- -
- 100%
- +
No costa gaire d’entendre, per tant, com la deslocalització ha estat un motor constant en la reescripturació dels fets, que s’esdevenien al regne de València, però que, per raons d’estat, calia situar a Madrid. Ho hem vist i revist. I tanmateix, abans he citat el parer d’En Sanuto, per qui, just en les dates que el rei gal arribaria a València, feia sortir Carles de «Toledo» i, contra tot pronòstic, ens assegurava, el 23 de juny, que l’Emperador «venia a València, cosa que molt complau al Legat [Apostòlic que s’havia de trobar amb ell], perquè així no hauria de navegar tant per mar».288 En resolució: si l’Emperador va sortir de Castella per venir a rebre Francesc I a València, tots els relats que ens diuen que li van dur el monarca pres a Madrid els hem de menystenir diligentment i començar a cercar al regne mediterrani, sense cap mena de compungiment mental, el lloc on el Cèsar s’havia instal·lat i el castell on va fer dur el presoner. I, atès que Francesc I era a Gandia i Dènia a final de juliol d’aquell 1525, és més que versemblant i deduïble que l’Emperador també hi seria a prop. El rei de França, doncs, viatjaria per mar, custodiat per En Lanoy, mentre l’Emperador, segons sembla, ho anava fent més lentament, amb la cort o amb una comitiva, per l’interior del país, on romandria força temps, sense que fos traslladat a Castella, com, en parlar de la conducció de Francesc I a Espanya, ho explicita En Blasco de Lanuça: «De Barcelona vingué el rei amb tota l’armada a Tarragona, i d’allà passà a desembarcar a València, on se li feu solemníssima rebuda, i l’hi deixaren per un bon espai de temps, descansant dels treballs de la guerra passada i de la navegació d’Itàlia a Espanya».289 És evident, doncs, que si de València hagués passat a Madrid, no s’hauria estat al país «un bon espai de temps», sinó tan sols uns dies. Quant de temps va estar el rei gal en terres valencianes? Van ser uns dies escadussers, de tràmit, o, com diu En Lanuça, «un bon espai de temps»? Un espai de temps més vast del que se’ns assegura que hi va ser?
156J. OCHOA DE LA SALDE, ob. cit., foli 147 [recte].
157JULIAN DE PINEDO Y SALAZAR, Historia de la Insigne Órden del Toyson de Oro; Imprenta Real, Madrid, 1787, Part Primera, tom I, p. 142.
158I. DE MARIANA, ob. cit., foli 729.
159«Historia del Invencible Emperador Carlos Quinto, Rey de España, compuesta por su Majestad Cesárea»; ob. cit., p. 492.
160PERE GIL i ESTALELLA, Història moral de Cathalunya; a cura de Rodolfo Galdeano Carretero, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, CII; Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2017, Llibre segon de la Història catalana, p. 354.
161Ídem, p. 355.
162CESÁREO FERNÁNDEZ DURO, Viajes Regios por Mar en el Transcurso de Quinientos Añós. Narración Cronológica; Est. Tip. «Sucesores de Ribadeneyra», Madrid, 1803, p. 165-166.
163Ídem, p. 166.
164VÍCTOR BALAGUER, Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón; Librería de Salvador Manero, Barcelona, 1863, tom IV, p. 83.
165A. DE SANTA CRUZ, ob. cit., tom II, p. 159.
166Cf. PRUDENCIO DE SANDOVAL, Historia de la Vida y Hechos del Emperador Carlos V, Max[imo] Fortissimo, Rey Catholico de España y de las Indias, Islas, y tierra firme del Mar Oceano; a casa de Bartholome Paris, Pamplona, 1614, Primera Part, foli 659.
167A. DE SANTA CRUZ, ob. cit., tom II, p. 159.
168Ídem.
169Vg. WILLIAM BRADFORD, Correspondence of the Emperor Charles V and his Ambassadors at the Courts of England and France; Richard Bentley, Londres, 1850, p. 123.
170Ídem, p. 124.
171A. DE SANTA CRUZ, ob. cit., tom II, p. 159.
172V. BALAGUER, ob. cit., tom IV, p. 83.
173Dietaris de la Generalitat de Catalunya; ob. cit., vol. I, p. 373.
174V. BALAGUER, ob. cit., tom IV, p. 83.
175Ídem.
176Ídem.
177Ídem.
178DIEGO DE COLMENARES, Historia De La Insigne Ciudad de Segovia y Conpendio de las Historias de Castilla; Diego Diez, Madrid, 1640, p. 492.
179Dietaris de la Generalitat de Catalunya; ob. cit., vol. I, p. 374.
180FERNANDO FULGOSIO, «Cronica de la Provincia de Tarragona»; dins Crónica General de España, ó sea Historia Ilustrada y Descriptiva de sus Provincias, sus poblaciones más importantes de la Península y de Ultramar; Rubio, Grilo y Vitturi, Madrid, 1870, p. 59.
181J. PIN Y SOLER, «Breu Comentari» als Diàlechs d’Antonio Agustín, a cura de J. Pin y Soler, Llibrería Antiga y Moderna de S. Babra, Barcelona, 1917, p. XLII-XLIII.
182Cf. P[ERE] C[ATALÀ] i M[IQUEL] B[RASÓ], «Expressió castellera de la Tarragona medieval», Els Castells Catalans; Rafael Dalmau, Editor; Barcelona, 1973, vol. IV, p. 85.
183MARTÍ DE VICIANA, Segunda Parte de la Crónica de Valencia; Sociedad Valenciana de Bibliófilos, Valencia, 1881, p. 55.
184HIERONIMO SEMPERE, La Carolea; en casa de Juan de Arcos, València, M.D.LX, foli CXXX [recte].
185PEDRO SERRA Y POSTIUS, Epitome Historico del Portentoso Santuario y Real Monasterio de Nuestra Señora de Monserrate, ilustrado con los Sucessos Historicos más memorables de los Principes sus Devotos, y Bienhechores; Pablo Camins, Impressor; Barcelona, 1747, p. 297 (nota 3) i 311.
186PERE SERRA i POSTIUS, Lo perquè de Barcelona y Memòrias de Sas Antiguedats; a cura de Joan Tres i Arnal, Autors Catalans Antics-15, Fundació Pere Coromines, Barcelona, 2006, p. 123.
187Ídem, p. 123, nota 1151.
188ENRIC QUEROL COLL, «Els Aldana, tortosins del segle XVI aveïnats a València: de les armes a les lletres»; Pedralbes, 27 (2007), p. 201.
189Ídem, p. 202.
190P. VOLTES BOU, ob. cit., p. 21.
191MIQUEL CASTELLVELL, «La batalla de Pavia, Francesc I de França i Joan d‘Aldana», web de l‘Institut Nova Història, 1 de maig del 2010; https://www.inh.cat/articles/La-batalla-de-Pavia,-Francesc-I-de-Franca-i-Joan-Aldana
192FRANCISCO MARTOREL Y DE LUNA, Historia de la Antigua Hibera; Geronimo Gil, Tortosa, M.DC.XXVII, foli 297.
193Ídem, folis 297-298.
194Ídem, foli 299.
195Ídem.
196Ídem, folis, 311-314.
197Cf. DANIEL FERNANDEZ Y DOMINGO, Anales o Historia de Tortosa, desde su Fundacion hasta Nuestros Dias; Establecimiento Tipográfico de Jaime Jepús, Barcleona, 1867, p. 121.
198F. MARTOREL Y DE LUNA, ob. cit., folis 300-308 i 311-314.
199Ídem, folis 308-309.
200Ídem, foli 310.
201Vg. I. F. ANDRES DE UZTARROZ, ob. cit., folis 103-104.
202Vg. FRANCISCO DIEGO DE SAYAS RABANERA Y ORTUBIA, Anales de Aragon desde el Año de MDXX del Nacimiento de Nuestro Redemptor hasta el de MDXXV; Herederos de Pedro Lanaja, Impressores del Reyno; Saragossa, 1666, p. 770-774.
203Vg. MANUEL MARCILLO, Crisi de Cataluña, Hecha por las Naciones Estrangeras; Imprenta de Mathevat, Barcelona, 1685, p. 230-231.
204LUIS LA-MARCA, Teatro Historico, Politico, y Militar. Noticias Selectas, y Heroycos Hechos de los Principes, y Varones mas Ilustres que celebra la Fama; Francisco Mestre, Impressor; València, 1690, p. 42.
205Vg. NARCISO FELIU DE LA PEÑA Y FARELL, Anales de Cataluña. Y Epilogo Breve de los Progressos, y famosos hechos de la Nacion Catalana, de sus Santos, Reliquias, Conventos, y singulares Grandezas; y de los mas señalados, y Eminentes Varones, que en Santidad, Armas, y Letras han florecido desde la primera Poblacion de España; Juan Pablo Martí; Barcelona, 1709, Tom Tercer, p. 166-167.
206Vg. P. SERRA Y POSTIUS, Epitome Historico del Portentoso Santuario y Real Monasterio de Nuestra Señora de Monserrate; ob. cit., p. 297, nota 3.
207Vg. VICENTE XIMENO, Escritores del Reyno de Valencia, Cronológicamente Ordenados desde el año MCCXXXVIII de la Christiana Conquista de la misma Ciudad, hasta el de MDCCXLVII; Officina de Joseph Estevan Dolz, València, 1747, tom I, p. 171.
208Vg. El Gran Diccionario Historico, o Miscellanea Curiosa de la Historia Sagrada y Profana; traduït del francès per Luis Moreri i amb amplíssimes addicions de Joseph Miravel y Casadevante, Hermanos Detournes, Libreros; París, 1753, p. 304.
209Cf. JOSEP MORAN i OCERINJAUREGUI, «Cançó de l’avalot de les Quintes (1773)», Estudis d’història de la llengua catalana; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004, p. 162.
210Vg. FÉLIX TORRES AMAT, Memorias para ayudar a formar un Diccionario Crítico de los Escritores Catalanes, y dar alguna idea de la Antigua y Moderna Literatura de Cataluña; Imprenta de J. Verdaguer, Barcelona, 1836, p. 11.
211Vg. D. FERNANDEZ Y DOMINGO, ob. cit., p. 122-131.
212ANTONIO DE BOFARULL Y BROCÁ, Historia Crítica (Civil y Eclesiástica) de Cataluña; Juan Aleu Fugarull, Editor; Barcelona 1877, tom VII, p. 36.
213Ídem.
214P. DE SANDOVAL, ob. cit. (Pamplona, 1614), foli 641.
215A. DE BOFARULL Y BROCÁ, ob. cit., tom VII, p. 36.
216Ídem, p. 37.
217Ídem, p. 37, nota 2.
218El Libre de Antiquitats de la Seu de València; ob. cit., vol. I, p. 90.
219Ídem, p. 90-91.
220Ídem, p. 91.
221M. GARCIA, ob. cit., p. 387-388.
222GASPAR ESCOLANO, Segunda Parte de la Decada Primera de la Historia de la Insigne, y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia; Pedro Patricio Mey, València, 1611, columnes 1663-1164.
223D. I. DORMER, ob. cit., foli 174.
224Cf. M. [ANDRÉ JOSEPH] LE GLAY, Négociations Diplomatiques entre la France et l’Autriche durant les trente premiêres années du XVIe Siècle; Imprimerie Royale, París, M DCCC XLV, tom II, doc. CLXVII, p. 608.
225Cf. AIMÉ CHAMPOLLION-FIGEAC, Captivité du Roi François Ier; Imprimerie Royale, París, M.DCCC.XLVII, doc. CXX, p. 263.
226AMADA LÓPEZ DE MENESES, «Francisco I en Valencia»; Bulletin Hispanique, 40, núm. 3 (1938), p. 274.
227Ídem, p. 276.
228A. DE BOFARULL Y BROCÁ, ob. cit., tom VII, p. 38.
229A. DE SANTA CRUZ, ob. cit., tom II, p. 159.
230D. I. DORMER, ob. cit., foli 173.
231J. F. PARDO MOLERO, La defensa del Imperio. Carlos V, Valencia y el Mediterráneo; ob. cit., p. 182.
232D. I. DORMER, ob. cit., foli 173.
233Cf. M. SANUTO, ob. cit., columna 31.
234Cf. PADRE MARIANA, Historia General de España; Imprenta y Librería de Gaspar y Roig, Editores; Madrid, 1849, tom III, p. 241 i A. DE BOFARULL Y BROCÁ, ob. cit., tom VII, p. 35.
235Cf. N. F. DE LA PEÑA Y FARELL, ob. cit., p. 167.
236D. I. DORMER, ob. cit., foli 171.
237Cf. N. F. DE LA PEÑA Y FARELL, ob. cit., p. 167.
238Ídem.
239Dietaris de la Generalitat de Catalunya; ob. cit., vol. I, p. 373.
240Ídem, p. 374.
241C. FERNÁNDEZ DURO, ob. cit., p. 169.
242Vg. P[ERE] C[ATALÀ], «Comentari marginal», Els Castells Catalans; ob. cit., vol. IV, p. 110.
243J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio. Carlos V, Valencia y el Mediterráneo; ob. cit., p. 182.
244El Libre de Antiquitats de la Seu de València; ob. cit., vol. I, p. 91.
245Ídem.
246ANTONIO SANCHIS PALLARÉS, Historia del Grau; Carena Editors, S.L.; València, 2005, p. 80.
247P. DE SANDOVAL, ob. cit. (Pamplona, 1614), foli 659.
248D. I. DORMER, ob. cit., foli 174.
249FERRAN SOLDEVILA, Història de Catalunya; Editorial Alpha, segona edició revisada i augmentada, Barcelona, 1963, p. 893.
250Ídem, p. 893-894.
251PEDRO MEXÍA, Historia del Emperador Carlos V; edició i estudi de Juan de Mata Carriazo, Colección de Crónicas Españolas-VII, Espasa-Calpe, S.A., Madrid, 1945, p. 395.
252A. DE SANTA CRUZ, ob. cit., tom II, p. 160.
253P. MEXÍA, ob. cit., p. 395.
254P. DE SANDOVAL, ob. cit. (Pamplona, 1614), foli 659.
255P. MEXÍA, ob. cit., p. 395.
256D. I. DORMER, ob. cit., foli 174.
257Ídem, p. 176.
258G. ESCOLANO, ob. cit., columna 1664.
259D. I. DORMER, ob. cit., foli 174.
260VICENTE BOIX, Historia de la Ciudad y Reino de Valencia; Imprenta de D. Benito Monfort, València, 1845, tom I, p. 386-387.
261A. DE BOFARULL Y BROCÁ, ob. cit., tom VII, p. 36.
262GONZALO FERNANDEZ DE OVIEDO Y VALDES, Relacion de lo suscedido en la prision de el Rey de Francia, des de que fue traydo en españa, por todo el tiempo que stuvo en ella, hasta que el Emperador le dio libertad y bolvio en Francia casado, con madama Leonor hermana del Emperador Carlos quinto Rey de España; Biblioteca Nacional de España, Manuscrit 8756, segle XVI, foli 13 [recte].
263Ídem.
264Ídem, folis 13 [recte] – 14 [vers].
265Ídem, foli 1 [recte].
266PEDRO GIRÓN, Crónica del Emperador Carlos V; edició de Juan Sánchez Montes, Consejo Superior de Investigaciones Científicas – Escuela de Historia Moderna, Madrid, 1964, p. 5-6.
267PETER RASSOW, «Prólogo» a la Crónica del Emperador Carlos V, de Pedro Girón, ob. cit., p. 6, nota.
268M. DE VICIANA, Tercera Parte de la Crónica de Valencia; ob. cit., p. 228.
269El Libre de Antiquitats de la Seu de València; ob. cit., vol. I, p. 92.
270Ídem.
271Ídem.
272CARLOS SARTHOU CARRERES, Datos para la Historia de Játiva; Imprenta Sucesora de Bellver, Xàtiva, 1933, vol. I, p. 219.
273Ídem, p. 19, nota 2.
274Ídem.
275Ídem.
276JAMES BACON, The Life and Times of Francis the First, King of France; Edward Bull, segona edició, Londres, 1830, cap. X, p. 14.
277M. [LOUIS-PROSPER] GACHARD, La Captivité de François Ier et le Traité de Madrid; C. Muquard, Librairie Européenne; Brussel·les, Gant i Leipzig, 1860, p. 25.
278Les Memoires de Mess. Martin du Bellay Seigneur de Langey; P. l’Huillier, París, 1569, foli 71 [vers].
279A. CHAMPOLLION-FIGEAC, ob. cit., p. 236, nota 1.
280Ídem, doc. CXV, p. 252.
281Cf. A. LÓPEZ DE MENESES, «Francisco I en Valencia»; ob. cit., p. 276.
282El Libre de Antiquitats de la Seu de València; ob. cit., vol. I, p. 92.
283A. LÓPOEZ DE MENESES, «Francisco I en Valencia»; ob. cit., p. 271.
284M. GARCIA, ob. cit., p. 388.
285Ídem.
286EULÀLIA DURAN, «Notícia preliminar» a les Cròniques de les Germanies; ob. cit., p. 54.
287Ídem, p. 50.
288M. SANUTO, ob. cit., columna 128.
289VICENCIO BLASCO DE LANUZA, Historias Ecclesiasticas, y Seculares de Aragon; Iuan de Lanaia y Quartanet, Saragossa, 1622, Tom Primer, p. 260.
4
FRANCESC I ÉS CONDUÏT DE VALÈNCIA A XIXONA, PASSANT PER ALACANT
Seguint les traces de l’adulteració, i mirant de trobar on es va dur Francesc I i on va ser retingut al regne de València, vull ara aportar una nova dada. D’acord amb una lletra de l’Emperador al virrei Lanoy, datada el 20 de juny del 1525, observem com Carles li ordena que dugui el presoner al castell de «Patina, prop de València»,290 perquè «ens sembla que el dit Patina és situat en un país prou bo, i és el lloc més proper de Salou o de qualsevol altre port de Catalunya on podeu desembarcar, puix el Patina és el millor lloc i el més segur per posar-hi el dit rei de França, benentès amb bona guarda com acostumeu a fer-ho».291 La carta cesària conté diversos suggeriments sobre afers estratègics, tant sobre la bona conducció del rei francès a bon port, com d’assumptes italians, després dels quals Carles insisteix que, quan el dugui a «Patina», li parli «amb l’honorable tractament que ell pugui esperar i de les nostres bones intencions vers una pau universal». I rebla que cal que «sigui dut al castell de Patina, on la seva persona –repeteixo– ha de ser mantinguda en perfecta seguretat».292 Per més que la carta ens vingui signada a «Toledo», no hi ha cap altra referència a la més mínima intenció que el monarca francès hagi de ser conduït ni a aquella ciutat, ni a Madrid, ni a cap més altra de Castella. Segons la voluntat de l’Emperador, En Lanoy ha de portar Francesc a «Patina», a València, perquè és el millor castell que té i el més ben comunicat per mar amb Catalunya. Tanmateix, en tot aquest relat hi ha un problema greu: ni a València ni a Catalunya no hi ha cap castell que es digui «Patina». En Bradford, que s’estranya d’un topònim tan rar, puntualitza en una nota al peu de pàgina: «així a l’original». I tan sols s’atreveix a conjecturar si es podria tractar de «Quere Patacina, una ciutat prop de Tarragona?»,293 sense dilucidar-ho i, el que és pitjor, sense tenir en compte que el text de la lletra diu explícitament que «Patina» es troba «prop de València».
En aquest sentit, aporta una mica més de claror una nova lletra cesària, datada a Barcelona el 22 de juny, si bé del 1519, a «mossèn Ferrer, Alcaid del castell de Patina».294 Sembla, doncs, que per una o altra raó, a les còpies preservades de la correspondència imperial, algú ha canviat el nom d’un castell molt concret valencià per un nom dissuasiu de tota sospita com el de «Patina», amb la mateixa voluntat de sempre: amagar el lloc on es trobava el rei francès. Però Carles, a la seva missiva, hi esmenta amb totes les lletres que el seu alcaid és «mossèn Ferrer» i això ens dona una pista boníssima, car sabem que mossèn Lluís Ferrer succeí el seu pare, Jaume Francesc Ferrer, al febrer del 1525, com a alcaid del castell de Xàtiva.295 Per tant, tenim ara un testimoni directe i personal de l’Emperador que ens demostra de tot en tot que aquest no tenia cap més altre propòsit a l’hora de fer tancar el rei de França en un indret segur, que dur-lo al castell de Xàtiva. Aquesta és ara una novetat que cal tenir en compte. L’Antoine Varillas ens ho refresca sense embuts: «En Lanoy, empès per un vent favorable, prengué terra a Alacant».296 I quan l’Emperador va saber que el monarca havia arribat a Espanya, «envia ordre a En Lanoy de conduir-lo al castell de Sciatina»,297 que no és altre que el de Xàtiva, amb la transcripció errònia, tan comuna i estesa, de la «u» per una «n». Per això mateix En Pardo Molero subscriu convençut que, després de la batalla de Pavia, «havia corregut el rumor que el rei francès seria empresonat al castell de Xàtiva».298 Si tal com tot sembla indicar «Madrid» ha substituït «Xàtiva», faria sentit el que hem anat trobant als textos comentats, que parlen de dur el rei francès «al castell de Madrid» o, fins i tot –com el mateix Carles escriu a la vila de «Madrid», el 28 de juliol d’aquest 1525–, «al seu alcàsser i fortalesa».299 Aleshores, i atès que a la sobredita lletra de l’Emperador es demanava a la vila de «Madrid» que condicionés aquell lloc, car venia el rei francès amb tota la seva comitiva, però, per contra, en aquesta ciutat, «ni a l’acord d’aquest dia, ni en cap altre, consta que s’hagués preparat allotjament al rei Francesc; la qual cosa no deixa de tenir importància, quan a les actes de la corporació municipal corresponents [de Madrid] a aquella època, que es conserven íntegres, es fa esment de punts d’escassíssim interès».300
Que el rei Carles volgués empresonar Francesc a Xàtiva tindria encara més sentit i coherència històrics si fem cas del que escriu l’anomenat Pere-Màrtir d’Anguera –Joan d’Énguera, segons el meu criteri– el 7 de novembre del 1512, fent referència a Ferran d’Aragó, puix, per ell, «en aquest estat de coses, Ferran d’Aragó, dit duc de Calàbria, serà conduït un dia d’aquests des d’Atienza al castell de Xàtiva –receptacle de tots els nobles enemics dels Reis aragonesos– perquè sigui posat sota la més severa vigilància».301 Llavors, doncs, si al 1512 els reis catalans tenien el vell costum de dur els seus nobilíssims enemics al castell de Xàtiva, també ho podien haver fet amb Francesc I, després de la derrota de Pavia, al 1525, només tretze anys després. La meva conjectura ve corroborada per un autor contemporani: En Francesco Guicciardini. Aquest cronista italià que es va morir al 1540,302 va poder obtenir informació de primera mà mentre els fets s’esdevenien. Doncs bé: a la seva Istoria d’Italia narra que, un cop capturat Francesc I, porten el rei «a Roses, port de Catalunya amb grandíssima alegria del Cèsar», el qual, per torna, ordena «que fos conduït a la Rocca de Xàtiva, prop de València, Rocca [o sigui, fortalesa] usada antigament pels Reis d’Aragó com a custòdia dels grans homes, i a la qual ha estat últimament força anys el duc de Calàbria».303 Però En Guicciardini no acaba aquí la narració, ans postil·la que, «semblant-li aquesta deliberació inhumana al virrei, i molt allunyada de la promesa que li havia fet a Itàlia, obtingué per lletra del Cèsar que, fins a nova deliberació, fos tancat en una vila propera a València, on tingués comoditat de cacera i de plaers».304 O sigui, que Francesc I va romandre al regne de València, molt possiblement a Xàtiva, perquè En Guicciardini ens innova tot seguit que aquest espai de reclusió –per bé que ara ja ens parli de Madrid– era «una fortalesa», d’on tenia «facultat d’eixir-ne alguna vegada» cavalcant només en una mula.305 O sigui, que el rei francès va ser dut de la fortalesa de Xàtiva a la fortalesa de Madrid, segons aquesta crònica. Actualment, En Joan Tres també ha defensat que Francesc I, un cop fet presoner a Pavia, va ser «traslladat a Barcelona, València, Xàtiva i Madrid».306 Però també passant per Xàtiva, que, en alguns relats, és manifestament la darrera presó. Per això es canvia per «Madrid». O, com veurem més endavant, per «Toledo». Pel que fa al canvi de «Xàtiva» per «Madrid», el text d’En Guicciardini és altament rellevant, perquè és dels poquíssims historiadors que parla de Xàtiva, no com a vila ni ciutat ni castell ni «fortezza», sinó amb el terme específic italià de «rocca». Acabo de ressenyar com el Cèsar va manar portar el presoner a «la Rocca de Xàtiva». Doncs bé: quan l’Alfonso d’Ulloa, al 1573, ens descriu els mateixos fets, ja tan sols exposa que En Lanoy va apressar a Pavia el rei Francesc i el va conduir «amb bona guàrdia a la rocca de Madrid».307 I llestos. Dada reveladora, que demostra que «Madrid» substitueix inequívocament «Xàtiva» com a lloc darrer de captiveri del monarca gal.
En aquest sentit, ara vull aportar la darrera prova a favor de Xàtiva com a darrera fortalesa i presó definitiva del rei gal, perquè quan En Lluís Vives, que anava informant per carta als seus amics de tot el que anava passant al seu país, escriu a En Francesc Cranevelt, jurisconsult i senador de Malines, sobre la victòria imperial de Pavia i l’apressament de Francesc I, li comenta resolutiu: «Diuen que Francesc, per ordre del Cèsar, ha estat enviat a Xàtiva, ciutat del regne de València».308 Com que la carta ve datada entre el 18 i el 25 de juliol del 1525,309 temps en què molta documentació ja ha ubicat el rei francès a Madrid, i atès que En Vives «manté un contacte amb la seva ciutat natal» per mitjà «d’un petit cercle de valencians»,310 que devien saber de primera mà tots els moviments del rei francès, tornem a saber del cert que «Madrid» és una estafa dels censors. I si Madrid substitueix només Xàtiva, o Xàtiva i València, o, encara, Xàtiva, València i Barcelona, pot ser perfectament que el nom de «Madrid» sigui sempre una interpolació. Una invenció gratuïta. Constant i sistemàtica. En Pep Mayolas ja ho denunciava al seu preciosíssim llibre Erasme i la construcció catalana d’Espanya, on apuntava convençut: «Madrid era un indret sense ànima al segle XV. Si ens la trobem amb certa freqüència a les cròniques és perquè, des de la posterioritat, se li van injectar artificialment els símptomes d’una rellevància i una solera històrica que només podia adquirir des que Felip II va decidir convertir-la en la capital de les Espanyes».311 Amb la qual cosa ens proporciona un valuós antecedent de la substitució del nom de «Xàtiva» pel de «Madrid» als textos d’història. Llavors, tot el que anem llegint en aquesta mateixa direcció, potser ens explicita que Carles ni Francesc no s’hagin trobat mai a Madrid. I no s’hi podien trobar perquè En Lanoy no va dur el presoner a Madrid. Ho he exemplificat amb multitud de rastres documentals. Però n’hi ha un de darrer, que ens ajudarà a acabar-ho d’entendre esclafidorament, sobretot si tenim present que quasi la totalitat dels cronistes s’esforcen a remarcar que el virrei de Nàpols va dur el rei francès a Madrid perquè és justament a Madrid on es trobava l’Emperador. Doncs bé: En Pandolfo Collenuccio i En Mambrin Roseo ens innoven que Francesc va ser «conduït a Espanya i, sense ser vist pel Cèsar, posat en bona guàrdia a Madrid».312 I, En Mayolas, en parlar d’una estada desvirtuada dels Reis Catòlics a Alacant al 1486, que ell analitza i interpreta, subratlla que «si els reis eren a Alacant entre octubre i febrer de 1486, com proposem, i almenys Ferran marxa en sentit nord amb la intenció de traslladar-se a Catalunya, “Madrid” podria substituir “Xàtiva” en els documents originals».313 És a dir, que o bé el Cèsar no era a Madrid o, si hi era, no hi van dur el rei gal. Com que el text especifica que van portar el presoner en un lloc on el Cèsar no el va poder veure, per més que se’ns digui que va ser a «Madrid», és que –com ara sabem– el van haver de dur a Xàtiva a l’espera que l’Emperador hi arribés.