- -
- 100%
- +
Josep Espasa havia nascut a la Pobla de Cérvoles, a la comarca de les Garrigues, i va arribar a Barcelona sense res, amb les mans a la butxaca. Va treballar com a peó en l’enderrocament de les muralles de la ciutat i a divuit anys es guanyava la vida fent de repartidor d’obres que els editors publicaven en fascicles. Acostumava a dir que coneixia totes les escales de Barcelona, perquè les havia pujat i baixat moltes vegades. El 1860 s’establí pel seu compte com a editor, amb el suport dels seus germans, Ramon, Pau i Magdalena. De mica en mica s’omple la pica; a poc a poc anaren creant una editorial amb cara i ulls. Entre altres obres editaren el Diccionari —en fascicles i dos volums— i la Gramàtica de la llengua catalana. I el 1875 les Poesies catalanes de Frederic Soler, «Pitarra».
FRANCESC CABANA, Por i diners (1906-1923) (Barcelona, 2009)
La màxima «Qui guarda, troba» enclou, a més a més, el principi de l’estalvi, de la mateixa manera que l’enclouen, també, aquells altres preceptes populars que fan: «De gota en gota s’omple la bota» i «De mica en mica s’omple la pica». I és que estalviar vol dir conservar, en virtut d’una idea preconcebuda, d’un càlcul previ, un objecte —o la part d’un objecte— que tingui valor en ús…
PERE MAS I PERERA, «L’esca de la riquesa», dins El pensament econòmic català, 1900-1970, edició de Francesc Roca (Barcelona: Publicacions de la UB, 1994)
Tira d’en Sísif, de Jordi Soler, publicada a El Punt Avui el 3 de maig de 2012
Vots: 131 (10,87%)
De mica en mica s’omple la pica és una coneguda novel·la negra de Jaume Fuster (1972). El 1983 se’n va fer una versió cinematogràfica escrita i dirigida per Carles Benpar.
Etimologia d’omplir — Del llatí implere, mateix significat, derivat de l’inusitat plere, que es dona només en molts derivats, amb influx de la labialització de -mp- i segurament també del verb afí complere, ‘omplir del tot’.
16 / 100
AL POT PETIT HI HA LA BONA CONFITURA
En aquest cas ens trobem davant d’una expressió polisèmica, amb diversos sentits possibles i que, a més a més, cadascú explica segons li convé. Per exemple, si es riuen d’algú perquè és petitó i ben poqueta cosa, de seguida es defensarà amb aquesta dita. També podria contraatacar amb aquella dita coneguda que fa Com més alts, més animals, o encara amb alguna altra, com ara, Val més petit i ardit que gran i ase, una expressió amb què lloem la intel·ligència o altres qualitats d’una persona de poca còrpora.
En un sentit més recte, però, i sense personalitzar-ho necessàriament, podem fer servir aquest refrany per indicar que es valora més la qualitat que no pas la quantitat. I fent-ne abstracció i acostant-nos al camí de la filosofia, tampoc ens ha d’estranyar haver sentit dir algun cop que La brevetat és l’ànima de la intel·ligència. Per això quan sentim dir que algú o alguna cosa és el pot de la confitura, ens estem referint al fet que és el punt essencial d’una qüestió.
En castellà diuen El perfume en tarro pequeño se vende o Pomo pequeño, lleno de aroma o, fins i tot, La pimienta es chica, pero pica. I ho podem trobar en altres llengües romàniques, com ara en francès: Dans les petites boîtes, les bons onguents (‘En les capses petites, els bons ungüents’) o Dans les petits sacs sont les bonnes épices (‘En els sacs petits hi ha les bones espècies’), o en italià: Nelle botti piccine ci sta il vino buono (‘En les botes petites hi ha el bon vi’) o portuguès: Os melhores perfumes estão nos pequenos frascos (‘Els millors perfums són als flascons petits’). I en anglès: Good things come in small packages (‘Les coses bones venen en paquets petits’).
Esmolant l’enginy, davant qui diu Al pot petit hi ha la bona confitura, hi ha qui etziba aquesta frase irònica de resposta: Al pot petit hi ha el que ha sobrat del gros. I anant més enllà, i jugant a actualitzar els refranys amb referents més moderns, algú ha dit algun cop que A l’espot petit hi ha la bona confitura, suposem que fart dels talls publicitaris amb què ens regalen les cadenes televisives o lloant-ne la concisió del missatge, perquè ja se sap que un segon publicitari en televisió té un cost exagerat.
Després de l’aparador, va aprendre d’arreglar els prestatges: un lletreret a cada un amb el seu número i el seu baptisme, el passaport i la cèdula, i per fi, i després dels prestatges, el tracte: el tracte que havia de tenir amb les dones de la parròquia; una dotzena de frases que, encara que fossin sempre iguals, mai deixaven de fer efecte. A l’una un «Déu vos guard» amb somrís; a l’altra, una paraula, però ben dita; a les grosses un «vostè s’ha amagrit»; a les baixes, allò de «en els pots xics hi ha la bona confitura»; a les viudes un «què s’hi farà», i a totes un ditxo escaient per veure de fer-les badar i aprofitar el badament per donar un pam menos de gènero.
SANTIAGO RUSIÑOL, L’auca del senyor Esteve (1907)
Vots: 123 (10,21%)
«El pot petit» és el nom d’una col·lecció de la Fundació Folch i Torres dedicada a publicar textos breus dels germans Folch i Torres (narracions curtes, articles, poemes, seleccions de les «Pàgines viscudes», etc.). Lo pot petit (1901) també és un llibre de poesia de Joan Martí i Trenchs (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 1844-1920).
Etimologia de pot — D’origen incert, potser d’un llatí vulgar d’estructura expressiva pottus, de procedència incerta, o bé d’un pottus ‘mena de recipient’, preromà, indoeuropeu, pregermànic i precèltic.
17 / 100
SI VOLS ESTAR BEN SERVIT, FES-TE TU MATEIX EL LLIT
Cadascú es coneix els gustos, les dèries o com vol les coses. Per això diem que Cadascú sap on li estreny la sabata. El proverbi aconsella atendre personalment les coses que ens interessen especialment. Millor no esperar que algú altre faci allò que creiem que és important i necessari. Cal posar-s’hi!
En castellà ho diuen d’una manera semblant: Si quieres estar bien servido, sírvete a ti mismo, o també ¿Quieres tener buen criado? Sírvete por tu mano. I encara Según se hace la cama, así se acuesta. Com en portuguès, que diuen: Se queres ser bem servido, serve-te a ti mesmo. En francès diuen On n’est jamais si bien servi que par soi-même (‘Mai s’està tan ben servit com per un mateix’) o Jamais par le bras d’autrui, / Grands États n’ont êté conquis (‘Mai pel braç d’altres, grans estats han estat conquerits’). En italià diuen que Chi fa da sé, fa per tre (‘Qui fa per si mateix, fa per tres’) o Chi vuol presto e bene faccia per sé (‘Qui vol ràpid i bé, faci per ell mateix’). I en anglès: If you want a thing done well, do it yourself (‘Si vols fer una cosa bé, fes-la tu mateix’).
Antoni Llull Martí, a Reflexions sobre la saviesa dels proverbis (1994), en consigna una variant recollida a Menorca: Si ho saps fer posa-hi ses mans, i no et fiïs de manyans.
Si no hi pensa dormir, ningú no et prepara el llit amb l’amor amb què te’l prepares tu. Ningú no deixa la gira a la mida que tu prefereixes, ningú no s’assegura que els trossos del llençol de dalt i de la manta que queden sota el matalàs siguin prou llargs perquè, amb els tombs i més tombs que fas al llarg de la nit, no saltin i et quedis amb els peus a l’aire. Però que no siguin capaços ni de posar primer un llençol i després l’altre … És com si ho fessin a posta. Hi ha un refrany que sembla fet exprés per la situació: «Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit».
QUIM MONZÓ, «A l’hotel», dins Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (Barcelona: Quaderns Crema, 2010)
Vots: 105 (8,71%)
Etimologia de servir — Del llatí servire, mateix significat, derivat de servus, ‘esclau, servent’.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.