Carles I sense censura

Per reforçar el que acabo de suggerir hi ha també el parer d’En Martí de Salinas, l’ambaixador de l’infant Ferran i rei d’Hongria a la cort imperial carolina i testimoni presencial d’aquells fets. Així, per una carta seva al rei Ferran, datada el 26 d’abril del 1528, referent als moviments de Carles I, sabem que «S[a] M[ajestat] partí de Madrid cap a València a 23 d’aquest i hi farà la seva entrada el segon dia de maig; i en acabant de jurar, partirà vers Montsó, on té feta crida de corts per al primer de juny».96 És a dir, que, ultra no comentar que hi ha hagut convocatòria de corts per a València, el que sí que remarca amb totes les lletres és que «acabarà de jurar» quelcom que no es diu, però que, a les envistes del que he exposat fins aquí, cal interpretar que hi jurarà «la cloenda de les Corts», perquè ha de marxar ràpidament cap a Montsó, on hi ha de començar unes noves Corts Generals. És molt estrany que en sortir la cort i l’Emperador de «Madrid», ja se’ns faci saber que es clausuraran unes corts que, en teoria, si seguim la documentació oficial sobre els passos de Carles I, no s’hi han pogut convocar mai. El fet, doncs, que s’hi clausurin ens indica a ulls vistents que ja s’hi estaven celebrant i que, conseqüentment, el de «Madrid» substitueix el nom d’una ciutat valenciana, des de la qual surt la cort, en direcció a la capital, abans de saltar cap a l’Aragó. A la lletra següent, ja des de Montsó, el 8 de juliol del 1528, En Salinas hi insisteix: «S[a] M[ajestat] entrà a València al 3 de maig i fou-li feta molt solemne rebuda i, durant el temps que hi estigué, que fou fins al XX de maig, hi feren moltes festes de justes i jocs de canyes, i altres autos de plaer; i S[a] M[ajestat] els festejà visitant la seva ciutat moltes vegades i, encara que mal proveït, perquè venia de pressa amb pensament de no deturar-s’hi gens, jugà amb ells només a les canyes, sense que hi hagués cap home castellà amb ell».97 Que és com si ens digués que després de clausurar les Corts, i fins que no se’n va anar a Montsó, es va dedicar al seu esbarjo personal i a festejar-ho amb els valencians.

En aquest sentit, em semblen prou suggerents els mots de l’Amalio Marichalar i En Cayetano Manrique, pels quals «les primeres Corts celebrades per Carles als valencians foren les Generals de Montsó de 1528, prorrogades després a València, on les continuà En Ferran d’Aragó, lloctinent general del regne».98 I d’idèntic parer és En Danvila.99 Seguint-los, i reflexionant també sobre l’estada del Cèsar a la capital del Túria, En Martínez Aloy subscriu: «No tingué Carles prou valor per convocar les Corts a València i preferí dur-les a Montsó, perquè, fora del regne i quasi confoses amb les d’altres territoris més importants, perdessin les restes de virilitat que s’haurien salvat del naufragi general».100 I rebla: «Ja hem dit que les primeres Corts valencianes del temps de Carles I es congregaren a Montsó a l’any 1528».101 Dada que ve corroborada, finalment, per una anotació del mateix Llibre d’Antiquitats, car el 4 de maig del 1528 els tres braços presenten a l’Emperador «ses entimes y protests per la convocació feta fora lo regne de les corts de Monçó».102 No hi va haver, doncs, corts a la ciutat de València «aquell maig» del 1528. O més ben dit, no n’hi va haver, si més no, amb la presència de l’Emperador, sinó tan sols s’hi va escaure –com hem vist– una cloenda formal i la subsegüent convocatòria per a les de Montsó. «El duc de Calàbria, virrei de València, quedà habilitat per perllongar les sessions de les Corts a la ciutat de València, les quals es reprengueren al convent de Predicadors i duraren fins al 8 de maig del 1529»,103 apunta En Juan Francisco Pardo. Més clar no es pot dir: si les Corts es reprengueren i, amb aquest fi, es va habilitar el duc de Calàbria per «perllongar les sessions de les Corts», és que ja hi havia hagut sessions anteriors i, per descomptat, inauguració prèvia i formal. I caldria estudiar amb deteniment de quines corts, doncs, són els nombrosíssims rastres que trobem a la documentació i que ens parlen d’aquesta assemblea del 1528, editada al 1539 per En Francesc Díaz Romano,104 i celebrada «als regnícoles de la dita ciutat e Regne de aquella, en lo monestir de prehicadors de la present Ciutat».105 Perquè, si l’Emperador va entrar a València l’any anterior del 1527 i la documentació d’aquesta visita ha desaparegut en una part prou substancial –per no dir absolutament– i, en el terreny oficial, ja trobem les dues estades confoses en una de sola, potser aquestes Corts siguin les d’aquest any 1527, datades a rellotge passat el 1528, perquè, efectivament, a la ciutat del Túria es van concloure les Generals de Montsó en tot allò que afectava el regne particular de València. O això o som tan sols davant la clausura de les Corts del 1527, prolongades durant tot el 1528, abans que l’Emperador i la cort passessin a Montsó.

Aquesta és l’opció més llaminera per la qual em decantaria ara. Majorment perquè, com he dit, a l’any 1539 es van reeditar a València els Furs, capítols, provisions, e actes de cort fets en lo any MDXXViii,106 per tal com la portada deixa clar que els Furs són ara «novament estampats e rubricats»,107 si bé –cosa prou indicativa– no n’hem conservat la primera edició. Amb tot, a la capçalera que obre el text del llibre, després de remarcar que l’assemblea ha estat presidida pel duc Ferran d’Aragó, lloctinent general del regne de València, se’ns advera que els furs que tot seguit s’imprimeixen són els acordats «en les Corts generals per aquelles celebrades als regnícoles de la dita ciutat i Regne de aquella, en lo monestir de prehicadors de la present Ciutat en lo any M.D.XXViii».108 És a dir, que es van celebrar a València aquell 1528 unes Corts Generals, però que «considerada la necessitat urgentíssima de vostra Magestat per raho de la qual no es pot detenir» a València, perquè ha d’anar a Montsó «per lo desafiu presentat a la Cesarea y Real persona de vostra Magestat per lo Rey de França», i ateses «les necessitats que ocorren en aquell seu Regne de Valencia, en les quals necessariament se ha de provehir»,109 nomena i habilita En Ferran d’Aragó «per a continuar e celebrar les corts als regnícols del dit regne de Valencia en la ciutat de Valencia per temps de tres mesos».110 El text és més que explícit: el duc Ferran és habilitat, en nom de l’Emperador, puix aquest ha de passar urgentment a Montsó, per continuar durant tres mesos més les Corts a València. Tres mesos que «correran del dia avant que sera assignat e por vostra Magestat prorrogat per a continuar dites corts en la dita ciutat de Valencia». I encara s’hi especifica que, si «dins lo qual terme de tres mesos, si les corts no es podran cloure, lo dit terme, tenint tal poder, se puixa prorrogar amb consentiment empero de tots los braços del dit regne e persones representants», sense que les prorrogacions «no puixen excedir lo terme de un any comptador del primer dia del present mes de Juny».111 El contingut de l’«habilitació del Illustrissim duc don Ferrando de Aragó» és realment aclaridor. Hi ha hagut unes corts no concloses a València, perquè Carles ha de marxar a Montsó. Amb aquest fi s’ha habilitat el duc de Calàbria per continuar-les durant tres mesos, però si no les podia cloure per la raó que fos, les pot tornar a prorrogar, sempre que el termini no depassi el curs d’un any comptador des del primer de juny d’aquell any de 1528. Les Corts hi eren. Hi van ser. En algun indret de València i, segurament, presidides pel mateix Emperador. És molt possible que la primera edició «extraviada» dels Furs que ara glosso ho digués amb tota la normalitat del món. Els imponderables de la guerra amb França van fer que l’Estat Major català necessités els recursos dels regnes d’Aragó i de Catalunya. I per aquesta raó el Cèsar va convocar Corts Generals a Montsó, però deixant el duc de Calàbria a València perquè clogués aquelles que ja hi havia en curs. I llavors, una conclusió s’imposa: si l’Emperador venia del sud de València, on havia inaugurat les Corts, és que les Corts que les cròniques adulterades ens situen a Toledo o a Valladolid l’any anterior de 1527, han de ser unes altres corts, també tingudes en un altre indret indeterminat de València, esborrades insidiosament.

Traces de la visita imperial a València al 1527, si bé sense citar la font, ens les continua oferint En Joan Reglà, car subscriu que «per l’agost del 1526, el legat pontifici, cardenal Salviati, arribà a València i s’encaminà tot seguit a Castella per gestionar la llibertat del rei de França. L’any següent –el 3 de maig [del 1527, és clar]– Carles V va arribar a València per primera vegada: la gran gentada aplegada per presenciar aquella solemnitat va provocar l’enfonsament del pont del Real –tots els ponts de llavors, a excepció del de Serrans, eren de fusta–. L’endemà, Carles va jurar els Furs del regne a la Seu».112 ¿Es tracta d’un nou error, d’una nova confusió entre les Corts fantasmes del 1527 i la cloenda de les del 1528 o En Reglà tenia a mà una informació poc coneguda que li va permetre donar-nos aquesta dada rellevantíssima? A hores d’ara no ho puc saber. Però m’ajuda a entendre que la documentació que va garbellar, fos quina fos, per assegurar que al 1527 Carles I i la cort imperial eren a València, era totalment fiable, és l’opinió del nunci apostòlic conegut com a Baldassare Castiglione. No és cap secret que En Castiglione vivia a la cort imperial i la seguia arreu on es desplaçava, tot informant amplament els seus contactes i parents dels seus moviments i propòsits. Doncs bé: en escriure a l’arquebisbe de Capua, el 12 d’agost del 1526, des de –segons el document– «Granada», per notificar-li les últimes novetats imperials i relatar-li els projectes del virrei de Nàpols, li diu: «El virrei és a punt de sortir cap a Itàlia, on durà sis mil infants; anirà a Nàpols i no al camp. L’Emperador li fa més favor que mai».113 I tot seguit, rubrica: «Sa Majestat, al final d’això, va a València i d’allà a Montsó a tenir cort per obtenir diners».114 És a dir, que –sempre en el cas que Carles I fos a Granada–, en deixar aquesta residència, a l’agost del 1526, la cort i l’Emperador anirien directes a València, sense passar ni per Toledo, ni per Madrid, ni per Valladolid, i d’aquí enfilarien cap a Montsó amb el propòsit de celebrar-hi les Corts Generals i aconseguir recursos per aturar la invasió francesa. I com que sabem del cert que de València van passar a Montsó, com testifica la nombrosíssima documentació coetània que posseïm, hem de poder, almenys, sospitar que també podria ser cert que de «Granada» es dirigissin directament cap a València aquell mateix 1526 i que, per tant, també hi fossin durant el 1527.

I idèntica informació ens forneix En Marino Sanuto, que recollia la informació que els ambaixadors italians enviaven des d’Espanya sobre la Cort imperial. Segons ell, doncs, en lletra datada el 23 de juny del 1525, després que l’Emperador deixés «Toledo», aquest no s’havia pas de desplaçar cap al sud de Castella, ni cap a Andalusia, sinó que «venia a València, cosa que molt complau al legat [apostòlic que s’havia de trobar amb Carles], perquè així no hauria de navegar tant per mar».115 La dada és més que transcendental, perquè ens emmarca l’estada de l’Emperador i de la cort al regne de València aquell 1525, mentre els textos reescrits els situen a l’uníson a Toledo. Sí. Per més absurda que pugui semblar als historiadors acadèmics, que han fet de la documentació adulterada, traduïda i reescrita una mena de fetitxe inqüestionable i sagrat, aquesta dada ens posa de manifest que la ruta imperial per Espanya ha estat reconstruïda per la censura, amb evident interès d’estat; però també palesa que, afortunadament, alguns episodis i estades reials s’han escapat del discurs inventat i imposat arreu i continuen sent un far delator i orientador en l’estudi seriós de la recerca dels fets. De fet, que Carles i la cort imperial havien de ser a València aquell 1525 ens ho torna a indicar una carta d’En Guillem des Barres a la seva senyora Margarida d’Àustria, tieta de l’Emperador, del 22 de març del 1526, per la qual li exposa que el Cèsar ha de «retornar a València, i tenir-hi les Corts d’Aragó, Catalunya i València, puix se’n va pel setembre a embarcar a Barcelona per fer el seu viatge de Roma».116 És evident, doncs, que si Carles ha de tornar a València −a València ciutat o al regne de València− aquell març o abril del 1526, és que ja hi era i n’havia sortit.

Semblantment, i des d’aquesta mateixa òptica, tornem a observar que la Sylvia Romeu repeteix de nou, en parlar de Carles I, que «després d’una estada a València al 1527, se celebraran Corts a Montsó al 1528».117 És a dir, que hi ha una estada desconeguda de l’Emperador a València al 1527 i, per torna, una relació directa entre l’entrada de Carles I a la ciutat del Túria en aquest any del 27 i la convocatòria de corts, baldament siguin a Montsó. Com de costum, la Romeu no cita tampoc la font. Però això no obsta perquè En Joaquim Escrig, fent un pas més endavant, ja ens reporti que al «1527 l’emperador Carles V va arribar a València per jurar els furs del Regne»,118 cosa que pressuposa de forma prou palesa que hi volia celebrar corts. I celebrar-les aquell mateix any –se’n dedueix– i en aquell mateix regne. Ara bé: de manera més que sorprenent, En Pasqual Esclapés certifica que, a l’any 1528, «entra a jurar a València l’Emperador, diumenge, 29 de maig».119 No pas el «3 de maig», data que tothom comenta i recorda, sinó «el 29». Llavors, i atès que el 29 de maig del 1528 el Cèsar ja no era a València, d’on n’havia sortit el proppassat dia 20 en direcció a Montsó, com remarquen la quasi totalitat de fonts que ho citen, és evident que tornem a parlar de les Corts anteriors del 1527, de les quals només se n’han preservat dades escadusseres i esparses, certament opaques, recollides ara per un historiador, suara per un altre, i sense citar mai les fonts on s’abeuren per confirmar les seves asseveracions. Tot fa sospitar que, durant l’any anterior del 1527 i principis del 1528, l’Emperador seria en algun lloc –o en diversos llocs– del regne de València, on hi podria haver tingut corts, i que aquesta estada i aquestes corts al final s’acabarien confonent amb la darrera vinguda del maig del 28.

Que hi ha hagut una voluntat política premeditada per ocultar la presència imperial a la ciutat de València al 1527 em sembla més que evident. Fins aquí n’he mostrat les traces que em permeten afirmar-ho un i altre cop. Ara en reportaré una de nova, per la qual tornarem a ser conscients que «Valladolid» suplanta molt sovint «València» en el relat dels fets biogràfics de l’Emperador i de la història de la Nació Catalana. Ningú no ha posat cap ombra de dubte a l’acceptació que Carles, en sortint de Madrid a l’abril del 28, i després de convocar les Corts de Montsó per aquell juny propsegüent, va venir a València, on va passar uns dies, cloent les Corts valencianes i celebrant festes abans de dirigir-se a l’Aragó. Els passos que us comento estan totalment documentats i acceptats per la historiografia oficial i per la majoria dels biògrafs de l’Emperador, i sobre aquest punt precís hi ha una unanimitat absoluta. I això explicaria que la primera ciutat que Carles trepitgi provenint de Castella sigui precisament la fronterera «Requena». Doncs bé: a les Memòries de Carles I, que no són res més que un resum traduït i arreglat del 1620 de quelcom que l’Emperador devia escriure, molt més vast i en una altra llengua que no era la castellana, i sobre aquest resum En Cadenas i Vicent en nega qualsevol autenticitat,120 ja que el monarca –o més ben dit, el seu censor-traductor–, després de resumir-nos com l’Emperador, a «Burgos», va ser desafiat pels reis de França i Anglaterra, exposa a l’apartat 13 que, «havent passat tot això, Sa Majestat se’n tornà a Madrid, on aplegà corts dels regnes de Castella, en les quals fou jurat per Príncep dels dits regnes el seu fill Felip».121 I tot seguit, a l’apartat 14, rebla: «Anant l’Emperador a l’any de 1528 a Valladolid, se sentí la primera vegada atacat per la gota i tingué noves de com l’exèrcit, que el rei de França havia enviat a Itàlia, sota color de voler alliberar el papa Climent (el qual, com queda ja dit, era ja lliure), havia passat endavant per escometre i assaltar el regne de Nàpols, del qual prengueren una gran part i posaren setge a la ciutat».122 Com que a l’inici de l’apartat 15 de les Memòries ja se’ns relata que «Sa Majestat continuà amb el que determinava fer, que era anar a Montsó a tenir corts»,123 és evident que s’ha obviat matusserament el pas del Cèsar per València i que, al text, aquesta obliteració ve marcada pel canvi de la ciutat del Túria per la del Pisuerga. Dada que ens hauria de posar en alerta per tenir en compte que allà on vegem, d’ara endavant, escrit «Valladolid», tal vegada calgui interpretar «València», i esbrinar-ho del tot sempre que altres proves ens ajudin a la corroboració. Generalment, la suplantació de «València» per «Valladolid» la deduïm pel context i per d’altres lectures que hi fan referència, que ens aporten nova informació o desdiuen la que aquell document o crònica ens aporten. Però l’Àlex Sendra ens forneix una prova directa d’aquesta perversa suplantació. Així, en llegir la Brevíssima Relació de la Destrucció de les Índies, s’adona, sorprès, que el pare Cases hi expressa que «la Isla de Cuba es quasi tan luenga como desde Valladolid a Roma».124 I ho vol comprovar. Amb aquest fi, calcula la distància de l’illa antillana i la projecta sobre un mapa, amb les mateixes coordenades, entre Roma i la ciutat castellana en qüestió. I el que veu i tots veiem és que, més que ser tan «luenga como desde Valladolid a Roma», és «tan llonga com des de “València” a Roma». Per tant, l’experiment li permet concloure que, almenys a la Brevíssima del pare Cases, «se censura la Nació Catalana a favor de Castella» i que «és evident que s’esborra València substituint-la per Valladolid».125

De fet, si com se’ns diu i rediu, el Cèsar venia amb la cort des de Madrid, ciutat on va convocar les Corts Generals de Montsó, ¿com podem explicar ara que En Dormer, per contra, ens digui que el monarca les va convocar, no pas des de Madrid, sinó des d’una desconeguda i misteriosa «Villa de Mayoreto el 27 de març»?126 On era l’Emperador? I per què ara uns textos ens parlen que es troba a Madrid i un altre a «Mayoreto»? Quina vila autèntica i real s’amaga darrere d’ambdós retocs?

En aquest sentit de desvirtuacions sistemàtiques, veiem de nou que Ferran el Catòlic, volent que entre catalans i aragonesos «no hi hagués pignoracions ni marques» expedí amb aquest fi «un Priveligi dat a Mayoreto el dotze de Maig del mil cinc-cents quatre».127 Quan faig un cop d’ull a l’Itinerari dels Reis Catòlics confegit per En Rumeu de Armas, per saber on era el monarca en aquella data precisa, m’adono que el 12 de maig el rei Ferran –sempre segons la documentació castellana– era precisament a «Medina del Campo».128 Amb la qual cosa, si mirem d’identificar «Mayoreto» amb una vila concreta, tindríem ara un nou emplaçament de Carles: a Medina del Campo; cosa, tanmateix, inaudita i que no recull cap document. Per la qual raó sembla, com de costum, que el nom de «Mayoreto» s’hagi inventat tan sols per tapar el nom d’una altra ciutat. Consegüentment, continuo pensant, sobretot ara, que el rei Ferran expedeix una pragmàtica en aquesta vila de «Mayoreto» per solucionar temes entre catalans i aragonesos, que es dilataven al llarg dels segles sense solució efectiva, que Carles podria ser també en qualque regne català. Així mateix, per En Fernàndez de Béthencourt som conscients que el rei Ferran va escriure una carta a En Joan d’Aragó, duc de Luna i Castellà d’Amposta, nebot seu, datada el 17 de maig del 1508 «al lloc de Mayoreto».129 Ara bé: quan faig de nou un cop d’ull a l’Itinerari dels Reis Catòlics d’En Rumeu, m’adono desconcertat que ara, en aquesta data exacta, el rei Ferran es troba ni més ni menys que a «Burgos».130 És a dir, i en resolució, que si tenim tot un seguit de dades documentals on «Mayoreto» ara és «Madrid», ara «Medina del Campo» i suara «Burgos», però sempre allò que es tracta als textos datats aquí fa referència a temes d’estricta índole catalana, és que hem de continuar sospitant que el nom «Mayoreto» és el triat pels censors per tapar i deslocalitzar una o diverses de les nostres ciutats. També m’ho fa pensar el fet que Adrià d’Utrecht, confirmi En Joan Garcia com a secretari del Consell Suprem de la Santa Inquisició per als regnes d’Aragó i Navarra, el 12 de febrer del 1517 a «Mayoreto».131 Com que Adrià d’Utrecht va ser bisbe de Tortosa del 1516 al 1522,132 i tractant-se, per part seva, del nomenament d’un aragonès per a un càrrec de la Corona d’Aragó, cal sospitar que «Mayoreto» torni a fer referència a una ciutat catalana. Efectivament: per En Juan Antonio Llorente sabem que Adrià d’Utrecht va prendre possessió del seu càrrec d’inquisidor general dels regnes d’Aragó el 7 de febrer del 1517, precisament a «Mallorca».133 Quan li comento a l’amic i investigador Rafel Mompó aquest tema, em respon que ell també s’ha trobat aquest topònim tan peculiar a la documentació. Però que més que «Mayoreto» li apareix «Maioreti». I m’escriu: «Si he esmentat lo de “Maioreti/ Majoreti” és perquè, insospitadament per mi, apareix sovint a la documentació (sobretot de Ferran però no únicament). Els qui han ensopegat amb el topònim acostumen a identificar-lo amb Madrit i, en algun cas, amb Mayoral i altres poblacions. Només volia compartir que és més habitual trobar “Maioreti” que no “Mayoreto”. La cosa no destorba el teu treball en allò més essencial perquè, curiosament, sempre que apareix “Maioreti/Majoreti” ho fa en contextos catalans: d’ací, de les dues Sicílies o de Sardenya. Tot això vist sense aprofundir-hi gaire, de manera que no ho puc assegurar totalment».134 Però ho pot assegurar. I coincideix amb mi en l’essencial: que el terme substitueix un topònim català.

Tornem-hi. D’on vindria, llavors, Carles I, si era a «Mayoreto»? Tot em porta a creure –veient com hem vist que sempre parlem d’un indret de la geografia catalana– que provindria d’alguna ciutat del sud de València. Car, si venia de Madrid, em sobta moltíssim que no hi hagués cap noble castellà a la seva comitiva. En canvi, com assenyala la Josefina Mateu, Carles, a l’abril del 1528, «es dirigí a la capital del regne [de València], acompanyat dels ducs de Calàbria, de Sogorb i de Gandia, els comtes de Cocentaina, d’Albaida i d’Almenara, de l’almirall Alfons de Cardona, d’En Pere Maça».135 El seguici em fa suposar novament que l’Emperador venia d’algun lloc del sud dels seus dominis valencians, no només perquè ho delaten les possessions territorials dels nobles que l’acompanyen, sinó especialment perquè a la ruta que se’ns ofereix del seu viatge hi podem comprovar, d’acord amb les notes d’En Jean de Vandenesse, sotsintendent de la casa reial de l’Emperador, com del 23 al 27 d’abril aquest és a la Sarreta («la Sarrette»),136 un topònim que es podria identificar amb el mas de la Sarreta, al municipi de Castelló de la Ribera, prop de Xàtiva. Això faria molt de sentit si tenim en compte que el monarca, al cap d’un mes, ja del tot en direcció a València, sopa i pernocta a la vila d’Albalat («Alballatte»),137 dita llavors Albalat de la Ribera, entre Algemesí i Sueca, i que era propietat d’En Joan de Borja, tercer duc de Gandia,138 cosí-germà polític de l’Emperador. Possiblement per raó de l’òbvia valencianitat d’aquestes viles, els noms de «la Serreta» i d’«Albalat» es canviarien, respectivament, pels de les ciutats castellanes de «Segòvia»139 i «Valdemoro»140 en d’altres manuscrits, que, pel fet de no tenir cap relació amb la ruta oficial que fa el seguici imperial, ens indiquen que l’itinerari és una construcció perpetrada a rellotge passat. Dit també d’una altra manera: si la Serreta i Albalat eren ciutats castellanes per on l’Emperador i la cort van verament passar, per quina raó s’havien de substituir per «Segòvia» i «Valdemoro», si no era per amagar l’autèntic itinerari del Cèsar? Amb tot, el que queda palès dels rastres imperials que acabo de recuperar, és que la cort es desplaçava lentament, almenys des de Xàtiva, cap al nord, en direcció a la capital.

Si les meves conjectures fossin certes i l’Emperador i la cort imperial, més que de Madrid, provinguessin d’alguna ciutat del sud del regne de València, com moltíssimes traces permeten conjecturar i, fins i tot, endevinar, ara també tindria sentit que l’Emperador, de camí cap a Montsó, hagués de passar forçosament per la capital. Per això entraria a València i s’hi estaria ben bé tres setmanes. Per contra, si fos cert que venia de Madrid i que aquí, el 23 de març del 1528, va convocar els seus regnes a les Corts de Montsó per al primer de juny,141 això hauria entrat en conflicte directe amb les lleis del país, car «els Furs establien que la convocatòria [de corts] s’havia de fer des de dins del regne pel mateix monarca o el primogènit “en cas de necessitat urgent”».142 Cosa que s’esdevenia idènticament al Principat, on «la Cort ha de convocar-se des del principat de Catalunya» mateix.143 I encara més important: segons En Llorenç Matheu, la forma de convocar les Corts «és amb lletres, cartes o cèdules despatxades en tota forma de cancelleria pel [Consell] Suprem d’Aragó; però només les signa Sa Majestat i les referenda el protonotari».144 Amb la qual cosa veiem que darrere l’Emperador, en el moment de convocar les Corts de Montsó, hi ha la Cancelleria Reial i el Consell Suprem d’Aragó, cosa que tindria molt més sentit si el rei fos a València.