Carles I sense censura

Comptat i debatut, ara ja som plenament conscients, mercès a la informació de cronistes gens tinguts en compte per la historiografia moderna, que l’Emperador va donar ordres precises perquè es dugués el rei francès a Xàtiva. I ho fes el virrei Lanoy amb l’armada naval. L’hem vist a Barcelona, Tarragona i València, i així mateix l’hem pogut intuir a Gandia i Dènia. Tot ens indica que En Lanoy va dur el monarca cap al sud, seguint la costa, fins a Alacant. En Fernández Duro també és del parer que Francesc va ser dut de Barcelona a València «sense cap incident en la travessia» i que «el 28 [de juny] sortí d’aquesta ciutat cap a Alacant».314 I, llavors, si fos realment així, també podria semblar que es va aturar a Benidorm, perquè al 31 de maig d’aquell mateix 1525, «Alfons Fajardo, senyor de Polop, es reuní amb els oficials reials i s’arribà a un acord perquè tingués en ordre el castell de Benidorm».315 ¿A qui hi esperarien en aquells propers dies de juny i juliol? A qui de tan important, que siguin els oficials reials els qui encarreguin al senyor de Polop de tenir el castell a punt? Tot sembla apuntar que, pel que anem copsant, hi esperarien la visita del virrei i el rei presoner, que viatjaven cap a Alacant.

Cada vegada es fa més palès que el rei gal va ser dut de València a Alacant i d’aquí a Xàtiva. Ens ho torna a corroborar En Thomas Henry Dyer: «Francesc fou desembarcat a Alcant i fou llavors conduït a la fortalesa de Xàtiva».316 A més a més, i ja com a colofó, En Jean-Baptiste Capefigue ens assegura que després de la rendició del rei francès a Pavia, «el marquès de Lannoy remercia el rei la seva lleial intervenció i, nogensmenys, per ordre de Carles Cinquè, l’hagué de conduir a la fortalesa de Xàtiva, al regne de València, en una terra gairebé deserta, [i en un] castell fort i estret, on els reis d’Aragó hi tancaven els presoners d’estat. Allà, el presoner s’adonà que quasi no havia d’esperar generositat del seu vencedor: el cel d’Espanya sempre blau sobre les seves àrides planures, havia alterat una mica la seva salut, i per raó de les seves demandes, hom el conduí a un altre castell també prop de València, envoltat de boscos, belles terres dels vells Moros, farcides de canals i de jardins».317 No sé per quina raó En Capefigue inverteix l’ordre dels castells. És l’únic historiador que ho fa. I així, per comptes de fer-lo anar de Benissanó a Xàtiva, el fa anar de Xàtiva –sembla– a Benissanó. Sigui com sigui, el que és important és que no té cap dubte que Francesc I va ser dut a Xàtiva i que aquí, «dins la torre de Xàtiva, com dins el castell de València, comença les tristes poesies de la seva captivitat, que respiren les melancòniques i dolces emocions d’amor: les úniques que la seva ànima pot experimentar».318 Conformement, l’Émile Gaboriau també reporta que «Francesc I explicà totes les seves tristeses a la seva bona [germana] Margarida, li parlà de les hores mortals de la fortalesa de Xàtiva i li deixà les poesies compostes, llavors que ja no esperava res més» de la vida.319 És a dir, que Xàtiva també es pot comptar com la ciutat que va induir Francesc I cap a la creativitat poètica. I poc que ho hauria pogut fer si el rei gal no hi hagués passat almenys una temporada captiu, tristíssim, malalt i pregonament desesperançat.

Nogensmenys, i encara que ens podia semblar que la fortalesa xativina fos la destinació última del presoner, tenim encara alguns indicis que va ser conduït a Alacant. Si bé no de forma idèntica a En Sarthou, però aproximant-s’hi força, En Francisco Figueras, que copia el text íntegre de la Crónica d’Alacant d’En Rafael Viravens, també ha cregut que «Francesc I fou desembarcat a Barcelona, el 18 de juny del 1525, d’on sortí el 22 del corrent, amb destinació a Alacant i fou allotjat al palau del marquès d’Elx i duc d’Arcos, edifici situat a la porta de Ferrissa. La ciutat obsequià l’il·lustre presoner amb regals de vedelles, aus, dolços i fruits del país, i el monarca francès continuà després el seu viatge a la cort, passant per Xàtiva i València».320 Si aquesta informació recollida d’autors diversos fos fonamentada en documentació perduda o feta perdre insidiosament, ara hauríem d’interpretar que quan el Llibre d’Antiquitats de la Seu de València ens assegurava que les galeres havien marxat de València cap a Dènia, molt probablement hi conduirien Francesc I. Això explicaria la carta que Carles va trametre al marquès de Dènia, per la qual li notificava que, després de la victòria de Pavia, han pres «el rei de França, el príncep de Bearn, senyor de Labrit, i d’altres cavallers principals»,321 i que recull En Sandoval a la seva Història de l’Emperador. És clar que no li diu que li tramet el rei pres. Això seria una badada impròpia de la maquinària censora. Però també és evident que la carta publicada, dins un llibre editat al 1625, ja només podia ser un resum neutre i potinejat del text original. Però, amb tot, és un avís al marquès de Dènia, que el convidava a estar informat i atent de la captura del monarca francès. Si en la ment de Carles I hi havia la voluntat que el seu presoner regi passés per les terres del Senyor de Dènia, tot, de retruc, tindria molt més sentit. I explicaria ensems amb gran claredat que el conduïssin, fins i tot, a Alacant. I, alhora, totes aquestes traces també donarien raó al fet que En Francisco Figueras, un dels homes més erudits en tot el que afectava, a final del segle XIX, Alacant i la seva província, afirmés sense cap rubor i amb total convenciment que el rei francès va ser allotjat «al palau del marquès d’Elx», que era, des del 1520, En Bernardino de Cárdenas y Pacheco.322 Per dir-ho amb totes les lletres, aquest marquès d’Elx era, a més a més, senyor de Crevillent, Asp, Planes i Patraix,323 poblacions totes, llevat de la darrera, situades a l’entorn de la ciutat d’Alacant. Aquest era el seu domini i el seu fortí i, per això mateix, aquest marquès, «davant els atacs dels corsaris barbarescs, féu fortificar diversos llocs costaners al sud del País Valencià, entre els quals Guardamar i, especialment, el castell de Santa Pola (població que fundà dins el seu marquesat d’Elx, el 1527)»,324 poc després que, segons En Figueras, tingués el rei de França com a ostatge. Doncs bé: tenim la còpia d’una cèdula reial dirigida al marquès d’Elx, del 26 de juliol del 1525, «perquè rebi a l’Alcàsser de Madrid el virrei de Nàpols i el rei de França, “perquè jo he acordat –diu l’Emperador– que el cristianíssim Rei de França sigui traslladat i aposentat en aqueixa fortalesa, i el meu virrei del regne de Nàpols ve per manament meu a manar i proveir el que calgués”».325 Però, atès que ja he indicat que a les acaballes de juliol l’estol imperial i el monarca captiu passaven per Gandia i Dènia, si el 26 d’aquest mes Carles donava ordre al marquès d’Elx perquè aposentés el rei Francesc i el virrei de Nàpols al castell de «Madrid», és que la ciutat que tapa el nom de «Madrid» havia de ser molt propera a Gandia i Dènia. O Benidorm, de la qual també se n’havia fet agençar el castell després de la captura del rei francès. Per tant, i com que ja sabem que el virrei de Nàpols se’n va anar amb l’armada naval cap a Alacant, ara el palau del marquès d’Elx i l’alcàsser que havia de fer de presó famosa a Francesc I, més que a Madrid, cal situar-los realment a Alacant, on també veurem el virrei Lanoy i el rei de França plegats.

Si la realitat del periple de Francesc al Principat i a València hagués pogut ser realment aquesta –dur, per mar, ben lluny de França el rei dins els dominis catalans–, això ara explicaria que, En Francesillo de Zúñiga, bufó i cronista de l’Emperador, no tan sols no comentés que l’havien dut a València, sinó, fins i tot, que oblidi que havia estat portat a Madrid, car només escriu que el virrei de Nàpols «portà el rei de França per mar i el passà a Barcelona. I per acatament del molt gran Emperador, i per fer servei a aquest rei de França, el reberen amb molt de plaer, que ell no en portava cap, segons escriu el capità Cabanyelles als seus contes».326 Es tracta d’En Lluís de Cabanyelles i Gallach, governador general de València i senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait,327 que va tenir pres al seu castell de Benissanó el rei de França. Qui millor que ell, doncs, per saber com va viure Francesc I el seu captiveri al regne de València i deixar-ne constància literària. Com que, amb tota seguretat, va ser així, i llavors el seu llibre, un cop l’Estat espanyol va començar a crear el mite del rei de França tancat únicament a Madrid –o, en el menor dels casos, passat directament de Barcelona a Madrid–, era una nosa històrica, no em sobta un pèl, com anota la Diane Pamp, que «no hi ha notícies de cap obra seva escrita»,328 llevat –és clar– d’aquesta.

Tanmateix, segons En Zúñiga, que, en tant que bufó, seguia la cort dia a dia, i estava al corrent dels fets més propers que s’hi esqueien, el rei de França no va passar mai a Madrid, car si ho hagués fet, ell s’hauria encarregat puntualment d’indicar-ho, com d’anotar, així mateix, d’altres curiositats «burlesques» d’aquesta ciutat. I no ho fa. No ho fa en aquesta Crònica ni tampoc en una altra una mica més detallada i amb un contingut força més històric, intitulada Crónica Escandalosa, però on sí que torna a dir que Francesc «desembarcà a Barcelona».329 Com tampoc no ho explicita En Diego Ortiz, que tan sols subratlla que el rei Francesc, «portat a Espanya, després dels llargs i difícils tractats, fou posat l’any següent en llibertat».330 I el que jo extrec d’aquest silenci tan estrany és que, en aquest cas precís, el censor, més que substituir el nom d’una fortalesa valenciana per «Madrid», simplement la va esborrar i no va reubicar, novament, els fets. Però, en aquest episodi de la conducció del rei presoner fins a la seva presó definitiva, tot i no parlar de Madrid, en canvi, sí que esmenta «la reina Germana» i el valencià Lluís Carroç.331 I, a Barcelona, parla del «duc de Cardona» i del «canonge de Vic», 332 sense donar-nos cap més altra referència geogràfica. Cosa que ens indica que, per més que el text ja vingui farcit de noms de personatges castellans,333 a la mentalitat del cronista no hi va haver cap moviment del rei Francesc per les terres d’Espanya. Que és com dir que no es va moure de la Nació Catalana.

Anem veient que ara un autor i suara un altre, comenten que la destinació última de Francesc I no va ser Madrid, sinó o bé Alacant o bé Xàtiva. I a les envistes del que he mostrat fins aquí, és més que versemblant que fos així. Ara, el gran dilema que tinc per resoldre és que, o bé de València i Benissanó, el rei de França passés a Xàtiva, per l’interior, i d’aquí es dirigís a Alacant, o bé que passés amb tota l’armada naval cap a Dènia i d’aquí, també per mar, cap a Alacant i, finalment –i tan sols finalment– el duguessin a Xàtiva, com es llegeix que hi va arribar en els relats de certs cronistes i com seria coherent si acceptem finalment que «Xàtiva» és substituït per «Madrid» a les cròniques i a la documentació. El trajecte és més que important, perquè, si com diu l’Antonio Suárez, «després que el Rei arribà a Benissanó, el virrei Carles de Lanoy passà a la Cort»,334 això revelaria que allà on hi hagués el virrei, forçosament hi havia d’haver la cort imperial i hi havia d’haver, consegüentment, l’Emperador. I, semblantment, ho confirma En Tomaso Costo, pel qual «el mateix rei Francesc és conduït per En Lanaia a Espanya a l’Emperador».335 En Suárez ho diu ben clar: «A aquesta ciutat arribà Carles de Lanoy, on se li feu una rebuda solemne i l’Emperador el rebé amb demostració de gran plaer i l’honorà molt».336 Ara bé, com que En Lanoy ja sabem que va amb l’estol imperial per mar seguint la costa del regne de València, es pot deduir que l’Emperador s’havia de trobar en algun indret del regne, molt possiblement a la costa. De fet, és el mateix Suárez que ens consigna que fos quina fos la ciutat on era l’Emperador, aquest, «en la qual ciutat havia cridat els regnes a Corts».337 I En De Sayas ho corrobora en afirmar que el Cèsar es trobava «celebrant corts als súbdits d’aquelles Corones».338 Dada doblement extraordinària que ens permet llegir que, per tal com a Castella, llevat d’excepcions puntuals, des del 1250 «les Corts que havien existit amb independència als dos regnes [de Castella i Lleó] foren comunes per a tots dos»;339 i per tal com només es convocaven procuradors de disset ciutats, i no pas braços ni molt menys corones o regnes, l’Emperador només podia ser en una ciutat de la Nació Catalana celebrant-hi unes Corts Generals, on sí que s’hi convocaven els regnes. En aquest cas, al regne de València. Podia ser, doncs, aquest final de trajecte, Alacant?

A favor d’aquesta conjectura hi ha un bon gavadal de llibres i documentació diversa que ho certifiquen obertament. És a dir, que exposen amb tots els ets i uts que el rei de França, malgrat tots els silencis, adulteracions i deslocalitzacions de les fonts espanyoles, va ser dut presoner al castell d’Alacant. Així, En Sharon Turner, a la seva crònica sobre Enric VIII, ens explicita que «Francesc fou dut des de Barcelona a Alacant»,340 on arribarien sobre el 9 de juliol, car és en aquesta data que «els tres ambaixadors a Espanya informaren En Wolsey que “el Rei Francès és ara a prop de València en un castell gens segur, i a la vora del mar”»;341 informació que, pel context i tot el que ja sabem, ens emmena directament a Alacant, per bé que en aquella data precisa Francesc era a Benissanó. Sembla, doncs, que hi ha hagut alguna mena de confusió en la transcripció dels fets i que s’han tornat a barrejar els castells d’Alacant i Benissanó. Tot amb tot, aquesta dada dels ambaixadors anglesos donant notícia que Francesc és prop de València, en un castell d’una ciutat marítima és també altament significativa. Vol dir que els qui subscriuen la missiva són aquí i han vist el que s’hi esdevé i n’informen el canceller anglès. Doncs bé: quan En Martí de Salinas escriu, al 30 d’abril del 1525, a l’infant Ferran, germà de Carles I, per exposar-li tot el que va succeint a la Cort, i com l’Emperador ha decidit casar-se, li comenta que «vénen ambaixadors d’Anglaterra i tenen pensament que ells compliran la necessitat que els constreny al casament. S[a] M[ajesat] donarà en aquestes corts el millor mitjà que podrà perquè puguin marxar».342 És a dir, que assegura que els ambaixadors han arribat on hi ha la Cúria imperial i on se celebren les Corts. Però, atès que ja hem vist els ambaixadors a València, informant també dels moviments del rei de França, cal deduir tranquillament que les Corts havien de ser necessàriament al regne de València. Raó per la qual En Salinas també objectiva que «després que s’acabin les Corts de Castella, n’ha de tenir unes altres a Aragó».343 I això serà efectivament així si tenim present que, abans de les Corts de Montsó, del juliol del 1528, les úniques Corts que es van celebrar van ser les de València, que va clausurar Carles abans de passar a Montsó. Perquè, altrament, En Salinas hauria dit que després de les de «Castella» vindrien les de «València», com efectivament ara sabem que es van donar. L’oblit, per tant, de les Corts de València pressuposa intrínsecament que l’ambaixador hi era i que, en el text, han estat substituïdes per les de «Castella». I això no és tot. En una nova missiva datada al 26 de juny, En Salinas torna a escriure a l’infant Ferran que «vingué nova que el rei de França era arribat en aquests regnes i que la causa [que es tractava a la cort sobre temes de Nàpols] se suspengué fins que el virrei arribés a aquesta Cort, el qual s’espera dins de deu dies».344 D’on cal deduir-ne dues coses transcendentals. La primera, que, per tal com el rei francès va arribar a Barcelona i d’aquí va passar a Tarragona, des d’on va ser conduït a València en aquelles dates precises que En Salinas escriu aquestes noves, quan exposa que «el Rei de França ha arribat a aquests regnes», és que ell hi ha de ser i que, en conseqüència, la cort imperial també. I la segona és que si al 26 de juny ens assegura que s’espera l’arribada del virrei de Nàpols a la cort «dins de 10 dies», i sabem pels ambaixadors anglesos que Francesc va arribar a Benissanó pels volts del 9 de juliol, si comptem els deu dies a partir del 26 de juny, ens n’anem al 7 de juliol. I, donat que En Salinas diu que el virrei arribarà «a aquesta Cort», és de còngrua deducció establir que la cort era o bé a València o en algun lloc molt proper. I En Salinas no és un espectador qualsevol, sinó l’ambaixador del germà del Cèsar i suposo que, per això mateix, redacta que «el virrei ha escrit lletres de la seva mà a l’Emperador, les quals jo he vist».345 I que també, exactament per això, pot saber quan arribarà En Lanoy a la cort. Per tant, si l’Estat Major i l’Emperador comptaven que el rei francès arribaria a Catalunya a mitjan juny i que amb ell s’hi havien de produir les esperades negociacions de pau, també hauria estat normal que s’haguessin convocat unes corts a fi de poder tractar tots els punts de la famosa pau. Doncs bé: abans ja he indicat com En Fortea assegurava que les Corts del 1525 es van engegar el primer de juny, cosa que semblaria del tot normal si s’hagués tractat d’unes corts valencianes o convocades a València, on a final de juny hi arribava el rei gal.

Però continuem. El primer cronista hispànic que exposa amb profusió de detalls que el rei de França va ser conduït a Alacant és En Pere Vallès a la seva Història del Marquès de Pescara, del 1558. Segons ell, doncs, «el Rei Francesc, navegant a rem, i amb bonança de vent, vers Espanya, arribà a Barcelona, [on] fou rebut amb aparat reial: i de Barcelona, per la costa, fou portat a Alacant, que és port de València, perquè, escurçant el camí per terra, arribés més prest a l’Emperador».346 Quan En Paulo Giovio relata el mateix fet, quasi amb idèntics mots, i segurament també guiant-se per una mateixa font, el redactat ha bescanviat ja «Alacant» per «Alcántara», amb l’intent conegudíssim d’esborrar-ne la situació exacta de l’arribada. I així, llegim: «Però Francesc, menat a rems i amb vents pacífics a Espanya, fou rebut a Barcelona amb aparat reial, i llavors costejant sorgí a Alcántara, que és port de València, a fi que, escurçant la via per terra, anés a trobar l’Emperador, el qual era aleshores a Toledo».347

Però, tant En Vallès com En Giovio, a més a més, hi afegeixen tot seguit un paràgraf d’un interès excepcional, perquè ens ajuden a emmarcar l’acció de l’arribada i estada del rei Francesc amb total claredat. Ambdós cronistes diuen, si fa no fa, el mateix, per la qual cosa, només abstractaré el que relata En Vallès. Aquest, si bé ens advera que Carles I, «llavors tenia l’estiu a Toledo», com dient que era a Castella on hi havia la Cort, al moment comenta que era, justament, «a Toledo, ciutat la més mediterrània de totes les que hi ha a Espanya».348 Amb la qual asseveració, si podem llegir per sobre del retoc, ara som conscients que l’Emperador era molt a prop d’Alacant, en una altra ciutat, amb la Cort, vers l’interior. Raó per la qual En Gonzalo de Illescas, puntualitzaria uns anys més endavant, que «prengué el Rei [Francesc] port a Alacant, perquè era més a prop de Toledo, on a la saó hi havia la cort de l’Emperador».349 La dada que ens forneix l’Illescas no és certa, puix que si l’Emperador hagués volgut dur Francesc fins a Toledo, l’hi hauria fet portar directament des de Benissanó, com ja suggereixen alguns cronistes. O des de Bunyol, com ho exposa alguna altra font. I no li hauria calgut embarcar-lo fins a Alacant i d’aquí a Toledo, travessant mitja península a peu, perquè de Bunyol a Toledo hi ha gairebé la meitat de quilòmetres que des de València via Alacant. En canvi, si sabem que l’Emperador i la cort eren al regne de València, Xàtiva és molt més a prop d’Alacant que de Toledo i també és a l’interior del país. I Alacant sí que podia ser considerada «la més mediterrània de totes les ciutats d’Espanya». Llavors, sí que tindria sentit que, més que quedar-se a València, al castell del governador Cabanyelles, el conduïssin amb les galeres imperials a Alacant. I, a més a més, Xàtiva és la fortalesa i presó de prínceps per excel·lència que els reis catalans tenien al regne de València.

Segons En Vallès, a Alacant «el Rei Francesc, havent pres mal averany i pèssim senyal, s’hi estigué en gran perill de perdre la vida, perquè, quan els soldats, que havien vingut en guarda de les galeres, demanaren la paga promesa, i posats en armes i amotinats amb les piques contràries anaven tots a cercar En Lanoy; tirat en aquell bullici un gros arcabús, anà la pilota a ferir en una petita columna de marbre de la finestra on el Rei s’estava arrepenjat d’esquena».350 És a dir: que no només En Lanoy va desembarcar a Alacant, sinó que hi va portar el rei presoner, que es va hostatjar en una casa o palau. L’edifici tenia una finestra columnada de marbre que el va salvar d’una arcabussada, disparada per un soldat amotinant contra el virrei, que tenia, per aquells atzars de la vida, Francesc I al costat.351 La revolta de la soldadesca l’explica també l’Illescas, tant a l’edició del 1606352 com a la del 1652.353 I, encara al segle XVIII la recull En Pierre de Bourdielle, pel qual «en el desembarcament del rei [Francesc], que fou a Alacant, prop de València, els soldats que hi havia de l’armament de les galeres que havien conduït el rei […] s’amotinarien a causa de les pagues exigides, i feren una tal sedició, que a Dom Carles de Lanoy li fou tirada una arcabussada, que esclatà a la cambra del Rei, al seu costat, a la finestra».354 El relat de la soldadesca revoltant-se contra el virrei a Alacant i posant en perill la vida del rei Francesc no és anecdòtic i el recullen tants cronistes, que seria fatigós ara i aquí reproduir-los tots. Però em sembla necessari recordar-ho perquè tinguem ben present que Francesc I va ser conduït per mar a Alacant. En Bourdielle exposa que aquí el virrei va haver de fugir a corre-cuita, «per la porta de darrere, de jardí en jardí, de muralla en muralla, de canal en canal, i fugí tant com pogué».355 Llavors, un cop pagats els diners que es devien als soldats, la revolta es va aplacar, també, sobretot, «amb la majestat i la bella gràcia del Rei [francès, que] serví força a l’apaivagament».356 Arran d’un article que jo mateix vaig publicar sobre la presó del rei de França, on exposava que aquest monarca havia estat tancat també a Alacant,357 l’amic i investigador atzenetí Rafel Mompó em comenta que el que exposa En Bourdielle té molt de sentit. Per ell, a Alacant, al costat mateix de la platja de l’Albufera, hi ha un tram de terra conegut com l’Albufereta, que «avui és terra eixuta amb moltes construccions que l’envolten, però temps enrere havia de ser ben diferent. Allà hi havia l’Horta d’Alacant i encara avui és tota plena de torres (se les coneix així), que no són altra cosa que cases senyorials». I continua: «Era una zona força ben irrigada des d’antic i –el que és més important– recentment s’ha descobert tot un sistema hidràulic d’època romana, si més no. Cobra sentit aleshores aquest comentari que transcrius al teu treball de la crònica de Pierre de Bourdielle: “Per la porta de darrere, de jardí en jardí, de muralla en muralla, de canal en canal, i fugí tant com pogué”. Efectivament, tota aquella zona havia d’estar murada, en-jardinada/hortada i ben canalitzada. I avui esborrada».358

Com podem observar, tot passa a Alacant. Ni rastre de Castella ni de Toledo –la més mediterrània de totes les ciutats d’Espanya– ni, per descomptat, cap traça de Madrid. Ara bé: com que l’evidència de l’estada del rei Francesc a Alacant desmuntava tota la invenció de la seva presó a Madrid, En Francisco de Aleson assevera que la vida de Francesc I va córrer gran risc no pas a Alacant, sinó «a Tortosa, on estigueren a punt de matar-lo els Soldats Espanyols de la seva Guarda, per venjar-se d’En Lanoy que no volia pagar-los mai».359

Amb tot, si descomptem aquesta diguem-ne petita irregularitat, però que alhora indica que, d’alguna o altra manera, el rei pres va passar per Tortosa, la reincidència a l’hora d’explicar el mateix fet per part d’autors diversos, en èpoques diferents, em fa suposar que som davant d’una certesa històrica: que el rei de França va ser conduït per mar a Alacant amb l’armada d’En Lanoy i que aquí es va deslliurar de la mort per molt poc, en tocar una arcabussada, llançada contra el virrei per la revoltada soldadesca, al costat de la finestra on es trobava el monarca. El fet que Francesc I ajudés a calmar els ànims dels soldats amotinats ens indica que tornem a ser davant de detalls històrics coneguts públicament i públicament valorats. Llavors, s’imposa cada vegada més una veritat innegable: si l’estol imperial era a Alacant, és que Francesc I també. Ho hem anat veient per mitjà de tota mena de cronistes. En Pardo Molero també creia que, després de desembarcar el rei gal, «l’armada romangué a la costa valenciana fins a primers d’agost, primer a València i després a Alacant».360 I ara, finalment i excepcionalment, disposem també d’un document inèdit exhumat per ell mateix. En ressenyar-lo, exposa que, «segons la provisió del 26 de juliol [del 1525] signada pel vicecanceller i dirigida al governador d’Oriola, “la sobredita Cesària Majestat ha manat, pel que pertoca al seu reial servei i bé del seu exèrcit reial, que la companyia d’En Nofre de Mont vagi a Llombardia en les galeres que són a Alacant”».361