassalli nostri et nostrorum perpetuo successorum nobisque, et eis obediatis et obediant et fidelitatem observetis et observent sic quod de dicto comitatu et hiis que vobis damus ac de vobis et vestris nobis et successoribus nostris malum seu dampnum nullo tempore eveniet seu continget. Quin imo in ipso comitatu et in eius fortaliciis recipietis et recolligetis nos et successores nostros ac nostrum et eorum primogenitum iratos et pactatos totiens quotiens inde fueritis requisiti, tamen possitis remanere vos et vestri oficiales infra dictum comitatum et limittes ipsius, extra tamen locum et terminos date potestatis. Teneamini etiam vos et vestri observare inhibiciones nostras generales et omnes foros et usancias, ordinaciones et usus, monetas et observancias regni Valencie pro predictis que vobis damus ut alii barones regni Valencie, ac venire ad curias et parlamenta per nos et successores nostros indicendas et indicenda in regno Valencie prout veniunt et tenentur venire alii barones eiusdem regni, et alia etiam facere et complere que alii tenentes pro nobis feuda honorata in dicto regno facere tenentur et debent. Retinemus etiam nobis et nostris successoribus quod si vos aut vestros successores in predictis que vobis damus quantumque ad regalem dignitatem provenire contigerit et aliquod regnum aut regna cum effectu habueritis in totum vel in maiori parte eo ipso predicta omnia et singula que vobis damus sint nostra et nostrorum nobisque ac nostris successoribus regibus Aragonum integre revertantur. Sint etiam nostra et nostrorum et devolvantur ipso iure omnia supradicta que vobis damus ad nos et successores nostros reges Aragonum si, quod Deus avertat, vos vel vestros successores masculos descendentes in infinitum in quacumque etate mori contigerit absque filiis masculis de legitimo matrimonio procreatis, quo tamen casu si filia una vel plures de legittimo matrimonio superesssent valeatis vos et vestri racionabiliter eas dotare in peccunia iuxta earum decenciam et in matrimonio collocare eisque et cuique earum dotem et dotes ac decentem quantitatem peccunie pro earum hereditate parte ac legittima constituere, legare, dimittere et assignare super predictis que ut predicitur vobis damus. Que quidem dotes et quantitates peccunie eis tradantur per nos et successores nostros cum nupserint vel religionem intraverint, et antea donec in eis satisfactum fuerit non teneantur dimittere castra, villas et loca super quibus dicte dotes et quantitates eis fuerint assignate, sed tamen nullo tempore predicta que vobis damus valeant ad feminam pervenire. Et est sciendum quod dictum comitatum de Exerica damus vobis franchum, liberum et quitium ab omni obligacione pignoris et ypothece vel alterius obligacionis, sic quod si in aliquo est obligatus in totum vel in partem illum teneamur disobligare et quitare ab onere et obligacione quacumque, et quod interim retineatis dictum comitatum Bisulduni cum omni ea integritate qua ipsum vobis donavimus et eum hodie tenetis quousque nos aut nostri deimpignoraverimus et redemerimus dictum castrum et dictam vallem de Uxone et dictam alcaream d’Alfandaguella et quod ea vos habeatis quitia et expedita ab omni impignoracione et obligacione qua vel quibus sint obligata et impignorata, sublato tamen de presenti nomine comitatus Bisulduni cum velimus amodo vos comitem de Exerica nominari. Tunc quidem vobis [obtinente et possidente?] ipsa castrum et vallem de Uxone et alcaream plenarie et potenter ut vestra, dictus comitatus Bisulduni cum redditibus et iuribus universis eisdem reducatur eo ipso et pro reducto censeatur ad inclitum et magnifficum infantem Iohannem, primogenitum nostrum carissimum, ducem Gerunde et comitem Cervarie, de cuius ducatu loca omnia dicti comitatus existunt et erant antequam ipsum comitatum erexissemus et cui duci esmenda fecimus per modum cambii seu permutacionis de villa Castillionis campi Burriane. Unde volumus, intelligimus et declaramus quod vobis [tenente et possidente?] pacifice, plenarie et potenter dictum castrum et vallem de Uxone et dictam alcaream de Alfandaguella virtute redempcionis et luicionis inde faciende, dictus dux pari modo habeat, teneat et possideat dictum comitatum Bisulduni cum ea integritate qua vos ipsum hodie possidetis. Et est sic quod dicta castrum et vallis de Uxone et alcarea d’Alfandaguella sunt impignorata pro quingentis mille solidos barchinonenses vel circa, unde volumus quod si nos solverimus trecentos mille solidos pro dicta redempcione facienda, eo casu confestim villa Bisulduni nobis et nostris successoribus regibus Aragonum reducatur et integre revertatur, pari modo de villa Campirotundi si ducentos mille solidos ex dictis quingentis mille solidis duxerimus exsolvendos. Hoc etiam declarato, condicto et retento vobis dicto infanti et pro securitate donacionis predicte quam vobis facimus de dicto comitatu de Exerica quod si quacumque de causa, iure vel racione dicta baronia de Exerica et loca eiusdem que vobis damus et que in comitatum ereximus a vobis evincerentur in totum vel in partem, tali casu dictus comitatus Bisulduni remaneat et sit vobis perpetuo obligatus et ad ipsum et loca eiusdem habeatis et habere possitis liberum regressum illaque habere, tenere et possidere ut declaratur inferius in satisfaccionem, compensacionem et esmendam rei evicte de baronia predicta aut pa[rt]e ipsius. Quare volumus et declaramus quod dictam baroniam habeatis et teneatis ac possideatis quitiam et expeditam ab omni onere debitorum et obligacionum et accionum que adversus eam possent fieri per quascumque personas, sic videlicet quod prorata eius [adevinceretur], de dicta baronia habeatis regressum ad dictum comitatum Bisulduni ut de ipso et redditibus eiusdem teneatis et possideatis tales et tantos qui sufficiant plene ac integre ad id quod evictum esset de baronia predicta. Promittimus itaque vobis dicto infanti stipulanti predicta omnia et singula prout superius a nobis sunt dicta rata, grata et firma semper habere et per nos et successores nostros tenere et observare et contra non facere vel venire iure aliquo sive causa. Mandamus etiam dicto nostro primogenito presenti et consentienti, ut inferius continetur, aliisque successoribus nostris et ipsius ut concessionem et donacionem huiusmodi teneant inviolabiliter et observent et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. De dicto siquidem feudo pro tradicionem huius ensis vos dictum infantem presencialiter investimus, supplentes et collentes ex plenitudine nostre regie potestatis omnem deffectum siquis forsan quacumque de causa intervenerit seu dici posset intervenisse quomodolibet in predictis. Ad hec ego dictus infans Martinus recipiens a vobis dicto domino rege, patre et domino meo reverendissimo, donacionem huiusmodi et investituram dicti feudi cum graciarum humili accione promitto et convenio vobis, dicto domino regi stipulanti nomine vestro ac successorum vestrorum, ac iuro per dominum Deum et eius Sancta Quatuor Evangelia corporaliter a me tacta predicta omnia et singula per nos retenta et condicta attendere, complere, tenere et observare et ad ea tenenda, complenda et observanda me et successores meos obligo et volo esse perpetuo obligatos. Et nichilominus presto et facio vobis dicto domino regi homagium ore et manibus comendatum sub cuius homagii et dicti iuramenti virtute promitto quod ego et mei successores in dicto comitatu erimus vobis et successoribus vestris regibus Aragonum et Valencie boni et legales vassalli pro dicto feudo et prout vassalli tenentes feudum ad forum regni Velencie et consuetudinem Cathalonie suo domino sunt astricti. Volo et etiam consentio expresse quod me habente, tenente ac possidente pacifice dictum comitatum de Exerica et dictum castrum et vallem de Uxone et dictam alcaream de Alfandaguella que habent redimi et disobligari ab impignoracione predicta, dictus comitatus Bisulduni reducatur et reductus censeatur cum omnimoda integritate dicto ducatui Gerunde et ad proprietatem dicti domini ducis, salva tamen eviccione per vos dictum dominum regem supra expressa. Nos itaque infans Iohannes, dicti domini regis primogenitus, dux Gerunde et comes Cervarie, visis et intellectis omnibus et singulis contentis superius, eis expresse ac de certa sciencia [assentimur] videlicet tam quoad retencionem dicti comitatus Bisulduni6 quam percepcionem omnium et singulorum reddituum et iurium eiusdem faciendam per dictum infantem Martinum, fratrem nostrum carissimum, quousque teneat et possideat plenarie et potenter dictum comitatum de Exerica et dictum castrum de Uxone et vallem eiusdem et dictam alcaream de Alfandaguella, que habent redimi et disobligari ab impignoracione predicta, et etiam quoad eviccionem ad quam dictus comitatus Bisulduni remanet obligatus in casu quo dicta baronia de Exerica aliquo casu evinceretur, ut superius es expressum. Et promittimus ac iuramus per dominum Deum et eius sancta Qua tuor Evangelia corporaliter a nobis tacta quod omnia et singula supradicta in favorem vestri dicti infantis Martini et dicte donacionis regie vobis facte rata, grata et firma semper habebimus et inviolabiliter observabimus omni difficultate et con\tra/diccione cessante.